JAPÓ: NIKKO

24de setembre 2012        NIKKO

El penúltim dia que ens quedaba al Japó el vam dedicar a Nikko. Es troba al nord de Tòquio i es triguen unes 2 hores i mitja en tren en arribar-hi. S’hi pot arribar amb les línies JR, que dóna més volta i surt més car, o amb la línia privada tobu Asakusa – Nikko (2640 ¥ anar i tornar). Hi ha una entrada combinada per veure els monuments declarats  patrimoni de la humanitat (1000 ¥) que permet l’entrada a la majoria i també es poden comprar per separat però surt més car. Com que ja sabeu que el nostre pressupost és molt ajustat vam decidir comprar una entrada combinada i anar alternant-nos. Si n’hi havia algun que ens cridés molt l’atenció hi entraríem plegats pagant una entrada individual. Val a dir que encara que no en vam acabar comprant cap, Nikko val molt la pena i, fins i tot, compensa estar-hi més d’un dia, ja que hi ha diferents rutes en les seves muntanyes per descobrir.

Pont Shin-kyo.

Vam arribar a l’estació i, just allí mateix es troba l’oficina de turisme, on vam recollir un mapa i ens van dir que el centre quedava a una mitja hora a peu. El primer que vam trobar va ser el pont Shin-kyo (300 ¥ creuar-lo), és una reconstrucció del original del s.XVII i no cal creuar-lo per veure’l

Continuant cap al nord vam arribar al temple Rinno-ji, on vam comprar l’entrada combinada. Lamentablement, el temple estava en obres i no es pot apreciar gairebé res. A dins hi ha tres figures daurades de fusta de buda que són les més grans de Japó.

Santuari Toshogu.

Després ens vam dirigir cap al santuari Tosho-gu. En aquest recinte s’hi troba una pagoda de cinc pisos reconstruïda al 1818 i que no té fonaments (l’aguanta un màstil que fa de pèndul en cas de terratrèmol) i els tres monos de fusta famosos (el que es tapa els ulls, l’altre la boca i l’últim les orelles) que representen tres principis del budisme Tendai.

El següent monument patrimoni de la humanitat que vam visitar va ser el santuari Futurasan i, per arribar-hi des del Tosho-gu, es passa per un camí envoltat de bosc amb el terra ple de molsa, és una imatge molt bonica. El santuari Futurasan va ser fundat al 1619 i és el més antic de la ciutat. És petit però acollidor i té com un tron portàtil en un dels seus edificis.

Vam començar el descens des de dalt de tot de la zona històrica de la ciutat cap al Tiyun-byo, fet servir com a tomba del net d’un personatge important de la història de Nikko. No és massa habitual que hi hagi una  tomba important en un temple  budista.

Temple Jyokogy. 

L’últim punt que ens quedava per veure de Nikko era l’abisme de Gamman-Ga-Fuchi. Quedava  a uns 15-20 minuts del Taiyun-byo i de camí vam trobar una agradable sorpresa. Els carrers ens van portar fins un petit temple-cementiri que no surt a la guia i gairebé ni apareix en el plànol que ens van donar a turisme. El Jyokoji està ple de tombes i també hi ha moltes estàtues de pedra cobertes amb mantells i gorrets vermells. Ens va cridar l’atenció una petita font en la que un drac escup aigua en un ribell  de pedra cobert de molsa.

Abisme de Gamman-Ga-Fuchi.

Finalment vam arribar a l’abisme de Gamman-Ga-Fuchi. Es tracta d’un passeig a la vora del riu envoltat de bosc en el que  s’hi troben un munt d’estàtues alineades. Moltes d’elles estan cobertes de molsa i moltes altres també estan cobertes amb gorrets, mantells o pitets vermells. Aquestes peces  de roba  vermelles les posen les mares que han perdut algun fill en mostra de que encara els  cuiden. Com podeu veure té un significat més profund del que pugui semblar.

Quan vam haver acabat la visita a la ciutat, que ens va deixar molt bones sensacions, vam tornar cap l’estació. Vam agafar el mateix tren fins a l’estació d’Asakusa de Tòquio. Com que  teníem gana i era la nostra penúltima nit al Japó i l’endemà teníem  sopar a casa en Hadi vam decidir sopar en un petit restaurant. Vam entrar en un que hi havia uns quants obrers. Per demanar el menjar havies de posar l’import en una màquina i et donava un tiquet que li entregaves a la mestressa i et preparaven el menjar. Ens vam gastar 980 ¥ enrtre els dos per dos plats força carregats i ben bons. Vam acabar tornant casa el Hadi amb el JR i la línia privada Tokyu (340 ¥,  cada un) i, un cop a casa, ens  van  tornar a convidar a sopar!