JAPÓN

03 al 26 de setembre 2012           JAPÓ. Introducció

El Japó està format per un conjunt d’illes davant les costes xineses, coreanes i russes que estan molt ben comunicades per una xarxa fèrria coneguda mundialment. Tant és així que  vam arribar a llegir que si un tren japonès no anava a l’hora és que tenies el rellotge mal posat. La moneda és el ien japonès (¥) i actualment el ien està molt fort respecte l’€ i el  $ (1€ = 98,86 ¥) i això és el que el converteix en un país molt car.

Vistes de Toquio desde l'ajuntament.

Un dels punts excessivament cars  pels viatgers són els transports, tant per les ciutats com entre ciutats. Un exemple: per anar de Tòquio a Kyoto (desplaçament obligat per tothom que va al Japó) pot costar, en el transport més barat uns 8000 ¥ i en el Shinkansen (tren  bala) uns 14000 ¥. Per sort hi ha  algunes alternatives per evitar  aquests preus excessius, són més econòmiques però no són cap regal.

La primera, més coneguda i més pràctica, és el Japan Rail Pass. És un passi ferroviari que s’ha de comprar fora del Japó (per turistes) i que et permet utilitzar totes les línies JR del país per un període de temps determinat: una setmana, dues o tres. No és gens barat (podeu trobar els preus fàcilment per internet) però només amb el trajecte en shinkansen Tòquio – Kyoto – Tòquio ja queda amortitzat el de 7 dies.

Una altra opció són altres passis ferroviaris que no cal comprar fora del Japó i que van per zones també per utilitzar durant 3,4 o 5 dies consecutius. Una alternativa més és un passi que també es pot comprar al mateix Japó que consta de 5 dies d’us il·limitat de la xarxa ferroviària de tot el país i que es poden gastar en dies no consecutius (els altres són sempre consecutius). La pega és que només es ven en determinades èpoques de l’any (primavera, estiu i hivern, amb dates mòvils). Resulta molt més econòmic que el Japan Rail Pass (sobre uns 11500 ¥).

Willer express (la nostra opció de transport)

La darrera opció que vam trobar és molt similar a l’anterior però en bus. A nosaltres ens va costar 14000 ¥ i constava de 5 dies no consecutius de viatges amb l’empresa d’autobusos Willer Express per una amplia zona geogràfica del país. S’ha de comprar també fora del Japó i té una avantatge afegida a la dels trens. Els viatges llargs es fan de nit, això és doblement avantatjós: primer estalvies la nit d’hostal i dos  com que  el trajecte es  fa de nit, tens tot el dia per visitar llocs. Per nosaltres és molt recomanable, a més, els  autobusos són molt còmodes i nets. 

L’altre punt que fa del Japó un país molt car pels viatgers és l’allotjament. Per dormir en un alberg juvenil o hostal en un dormitori compartit amb altres persones i sense lavabo a l’habitació (cosa que a vegades s’agraeix) es paguen entre 1800 i 2500 ¥ i en una habitació d’hotel molt bàsica el mínim eren uns 6000 ¥. Nosaltres vam intentar fer couchsurfing per tot el país degut als elevats preus de l'allotjament i a que l'experiència obtinguda prèviament (Corea) va ser molt positiva. El que recomanem és que si algú ho vol fer faci les peticions de sofà amb temps, si no vol trobar-se que tots els japonesos que ofereixen la seva casa per dormir tinguin el lloc ocupat.

El menjar no és tant car en comparació amb el transport i l’allotjament tot i que no és barat. Menjar un bon plat de ramen o una mica de sushi en restaurants baratets pot costar entre 600 i 800 ¥, però menjar en un minisupermercat (7-eleven, Lawson store...) pot costar entre 300 i 500 ¥. En els minisupermercats i supermercats normals venen menjar preparat que, en molts casos, caduca el dia següent. Cap a darrera hora de la tarda rebaixen aquests aliments fins a meitat de preu perquè si no els han de llançar.  Nosaltres ens vam decantar per una opció més econòmica.

De totes maneres hi ha un aliment absolutament prohibit: la fruita. Normalment es ven per peces, no per pes; però si es ven per pes, és sobre 100 g!! Alguns preus que vam anar trobant: una poma 200-300 ¥, un préssec 400 ¥, un meló  (uns 2kg) 900 ¥ i una síndria (4-5 kg) 3000 ¥. La única fruita que vam poder comprar amb certa regularitat eren els plàtans, que en podíem trobar 3 o 4 (força madurs) per uns 100 ¥ .

Fem manualitats amb una dona que ens
va convidar a passar al seu jardí a Kanazawa.

La darrera cosa destacable del Japó són: les persones. Es podria dir que ens trobem en un dels paisos del món amb la població més educada. El servei és excepcional, sempre que entres en una tenda, supermercat, benzinera, etc. et donen la benvinguda amb un somriure. Si tens qualsevol dubte i la persona a qui li preguntes no sap contestar o no t'entén va a buscar algú que et pugui ajudar. A l'hora de pagar es dóna un altre ritual: el caixer/a descriu cada acció que realitza: el client em dóna x diners, agafo tants diners, deixo els diners a la caixa... I així fins un moltes gracies i que tingui un bon dia. Tot això només per  comprar un litre de llet!!! I deixant de banda el servei, la gent, en general, és encantadora, ajuden sempre que poden (a vegades  fins i tot sense demanar-ho) i si no poden busquen algú que et pugui ajudar.

A pesar de ser un país terriblement car per a gent amb un pressupost molt ajustat com el nostre, finalment nosaltres vam poder veure molts dels llocs que ens havíem plantejat i vam aconseguir acabar sense gastar més del que teníem previst.