COREA DEL SUD: MONTAÑA GAYASAN

27 al 29 d’agost 2012         MUNTANYA GAYASAN

Quan ens vam llevar pel matí vam arreglar  les motxilles i vam degustar el fantàstic esmorzar que ens havia  preparat la Seongyoung. Després va trucar a un parell de motels de Daegu, la nostra propera destinació. Un cop vam saber on dirigir-nos quan arribéssim a Daegu, vam agafar les coses i ens va portar fins l’estació. Ens vam acomiadar recordant-li que tenia una casa a Tarragona sempre que volgués i ens vam dirigir a l’estació d’autobusos exprés. A Seul hi ha diverses estacions d’autobusos (com a la majoria de ciutats) que es divideixen en destins i tipus d’autobusos (amb parades a mig camí o directes). Nosaltres vam anar a la de directes perquè era en la que ens sortia més  econòmic el trajecte (16300 KRW).

El viatge va durar unes tres hores i va ser força tranquil. De camí vam poder “seguir” les notícies del temps que anunciaven que l’endemà arribava un tifó a la península, cosa que ja sabíem. Quan vam arribar a Daegu vam agafar el metro (1200 KRW) i ens vam dirigir cap a l’estació més propera al motel que volíem anar. De camí cap al motel (uns 20-25 minuts) vam veure un munt d’altres motels. Com que no teníem cap reserva vam anar preguntant per si n’hi havia algun més barat. El que no sabíem és que aquests motels també podien oferir més serveis que els de simplement dormir... La veritat és que el preu per dormir no estava malament però el que buscàvem era més barat. Ens vam acabar de convèncer sobre els altres serveis en el moment en que vam veure en alguns unes fotografies de noies lleugeretes de roba. 

Muntanya Gayasan.

Finalment vam arribar al Yousoungjang motel (15000 KRW hab. doble amb wc, la més barata en tot el viatge per Corea). Com que ja començava a fosquejar, ploviscar i fer vent vam decidir buscar algun lloc per comprar menjar i sopar tranquil·lament.

Tal i com anunciava el temps, el tifó va arribar quan se l’esperava, tot i que a Daegu amb menys intensitat que altres zones. Com que el dia ja estava perdut vam pensar en aprofitar-lo per anar a la “pelu” i buscar informació sobre com anar als llocs que volíem veure l’endemà. En un moment en què semblava que el vent i la pluja ens donava una treva vam anar a buscar un lloc per menjar i ens  vam  atrevir amb una barbacoa com la que ens va ensenyar la família Choi.

El tifó només va durar un dia i vam poder aprofitar el següent des de bon matí. Ens vam dirigir a primera hora cap a l’estació d’autobusos interurbans (els que fan diverses parades) perquè on volíem anar tampoc n’arribava cap altre. Vam comprar el bitllet (6600 KRW) i vam sortir cap a la muntanya Gayasan d’on volíem veure, sobretot, el temple Haeinsa (3000 KRW) que destaca sobre tots els altres temples coreans perquè té unes sales on es conserven milers de planxes de fusta amb escrits antics. El temple està molt ben conservat i les planxes de fusta molt ben custodiades per uns vigilants que deixen claríssim des d’un primer moment que no es poden fer fotos. D’altra banda, tampoc estan molt ben protegides de les inclemències del temps, ja que estan en uns edificis de fusta que no tenen parets, sinó uns barrots de fusta que les protegeixen dels humans però no del vent, el fred o la calor. 

Monjo pregant.  Temple Haeinsa.

Temple Haeinsa.

Templo Haeinsa.

Tripitaca
 (sala on guarden les planxes antigues)

Quan ja el teníem  vist vam  anar  a passejar  pels voltants del temple on hi  ha uns quants temples més i senders.  A Daegu el tifó no s’havia notat pas massa però a la muntanya Gayasan sí, i hi havia molts arbres per terra. Com a conseqüència d’això hi havia molts camins que estaven plens de fulles i rames  que els bloquejaven per arribar als seus respectius temples. Tornant d’un d’ells vam veure un exèrcit de monjos i monges que l’estaven netejant el camí. Ens van fer aturar i esperar a que arribés una monja que parlés  anglès. La monja ens va dir que anéssim amb molt de compte perquè les  abelles estaven molt enfadades  i podien picar; una monja ens va ensenyar  una mà amb una picada com a prova.  Les abelles coreanes (o  vespes, no ho  tenim molt clar...) són  enoooormes i deu fer força  mal. De tornada del temple vam patir l’atac de dues abelles que van anar directament a buscar el cap de la Raquel (sort que van anar  al seu, si arriben a buscar-me  a mi em deixen el cap com una magrana!!!).  Com que té  el cabell força voluminós no li van arribar a la pell. Va ser tot una mica còmic, pensant-ho ara, ja que jo només tenia un bolígraf a la mà per espantar-les però és que tampoc sabia si darrere  d’aquelles dues en vindrien més. Conseqüència: encara ens fan més por que abans. 

Temple Yongtap.

Havent sobreviscut a  l’atac atemoridor de les abelles vam anar a  agafar l’autobús i tornar cap a la nostra base  d’operacions: Daegu.