MALASIA: KUCHING (III) I SINGAPUR

7 al 15 de Gener 2013     

7 i 8 de Gener 2013                       KUCHING 

Vam  arribar a Kuching cap a les 9h del matí. A casa hi havia l’Steve que ja ens esperava. Ens quedaven 2 dies per estar a la ciutat i l’únic que ens venia realment de gust fer era anar al parc nacional Gunung Gading a veure la rafflesia. Després d’enviar un paquet cap a casa des de correus (que encara no ha arribat) ens vam tornar a apropar al centre d’informació turística per si sabien si hi hauria alguna flor aviat. Però no vam estar de sort. Ens van recomanar apropar-nos al museu de Kuching per donar-hi un cop d’ull. Lamentablement, res de l’altre món.

Parlament antic de Kuching.

Vam tornar cap a casa i vam anar a sopar amb lÈlly i l’Steve. L’endemà havíem quedat amb un membre de CS de Kuching per anar a dinar. En Baal és investigador i fa més de 10 anys que estudia la malària. Vam quedar en un centre comercial i ens va portar a dinar al club privat de Kuching. Estàvem una mica acollonits, perquè era el club més selecte de la ciutat i els preus estaven a l’alçada de les circumstàncies.

Després de dinar amb en Baal i explicar-nos històries i batalletes va arribar el moment de pagar. En Baal ens va dir que al club només es podia pagar si eres membre i, òbviament, nosaltres no ho érem. Ens va dir que ens volia convidar i no teníem massa més opcions. Quin detall!!

Com que el tema ens interessava li vam dir si ens podia ensenyar el laboratori de la universitat on treballava i era professor. La següent sorpresa va arribar a l’aparcament: va deixar el cotxe a la plaça del director d’investigacions de la universitat. No en teníem ni idea!! Ens va confirmar que realment ho era i ens va ensenyar el laboratori. Ens va explicar unes quantes coses de la feina i ens va acomiadar perquè era hora de treballar. Va ser una experiència genial i li agraïm molt que volgués conèixer-nos i convidar-nos a dinar.

La tarda va transcórrer tranquil·lament a casa l’Elly i l’Steve i després vam tornar a sortir a sopar fora. L’endemà l’Elly ens va acompanyar a l’aeroport a primera hora i ens en vam acomiadar més definitivament, tot i que no se sap mai amb un fotògraf internacional...

9 al 15 de Gener 2013             SINGAPUR

SETMANA DE RELAX AMB LA FAMILIA CHUANG

Vistes de Singapur desde mount Faber.

Vam arribar a Singapur pel matí i vam anar directament a casa de la Norma i en Chuang. Vam estar-nos-hi una setmana. Entre d’altres coses vam descansar i fer relacions socials. Us  explicarem quatre coses que vam fer durant la setmana, però no necessàriament en ordre cronològic.

A classes de Qi Gong

Un parell de vespres en Chuang i la Norma ens van portar amb ells a fer una sessió de Qi Gong. És un antic remei xinès per mantenir el cos saludable i curar allò que el temps espatlla. Es basa en el desplaçament de l’energia a través del cos fent una sèrie de moviments. No us en podem donar molts detalls perquè amb dues classes només ens van poder ensenyar els moviments bàsics, però va ser una experiència molt enriquidora tant a nivell personal, espiritual i cultural. Els mestres ens van rebre amb els braços oberts i van ser molt pacients amb nosaltres tot i que sabien que només hi podríem anar un parell de dies.

Nosaltres amb la nostra professora de Qi Gong.

Impressiona que en mig de la ciutat es trobin aquestes zones verdes.
Mount Faber.

Un altre dia vam anar a  caminar pel Mount Faber, una petita muntanya que es troba a uns pocs blocs (20 minuts caminant) de casa de la família Chuang. Un cop a dalt, hi ha diversos passejos a peu. N’hi ha un que es fa en una mitja hora que dóna tot el tomb a la muntanya i que té bones vistes de la ciutat i, pels que tinguin més temps (nosaltres havíem quedat per dinar) n’hi ha de més llargs que uneixen aquesta muntanya amb d’altres de la vora a través de ponts, sense tenir que tornar a tocar l’asfalt.

Al centre de Singapur.

També vam voler tornar a veure el Symphony of lights, l’espectacle lluminós que es fa cada dia a Marina Bay i que es pot veure des de la badia o des de davant del Marina Bay Sands. Aquest cop, però, el vam veure des de davant del Marina Bay Sands i va resultar una mica diferent: hi ha un espectacle de llum i aigua just al davant de l’hotel que des de l’altre punt no es veu i la música se sent molt millor; això sí, la part de jocs d’il·luminació de l’hotel es perd.

Passeig per les copes dels arbres... a la reserva Mac Ritchie.

Per acabar, li vam dedicar un dia a visitar la reserva Mac Ritchie. Per anar-hi s’hi pot arribar amb metro o autobús fàcilment des del centre. Sembla mentida que en una ciutat com Singapur s’hi pugui trobar un espai de jungla tropical tan ben conservat, amb senders llargs. Alguns fins i tot s’uneixen amb altres reserves del país. Un dels camins té un tram (250m, em sembla) que es recorre per les copes dels arbres per ponts penjants. No era la primera vegada que ho fèiem, però sí gratis, i va ser interessant tornar a veure el terra a vista d’ocell . El tros dels ponts penjants és d’un sol sentit, per tant, si es vol travessar s’ha d’acabar el sender fins al punt d’inici sense poder tornar enrere (és un circuit tancat, unes 4 hores). L’experiència val la pena i la recomanem molt a tot aquell que passi uns dies per Singapur i no pugui anar  a veure jungla en cap altre lloc.

No tenien cap mena de vergonya aquests micos!!
Reserva Mac Ritchie.

Mentre caminaven vam trobar aquest varà que passejava tranquil·lament.
Reserva Mac Ritchie.

Sense adonar-nos-en va arribar el dia d’acomiadar-nos de la família del Chuang, la Norma, en Allan i la Cynthia. I una mica entristits per dir adéu a una família que ens acollit com a un més de la família i amb l’emoció que teníem de saber que en poques hores trepitjaríem terres australianes vam marxar cap a l’aeroport.

El Marc va descobrir la Wii amb l'Alan i l'Ang Chuang... i no us podeu imaginar com va gaudir jugant!!

També vam compartir bons menjars junts!! Boníssim tot!!, sobretot els postres que fa la Norma!!
Nosaltres vam cuinar un arrossejat, tot i que el resultat no va ser el millor...
(Norma, esperem el correu amb les teves receptes!!)

SINGAPUR / MALASIA: SARAWAK. KUCHING (I)

SARAWAK

Sarawak es  troba al nord de l’illa de Borneo i és una de les dues províncies malàisies que es troben en aquesta gran illa (l’altra província és Sabah). De fet, l’illa de Borneo està formada per tres països: Indonèsia (tot el sud, Balikpapan, ocupa l’extensió més gran de Borneo, una sola província), Malàisia (Sabah i Sarawak, al nord) i Brunei (al nord entre les dues províncies malàisies, el més petit). Només explicarem Sarawak i Brunei (més endavant) ja que són les úniques zones de l’illa que vàrem conèixer.

Cemintiri xinès al costat de la carretera.

A Sarawak encara s’hi poden trobar zones de selva verge i poblacions a les que encara només és possible arribar-hi en avió o vaixell navegant pels  rius perquè no hi ha carreteres. Tot i ser una  zona  turística de Malàisia no ho és tant com la seva germana Sabah i és un pel més barat que allí. Tot i que  és més car que la península. Es nota molt en el transport, és més car i amb el mateix nivell de qualitat. De l’allotjament no en podem parlar ja que vam fer CS i només vam agafar un alberg en un parc nacional. En relació al menjar, és també una mica més car però no hi ha una gran diferència.

La població es divideix entre malais i xinesos, majoritàriament, tot i que també hi ha indis, entre d’altres. Entre els primers n’hi ha molts que són musulmans i els xinesos controlen gran part del comerç local ja que vam beure molts locals i tendes amb rètols xinesos, la majoria (estan per tot arreu, són com una plaga!!!!).

29 i 30 Desembre de 2012             SINGAPUR i KUCHING

El dia 28 ens el vam passar entre avions i aeroports (vol Makassar-Jakarta i Jakarta-Kuala Lumpur). Vam arribar a l’aeroport internacional de KL (Kuala Lumpur) passada la una de la matinada i com que no hi havia transport públic que sortís a aquelles hores vam decidir quedar-nos a dormir allí. A les 05:30 vam agafar un autobús cap a l’estació d’autobusos de Puduraya (10 MYR), al centre  de KL. En aquella estació vam agafar un altre autobús cap a Johore Barhu (35 MYR) per continuar amb un autobús de línia (nº270, 2’20 MYR) fins a Singapur.

Val a dir que, tot i que l’estació de Puduraya ja no és el que era i està modernitzada, segueix existint un núvol de venedors que cobren comissions enorme, fins i tot el de les taquilles. És millor anar a l’estació de TBS, on segurament el bitllet surt més barat.

Un cop vam arribar a Singapur vam trucar al Chuang (marit de la Norma, aquella família que vàrem conèixer a Indonèisa i que ens havia d’allotjar durant uns dies). Al mateix autobús vam  conèixer un mariner que en 30 anys havia recorregut el món sencer i havia viscut en infinitat de països. Ens va preguntar que on dormiríem i li vam explicar. Li vam dir també que teníem que trucar al Chuang però que no teníem telèfon i un espontani del costat ens va deixar un mòbil. Quan vam arribar a la parada el mariner ens va  donar unes monedes per poder tornar a trucar. Sense paraules.

Norma, Ang Chuang i els seus companys a l'espectacle de Qi Gong.

El Chuang ens va venir a buscar de seguida i ens va portar 2 targetes de transport públic de Singapur per fer-les anar quan les necessitéssim. Quan vam arribar a casa la Norma ja ens esperava amb l’Alan i la Cynthia (els fills) amb un dinar deliciós (una mica picant, però és que són mexicans!! Per ells el menjar sense picant és soso!!).

Per la tarda vam anar a un festival de barri amb la família on el Chuang i la Norma van fer una petita demostració de Qi Gong un art xinès que consisteix en el control de  l’energia que tenim al cos. Un art  que, quan tornéssim de Sarawak, ells ens portarien a “l’escola” a rebre’n unes classes.

Vam anar a dormir relativament tard (vam estar parlant molta estona) i vam tenir la gran sort que el Chuang ens va portar a l’aeroport pel matí. L’avió sortia a les 09:00, per tant hi havíem de ser a les 07:00, això implicava sortir de casa cap a les 06:30. Els vam dir que no calia i que ens  sabia greu, però ells van insistir i per no semblar desagraïts... Vam acceptar encantats!!!

Però la cosa no va acabar aquí. El Chuang i la Norma es van llevar a les 05:30 per preparar-nos l’esmorzar!!! Era com tornar a ser petits i que ens preparessin l’esmorzar per anar al cole.

Els orangutans que ens va premiar amb la seva presència.
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh., Kuching, Sarawak.

Al migdia ja érem a Kuching, la ciutat més important de Sarawak. És una ciutat mitjaneta que no té gaires atractius en sí mateixa, amb un  passeig a la riba del riu, algun edifici històric i museus. El que és interessant són els voltants, en què hi ha força coses per veure.

A l’aeroport ens esperava la nostra següent CS (couchsurfer) amb la seva parella: l’Elly i l’Steve. Ens van portar a casa seva, que està a uns 10 minuts en cotxe de l’aeroport i allí vam conèixer una altra CS que estava amb l’Elly: la Laura, una noia alemanya que portava allí un parell de setmanes. Laura porta viatjant des del febrer, i en el seu viatge ha passat per països com Iran, Pakistan i Bangladesh. Amb ella vam compartir un parell de dies del nostre viatge.

 Buscant menjar...
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh.

Després de dinar tots plegats se’ns va ocórrer que podríem anar a una de les atraccions turístiques que hi ha a prop de Kuching. Vam pensar que per aprofitar millor el temps podíem anar al centre de recuperació de fauna de Semengoh (10 MYR), que es troba a uns 20 km de Kuching. L’Elly no viu al centre, sinó als afores de la ciutat, però hi ha una parada d’autobús propera des d’on es pot agafar un autobús a Semengoh. Si et trobes al centre de la ciutat hi ha un autobús urbà que hi porta, la millor manera d’obtenir informació sobre com arribar-hi des de Kuching és anar a l’oficina de turisme de la  ciutat, que és molt pràctica, i preguntar allí.

Quan vam arribar a la parada l’autobús acabava de passar. Tant a Sarawak com a Kuching el transport públic no és el més freqüent del món. Vam preguntar a la gent que hi havia per allí si hi havia alguna alternativa per anar-hi i ens van dir que ho preguntéssim a alguna bemo (furgoneta de transport públic amb “ruta fixa”). Ho vam fer i a la primera vam tenir sort (2 MYR).

Jugant amb la corda.
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh.

Vam arribar al centre a les dues de la tarda. El centre només obre les portes dos  cops al dia: a les 08:30 i a les 14:30, coincidint amb l’hora que s’alimenta als orangutans que viuen per allí. El centre és en realitat una reserva forestal on hi viuen en llibertat més de 50 orangutans, a part, tenen altres animals tancats com altres micos, cocodrils i algun ós. Com que els orangutans viuen en llibertat també mengen el que la natura els ofereix. Nosaltres hi vam anar en temporada fruitera, per tant, els orangutans troben molt menjar per la reserva i no necessiten el que els donen els guardes. A l’entrada hi ho anuncia i posen que no tornen els diners si no es veu cap orangutà. Ja dins la reserva (quan has pagat i saps que no et tornen els diners) hi ha un altre rètol que diu que les probabilitats de veure orangutans són zero o pràcticament zero. Però nosaltres vam estar de sort: van venir dos orangutans jovenets a la plataforma d’alimentació. Un parell de noies hi havien anat al matí i no n’havien vist cap!

Com canvia veure els animals en un zoo a veure’ls en lliberta! Vam poder apreciar tot una sèrie de moviments i gestos difícils de veure en un recinte tancat. Van ser molt divertits.

Per  tornar cap a casa l’Elly teníem dues opcions: o esperàvem un bus (sense saber quant) o fèiem dit (sense saber quant esperaríem tampoc). Vam fer dit i en dos minuts un home amb una ranxera es va aturar i ens va portar fins a prop de casa. Com totes les tardes va tornar a  ploure i el dia, sense adonar-nos-en ja havia passat.

SINGAPUR

SINGAPUR

Singapur es un país moderno y próspero, siendo hoy en día uno de los gigantes económicos de Asia donde sus habitantes conviven en una sociedad multicultural (malayos, chinos, indios) y sus cuatro idiomas oficiales son el mandarín, el malayo, el tamil y el inglés, siendo éste último el idioma en el que los niños reciben la escolarización. Singapur destaca por sus grandes rascacielos, tiendas de primeras marcas, hoteles de lujo y una sociedad aficionada al teatro, cine y la ópera.

Singapur... ¿nos vamos de compra?

Su moneda es el dólar de singapur, y actualmente el cambio está 1€ = 1,58 SGD

26 al 28 de septiembre 2012        SINGAPUR 

Se nos habían acabado los días en Japón, y nuestro siguiente destino era Singapur. Nos levantamos antes de que amaneciera  y salimos sin hacer ruido de casa de Hadi. Cogimos el tren privado hasta la estación de Gotanda (150¥)  y después el tren JR hasta la estación de Tokio(160¥). Aquí cogimos un autobús hasta el aeropuerto (800¥).  En pocas horas estaríamos en Singapur, un nuevo país por descubrir; y con un aliciente más, ¡tendríamos la compañia de Vanessa en los próximas dos semanas de viaje! Todo un lujo o un reto, ya que creo que mi hermana y yo no hemos pasado tanto tiempo juntas desde que éramos pequeñas.... 

26 al 28 de septiembre 2012        SINGAPUR  (by Vanessa Enríquez)

Llego el día, no sabía lo que me esperaba, solo sabía que tenía ganas de verles, de acompañarles durante unos días y de pasármelo lo mejor posible. De esta manera el día 25 de Septiembre a las 16h salía el avión de Barcelona con destino a Singapur (escala en Frankfurt).

El día 26 de septiembre a las 17h (hora local) llegaba a Singapur, cogía mi mochila e iba en busca del McDonald’s del aeropuerto, punto donde había quedado con mi hermana y con Marc. Se acercaba la hora, ellos debían estar a punto de llegar, yo miraba hacia la derecha, izquierda, miraba por las escaleras mecánicas, no sabía por donde vendrían ya que ellos venían de otra terminal, pero por fin les vi llegar, venían con sus grandes mochilas y yo les empecé a saludar a ver si me veían, llegó lo que tantos días llevaba esperando, ¡por fin estaba con ellos!

Cogimos el metro (1 SGD) y nos fuimos en busca del hostal Grace Logde, que Raquel había reservado el día de antes (12,5 SGD/noche/pers en dormitorio compartido). Mientras buscábamos el hostal, sin preguntar nada algunos locales nos indicaban donde estaba el hostal donde íbamos… es lo que tiene que te vean con pinta de guiri... nos instalamos en la habitación y nos fuimos a cenar, compramos un poco de fruta y a dormir, que ya se había hecho tarde y el día siguiente empezaría bastante tempranito, había que aprovechar el día.

Jardín botánico.

Nos levantamos bien temprano, cogimos el metro (2,1 SGD) y fuimos al Botanical Garden (entrada gratuita). Se trata de una gran zona verde donde puedes encontrar a gente haciendo yoga, tai chi, corriendo o dando un simple paseo. También dispone de una pequeña selva, lagos, jardines… donde pudimos ver muchos tipos de flores, plantas carnívoras y algún que otro pequeño animal, ardillas e incluso una cría de varano. 

Tras salir del Botanical Garden, fuimos caminando hacia Orchad Road, la avenida más famosa de Singapur donde pudimos encontrar desde grandes almacenes hasta boutiques de primeras marcas,  restaurantes de lujo, hoteles... Al llegar a esta calle, nosotros teníamos un objetivo. Y nunca mejor dicho, el objetivo de la cámara se había estropeado y habíamos leído que en Singapur se pueden encontrar “gangas”. No fue nuestro caso, con el cambio actual de nuestra moneda podemos decir que los precios que encuentras no solo no son gangas, sino que incluso es algo más caro que en España. Finalmente acabamos comprando el objetivo, ni mucho menos a un precio “ganga”. Para la gente que compre algo allí y les digan que al salir de Singapur les devuelven las tasas (un 7%), acordaros de pedir el ticket de compra (nosotros lo tuvimos que pedir, al principio solo nos daban una especie de albarán escrito a mano), ya que sin el ticket donde va detallada la compra no será válido. 

Hotel Raffles.

Tras tener nuestro nuevo objetivo, nos desviamos de la calle principal de Orchad Road y nos adentramos a una calle llamada Emerald Hill donde se encuentran casitas adosadas de estilo art déco que te transportan a siglos atrás. 

Ya por la tarde, visitamos el Hotel Raffles, sinónimo de lujo oriental y de estilo colonial, inaugurado en 1887, en el interior del hotel se pueden ver tiendas de moda, bares, restaurantes.

Después nos dirigimos hacia el Teatro Ópera Esplanade (Esplanade, Theatres on de Bay), uno de los iconos de Singapur, su diseño recuerda a un durian (fruta típica de la zona),  y está compuesto por dos grandes salas, una sala para conciertos y otra para teatro, ambas de gran capacidad, también hay zonas para actuaciones al aire libre y una zona comercial y de restauración.

Merlion, el símbolo de Singapur.

Casi sin darnos cuenta, ya habíamos llegado al paseo marítimo. Aquí pudimos ver el símbolo de la ciudad, Merlion, criatura con cabeza de león y cuerpo de pez, los grandes rascacielos que forman el skyline de Singapur y  el Marina Bay Sands, hotel de 5 estrellas  formado por tres grandes torres unidos en la planta superior por el Skypark.

Tras hacer las fotos de rigor  continuamos por el paseo marítimo, pasando por el interior del Marina Bay Sands, donde hay una gran cantidad de boutiques, y atravesando el Helix Bridge, puente inaugurado en el 2010, con estructura de doble hélice que une Marina centre con Marina South.

Marina Bay Sands.

Era tarde, estábamos pensando ir a cenar y volver al hostal, pero de repente unas luces procedentes del Marina Bay Sands nos hicieron esperar. Sin saber que unos minutos más tarde veríamos un gran espectáculo de luz, agua y sonido. Allí nos quedamos hasta que acabó. Comentando la suerte que habíamos tenido de haberlo podido ver, nos adentramos al Teatro para ir a coger el metro de vuelta al hostal, pero no sin ello llevarnos la última sorpresa del día: un grupo de jóvenes músicos estaban haciendo un pequeño concierto, nos llamó la atención los instrumentos que utilizaban y lo bien que sonaba, allí nos quedamos hasta que acabó el concierto, donde tras finalizar pudimos hablar con los músicos y saber más de ellos. 

Piscina infinita. Marina Bay Sands.

Al día siguiente nos levantamos bien temprano para ir a Marina Bay Sands, teníamos que llegar temprano, ya que queríamos subir al Skypark  (20 SGD) y aprovechar una de las tres visitas guiadas que hacen al día. A las 9 de la mañana ya habíamos llegado, subimos a la planta 57 y pudimos disfrutar de las vistas de Singapur. Media hora más tarde empezó la visita guiada, donde pudimos ver la piscina “Infinity pool”, los jacuzzis… , es decir, la zona destinada exclusivamente a los clientes.Las vistas eran impresionantes, aunque nos defraudó un poco la visita ya que los sitios a los que podíamos acceder eran muy limitados. 

Después nos fuimos hacia la zona de Chinatown, donde visitamos el templo hindú Sri Mariamman, templo construido en  1827 y que se convirtió en el primer templo hinduista de Singapur,  donde pudimos ver el bautizo de unos bebés. Nuestros estómagos nos recordaron que era  la hora de la comida, y cómo estábamos cerca de un mercado cubierto lleno de puestos de comida, decidimos hacer allí una parada.

Por la tarde vimos la catedral de St. Andrew, la mezquita del Sultán, la zona de Little India y Bugis Street, un recinto con cientos de tienda donde encontrar la oficina de turismo fue un auténtico caos... 

Espectáculo de luces. Marina Bay Sands.

Cómo queríamos poder grabar y hacer fotos del espectáculo de luz, agua y sonido que vimos el día anterior, fuimos hacia el paseo marítimo. Una vez finalizado y, por segunda noche consecutiva, nos sorprendió otro espectáculo en la Esplanade, esta vez en la zona que hay habilitada al aire libre. Otro grupo de jóvenes nos deleitaron con su música de percusión, allí nos quedamos un rato hasta que vimos la hora y decidimos volver al hostal, ya que era bastante tarde.