martes, 19 de febrero de 2013

MALASIA: KUCHING (III) I SINGAPUR


7 al 15 de Gener 2013     

7 i 8 de Gener 2013                       KUCHING 


Vam  arribar a Kuching cap a les 9h del matí. A casa hi havia l’Steve que ja ens esperava. Ens quedaven 2 dies per estar a la ciutat i l’únic que ens venia realment de gust fer era anar al parc nacional Gunung Gading a veure la rafflesia. Després d’enviar un paquet cap a casa des de correus (que encara no ha arribat) ens vam tornar a apropar al centre d’informació turística per si sabien si hi hauria alguna flor aviat. Però no vam estar de sort. Ens van recomanar apropar-nos al museu de Kuching per donar-hi un cop d’ull. Lamentablement, res de l’altre món.

Parlament antic de Kuching.
Vam tornar cap a casa i vam anar a sopar amb lÈlly i l’Steve. L’endemà havíem quedat amb un membre de CS de Kuching per anar a dinar. En Baal és investigador i fa més de 10 anys que estudia la malària. Vam quedar en un centre comercial i ens va portar a dinar al club privat de Kuching. Estàvem una mica acollonits, perquè era el club més selecte de la ciutat i els preus estaven a l’alçada de les circumstàncies.
Després de dinar amb en Baal i explicar-nos històries i batalletes va arribar el moment de pagar. En Baal ens va dir que al club només es podia pagar si eres membre i, òbviament, nosaltres no ho érem. Ens va dir que ens volia convidar i no teníem massa més opcions. Quin detall!!

Com que el tema ens interessava li vam dir si ens podia ensenyar el laboratori de la universitat on treballava i era professor. La següent sorpresa va arribar a l’aparcament: va deixar el cotxe a la plaça del director d’investigacions de la universitat. No en teníem ni idea!! Ens va confirmar que realment ho era i ens va ensenyar el laboratori. Ens va explicar unes quantes coses de la feina i ens va acomiadar perquè era hora de treballar. Va ser una experiència genial i li agraïm molt que volgués conèixer-nos i convidar-nos a dinar.
La tarda va transcórrer tranquil·lament a casa l’Elly i l’Steve i després vam tornar a sortir a sopar fora. L’endemà l’Elly ens va acompanyar a l’aeroport a primera hora i ens en vam acomiadar més definitivament, tot i que no se sap mai amb un fotògraf internacional...

9 al 15 de Gener 2013             SINGAPUR

SETMANA DE RELAX AMB LA FAMILIA CHUANG

Vistes de Singapur desde mount Faber.

Vam arribar a Singapur pel matí i vam anar directament a casa de la Norma i en Chuang. Vam estar-nos-hi una setmana. Entre d’altres coses vam descansar i fer relacions socials. Us  explicarem quatre coses que vam fer durant la setmana, però no necessàriament en ordre cronològic.
A classes de Qi Gong
Un parell de vespres en Chuang i la Norma ens van portar amb ells a fer una sessió de Qi Gong. És un antic remei xinès per mantenir el cos saludable i curar allò que el temps espatlla. Es basa en el desplaçament de l’energia a través del cos fent una sèrie de moviments. No us en podem donar molts detalls perquè amb dues classes només ens van poder ensenyar els moviments bàsics, però va ser una experiència molt enriquidora tant a nivell personal, espiritual i cultural. Els mestres ens van rebre amb els braços oberts i van ser molt pacients amb nosaltres tot i que sabien que només hi podríem anar un parell de dies.

Nosaltres amb la nostra professora de Qi Gong.
Impressiona que en mig de la ciutat es trobin aquestes zones verdes.
Mount Faber.
Un altre dia vam anar a  caminar pel Mount Faber, una petita muntanya que es troba a uns pocs blocs (20 minuts caminant) de casa de la família Chuang. Un cop a dalt, hi ha diversos passejos a peu. N’hi ha un que es fa en una mitja hora que dóna tot el tomb a la muntanya i que té bones vistes de la ciutat i, pels que tinguin més temps (nosaltres havíem quedat per dinar) n’hi ha de més llargs que uneixen aquesta muntanya amb d’altres de la vora a través de ponts, sense tenir que tornar a tocar l’asfalt.

Al centre de Singapur.

També vam voler tornar a veure el Symphony of lights, l’espectacle lluminós que es fa cada dia a Marina Bay i que es pot veure des de la badia o des de davant del Marina Bay Sands. Aquest cop, però, el vam veure des de davant del Marina Bay Sands i va resultar una mica diferent: hi ha un espectacle de llum i aigua just al davant de l’hotel que des de l’altre punt no es veu i la música se sent molt millor; això sí, la part de jocs d’il·luminació de l’hotel es perd.


Passeig per les copes dels arbres... a la reserva Mac Ritchie.

Per acabar, li vam dedicar un dia a visitar la reserva Mac Ritchie. Per anar-hi s’hi pot arribar amb metro o autobús fàcilment des del centre. Sembla mentida que en una ciutat com Singapur s’hi pugui trobar un espai de jungla tropical tan ben conservat, amb senders llargs. Alguns fins i tot s’uneixen amb altres reserves del país. Un dels camins té un tram (250m, em sembla) que es recorre per les copes dels arbres per ponts penjants. No era la primera vegada que ho fèiem, però sí gratis, i va ser interessant tornar a veure el terra a vista d’ocell . El tros dels ponts penjants és d’un sol sentit, per tant, si es vol travessar s’ha d’acabar el sender fins al punt d’inici sense poder tornar enrere (és un circuit tancat, unes 4 hores). L’experiència val la pena i la recomanem molt a tot aquell que passi uns dies per Singapur i no pugui anar  a veure jungla en cap altre lloc.

No tenien cap mena de vergonya aquests micos!!
Reserva Mac Ritchie.

Mentre caminaven vam trobar aquest varà que passejava tranquil·lament.
Reserva Mac Ritchie.

Sense adonar-nos-en va arribar el dia d’acomiadar-nos de la família del Chuang, la Norma, en Allan i la Cynthia. I una mica entristits per dir adéu a una família que ens acollit com a un més de la família i amb l’emoció que teníem de saber que en poques hores trepitjaríem terres australianes vam marxar cap a l’aeroport.






El Marc va descobrir la Wii amb l'Alan i l'Ang Chuang... i no us podeu imaginar com va gaudir jugant!!

També vam compartir bons menjars junts!! Boníssim tot!!, sobretot els postres que fa la Norma!!
Nosaltres vam cuinar un arrossejat, tot i que el resultat no va ser el millor...
(Norma, esperem el correu amb les teves receptes!!)


No hay comentarios:

Publicar un comentario