ARGENTINA
|
A pesar de la seva aparença amb el Capitoli de Washington, estem a l'Argentina amb l'emblemàtic edifici del Congrés. |
L’Argentina és un país enorme. Lamentablement només ens hi vam poder quedar
uns 10 dies per la nostra tornada a casa. En aquests 10 dies només vam visitar
les cascades d’Iguazú, Córdoba i Buenos Aires.
|
Vam estar pocs dies, pero vam anar a les principals atraccions del nord, com les famoses cataractes d'Iguazú. |
Fa frontera a l’oest amb Chile, al Nord amb Bolivia i Paraguay i, a l’oest
amb Brasil i Uruguay. Té la mateixa franja horària en tot el país a pesar de
ser tan gran.
Entre alguns dels seus atractius es
troben els citats anteriorment més la
zona dels llacs de San Carlos de Bariloche, zones seques com la zona de Jujuy
(al nord del país), la Patagonia amb les seves glaceres, la ciutat més austral
del món (Ushuaia) i la Tierra del Fuego i una infinitat de parcs nacionals. A
més d’una gran metròpolis (13 milions d’habitants zona metropolitana) com Buenos
Aires.
|
Els nostres hostes, ens van ensenyar les bones costums gastronómiques. |
El mitjà de transport més còmode (sense cap mena de dubte) i ràpid (tret de
l’avió) és el bus. Els trajectes llargs es realitzen en comodíssims autobusos (el
preu no és tant còmode de pagar...), molt amples i molt reclinables. El
problema és que per butxaques ajustades són cars, però no hi ha més opcions.
|
Vam caminar tota la seva capìtal, Buenos Aires, buscant els petits racons.
|
La moneda argentina és el peso argentino (ARS). El tipus de canvi oficial
ronda 1€ = 7-8 ARS. Però no cal ser tan legal!! Pels carrers de les ciutats
apareixen persones que es passen tot el dia cantant ‘cambio’. Són canvistes que
ofereixen tipus de canvi molt millors que els oficials tant per l’euro com pel
dòlar americà (millor el dòlar). La raó és ben senzilla: el govern no deixa als
argentins comprar dòlars o euros sense una raó de pes. Els guiris aportem els
dòlars que els argentins estan àvids d’aconseguir.
Una cosa que ens va sorprendre molt de l’economia argentina és la variació
dels preus. Tenen una inflació disparada que fa que els preus pugin ràpidament.
En cosa de 2-3 anys, en algunes coses, fins a 5 vegades més!!
Com al Paraguay i a Chile, la carn és quelcom essencial pels argentins i no
van passar més de dos dies seguits sense dinar o sopar un dels seus famosos
asados. Ens va cridar l’atenció que el preu de moltes carns era més que raonable...
Normalment és un producte força car.
És un país tranquil i bastant segur en termes generals. Les precaucions que
s’han de tenir són les bàsiques. Molta gent parla de la inseguretat de la seva
capital, Buenos Aires; sobretot degut a la gran quantitat de robatoris. Vam
conèixer gent d’aquesta ciutat que li havíen robat, pero nosaltres vam estar
allí quasi 5 díes i no vam tenir cap incident!!
29 al 30 d’Agost de 2013
PUERTO IGUAZÚ:
Catarctes d'Iguazú
|
Vistes de les cataractes d' Iguazú, des de l'Argentina!! |
Vam sortir de l’hotel a Ciudad del Este, Paraguay (Hotel Postillón, 70000
PYG, habitació doble amb wifi) i vam anar a l’estació de busos que queda just
davant de l’hotel. Allí vam agafar un bus que fins a Puerto Iguazú (9000 PYG).
El bus surt de Ciudad del Este, entra al Brasil i passa per Foç do Iguaçú, i
finalment travessa la frontera argentina i arriba a Puerto Iguazú. Se li ha de
dir al cobrador que has de segellar el passaport al costat paraguaià i argentí,
però no cal fer-ho per entrar i sortir del Brasil. El trajecte dura 1’5 hores.
|
La terra s'acaba... formant una caiguda d'aigua de més de 70 metres i donant lloc a uns 275salts. Cataractes d'Iguazú. |
En arribar el primer que vam fer va ser anar a informació per saber quan
temps necessitàvem per visitar Iguazú ja que a la nit volíem agafar un bus per
anar a Córdoba. Però a informació ens van aconsellar hi dediquéssim un dia
sencer perquè era molt gran.
Així que ràpidament vam canviar de plans i vam buscar un lloc per dormir.
Primer shock: els preus han canviat més de 3 vegades respecte els preus de la
guia que portàvem (any 2011). ns quedem al Hostel Waterfall Iguazú (60
ARS/persona dormitori), com que era temporada baixa vam estar en una habitació
de 4 llits nosaltres sols.
Aquella tarda la vam passar buscant algun canvista pels carrers de Puerto
Iguazú i pensant en com organitzar els següents dies.
L’endemà a primera hora vam anar a agafar el bus a les cascades (30 ARS
anada i tornada). L’entrada al parc (170 ARS) inclou un tren que et porta a dos
circuits: el superior i inferior.
|
Vistes de la caigua més coneguda d'Iguazú: la Gorja del Diable.
|
Nosaltres vam decidir començar pel inferior i després anar al superior. És
realment un lloc espectacular. En el circuit inferior passeges tant per dal com
per baix de moltes cascades, amb caigudes impressionants i amb algun coatí
espontani que volta pels restaurants a veure que arreplega dels turistes.
Hi ha una illeta a la que es pot arribar amb un vaixell (inclòs en el preu)
que et deixa just a sota d’una de les cascades, però aquells dies estava fora
d’us. De totes maneres el camí que porta fins l’embarcador té unes vistes
precioses.
|
En 3 segons aqui et sents molt petita i... molt mullada!! |
Certament es dedica més temps a visitar-ho que el costat brasiler ja que hi
ha més camins a fer i racons per descobrir. A mi personalment em va agradar més
que el costat brasiler (i és més barat) però a la Raquel li va agradar més
l’altre. Sort que vam anar als dos!!
A la zona de la gorja del diable el soroll de l’aigua és eixordador. Sembla
mentida que l’aigua no s’acabi mai!! De debò, si aneu a l’Argentina no us ho
perdeu. Comprar menjar dins és molt car, així que us recomanem que porteu algun
entrepà per dinar.
|
Encara que les havíem vist des del Brasil i l'entrada era cara, ens va agradar tornar a veure aquest espectacle meravellós de la natura.
|
Cap a les 14:30 vam tornar cap a Puerto Iguazú. Vam arribar just per
recollir l’equipatge i agafar el bus per anar a Córdoba (570 ARS/persona,
gairebé 4 vegades més del que posava a la guia).
El bus era senzillament impressionant. Seients amplíssims, molt
reclinables, tous. Crec que de millors dels que he provat mai, a l’alçada dels
del Japó i alguns de Malàisia.
A Córdoba ens hi esperava en Dani. Un amic infermer de Joan XXIII que, per
circumstàncies de la vida, estava estudiant una gran carrera en aquesta bonica
ciutat argentina. Com el trobaríem?
|
Recórrer tots el circuits que hi ha pel parc, val la pena... les diferents perspectives et descobreixen noves visions. Cataractes dÍguazú. |