AUSTRALIA: RUTA PER NOVA GALES DEL SUD (II)

31 de Gener al 6 de Febrer 2013       

RUTA PER NOVA GAL·LES DEL SUD (II)

02 al 03 de Febrer 2013                 

SNOWY RIVER NATIONAL PARK I TIDBINBILLA NATURE RESERVE

El nostre cotxe, nou de trinca, i també la nostra casa per aquests dies...
Camí de Snowy River National Park.

RUTA REALITZADA (RUTA II - COLOR VERD):
Eden --> Orbost --> Buchan --> Snowy River NP --> Buchan --> Orbost --> Can River --> Cooma   -->Tidbinbilla NR --> Namadgi NP


Mostra RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR en un mapa més gran

Dia 3 (02-02-2013): 558 km. De Eden a Can River.

Dia 4 (03-02-2013): 335 km. De Can River a Namadgi National Park

Ens vam llevar amb la primera llum del alba. I després d’esmorzar vam continuar per la carretera A1 (Princess highway) cap al Sud. Vam creuar a l’estat de Victoria i ens vam aturar a Orbost a  recollir informació sobre el Snowy River National Park (gratis).  Una dona gran amb no massa entusiasme però correcta ens  va donar un munt de papers (com sempre) i ens va explicar ben poca cosa.

Aquest parc es troba al Nord d’Orbost a prop de la frontera de  Nova Gales del Sud. La millora manera d’accedir als punts d’interès és per una carretera que va d’Orbost al poble de Buchan i d’allí agafar la carretera C608 en direcció nord i anar parant  en els llocs que marquen els  mapes de turisme.

No vam trobar visitants al Snowy River NP, però sí vaques!!

Com que està una mica apartat de tot arreu no hi vam trobar ni un sol visitant més. El parc està format per profundes gorges formades pel riu Snowy sobre roca calcària i arenisca. És interessant de veure si és el primer que veus, però per a nosaltres ja era el segon. A més, com que era estiu, el riu anava força sec i les caigudes d’aigua  eren molt petites. Tot i això, les gorges són molt profundes i les cascades a la primavera deuen ser espectaculars. A la majoria de punts d’interès s’hi arriba després de fer uns pocs km per carreteres de grava.

El primer lloc que ens vam aturar va ser a les Little river falls, unes cascades que, de no estar seques, deuen ser molt boniques. De  tornada  al cotxe vam veure un animal gros, d’uns 50 cm d’alçada, de 4 potes, semblava un os però petit. La única  cosa extranya  era que estava totalment quiet. Estava  mort!! Però en una posició totalment natural, com si estigués caminant. No sabem què li va passar i, fins uns quants dies més tard no vam esbrinar de què  es tractava: un wombat. Un dels mamífers australians més grans i com vam comprovar més endavant, dels més dòcils.

Vistes desde Tulloch Ard Gorge Trek.
Snowy River National Park.

Vam continuar cap a la Little river gorge on hi havia unes boniques vistes de la gorja. Vam voler continuar per la mateixa carretera sense asfaltar fins arribar a enllaçar amb el Errinundra National Park, veí del Snowy River. Però la carretera sense asfaltar (de grava) cada cop era més estreta i pronunciada i l’assegurança no cobria cap dany que el cotxe es fes en carreteres com aquesta. Per tant, vam acabar decidint tornar enrere.

De tornada a Buchan vam agafar un desviament (13 km de carretera de grava) fins al Tulloch Ard gorge trek. És un camí d’1,5 km (1hora anar i tornar) amb un desnivell una mica pronunciat per un preciós bosc d’eucaliptus fins a una plataforma amb unes vistes magnífiques d’una altra gorja del parc.

Ualabis, una altra espècie de cangur.

Per anar al nostre següent destí havíem de tornar a baixar fins Buchan (ja que, encara que havíem d’anar cap al nord,la carretera estava senseasfaltar) i d’allí un altre cop a Orbost. La carretera de Buchan a Orbost passa per un bosc  impressionant amb una població enorme de ualabis (són cangurs, però més foscos i petits). En vam veure més de 20 i fins i tot els hi vam poder fer fotos, eren els primers que veiem de ben a  prop. Val a dir que ja eren més de les sis de la tarda, hora en què comencen a  sortir i en que s’ha d’aparcar el cotxe pel perill d’atropellar-los.

Nosaltres vam passar Orbost  i vam continuar per la Princess HWY (A1) fins Can River. Allí ens vam aturar en una àrea de servei amb electricitat i dutxes d’aigua calenta. Increïble!! I no es veia per cap lloc  que s’hagués de pagar... Per evitar sorpreses els vam preguntar a uns francesos que hi havia allí amb una caravana i ens van explicar que allò era un “càmping” propietat de l’hotel del poble. El preu per passar la nit era 10 AUD i si volies dutxa i electricitat 20 AUD, però al bar els havien dit que ningú hi anava a controlar-ho... Així que, era decisió nostra. Decisió fàcil!!

Us presentem als opossums!!!, uns animals nocturns i molt trapelles.

Mentre la Raquel estava a la dutxa, jo estava dins el cotxe amb el maleter obert. De sobte vaig començar a  sentir sorolls a la part del darrere. Com que tot estava força fosc i no podia veure res vaig baixar corrents per veure què passava. Vaig veure com sortia una cosa del cotxe molt de pressa i s’enfilava a  l’arbre del costat. Com que no veia que era vaig agafar un lot de la motxilla i vaig enfocar. Un opòssum! Són uns mamífers de la mida d’un conill gros però que es mouen amb l’agilitat d’un esquirol i que mengen qualsevol cosa. Després de molta estona fent proves vam aconseguir que ens agafessin confiança i ens van deixar tocar-los a canvi d’una mica de pa.

L’endemà ens va  despertar la  llum del sol... Bé, no, ens va despertar l’alarma del mòbil, però fa  més bonic dir que va ser el sol. Vam tornar a enfilar cap a al nord, direcció altre cop a Nova Gales del Sud, aquest cop, però, per la B23 o Monaro HWY. Ens vam aturar a Cooma, que es troba a Nova Gales del Sud per demanar informació sobre el Namadgi National Park i la Tidbinbilla Nature Reserve, que es troben al territori de la capital australiana,  Canberra. Aquest és l’estat més petit australià, creat especialment per albergar la  capital australiana, que es va fundar el 1901. Tot i que els aborígens  ja vivien en aquesta zona molts anys abans. Trista història la dels aborígens. Com que Sydney i Melbourne eren grans rivals, no podien ser cap de les dues capital del país. Per tant, es va buscar un punt equidistant entre les dues i es va  aixecar la nova ciutat.

Hi ha diversos senders per fer.
Nosaltres vam escollir el Birrigai Trail, que comença
 just al costat del centre de informació.
Tidbinbilla Nature Reserve.

A l’oficina de turisme de Cooma ens van donar mapes i ens van dirigir a  l’oficina del Namadgi National park, a 2 km del poble de Tharwa. En aquesta oficina tenien wi-fi gratuït i vam aprofitar per fer una mica de feina.

Vam arribar a l’oficina del parc ja per la tarda i ens van recomanar anar primer a Tidbinbilla i l’endemà fer caminades pel parc. L’entrada a la reserva de Tidbinbilla costa 10 AUD per cotxe, però a partir de les 17:30 i fins les 20:00 és gratuïta. Nosaltres hi vam arribar cap a les 16:00 i la noia de la guixeta ens va dir que podíem fer el Birrigai time trail, de 3km, que es troba  dins la reserva però és gratuït. Així vam fer temps fins les 17:30.

Si vols veure centenars de cangurs...
només has de vindre aquí.
Birrigai Track. Tidbinbilla NR.

En aquest petit circuit (el Birrigai) es poden veure centenars de cangurs en llibertat, en grups de més de 30 o 40. També es veuen emús (encara que només en vam veure un parell i de ben lluny) i altres aus i rèptils. La part cultural passa per unes roques que van ser coves aborígens fa milers d’anys. Molt recomanable per algú que no hagi vist massa cangurs. I sense pagar entrada!!

Vam ser incapaços de veure ni un sol coala...
 però vam veure ualabis i un potoroo.
Koala Path. Tidbinbilla NR.

A les 17:30 ens vam dirigir a la zona de pagament i, com ens havien dit, la barrera estava aixecada. Ens havien dit que hi havia una de bosc d’eucaliptus amb coales i vam fer el Koala path i el Peppermint trail, dos senders d’un km i mig  entre els dos, però no vam veure cap d’aquests marsupials. El que sí vam veure van ser uns quants ualabis i un parell de potoroos, es podria dir que són com rates gegants, però més simpàtics.

Tortuga d'aigua al llac. Black Fats Dam Track.
Tidbinbilla NR.

Tambéb hi havia cignes...
Black Fats Dam Track. Tidbinbilla NR.

També vam anar fins al Black Flats Dam, un llac ple d’ocells en el que vam trobar una tortuga però no vam  poder veure l’animal  estrella: l’ornitorinc, un dels dos únics mamífers del món que es reprodueixen de forma ovípara, és a dir, posant ous. L’altre monotrema (aquesta família d’animals es  diuen així) també es troba a Austràlia, però en parlarem més endavant.

L’ornitorinc és un animal especialment estrany: té bec i potes com les d’un ànec, cos i pel com els d’un mamífer, les cries mamen llet de la mare tot i  néixer d’un ou i tenen un ullal a les potes del darrere com els del gall però amb un verí força potent. Com podeu veure és força peculiar. Només es troba a Austràlia i és molt difícil de veure en estat salvatge.

El que sí vam trobar va ser una tortuga d’aigua força  vergonyosa, ja que no hi va haver manera de poder fer-li una foto amb el cap fora. Una cosa constant que ens ha cridat l’atenció d’Austràlia és la quantitat exagerada de lloros que es troben per tot arreu, de tots  els colors i mida imaginables, i la reserva Tidbinbilla no en són una  excepció.

Vam marxar amb el temps just, ja que tancaven les portes de la reserva a les vuit. Vam conduir fins al Namadgi National Park i vam dormir a l’aparcament de les Gibraltar falls. Que no sabíem ni que existien però ens venien de pas per la nostra propera parada. Així que van acabar el día veiem unes cascades i tots sols rodejats de natura i el cel inundat d’estels.

Per a què tingueu una idea dels centenars de cangurs que hi ha a Tidbinbilla, us deixem un petit video...

AUSTRALIA: RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR (I)

31 de Enero al 6 de Febrero 2013 

      

RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR (I)

Tras pasar más días de lo que queríamos en Sídney, debido al mal tiempo y esperando si nos salía alguna relocation (explicamos de que se trata en la introducción a Australia) interesante para realizar, decidimos alquilar un coche (227,35 $ AUD para 7 días) y descubrir Nueva Gales del Sur.

En 7 días recorrimos  2455km, vimos 5 parques nacionales, salvamos una tortuga de ser atropellada en la carretera, vimos muy de cerca a centenares de canguros, ¡incluso llegamos a tocar uno!, cogimos infraganti a unos curiosos animalitos en nuestro maletero y disfrutamos de paisajes increíbles y trekkings intensos.

Mostra RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR en un mapa més gran

Nuestra ruta ha sido la siguiente:

Sydney --> Ulladulla --> Area de servicio de Bodalla --> Gulaga NP/  Tilba Tilba --> Eden --> Orbost --> Buchan --> Snowy River NP --> Buchan --> Orbost --> Can River --> Cooma --> Tidbinbilla Nature Reserve --> Namadgi National Park --> Goulburn --> Taralga --> Oberon --> Blue montain (Katoomba y Wentworth Falls) --> Richmond --> Maitland --> Newcastle --> Sydney

Total 2455km. Gasolina 10,15 $ AUS/100 km.

31 de Enero al 1 de Febrero 2013                 

GULAGA NATIONAL PARK

Uno de los paisajes de Gulaga National Park.

RUTA REALIZADA ESTOS DÍAS (RUTA I - COLOR AZUL):
Sydney --> Ulladulla --> Area de serveide Bodalla --> Gulaga NP/  Tilba Tilba --> Eden


Mostra RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR en un mapa més gran

Día 1 (31-01): 335 km de Sydney a área de servicio Bodalla

Día 2 (01-02): 162 km de  área de servicio de Bodalla a Eden

En muchas playas de Australia, el mar acostumbra a estar embrabecido.
Ulladulla.

La mañana del día 31 de enero aprovechamos para ir a la biblioteca y mirar por última vez las diferentes páginas de “relocations” que hay, pero la suerte seguía sin sonreírnos. Así que con el futuro incierto a partir del día 7 de enero, empezamos nuestra ruta por el estado de Nueva Gales del Sud. Recogimos el coche tras hacer todos los papeleos (importante tener el carnet internacional de conducir), y tras hacer la compra de alimentos para esa semana y recoger el equipaje, nos dirigimos al sud.

Salir de Sydney tiene su dificultad si no se quiere pagar más de la cuenta porque la mayoría de  carreteras principales son de pago. Nosotros nos dirigimos hacia el sud por la carretera  A1, una de las pocas que es gratuita.

Caminar a primera hora de la mañana y
encontrarte con un lago así siempre vale la pena.
Mummuga Lake Walk. 

Nuestro primer destino era el Gulaga National Park,  al que no llegamos hasta el día siguiente. En el trayecto paramos para contemplar  la desembocadura de un río al mar en Ulladulla. Los últimos tramos del río eran muy serpenteados, con alguna corriente, y rodeado de arena de playa. Aunque no acompañaba mucho el tiempo, fresco y con viento, niños y familias estaban dándose un chapuzón. El mar estaba revuelto, con fuerte oleaje y olas grandes que rompían sobre las rocas.

Mientras conducíamos una cosa redonda en la carretera nos llamó la atención. “¿Qué es?“ Cuando reconocimos lo que era estábamos demasiado cerca y por suerte pudimos pasarla por encima sin pisarla. ¡Era una tortuga de agua que estaba un poco desorientada! Paramos con precaución a un lado, y salimos a rescatarla, cualquier coche podía chafarla en un segundo… Buscamos donde dejarla. Lo mejor para ella era un estanque, así que salimos de la carretera principal y nos metimos en una carretera que llevaba a una granja. Cuando llegamos a la casa, un señor mayor salió a saludarnos y preguntarnos si necesitábamos algo. Le enseñamos nuestro encuentro y nos llevó a un estanco dentro de su propiedad para dejar la tortuga a salvo. Tuvimos una conversación interesante con este señor, nos explicó parte de su vida y vivencias.

Aqui empezamos nuestro trekking en Tilba Tilba,
 una tranquila localidad en medio de las montañas.

Este día no recorrimos una gran distancia, ya que entre ir a la biblioteca, comprar alimentos para  el viaje y recoger el coche, eran más de las 14h. Hicimos un total de 335 km, y paramos  a dormir en la tranquila área de servicio de Bodalla. Nos quedamos muy con sorprendidos porque esta área de servicio era como un camping: sitios donde acampar, mesas de madera para comer, lavabos y agua corriente. ¡Lo único que le faltaba era electricidad! Pero lo más importante: ¡gratis! Y como os podéis imaginar estaba lleno de caravanas y campervans (furgonetas reconvertidas en pequeñas caravanas). Además también tenía un pequeño trekking señalado para hacer…

El día siguiente nos levantamos con el amanecer, y tras desayunar, decidimos hacer el trekking de esta zona: Mummuga Lake Walk. ES un circuito muy sencillo, sin mucho desnivel que te sumerge dentro de un bosque hasta llegar a un gran lago. Aquí  nos llamó la atención ver muchos troncos oscurecidos por el fuego pero seguramente hacía tiempo que había ocurrido porque había bastante vegetación baja.

"¡Toda la montaña para nosotros!"
Gulaga National Park

Después del agradable paseo continuamos nuestra ruta. Paramos en el centro de información de Narooma para que nos explicaran que trekkings podíamos hacer en el Gulaga National Park (gratis). Nos aconsejaron el recorrido “Dromedari Mount” (3h ida y vuelta) que sale del pueblo Tilba Tilba (al lado de una tienda llamada Pam Store). Es un trekking un poco diferente, ya que se sale desde del pueblo y  antes de adentrarte en el bosque pasas por al lado de propiedades con animales, principalmente vacas. Y es un poco duro, porque todo el camino de ida es empinado y parece que nunca acabas de subir…  Una vez dentro del bosque, a medida que vas ascendiendo se aprecia como va cambiando el tipo de vegetación y árboles. Para nosotros el bosque que más nos gustó fue el último, cerca de la cima, un rainforest o bosque lluvioso. ¡Es impactante ver como troncos, rocas y árboles se cubren del verde briilante del musgo!  Los colores son tan intensos que es como entrar dentro de un escenario de dibujos animados.

Rainforest del sendero Dromedari Mount.
Gulaga National Park.

Llegar a la cima no tiene ninguna recompensa porque las vistas están tapadas por altos árboles, pero pasar por el último tramo el rainforest sí. Durante nuestra caminata pudimos muchos loros, algunos nos acompañaron un buen trozo del  camino, y yo (Raquel) vi un ave lira (muy raros de ver).

¡Incluso los árboles están recubiertos de musgo!
Rainforest, Gulaga National Park.

Cuando llegamos abajo, estábamos hambrientos y decidimos recuperar fuerzas con nuestra dieta habitual de viaje: unos deliciosos sándwich de pan bimbo, tomate y mortadela.

Continuamos nuestra ruta hacía el sud, queríamos llegar hasta un parque nacional (Snowy River  National Park) situado cerca de la frontera entre los estados de Vcitoria y Nueva Gales del Sud. Pero este día tampoco no hicimos muchos kilómetros ya que paramos en Eden para pedir información sobre este parque y descubrimos que teníamos internet gratis. Así que nos pasamos toda la tarde publicando en el blog, hablando con nuestra familia y… buscando canguros en el campo de golf para poder gravarles y dar una sorpresa a mi hermana el día de su cumpleaños (¡un regalo sencillo pero especial!). Dormimos en el parquing de atrás  del centro de información turística.

¿A quién encuentras en el campo de golf cuando atardece?
¡A canguros!, lo más normal del mundo.
Los canguros adultos son altos y robustos...
Campo de golf de Eden.

AUSTRALIA: SYDNEY

25 al 30 de Gener del 2013                           SYDNEY

Quan algú escolta la paraula Sydney...  pensa inmediatament en aquesta imatge.
Vistes de la Opera House desde el Jardí Botànic.

Vam arribar a Sydney cap a les 06:00 del matí, després d’un vol massa curt per poder dormir, des de Perth.  Com sempre, vam intentar estalviar els primers dòlars només arribar. Per sortir de l’aeroport de Sydney hi ha diverses opcions i cap baixa dels 15 AUD. La més econòmica és el tren però massa car per nosaltres. Vam decidir caminar una mica i agafar un tren però unes quantes parades més enllà i estalviar-nos 10 AUD cada un. Això sí, vam haver de caminar més d’una hora amb les motxilles (tren 4,4 AUD).

Catedral de Sant Mary.

Un cop a l’hostal (Australian backpakers, 24 AUD/nit/persona en dormitori) vam fer el check-in i vam tenir la primera sorpresa agradable de Sydney. Els de l’hostal van passar la targeta per cobrar i va sortir denegada. Però no s’en van adonar!! Vam pensar que ja ens ho demanarien en un altre moment, però a hores d’ara encara no ens han reclamat res...

El primer dia a Sydney ens el vam passar mirant escoles d’anglès per fer el nostre curs. Però ja vam agafar una idea de com era la ciutat i ens vam apropar a l’edifici de l’òpera (el més famós d’Austràlia, jo diria).

L’endemà era el dia d’Austràlia (com la nostra diada de Catalunya) i hi havia espectacles gratuïts per tot arreu. A més, molts museus i atraccions de la ciutat tenien el preu de l’entrada reduïda o fins i tot gratuïta. 

Vam estar passejant pel centre i fins i tot vam veure un espectacle de rèptils.

Vistes de la part financera de Sydney (CBD) des del Jardí Botànic.

Abans del migdia vam passar pel mercat que fan els dissabtes al barri de Padinggton. Mercat artesanal australià amb preus australians. Tot molt bonic, però només per mirar...

A la tarda vam anar al jardí botànic on esperàvem trobar una colònia permanent de ratpenats gegants que hi viuen. Però la senyora del centre d’informació ens va dir que l’ajuntament els havia retirat perquè estaven fent massa escarafalls als arbres fruiters dels que s’alimenten. El que sí va valdre la pena van ser les vistes precioses que hi ha des de l’extrem nord del jardí cap a la badia, on hi ha el pont i l’òpera.

Aquests són els ratpenats que volaven pel cel de Sydney...
Us assegurem que no eren petits!! deurien medir uns 50 cm!!

La sorpresa va arribar al vespre, quan tot passejant pel centre vam començar a veure com centenars de ratpenats gegants arribaven al centre de Sydney. És senzillament espectacular veure com una ciutat tan gran i moderna es veu envaïda, literalment, per aquests animals cada nit. Ens vam quedar bocabadats.

Com que era el dia d’Austràlia, a la nit a la badia van fer uns focs artificials. Ens vam quedar una mica sorpresos per les mesures de seguretat tant “extremes” que van posar per accedir a les zones per veure els focs. La veritat és que es pot entendre. A Sydney hi viuen uns 3,5 milions d’habitants, més els turistes tots volent veure els focs artificials... Van tancar els accessos als ponts gairebé una hora abans dels focs perquè estaven plens.

Fotografía desde el Luna Park. Vistes del Harbour Brigde i Opera House.

La famosa entrada al park d'atraccions a Sydney.

Abans de tornar cap a l’hostal vam creuar el pont de la badia i ens vam apropar al Luna park. Les vistes des del pont sobre l’opera i el CBD també són immillorables. El Luna  park és un parc d’atraccions molt antic que encara conserva a l’entrada aquella cara gegant per la que s’entra per la boca. Com que hi vam anar molt tard (gairebé les 11 de la nit, a Austràlia això és molt tard) ja no hi havia massa gent però hi vam poder donar un cop d’ull. L’entrada és gratuïta i es paga a les atraccions que es vulguin utilitzar, també hi ha un passi on pagues i pots pujar a totes les atraccions. Un cop van haver tancat el parc vam anar tornant poc a poc fins a l’hostal, que ens quedava a una hora de camí.

Biblioteca de Sydney.
Aqui vam passar els dies de pluja intentant posar-nos al dia amb el blog...
però com podeu veure no ho vam aconseguir.

L’endemà vam canviar d’hostal i vam anar al Captain Cook hotel (18 AUD/nit/persona en dormitori) on 

vam passar les 3 nits següents. Aquí no hi va haver sorpreses i vam pagar el que tocava.

La veritat és que els dos dies següents van ser una mica desastrosos perquè va estar plovent tot el dia, a més, el nostre meravellós ordinador no es podia connectar a la xarxa de l’hostal i no ens vam poder connectar gens.

Al tercer dia va tornar a brillar el sol. Vam anar passejant fins al Centennial park, on vam poder veure una quantitat d’ocells impressionants. Fins i tot pelicans!! Aquell dia també vam aprofitar per fer els deures i vam llogar un altre cotxe per fer una ruta d’una setmana per l’estat de Nova Gales del Sud. Segur que val la pena!!

Aquest són alguns dels ocells que vam veure durant la nostra estada a Sydney:

- lloros jungant
- pelicans a la riba d'un llac i
- aquests últims ocells no sabem com es diuen.

M’agradaria deixar una petita opinió personal sobre Sydney. Sense voler ofendre a ningú i deixant ben clar que val la pena estar-hi un parell de dies, vull dir que n’esperava bastant més. M’explico: en ple centre vam trobar molts indigents, molts d’ells aborígens. La majoria enganxats a una ampolla i importunant als vianants. A part, alguns carrers presentaven un aspecte força brut i lamentable. Dit això, també penso, que si es va a Australia s’hi ha d’anar i que no us podeu perdre les vistes del pont i l’òpera house des del jardí botànic. Ahh!! I sortiu algun dia al carrer a la posta de sol i mireu al cel i observeu l’espectacle dels ratpenats.

No us podeu perdre les vistes del vespre desde el Jardí Botànic...

Vistes de Opera House desde el Harbour Bridge.

AUSTRALIA: RUTA EN COCHE POR EL OESTE (III)

19 al 24 de Enero 2013      

 RUTA EN COCHE POR LA ZONA OESTE DE AUSTRALIA (III)

23 y 24 de Enero 2013                   

WALPOLE-NORMALUP NATIONAL PARK

Por uno de los caminos que te adentran al bosque... Increíble sus árboles, ¡¡podríamos meter el coche dentro!!

RUTA III (COLOR VERDE):

Albany  ---> Walpole-Normalup National Park ---> Bunbury ---> Perth
Total 667 km.

Ver RUTA POR EL OESTE DE AUSTRALIA en un mapa más grande

Lloguer cotxe: 35 AUD/dia. Benzina 9,66 AUD/100 km.

¡¡Altísimos!!
Es increíble lo pequeño que
 te llegas a sentir a su lado.
Giant Tingle Tree.

Después de la grata sorpresa con los paisajes de Albany nos dirigimos a nuestro último destino de la ruta: Walpole-Normalup National Park, por la carretera nº1 (South Western Hwy). Walpole y Normalup son dos poblaciones pequeñas costeras y entre ellas se extiende este parque nacional, unos 3630 km² de bosque con gigantescos árboles. 

Llegamos hacia el mediodía a Walpole, y nos dirigimos a información turística. Allí, como en todas partes  de Australia, nos llenaron de folletos, pero también nos aconsejaron cuáles eran los recorridos más interesantes para el tiempo que teníamos.

Así que tras hacer nuestro pequeño picnic para comer, nos dirigimos con el coche hacia el bosque para realizar la Valley of the Giants Road. Es una carretera que te sumerge literalmente en un bosque de eucaliptos. Aquí fue donde tomamos nuestra primera lección sobre los eucaliptos: son árboles altos, algunos pueden medir más de 100 metros de altura; hay 3 tipos de eucalipto: el rojo, el amarillo y el Rate; y si no recordamos mal, se diferencian principalmente por el tronco… Algo que nos llamó mucho la atención es que sus troncos se pelan de forma natural, se les cae una capa superficial más oscura dejando al descubierto un tronco mucho más claro. Conducimos tranquilamente asombrándonos por su magnitud y caminamos entre los árboles ¡sintiéndonos liliputienses o gnomos!

Nos sentimos como liliputienses a su lado!!
Giant tingle tree.

¡¡Esta fue una de las primeras fotos que pudimos hacer a los canguros!!
Valley of the Giants Road.

Esta carretera también te lleva a una zona donde puedes pasear por encima de las copas de los árboles (es de pago) y ver la inmensidad del bosque como lo ven los pájaros, pero nosotros decidimos continuar visitando este parque por tierra.

Volvimos hacia Walpole y cogimos la entrada hacia el Giant Tingle Tree, este circuito te lleva hacia un parking donde dejas el coche y haces un circuito a pie que te lleva a un eucalipto gigante de más de 16 metros de circunferencia, aunque los que lo envuelven también son muy espectaculares. Se pueden ver en los árboles cicatrices de los incendios que han sufrido (casi todos los que hemos visitado han sufrido incendios), cortezas quemadas e incluso la base del tronco abiertos y vaciadas por el fuego, pero han permanecido vivos y se puede comprobar viendo sus copas verdes.

Aunque parezca una tienda de acampada,
es solamente la base "abierta" de un gigantesco eucalipto...
Giant Tingle Tree.

Se le pueden dar muchos usos a estos troncos... ¿que tal un portaretrato?
Giant Tingle Tree

Circular pool.

Esta misma carretera te lleva nuevamente al pueblo de Walpole. Si quieres continuar disfrutando de este bosque se puede coger un desvío que sale de ella y dirigirse al Circular Pool (se llama así porque el agua gira como en remolinos en el lago, pero no te traga!). Se trata de una zona boscosa por donde pasa el río y forma un estanque que da nombre a este circuito. Es el lugar perfecto para darse un baño, si superas tu reticencia al agua fría. Nosotros no fuimos capaces…


Aún nos quedaba un último circuito para realizar de los que nos habían recomendado, pero el sol comenzaba a estar muy bajo, así que decidimos dejarlo para el día siguiente. En Walpole vimos muchos letreros que prohibían pasar la noche en el interior del coche en los parkings, así que decidimos buscar otro sitio un poco a las afueras. Finalmente acabamos en la costa, en la Sandy Beach. En una pequeña cala,  donde pudimos disfrutar de la presencia de unas gaviotas y pelícanos y del atardecer a pie de playa. ¡Es increíble la cantidad de estrellas que se pueden ver en la oscuridad!

Atardecer en la Sandy Beach.

Nuestro último día de ruta con el coche por el oeste de Australia comenzó con una caminata de unas 5h hasta la Thomson Cove. Tras nuestro energético desayuno de leche con cereales, fuimos a buscar la entrada al Tinglewood road. Fue fácil encontrar el acceso, pero nos costó un poco encontrar el parking. Se trata de una carretera sin asfaltar, donde enseguida encuentras la primera zona de aparcamiento para coches. Nosotros teníamos que continuar hasta el siguiente parking a unos 10 km, no nos perdimos, pero en varias ocasiones dudamos si íbamos por el camino correcto (ya que pensábamos que estaba más cerca).

A unos pocos metros del principio de la caminata a la Thomson Cove,
cruzamos este río...

El camino a Thomson Cove tiene 14 km en total (ida y vuelta), con un poco de desnivel pero aceptable. Hay una parte que se camina por arena, lo que hace que sea más cansado. El primer tramo forma parte del Bibbulmun track (un sendero que recorre miles de km por la costa suroeste de Australia), pero luego se separa en dirección a la costa. Se pasa por diferentes paisajes: bosques densos de eucalipto, luego por otro bosque menos frondoso, un tramo por lo que se conoce como bush (vegetación baja) y finalmente se llega al destino, una pequeña cala en la costa. 

Por el trekking a Thompson Cave pasamos por diferentes áreas de bosques,
uno cargado de altos eucaliptos que nos protegían del sol,
 y otro por el llamado bush, es decir, vegetación baja.

Nosotros realizamos este camino en 5 horas, pero no tuvimos la sensación de estar tantas horas caminando, seguramente estábamos muy distraídos con el canto de los loros e intentando descubrir los canguros entre la vegetación baja. Habíamos visto canguros antes, pero aquí fue donde los pudimos ver más de cerca y fotografiarlos… Son muy simpáticos, cuando escuchan ruido paran y miran a su alrededor por si hay intrusos, cuando te ven  se quedan observándote… si das un paso más, marchan saltando. No sabemos porqué, pero te entran ganas de salir 
detrás de ellos, pero no corriendo, sino saltando a su estilo.

Al volver de nuestro paseo, nuestros estómagos se empezaron a quejar, así que paramos a comer. Después emprendimos  la ruta, era el último día y tocaba despedirse de esta zona del país, volver a Perth y por la noche coger el avión que nos llevaría a Sydney.

La vuelta la hicimos por la costa, tranquilamente. Nos hubiera gustado poder visitar la zona vinícola de Margaret River o haber parado en Bunbury, donde se puede dar de comer a los delfines (aunque es un poco “circo”), pero no teníamos tiempo.

Pudimos llegar al aeropuerto de Perth sin problemas, donde dejamos nuestra “casa” de los últimos 6 días. A las 23:30h cogimos el avión hacia Sydney.

Tras 2 1/2 horas caminando llegamos a nuestro destino.
Thompson Cave.

AUSTRALIA: RUTA PER L'OEST D'AUSTRALIA (II)

19 al 24 de Gener 2013       

RUTA EN COTXE PER LA ZONA OEST  (II)

21 al 23 de Gener 2013

PINNACLES DESSERT, WAVE ROCK, LAKE GRACE I ALBANY    

Imatge molt típica (menys els llacs) d'una  carretera de l'oest australià:
infinitament recta, es poden conduir molts km sense fer ni una sola corba.

RUTA REALITZADA AQUESTS DIES (RUTA II - COLOR VERMELL):

Dia 21/01/2013: Vam fer 627 km.
Jurien Bay  ---> Pinacles Desert ---> Perth ---> Armadalen ---> Hyden – Wawe Rock

Dia 22/01/2013: Vam fer 383 km
Wave Rock (Hyden) ---> Lake Grace ---> Albany       



Mostra RUTA POR EL OESTE DE AUSTRALIA en un mapa més gran

Lloguer cotxe: 35 AUD/dia. 
Benzina 9,66 AUD/100 km.

Els dies que hem fet ruta en cotxe o caravana ens hem acostumat a anar a dormir ben d’hora (cap a les 22:00) i llevar-nos amb la sortida del sol per aprofitar millor les hores de sol. Després d’esmorzar la nostra magnífica llet amb cereals vam tornar a començar a fer ruta cap al Pinnacles Desert des de Jurien Bay (menys de 100 km) on havíem dormit la nit passada.

De lluny es pot veure aquesta curiosa barreja de colors de la sorra...
Blanc, groc i verd tot junt. Pinnacles Dessert.

El Pinnacles desert (11 AUD/cotxe, no hi havia ningú a l’oficina...) és una extensió de sorra groga amb milers de pilars de pedra calcària que sorgeixen  del no-res. Es pot recórrer a peu o en una petita carretera sense asfaltar. Nosaltres ho vam fer a peu i vam tenir la sensació de gaudir-ho millor. Com que era molt d’hora no hi havia ningú i no hi feia massa calor, sinó pot ser bastant pesat. És curiosa la barreja de colors de sorra que s’aprecia a poca distància, ja que hi ha dunes de sorra blanca a pocs metres d’allí i terrenys amb  vegetació baixa a l’altre costat.

Ens van sentir totalment lliures per visitar aquestes formacions...
només alguns rèptils ens van fer companyia.
Pinnacles Dessert.

Pinnacles Dessert.

Els Pinnacles de dia. Tot i que el paissatge és bonic
les millors fotos es fan a la sortida o la posta de sol...

La nostra següent parada quedava força lluny. A pocs km del poble de Hyden es troba la Wave Rock, una roca granítica amb forma d’onada gairebé perfecta. Per arribar a Hyden vam tornar cap a Perth per la Indian Oceanic drive (nº1), de Perth fins Armandale per la carretera nº30 i d’Armanadale fins a Hyden per la 40. La carretera que surt de  Perth passa durant un bon grapat de km a través de densos  boscos que són un contrast enorme amb el típic terreny semiàrid del centre australià. Els canvis paisatgístics australians són sobtats i espectaculars. Són uns 600 km en total en un sol dia. Tot per veure pedres!! Però Austràlia és així.

Wave Rock.

Vam arribar a Hyden cap a mitja tarda, una hora abans de la posta de sol. A l’entrada de la roca hi ha uns panells informatius i una màquina expenedora de tiquets per l’entrada, però no hi ha ningú que controli si has pagat o no... Com ens hem anat trobant per l’oest australià, no hi havia pas massa gent. Un parell de famílies i quatre gats més. Hi ha un càmping just al costat on hi havia algunes caravanes.

És molt comú veure lloros
com aquest i d'altres
mentre camines... 

Intentant fer surf en la wave rock!!

La Wave rock es va formar fa 60 milions d’anys i els colors que té són degut a les fonts naturals que abans hi havia. Al centre de turisme de Hyden donen un fulletó amb un mapa de la zona, però nosaltres hi vam arribar tard. De totes maneres els panells informatius ofereixen informació sobre les rutes possibles. Nosaltres vam fer un caminet que et pujava sobre la roca i oferia unes vistes precioses fins a l’infinit (tot és molt pla).

Vistes desde dalt de la wave rock.

 Vistes desde dalt de la Wave Rock.

Entre els arbres hi havia uns quants lloros i cacatues i, com sempre, un bon grapat de corbs. També vaig trobar les meves segones vídues negres, unes aranyes petites, negres i amb unes marques molt característiques vermelles (és com un rellotge de sorra) a la part ventral. Les primeres les vam veure al Pinnacles. Són molt verinoses i n’hi ha per tot arreu. Són fàcils de trobar si les busques, però difícils de veure si no hi pares atenció. Vam passar la nit al costat del càmping que hi havia al costat de la Wave rock, envoltats d’eucaliptus, estrelles i el cant dels ocells al matí.

Vam Entrar dins les zones eixutes del llac...
 ¡¡És curiós veure els cristalls de sal!!
Lake Grace.

Al dia  següent, quan vam haver esmorzat vam sortir cap a Albany, una ciutat de 25000 habitants a uns 350 km de Hyden. A mig camí ens vam aturar a Lake Grace, un poble petit que a prop conté un llac salat completament blanc. Hi vam estar passejant una estona i fins i tot ens vam emportar una mica de sal (no se sap mai!!). També hi vam trobar un munt de cristalls de quars rosa molt bonics i ens en vam endur un parell.

Aquest varà ens va esperar fins que vam aparcar per fer-li la foto.

A vegades, a la natura ens podem arrivar a sentir molt molt petits...
Voleu veure on està el Marc assegut?, mireu bé la següent foto!!

A Albany hi vam arribar passat el migdia. No teníem intenció d’estar-nos-hi gaire estona, només volíem posar benzina, un lloc amb internet i intentar trobar un lloc on carregar la bateria de l’ordinador. Va ser una gran decisió aturar-nos-hi. La ciutat ofereix un munt de penya-segats preciosos i una de les platges més boniques que hem vist mai. Però la tarda ens la vam passar fent “deures”. La bateria de l’ordinador ens la van carregar les noies de l’oficina de turisme que van ser molt amables. Un altre dels  deures consistia en una dutxa i a la majoria de platges australianes hi ha dutxes d’aigua freda gratuïta. Però molt freda. Nosaltres vam anar a la Midleton beach, amb aigües blaves i turqueses i unes zones de pícnic i barbacoes gratuïtes molt boniques. Vam passar la nit a l’aparcament que hi havia al costat del centre d’informació turística i l’endemà al matí vam anar a veure el que ens havien recomanat des de turisme.

Encara que no es vegi bé, aquella taca al mig del pont és el Marc!!
Natural Brigde, Albany.

No us podeu imaginar el pànic que sentia la Raquel
quan va seure al a la vora d'aquesta roca...
El Gap, Albany.

El primer que vam veure va ser el Brig Amity, el primer vaixell que va portar colons britànics a la zona. El vaixell és una rèplica i s’ha de pagar entrada per pujar-hi, però es veu perfectament per fora.

Després ens vam dirigir fins la costa. Vam  anar a veure els penya-segats espectaculars que amaga  aquesta costa i que estan pràcticament deserts. En destaquem dos, el Gap i el Natural bridge, un pont natural de roca amb unes onades fortíssimes que l’envesteixen constantment.

Després vam agafar un desviament cap a la Quaranup road, una  carretera que ens portava a diferents platgetes. Ens vam atura en una a l’atzar i va ser genial. Només arribar a l’aparcament, un varà (llangardaix gegant)  petitet ens va donar la benvinguda. No era el primer que veiem, però sí el primer que ens va deixar fotografiar-lo. La  caleta que hi ha al final del caminet des de l’aparcament és de somni. Sorra blanca, aigua turquesa, corall, silenci. I no hi havia ningú!! A ple estiu!! Us imagineu una platja catalana així?? Increïble. No ens venia de gust marxar, però havíem de continuar fent camí.

Platja preciosa i increïblement solitària a pocs km d'Albany.
A ple estiu!!