AUSTRALIA: RUTA PER L'OEST D'AUSTRALIA (II)

19 al 24 de Gener 2013       

RUTA EN COTXE PER LA ZONA OEST  (II)

21 al 23 de Gener 2013

PINNACLES DESSERT, WAVE ROCK, LAKE GRACE I ALBANY    

Imatge molt típica (menys els llacs) d'una  carretera de l'oest australià:
infinitament recta, es poden conduir molts km sense fer ni una sola corba.

RUTA REALITZADA AQUESTS DIES (RUTA II - COLOR VERMELL):

Dia 21/01/2013: Vam fer 627 km.
Jurien Bay  ---> Pinacles Desert ---> Perth ---> Armadalen ---> Hyden – Wawe Rock

Dia 22/01/2013: Vam fer 383 km
Wave Rock (Hyden) ---> Lake Grace ---> Albany       



Mostra RUTA POR EL OESTE DE AUSTRALIA en un mapa més gran

Lloguer cotxe: 35 AUD/dia. 
Benzina 9,66 AUD/100 km.

Els dies que hem fet ruta en cotxe o caravana ens hem acostumat a anar a dormir ben d’hora (cap a les 22:00) i llevar-nos amb la sortida del sol per aprofitar millor les hores de sol. Després d’esmorzar la nostra magnífica llet amb cereals vam tornar a començar a fer ruta cap al Pinnacles Desert des de Jurien Bay (menys de 100 km) on havíem dormit la nit passada.

De lluny es pot veure aquesta curiosa barreja de colors de la sorra...
Blanc, groc i verd tot junt. Pinnacles Dessert.

El Pinnacles desert (11 AUD/cotxe, no hi havia ningú a l’oficina...) és una extensió de sorra groga amb milers de pilars de pedra calcària que sorgeixen  del no-res. Es pot recórrer a peu o en una petita carretera sense asfaltar. Nosaltres ho vam fer a peu i vam tenir la sensació de gaudir-ho millor. Com que era molt d’hora no hi havia ningú i no hi feia massa calor, sinó pot ser bastant pesat. És curiosa la barreja de colors de sorra que s’aprecia a poca distància, ja que hi ha dunes de sorra blanca a pocs metres d’allí i terrenys amb  vegetació baixa a l’altre costat.

Ens van sentir totalment lliures per visitar aquestes formacions...
només alguns rèptils ens van fer companyia.
Pinnacles Dessert.

Pinnacles Dessert.

Els Pinnacles de dia. Tot i que el paissatge és bonic
les millors fotos es fan a la sortida o la posta de sol...

La nostra següent parada quedava força lluny. A pocs km del poble de Hyden es troba la Wave Rock, una roca granítica amb forma d’onada gairebé perfecta. Per arribar a Hyden vam tornar cap a Perth per la Indian Oceanic drive (nº1), de Perth fins Armandale per la carretera nº30 i d’Armanadale fins a Hyden per la 40. La carretera que surt de  Perth passa durant un bon grapat de km a través de densos  boscos que són un contrast enorme amb el típic terreny semiàrid del centre australià. Els canvis paisatgístics australians són sobtats i espectaculars. Són uns 600 km en total en un sol dia. Tot per veure pedres!! Però Austràlia és així.

Wave Rock.

Vam arribar a Hyden cap a mitja tarda, una hora abans de la posta de sol. A l’entrada de la roca hi ha uns panells informatius i una màquina expenedora de tiquets per l’entrada, però no hi ha ningú que controli si has pagat o no... Com ens hem anat trobant per l’oest australià, no hi havia pas massa gent. Un parell de famílies i quatre gats més. Hi ha un càmping just al costat on hi havia algunes caravanes.

És molt comú veure lloros
com aquest i d'altres
mentre camines... 

Intentant fer surf en la wave rock!!

La Wave rock es va formar fa 60 milions d’anys i els colors que té són degut a les fonts naturals que abans hi havia. Al centre de turisme de Hyden donen un fulletó amb un mapa de la zona, però nosaltres hi vam arribar tard. De totes maneres els panells informatius ofereixen informació sobre les rutes possibles. Nosaltres vam fer un caminet que et pujava sobre la roca i oferia unes vistes precioses fins a l’infinit (tot és molt pla).

Vistes desde dalt de la wave rock.

 Vistes desde dalt de la Wave Rock.

Entre els arbres hi havia uns quants lloros i cacatues i, com sempre, un bon grapat de corbs. També vaig trobar les meves segones vídues negres, unes aranyes petites, negres i amb unes marques molt característiques vermelles (és com un rellotge de sorra) a la part ventral. Les primeres les vam veure al Pinnacles. Són molt verinoses i n’hi ha per tot arreu. Són fàcils de trobar si les busques, però difícils de veure si no hi pares atenció. Vam passar la nit al costat del càmping que hi havia al costat de la Wave rock, envoltats d’eucaliptus, estrelles i el cant dels ocells al matí.

Vam Entrar dins les zones eixutes del llac...
 ¡¡És curiós veure els cristalls de sal!!
Lake Grace.

Al dia  següent, quan vam haver esmorzat vam sortir cap a Albany, una ciutat de 25000 habitants a uns 350 km de Hyden. A mig camí ens vam aturar a Lake Grace, un poble petit que a prop conté un llac salat completament blanc. Hi vam estar passejant una estona i fins i tot ens vam emportar una mica de sal (no se sap mai!!). També hi vam trobar un munt de cristalls de quars rosa molt bonics i ens en vam endur un parell.

Aquest varà ens va esperar fins que vam aparcar per fer-li la foto.

A vegades, a la natura ens podem arrivar a sentir molt molt petits...
Voleu veure on està el Marc assegut?, mireu bé la següent foto!!

A Albany hi vam arribar passat el migdia. No teníem intenció d’estar-nos-hi gaire estona, només volíem posar benzina, un lloc amb internet i intentar trobar un lloc on carregar la bateria de l’ordinador. Va ser una gran decisió aturar-nos-hi. La ciutat ofereix un munt de penya-segats preciosos i una de les platges més boniques que hem vist mai. Però la tarda ens la vam passar fent “deures”. La bateria de l’ordinador ens la van carregar les noies de l’oficina de turisme que van ser molt amables. Un altre dels  deures consistia en una dutxa i a la majoria de platges australianes hi ha dutxes d’aigua freda gratuïta. Però molt freda. Nosaltres vam anar a la Midleton beach, amb aigües blaves i turqueses i unes zones de pícnic i barbacoes gratuïtes molt boniques. Vam passar la nit a l’aparcament que hi havia al costat del centre d’informació turística i l’endemà al matí vam anar a veure el que ens havien recomanat des de turisme.

Encara que no es vegi bé, aquella taca al mig del pont és el Marc!!
Natural Brigde, Albany.

No us podeu imaginar el pànic que sentia la Raquel
quan va seure al a la vora d'aquesta roca...
El Gap, Albany.

El primer que vam veure va ser el Brig Amity, el primer vaixell que va portar colons britànics a la zona. El vaixell és una rèplica i s’ha de pagar entrada per pujar-hi, però es veu perfectament per fora.

Després ens vam dirigir fins la costa. Vam  anar a veure els penya-segats espectaculars que amaga  aquesta costa i que estan pràcticament deserts. En destaquem dos, el Gap i el Natural bridge, un pont natural de roca amb unes onades fortíssimes que l’envesteixen constantment.

Després vam agafar un desviament cap a la Quaranup road, una  carretera que ens portava a diferents platgetes. Ens vam atura en una a l’atzar i va ser genial. Només arribar a l’aparcament, un varà (llangardaix gegant)  petitet ens va donar la benvinguda. No era el primer que veiem, però sí el primer que ens va deixar fotografiar-lo. La  caleta que hi ha al final del caminet des de l’aparcament és de somni. Sorra blanca, aigua turquesa, corall, silenci. I no hi havia ningú!! A ple estiu!! Us imagineu una platja catalana així?? Increïble. No ens venia de gust marxar, però havíem de continuar fent camí.

Platja preciosa i increïblement solitària a pocs km d'Albany.
A ple estiu!!