AUSTRALIA: RUTA PER NOVA GALES DEL SUD (II)

31 de Gener al 6 de Febrer 2013       

RUTA PER NOVA GAL·LES DEL SUD (II)

02 al 03 de Febrer 2013                 

SNOWY RIVER NATIONAL PARK I TIDBINBILLA NATURE RESERVE

El nostre cotxe, nou de trinca, i també la nostra casa per aquests dies...
Camí de Snowy River National Park.

RUTA REALITZADA (RUTA II - COLOR VERD):
Eden --> Orbost --> Buchan --> Snowy River NP --> Buchan --> Orbost --> Can River --> Cooma   -->Tidbinbilla NR --> Namadgi NP


Mostra RUTA POR NUEVA GALES DEL SUR en un mapa més gran

Dia 3 (02-02-2013): 558 km. De Eden a Can River.

Dia 4 (03-02-2013): 335 km. De Can River a Namadgi National Park

Ens vam llevar amb la primera llum del alba. I després d’esmorzar vam continuar per la carretera A1 (Princess highway) cap al Sud. Vam creuar a l’estat de Victoria i ens vam aturar a Orbost a  recollir informació sobre el Snowy River National Park (gratis).  Una dona gran amb no massa entusiasme però correcta ens  va donar un munt de papers (com sempre) i ens va explicar ben poca cosa.

Aquest parc es troba al Nord d’Orbost a prop de la frontera de  Nova Gales del Sud. La millora manera d’accedir als punts d’interès és per una carretera que va d’Orbost al poble de Buchan i d’allí agafar la carretera C608 en direcció nord i anar parant  en els llocs que marquen els  mapes de turisme.

No vam trobar visitants al Snowy River NP, però sí vaques!!

Com que està una mica apartat de tot arreu no hi vam trobar ni un sol visitant més. El parc està format per profundes gorges formades pel riu Snowy sobre roca calcària i arenisca. És interessant de veure si és el primer que veus, però per a nosaltres ja era el segon. A més, com que era estiu, el riu anava força sec i les caigudes d’aigua  eren molt petites. Tot i això, les gorges són molt profundes i les cascades a la primavera deuen ser espectaculars. A la majoria de punts d’interès s’hi arriba després de fer uns pocs km per carreteres de grava.

El primer lloc que ens vam aturar va ser a les Little river falls, unes cascades que, de no estar seques, deuen ser molt boniques. De  tornada  al cotxe vam veure un animal gros, d’uns 50 cm d’alçada, de 4 potes, semblava un os però petit. La única  cosa extranya  era que estava totalment quiet. Estava  mort!! Però en una posició totalment natural, com si estigués caminant. No sabem què li va passar i, fins uns quants dies més tard no vam esbrinar de què  es tractava: un wombat. Un dels mamífers australians més grans i com vam comprovar més endavant, dels més dòcils.

Vistes desde Tulloch Ard Gorge Trek.
Snowy River National Park.

Vam continuar cap a la Little river gorge on hi havia unes boniques vistes de la gorja. Vam voler continuar per la mateixa carretera sense asfaltar fins arribar a enllaçar amb el Errinundra National Park, veí del Snowy River. Però la carretera sense asfaltar (de grava) cada cop era més estreta i pronunciada i l’assegurança no cobria cap dany que el cotxe es fes en carreteres com aquesta. Per tant, vam acabar decidint tornar enrere.

De tornada a Buchan vam agafar un desviament (13 km de carretera de grava) fins al Tulloch Ard gorge trek. És un camí d’1,5 km (1hora anar i tornar) amb un desnivell una mica pronunciat per un preciós bosc d’eucaliptus fins a una plataforma amb unes vistes magnífiques d’una altra gorja del parc.

Ualabis, una altra espècie de cangur.

Per anar al nostre següent destí havíem de tornar a baixar fins Buchan (ja que, encara que havíem d’anar cap al nord,la carretera estava senseasfaltar) i d’allí un altre cop a Orbost. La carretera de Buchan a Orbost passa per un bosc  impressionant amb una població enorme de ualabis (són cangurs, però més foscos i petits). En vam veure més de 20 i fins i tot els hi vam poder fer fotos, eren els primers que veiem de ben a  prop. Val a dir que ja eren més de les sis de la tarda, hora en què comencen a  sortir i en que s’ha d’aparcar el cotxe pel perill d’atropellar-los.

Nosaltres vam passar Orbost  i vam continuar per la Princess HWY (A1) fins Can River. Allí ens vam aturar en una àrea de servei amb electricitat i dutxes d’aigua calenta. Increïble!! I no es veia per cap lloc  que s’hagués de pagar... Per evitar sorpreses els vam preguntar a uns francesos que hi havia allí amb una caravana i ens van explicar que allò era un “càmping” propietat de l’hotel del poble. El preu per passar la nit era 10 AUD i si volies dutxa i electricitat 20 AUD, però al bar els havien dit que ningú hi anava a controlar-ho... Així que, era decisió nostra. Decisió fàcil!!

Us presentem als opossums!!!, uns animals nocturns i molt trapelles.

Mentre la Raquel estava a la dutxa, jo estava dins el cotxe amb el maleter obert. De sobte vaig començar a  sentir sorolls a la part del darrere. Com que tot estava força fosc i no podia veure res vaig baixar corrents per veure què passava. Vaig veure com sortia una cosa del cotxe molt de pressa i s’enfilava a  l’arbre del costat. Com que no veia que era vaig agafar un lot de la motxilla i vaig enfocar. Un opòssum! Són uns mamífers de la mida d’un conill gros però que es mouen amb l’agilitat d’un esquirol i que mengen qualsevol cosa. Després de molta estona fent proves vam aconseguir que ens agafessin confiança i ens van deixar tocar-los a canvi d’una mica de pa.

L’endemà ens va  despertar la  llum del sol... Bé, no, ens va despertar l’alarma del mòbil, però fa  més bonic dir que va ser el sol. Vam tornar a enfilar cap a al nord, direcció altre cop a Nova Gales del Sud, aquest cop, però, per la B23 o Monaro HWY. Ens vam aturar a Cooma, que es troba a Nova Gales del Sud per demanar informació sobre el Namadgi National Park i la Tidbinbilla Nature Reserve, que es troben al territori de la capital australiana,  Canberra. Aquest és l’estat més petit australià, creat especialment per albergar la  capital australiana, que es va fundar el 1901. Tot i que els aborígens  ja vivien en aquesta zona molts anys abans. Trista història la dels aborígens. Com que Sydney i Melbourne eren grans rivals, no podien ser cap de les dues capital del país. Per tant, es va buscar un punt equidistant entre les dues i es va  aixecar la nova ciutat.

Hi ha diversos senders per fer.
Nosaltres vam escollir el Birrigai Trail, que comença
 just al costat del centre de informació.
Tidbinbilla Nature Reserve.

A l’oficina de turisme de Cooma ens van donar mapes i ens van dirigir a  l’oficina del Namadgi National park, a 2 km del poble de Tharwa. En aquesta oficina tenien wi-fi gratuït i vam aprofitar per fer una mica de feina.

Vam arribar a l’oficina del parc ja per la tarda i ens van recomanar anar primer a Tidbinbilla i l’endemà fer caminades pel parc. L’entrada a la reserva de Tidbinbilla costa 10 AUD per cotxe, però a partir de les 17:30 i fins les 20:00 és gratuïta. Nosaltres hi vam arribar cap a les 16:00 i la noia de la guixeta ens va dir que podíem fer el Birrigai time trail, de 3km, que es troba  dins la reserva però és gratuït. Així vam fer temps fins les 17:30.

Si vols veure centenars de cangurs...
només has de vindre aquí.
Birrigai Track. Tidbinbilla NR.

En aquest petit circuit (el Birrigai) es poden veure centenars de cangurs en llibertat, en grups de més de 30 o 40. També es veuen emús (encara que només en vam veure un parell i de ben lluny) i altres aus i rèptils. La part cultural passa per unes roques que van ser coves aborígens fa milers d’anys. Molt recomanable per algú que no hagi vist massa cangurs. I sense pagar entrada!!

Vam ser incapaços de veure ni un sol coala...
 però vam veure ualabis i un potoroo.
Koala Path. Tidbinbilla NR.

A les 17:30 ens vam dirigir a la zona de pagament i, com ens havien dit, la barrera estava aixecada. Ens havien dit que hi havia una de bosc d’eucaliptus amb coales i vam fer el Koala path i el Peppermint trail, dos senders d’un km i mig  entre els dos, però no vam veure cap d’aquests marsupials. El que sí vam veure van ser uns quants ualabis i un parell de potoroos, es podria dir que són com rates gegants, però més simpàtics.

Tortuga d'aigua al llac. Black Fats Dam Track.
Tidbinbilla NR.

Tambéb hi havia cignes...
Black Fats Dam Track. Tidbinbilla NR.

També vam anar fins al Black Flats Dam, un llac ple d’ocells en el que vam trobar una tortuga però no vam  poder veure l’animal  estrella: l’ornitorinc, un dels dos únics mamífers del món que es reprodueixen de forma ovípara, és a dir, posant ous. L’altre monotrema (aquesta família d’animals es  diuen així) també es troba a Austràlia, però en parlarem més endavant.

L’ornitorinc és un animal especialment estrany: té bec i potes com les d’un ànec, cos i pel com els d’un mamífer, les cries mamen llet de la mare tot i  néixer d’un ou i tenen un ullal a les potes del darrere com els del gall però amb un verí força potent. Com podeu veure és força peculiar. Només es troba a Austràlia i és molt difícil de veure en estat salvatge.

El que sí vam trobar va ser una tortuga d’aigua força  vergonyosa, ja que no hi va haver manera de poder fer-li una foto amb el cap fora. Una cosa constant que ens ha cridat l’atenció d’Austràlia és la quantitat exagerada de lloros que es troben per tot arreu, de tots  els colors i mida imaginables, i la reserva Tidbinbilla no en són una  excepció.

Vam marxar amb el temps just, ja que tancaven les portes de la reserva a les vuit. Vam conduir fins al Namadgi National Park i vam dormir a l’aparcament de les Gibraltar falls. Que no sabíem ni que existien però ens venien de pas per la nostra propera parada. Així que van acabar el día veiem unes cascades i tots sols rodejats de natura i el cel inundat d’estels.

Per a què tingueu una idea dels centenars de cangurs que hi ha a Tidbinbilla, us deixem un petit video...