PARAGUAY: ASUNCIÓN

PARAGUAY

Al sud de Paraguay es troben les famoses ruïnes jesuítiques.
Trinidad.

El Paraguay es troba al cor d’Amèrica del sud. Fa frontera amb Brasil pel Nord-Est, amb Argentina pel Sud i amb Bolívia per l’Est. A pesar de ser molt més gran que Catalunya, la seva població és molt similar a la nostra, consta només amb uns 7 milions d’habitants. Una altra similitud amb la nostra nació, és que al Paraguay també hi coexisteixen dues llengües: l’espanyol i el guaraní, la llengua dels antics indígenes. Ambdues llengües són parlades abastament per tot arreu i és un motiu d’orgull per ells.

Conta amb grans zones despoblades com la del Chaco, en la que només es troben algunes antigues colònies d’alemanys que sembla que no han evolucionat amb el temps i segueixen vestint com el segle passat.

Paraguay fa frontera, per l'est, amb Brasil i Argentina.
Nosaltres vam aprofitar aquest emplaçament
per visitar les famoses Catarates d'Iguazú desde tots dos costats.
Realment són una Maravella de la Naturalesa!!

La moneda paraguaiana és el guaraní (PYG) i 1 € = 5919,13 PYG. Tot i estar tant devaluat respecte l’€, el Paraguay és més car que Bolívia o el Perú però encara conserva coses de països del tercer món.

La nostra passada pel Paraguay va ser força fugaç camí de Montevideo, ja que no teníem massa temps (l’11 de Setembre tornàvem cap a casa). Només vam fer 3 aturades (Asunción, Encarnación i Ciudad del Este) però amb una mica més de temps (i diners) es poden gaudir de moltes més coses com selva amazònica, parcs naturals amb llacs i rius o visitar altres runes jesuítiques a part de les d’Encarnación. És un país poc explotat turísticament i que no ens va semblar gens insegur.

El mitjà de transport més comú és l’autobús i es poden trobar moltes companyies d’autobusos en les terminals grans de les ciutats més poblades. Per les zones més despoblades pot ser difícil trobar transport públic freqüent, la millor opció en aquests casos és fer dit.

Els pocs viatgers que ens vam trobar que havien trepitjat el país ens havien dit que els seus habitants eren esquerps i, fins i tot, mal educats. Nosaltres només podem dir que la nostra experiència és totalment contraria: ens vam trobar un poble alegre, simpàtic i amb moltíssimes ganes d’ajudar!!

La familia d'en Maties ens van acollir a casa seva sense conèixer-nos de res.
D'esquerra a dreta: jo, la Gloria i la Negra. Drets: el Maties i en Marc.

Del 24 al 26 d’Agost 2013

ASUNCIÓN

A Asunción podem trobar diferents edificis gubernamentals...
per fora són interessants però per dintre no són gran cosa.
Cabildo d' Asunción.

Després que la Justina (La Negra) ens tornés a convidar a dinar a casa seva unes empanades casolanes boníssimes, ens vam acomiadar de la família d’en Matías. Abans però, li vam prometre que la trucaríem des de casa quan hi arribéssim. Ens en anàvem a casa d’en Daniel, el nostre proper couch.

Per arribar-hi vam tenir que agafar dos busos interns per Asunción (2000 PYG/persona/bus), ja que en Daniel vivia a l’altra punta de la ciutat. Només us direm que només vam pagar un dels busos perquè el revisor ens va fer passar gratis al segon (i, a més, estava fora de servei!!) i dues persones que no coneixíem absolutament de res (un d’ells era policia) ens van deixar els seus telèfons per truca a en Daniel. Esquerps?? Per a res...

No la vam poder veure per dintre... però semblava molt senzilla.
Catedral d'Asunción

En Daniel és un noi de 34 anys que viu sol en una casa del seu pare. Només arribar a la tarda ens va convidar passar la tarda amb ell i els seus amics (feia un dia força dolent, amb pluja i fred) veient pel·lícules i escoltant música.

Al dia següent ens vam decidir anar a descobrir Asunción. Però ens vam trobar amb un petit problema: era diumenge. La ciutat estava deserta, tot estava tancat i no hi havia ni un ànima pels carrers, només 4 policies que vigilen que tot estigui en ordre. Com que a més tornava a fer mal dia, vam decidir tomar el dia de relax i fer sessió de cine i internet!!

El dilluns el sol tornava a brillar i el centre d’Asunción estava ple de vida. Quina diferència!! A pesar de tot, Asunción no té gran cosa a veure i, amb un matí o tarda ja està tot vist. A la plaça dels Herois es troba el panteó dels herois, on hi descansen les restes dels herois del país. Un altre edifici ‘destacat’ és l’antic edifici del Cabildo, que ara és un centre cultural, però la visita resulta força avorrida i val més la vista de fora que entrar a dins.

Palau de Govern.

Ens  va sorprendre la quantitat de brutícia dels carrers de la ciutat i el poc profit turístic i cultural que es treu a la ciutat. Però també ens va semblar una ciutat força segura, en la que vam caminar per tot arreu i de nit.

Com que ens quedava temps vam decidir anar a peu a la terminal (4km des del centre) per comprar el bitllet del bus al nostre proper destí, ja que volíem marxar aquella mateixa nit. Els busos a Encarnación (de 50000 a 70000 PYG, 6 hores) surten a gairebé qualsevol hora, però per estalviar una nit, a nosaltres ens convenia un nocturn. Vam agafar el més barat, sense calefacció ni manta i va fer fred, però res comparat amb el fred de Bolívia. 

Aquest edifici és el mausoleu de la patria, on reposen les restes mortals d
'alguns herois de la historia Paraguaya. 
Panteó dels Herois. Asunción