SINGAPUR / MALASIA: SARAWAK. KUCHING (I)

SARAWAK

Sarawak es  troba al nord de l’illa de Borneo i és una de les dues províncies malàisies que es troben en aquesta gran illa (l’altra província és Sabah). De fet, l’illa de Borneo està formada per tres països: Indonèsia (tot el sud, Balikpapan, ocupa l’extensió més gran de Borneo, una sola província), Malàisia (Sabah i Sarawak, al nord) i Brunei (al nord entre les dues províncies malàisies, el més petit). Només explicarem Sarawak i Brunei (més endavant) ja que són les úniques zones de l’illa que vàrem conèixer.

Cemintiri xinès al costat de la carretera.

A Sarawak encara s’hi poden trobar zones de selva verge i poblacions a les que encara només és possible arribar-hi en avió o vaixell navegant pels  rius perquè no hi ha carreteres. Tot i ser una  zona  turística de Malàisia no ho és tant com la seva germana Sabah i és un pel més barat que allí. Tot i que  és més car que la península. Es nota molt en el transport, és més car i amb el mateix nivell de qualitat. De l’allotjament no en podem parlar ja que vam fer CS i només vam agafar un alberg en un parc nacional. En relació al menjar, és també una mica més car però no hi ha una gran diferència.

La població es divideix entre malais i xinesos, majoritàriament, tot i que també hi ha indis, entre d’altres. Entre els primers n’hi ha molts que són musulmans i els xinesos controlen gran part del comerç local ja que vam beure molts locals i tendes amb rètols xinesos, la majoria (estan per tot arreu, són com una plaga!!!!).

29 i 30 Desembre de 2012             SINGAPUR i KUCHING

El dia 28 ens el vam passar entre avions i aeroports (vol Makassar-Jakarta i Jakarta-Kuala Lumpur). Vam arribar a l’aeroport internacional de KL (Kuala Lumpur) passada la una de la matinada i com que no hi havia transport públic que sortís a aquelles hores vam decidir quedar-nos a dormir allí. A les 05:30 vam agafar un autobús cap a l’estació d’autobusos de Puduraya (10 MYR), al centre  de KL. En aquella estació vam agafar un altre autobús cap a Johore Barhu (35 MYR) per continuar amb un autobús de línia (nº270, 2’20 MYR) fins a Singapur.

Val a dir que, tot i que l’estació de Puduraya ja no és el que era i està modernitzada, segueix existint un núvol de venedors que cobren comissions enorme, fins i tot el de les taquilles. És millor anar a l’estació de TBS, on segurament el bitllet surt més barat.

Un cop vam arribar a Singapur vam trucar al Chuang (marit de la Norma, aquella família que vàrem conèixer a Indonèisa i que ens havia d’allotjar durant uns dies). Al mateix autobús vam  conèixer un mariner que en 30 anys havia recorregut el món sencer i havia viscut en infinitat de països. Ens va preguntar que on dormiríem i li vam explicar. Li vam dir també que teníem que trucar al Chuang però que no teníem telèfon i un espontani del costat ens va deixar un mòbil. Quan vam arribar a la parada el mariner ens va  donar unes monedes per poder tornar a trucar. Sense paraules.

Norma, Ang Chuang i els seus companys a l'espectacle de Qi Gong.

El Chuang ens va venir a buscar de seguida i ens va portar 2 targetes de transport públic de Singapur per fer-les anar quan les necessitéssim. Quan vam arribar a casa la Norma ja ens esperava amb l’Alan i la Cynthia (els fills) amb un dinar deliciós (una mica picant, però és que són mexicans!! Per ells el menjar sense picant és soso!!).

Per la tarda vam anar a un festival de barri amb la família on el Chuang i la Norma van fer una petita demostració de Qi Gong un art xinès que consisteix en el control de  l’energia que tenim al cos. Un art  que, quan tornéssim de Sarawak, ells ens portarien a “l’escola” a rebre’n unes classes.

Vam anar a dormir relativament tard (vam estar parlant molta estona) i vam tenir la gran sort que el Chuang ens va portar a l’aeroport pel matí. L’avió sortia a les 09:00, per tant hi havíem de ser a les 07:00, això implicava sortir de casa cap a les 06:30. Els vam dir que no calia i que ens  sabia greu, però ells van insistir i per no semblar desagraïts... Vam acceptar encantats!!!

Però la cosa no va acabar aquí. El Chuang i la Norma es van llevar a les 05:30 per preparar-nos l’esmorzar!!! Era com tornar a ser petits i que ens preparessin l’esmorzar per anar al cole.

Els orangutans que ens va premiar amb la seva presència.
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh., Kuching, Sarawak.

Al migdia ja érem a Kuching, la ciutat més important de Sarawak. És una ciutat mitjaneta que no té gaires atractius en sí mateixa, amb un  passeig a la riba del riu, algun edifici històric i museus. El que és interessant són els voltants, en què hi ha força coses per veure.

A l’aeroport ens esperava la nostra següent CS (couchsurfer) amb la seva parella: l’Elly i l’Steve. Ens van portar a casa seva, que està a uns 10 minuts en cotxe de l’aeroport i allí vam conèixer una altra CS que estava amb l’Elly: la Laura, una noia alemanya que portava allí un parell de setmanes. Laura porta viatjant des del febrer, i en el seu viatge ha passat per països com Iran, Pakistan i Bangladesh. Amb ella vam compartir un parell de dies del nostre viatge.

 Buscant menjar...
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh.

Després de dinar tots plegats se’ns va ocórrer que podríem anar a una de les atraccions turístiques que hi ha a prop de Kuching. Vam pensar que per aprofitar millor el temps podíem anar al centre de recuperació de fauna de Semengoh (10 MYR), que es troba a uns 20 km de Kuching. L’Elly no viu al centre, sinó als afores de la ciutat, però hi ha una parada d’autobús propera des d’on es pot agafar un autobús a Semengoh. Si et trobes al centre de la ciutat hi ha un autobús urbà que hi porta, la millor manera d’obtenir informació sobre com arribar-hi des de Kuching és anar a l’oficina de turisme de la  ciutat, que és molt pràctica, i preguntar allí.

Quan vam arribar a la parada l’autobús acabava de passar. Tant a Sarawak com a Kuching el transport públic no és el més freqüent del món. Vam preguntar a la gent que hi havia per allí si hi havia alguna alternativa per anar-hi i ens van dir que ho preguntéssim a alguna bemo (furgoneta de transport públic amb “ruta fixa”). Ho vam fer i a la primera vam tenir sort (2 MYR).

Jugant amb la corda.
Centre de Recuperació de Fauna de Semenggoh.

Vam arribar al centre a les dues de la tarda. El centre només obre les portes dos  cops al dia: a les 08:30 i a les 14:30, coincidint amb l’hora que s’alimenta als orangutans que viuen per allí. El centre és en realitat una reserva forestal on hi viuen en llibertat més de 50 orangutans, a part, tenen altres animals tancats com altres micos, cocodrils i algun ós. Com que els orangutans viuen en llibertat també mengen el que la natura els ofereix. Nosaltres hi vam anar en temporada fruitera, per tant, els orangutans troben molt menjar per la reserva i no necessiten el que els donen els guardes. A l’entrada hi ho anuncia i posen que no tornen els diners si no es veu cap orangutà. Ja dins la reserva (quan has pagat i saps que no et tornen els diners) hi ha un altre rètol que diu que les probabilitats de veure orangutans són zero o pràcticament zero. Però nosaltres vam estar de sort: van venir dos orangutans jovenets a la plataforma d’alimentació. Un parell de noies hi havien anat al matí i no n’havien vist cap!

Com canvia veure els animals en un zoo a veure’ls en lliberta! Vam poder apreciar tot una sèrie de moviments i gestos difícils de veure en un recinte tancat. Van ser molt divertits.

Per  tornar cap a casa l’Elly teníem dues opcions: o esperàvem un bus (sense saber quant) o fèiem dit (sense saber quant esperaríem tampoc). Vam fer dit i en dos minuts un home amb una ranxera es va aturar i ens va portar fins a prop de casa. Com totes les tardes va tornar a  ploure i el dia, sense adonar-nos-en ja havia passat.