AUSTRALIA: PERTH I FREMANTLE

16 AL 18 de Gener 2013          PERTH I FRMANTLE

Carrerons i esglèsia de Perth.

Vam posar els peus en  terres australianes a  primera hora del matí al aeroport internacional de Perth, després d’un vol d’unes 5 hores des de Singapur. Des de l’aeroport internacional no hi ha  connexions amb transport públic a la ciutat, però sí des del domèstic. Per anar de l’un a l’altre només s’ha d’agafar l’autobús llançadora gratuït que els uneix. Des d’allí vam agafà l’autobús nº37 (4 AUD) fins al centre.

Vistes del centre de Perth desde Kings Park.

Allí havíem quedat amb la nostra propera couchsurfer: la Tamee. Viu a pocs centenars de metres del rovell de l’ou de Perth amb el seu marit Wallas i les seves dues rates Oscar i Rabudgino (o algo així...). Quan vam arribar encara dormien però es van llevar de seguida i vam esmorzar plegats.

Havíem quedat amb una noia madrilenya metgessa que treballava a l’hospital de Perth (que havíem conegut gràcies  a un noi a les illes Gili, Indonèsia) per parlar de treball a Austràlia. El temps va passar volant i vam anar a dinar plegats.

Esglèsia anglicana de St. John, Fremantle.

Després de dinar vam anar a Budget (empresa de lloguer de cotxes) per confirmar la nostra reserva de cotxe pels propers 6 dies. Per arribar-hi vam agafar un dels dos autobusos que l’ajuntament posa gratis pel centre. Passen molt sovint, però només van als llocs més cèntrics.

Un cop fets els “deures” vam començar a explorar la ciutat com més ens agrada, a peu. Vam anar al Western Australian museum (gratis) que conté animals, dinosaures, història aborigen i colonial. No ens apassionen els museus, però és  de les poques coses gratuïtes a Austràlia, la resta són molt cares per un pressupost com el nostre... Per fer justícia, hem de dir que el museu està prou bé, tot i que anàvem molt cansats pel vol i les poques hores de son.

La Tamee i en Wallas, una forma diferent de jugar als escacs.

En acabat i, plànol en mà, vam anar al Kings Park, que es troba dalt d’un petit turó. Al centre del parc hi ha el jardí botànic, però no hi vam poder arribar perquè plovia i vam decidir marxar. Ens va sorprendre la quantitat de persones que hi ha fent esports en aquella zona. Hi ha unes escales que baixen a la ciutat en les què hi ha una processó constant de persones fent footing   que poden arribar a intimidar... !!

Vam tornar tranquil·lament passejant pel CBD (centre de negocis) fins a casa (havia deixat de ploure). Ens va sorprendre veure uns quants aborígens sense sostre pel camí. Lamentablement, és la nota predominant al país. La majoria tenen molts problemes socials o de salut... Vam anar a dormir ben aviat perquè estàvem reventats.

Al costat dels escacs tambè hi havia el ping pong.
Vam intentar jugar... Però èrem massa bons!!

L’endemà vam anar a amb la Tamee i en Wallas a passar el dia a Fremantle. Una ciutat costera que es troba absorbida pels suburbis de Perth però que té la seva independència. Per anar-hi vam agafar un autobús i vam comprar un bitllet familiar (11 AUD els quatre). A Perth els pots comprar encara  que no hi hagi cap relació entre els “familiars”, com en el nostre cas. Érem 2 adults (nosaltres) i dos estudiants (ells). Per tornar ho vam fer en tren, ja que serveix el mateix tiquet.

Presò de Fremantle.

Fremantle conserva uns quants edificis històrics (menys de 200 anys, però és història pels australians...) que poden resultar interessant de veure per fora i, alguns com la presó, veure per dins. Nosaltres vam veure el tros gratuït ja que l’entrada és molt cara (25 AUD) i tenia exposicions interactives sobre els  presoners que hi va haver i les seves històries. També hi havia fotografies de cel·les i instruments utilitzats per fugar-se.

Caminant per la ciutat vam trobar uns escacs gegants i una taula de ping-pong on podies jugar amb pales i pilotes que deixaven al centre d’informació turística. També vam anar a veure museu-galeria de naufragis (gratis amb donatiu recomanat de 5 AUD, nosaltres vam pagar  2  AUD) amb una exposició d’objectes que pertanyien a vaixells que es van enfonsar a prop de les costes. Fins i tot i un petit tros del casc del Batavia, un vaixell holandès enfonsat el 1629. Està considerat el millor museu sobre naufragis de tot l’hemisferi sud i, a més, té tours guiats gratuïts.

Museu- Galeria dels naurfragis, Fremantle.

En tornar a casa vam fer sessió didàctica sobre Catalunya als nostres “hospedadors” i els vam ensenyar què són els castells i el ball de bastons, entre d’altres coses, amb alguna llagrimeta als ulls en veure les imatges per internet per part nostra i d’ells. I a en Wallas li vam ensenyar algun grup de roc català ja que estava estudiant música i volia conèixer grups locals. Va caure el “Bon dia”.

L’endemà va ser l’últim dia que teníem a Perth amb ells i vam gaudir d’un magnífic dia de platja amb la Tamee, ja que en  Wallas treballava. Les platges són precioses, amb sorra blanca i aigües turqueses. Tot i que s’ha  d’utilitzar un bon protector solar, ja que el sol és molt intens i la Tamee ens va dir que era una regió amb un altíssim índex de melanomes (tumors de pell). De tant en tant passava l’helicòpter de salvament vigilant per si els taurons...

Día de platja...  encara que amb una mica de vent!!
Aquesta es una de les platjes més concurregudes dels voltants de Perth.

Ens vam plantejar anar a Rockinham, a 46 km de Perth, per anar a Shoalwater Islands Marine Park on hi ha una colònia de pingüins reproductors i aigües cristal·lines per fer snorquell. Finalment no hi vam anar perquè el temps no acompanyava massa i el ferry costa 12 AUD/persona/trajecte. També s’hi pot arribar a peu quan la marea està baixa però cada any s’hi queda algun turista engolit per les aigües. Així que vam anar a la platja.

A la tarda vam tornar a anar a  Kings Park i al Jardí Botànic (gratis), que té una sèrie de senders que recorren els diferents boscos d’Austràlia. També des de Kings park hi ha unes boniques vistes de Perth que vam aprofitar per fotografiar.

La impressió que ens enduem de Perth és la d’una ciutat acollidora, amb aires de gran poble, ja que la majoria d’edificis són baixets. Els carrers són amples, i gairebé tota la població viu en cases baixes, únicament hi ha edificis alts al centre, on hi ha les oficines.

Curiosa foto, oi? Fremantle.