El dia 2 tocava acomiadar-nos de l’Elly, però no
definitivament encara. Ella i l’Steve marxaven cap a Kuala Lumpur uns dies però
després tornaven i els vam dir si podríem passar un parell de nits més a casa seva abans de marxar de Borneo, ja que
el vol sortia de Kuching. Ens van dir
que no hi havia cap problema i així vam quedar.
L'últim trajecte fins al P.N.Bako és en barca.
Pel matí l’Elly ens va portar al centre de Kuching (ja
que hi anava a treballar) per agafar el bus per anar al Parc Nacional de Bako
(3,5 MYR). El conductor, molt
amablement, ens va donar un horari per la tornada. De fet, el bus et
deixa a un embarcador des d’on s’agafa una
barqueta que et porta al Bako. Lo de la barqueta és una mica complicat
d’entendre però un cop allí tot s’acaba arreglant. La barqueta sencera costa 47
MYR per viatge i hi poden viatjar fins a 4 persones. S’agafa el mateix barquer
a l’anada que a la tornada. Nosaltres quan vam arribar a la parada vam trobar
el Fernando, un noi equatorià que viu a Alemanya i estava de vacances pel sud-est asiàtic.Ell anava cap al Bako i volia
tornar l’endemà al migdia, com nosaltres. Per tant la barqueta la pagaríem
entre 3. Però és que a més hi havia un noi més (aquest no sabem ni com es deia,
ni d’on era, ni res de res) que també hi anava però tornava el mateix dia. Per
tant, vam acabar compartint la barca a l’anada amb 2 i la tornada amb 1, molt
més barat.
Anant cap a Bako!!
Una cosa més, la barca no té perquè sortir ni recollir-te
quan vols o arribes, depèn de les marees, ja que el parc es troba entre la
desembocadura de dos rius (Sarawak i Bako). Per tant, potser que toqui esperar.
Si es volen evitar sorpreses és millor anar a turisme i preguntar. Ah!!! S’ha
d’acordar amb el barquer el dia i l’hora de tornada abans de sortir o trucar-lo
per telèfon quan se sàpiga.
L’entrada al parc costa 20 MYR i hi ha diferents tipus
d’allotjament. Nosaltres vam optar pel més baratet, que és un alberg. Els
dormitoris són de 4 llits (15 MYR/llit)i nosaltres vam compartir habitació amb
el Fernando. En principi és millor reserva amb antelació, però quan hi vam anar
nosaltres estava gairebé buit i no va caler.
Aquests porcs senglars ens van donar la benvinguda al Bako.
El Bako ocupa una extensió de 27 km2 i és una
zona de selva combinada amb bosc de
matolls. És un lloc ideal per veure fauna autòctona com diferents espècies de
monos i rèptils, insectes, altres mamífers... L’especialitat és veure el rar
mono nassut, que només habita en
llibertat a Borneo i és força difícil de veure.
Vam arribar al parc passat el migdia. Només desembarcar a
la platja ens van venir a rebre uns porcs senglars molt simpàtics que estaven
sempre als voltants de la recepció i al allotjaments. Un cop fet el check-in
(encara que no ho sembli estem en un parc nacional i no un complex hoteler) vam
mirar les rutes de senderisme possibles i vam decidir fer el Gran Loop. És un
sender de 12,5 km molt ben senyalitzat i que, en teoria, es fa en unes 6 hores però nosaltres el vam fer
en una mica menys de 5. Passa per diverses zones molt diferents en funció de
l’alçada a la que et trobes. Nosaltres
vam caminar per selva, boscos i zona de matolls baixos. Tot i estar molt ben
senyalitzat i ser molt senzill, ja que no té grans desnivells, s’ha de creuar
un riu força caudalós (no es pot creuar a peu) i no hi ha “ponts”, algun tronc
que el travessa i poc més. Aquesta és l’única dificultat que nosaltres hi vam
trobar.
Crancs violinistes al llera del riu.
Relaxant-nos al Big Loop.
Una de les espècies de micos que hi ha al P.N Bako.
El Fernando va compartir amb nosaltres aquest dies al Bako.
Vam veure que hi havia sortides de nit pel parc amb els
guardes del parc (10 MYR, ens sembla) i vam pensar a provar-ho a fer nosaltres
3 sols. Després de sopar vam agafar les llanternes i ens vam disposar per
l’aventura. Vam agafar un camí que sortia del costat de l’alberg i vam començar
a caminar. En pocs metres vam poder veure granotes, aranyes, grills i un
centpeus XXXL (deuria medir més de 30 cm
de llarg i uns 10 d’alçada, realment enorme). La sortida no va decebre, tot i
que no vam veure cap mamífer nocturn que era un
dels objectius.
Aranya.
Alguns dels animals que vam veure
a la nostra ruta nocturna:
Una altra aranya...
Serp.
Cent peus.
Granota
Al matí següent ens vam llevar ben d’hora per fer el Paku
Trail, camí on teoria hi ha més possibilitats de veure el mico nassut. El camí
desemboca a una platja on també se’n poden veure. Abans però, tocava esmorzar.
Estàvem afamats. Però els macacos que hi havia al voltant de l’habitació també,
així que, tot i estant els 3 a dins de l’habitació, un va entrar i es va endur la bossa amb el nostre
esmorzar!!! No els he maleit tant en ma vida. Es va menjar les nostres galetes
a l’arbre del costat i, les que se li trencaven, les llençava a un senglar que
hi havia a sota!! Tot preparat!! Si hi aneu, molt d’ull que se la saben molt
llarga!!
El lladre macaco menjant-se les nostres galetes...
Platja del Paku Trail.
Vam trobar els micos nassuts a dalt d’uns arbres força
allunyats al final del camí, a la platja. El dia anterior n’havíem vist
d’altres espècies, però no aquests. Realment eren molt lluny i no es veien
massa bé! Una mica decebuts, vam tornar cap al lodge. Nosaltres vam decidir que
ja n’havíem tingut prou, a més, teníem gana!! Però el Fernando no i es va
dirigir a una altra zona a provar sort.
Quan vam arribar a la recepció, just a l’arbre del
davant, hi havia un mascle enorme menjant-se tranquil·lament un bon grapat de
fulles tendres. Increïble!! Un cop va tornar en Fernando li vam explicar i ens
va dir que ell no n’havia vist cap. Però just en aquell moment van passar
caminant, tranquil·lament, una femella amb la cria a uns centenars de metres de
nosaltres. Vam sortir corrents per fer alguna foto, però ells són força més
ràpids...
Finalment va arribar l’hora de marxar del parc. Com que
no quan vam arribar no sabíem a quina
hora tornaríem al dia següent, els vam
dir a les de la recepció que truquessin al barquer per venir a la una. Després
d’esperar més d’una hora hi vam tornar a anar i ens van dir que el tornaven a
trucar. Mitja hora més tard encara no hi havia ningú. Finalment un altre
barquer el va trucar davant nostre i en 20 minuts ja era allí. Ens va dir que no l’havien avisat. A qui ens creiem? El barquer o la
recepció? Sempre quedarà el dubte.
A la tornada a l’embarcador havíem d’agafar un altre cop
l’autobús cap a Kuching. En teoria passava a
les tres. Però quan els vam preguntar als d’allí ens van dir que ja havia marxat i encara eren menys 10!! Ens van explicar que l’horari no servia
i que el conductor marxava quan considerava que ja s’havia esperat prou...Vam
acabar arribant a Kuching cap a les 5 de la tarda...
El nostre pròxim destí era Brunei, així que ens van
dirigir a Central Kuching.
No hay comentarios:
Publicar un comentario