JAPÓ: HIROSHIMA

8 de setembre de 2012            HIROSHIMA

Símbol de la ciutat de Hirosima:
Ocellet de papiroplèxia. 

L’autobús de Willer ens va deixar cap a dos quarts de vuit davant de l’estació de trens. O això ens pensàvem. Vàrem mirar al mapa on es trobava el nostre hostal(reservat  per internet el dia previ) i ens vam  dirigir cap allí. En principi es trobava a uns 10 minuts de l’estació i semblava molt fàcil arribar-hi. Quan ja portàvem uns 20 minuts caminant entre carrerons al costat de les vies (al Japó els carrers no tenen nom) i sense entendre res vam començar a preguntar. Els primers no sabien on era o ni els hi sonava. Finalment la Raquel li va preguntar a una senyora que tampoc ho sabia però que va  anar a buscar al seu home a casa. El seu marit no ho tenia clar i va anar a  buscar el veí. El senyor veí ho va buscar per internet i ens ho va imprimir. Ells ens deien que estava molt lluny i nosaltres els dèiem (com podíem perquè no parlaven gairebé anglès) que no podia estar tan lluny. L’amable parella ens va fer entrar al seu bar i ens van convidar a un cafè amb llet mentre esperàvem a que arribés el seu fill de  treballar del torn de nit per portar-nos fins l’hostal. Els vam dir que no calia, que no podia estar tant lluny i que ens sabia greu molestar. Van insistir tant que vam esperar per no ser descortesos. Finalment va arribar el fill i ens va portar. Efectivament: estàvem molt lluny!. Havíem caminat en direcció contrària tota l’estona. L’autobús ens  havia  deixat a l’altra  banda de l’estació i no ens hi havíem fixat!

Vam passar les dues properes nits al Hanna hostel Hiroshima en un dormitori a un preu desorbitant per nosaltres (2500 ¥). Val a dir que l’atenció i la comoditat eren molt bones. Un cop ubicats vam anar a buscar informació i mapes a turisme. Vam decidir que estaríem el primer dia a la ciutat i el  següent a l’illa de Miyajima. 

Cenotafi i flama de la pau.
Al fons es pot veure la Cúpula de la bomba atómica.

Òbviament, el més destacable d’Hiroshima són les restes i tot allò relacionat amb la bomba atòmica que hi va esclatar el sis d’agost de 1945 a les 08:15. El primer que vam anar a veure va ser el Parc de la Pau on hi ha la cúpula de la bomba atòmica. Era l’edifici del Foment de la Indústria i va ser construït el 1915. Va ser un dels pocs edificis, a prop de l’epicentre, que van aguantar drets, però totes les persones que hi havia dins van morir. En realitat, durant el primer any després de l’atac hi van morir 175000  persones (80000 a l’acte) i, fins a  l’actualitat, més de 300000 persones han mort des de la detonació (gairebé la totalitat de la població que hi havia al 1945).

El parc està ple de monuments commemoratius (als infants, a les víctimes...). També hi ha una flama que estarà encesa fins  que es destrueixi la darrera bomba atòmica del món i just al costat es troba el cenotafi amb els noms de totes les víctimes que va produir i encara avui moren per la bomba atòmica. El símbol de la ciutat és un ocellet de papiroflèxia que feia una nena durant els anys que va estar lluitant contra la leucèmia que li va provocar la radiació.

Cúpula de la bomba atómica. 

Dins del parc hi ha el museu de la pau (50 ¥). És un lloc molt gran i ampli que no deixa indiferent a ningú. En ell hi ha restes de tot tipus del moment de l’explosió: des de pedres radiades, passant per ferros fosos, fins a una taca en una vorera que era tot el que va quedar  d’algú que hi estava assentat en el moment de l’explosió. Una altra cosa que posava  els pels de punta eren les carmanyoles que portaven els nens que anaven a l’escola just en el moment de l’explosió. Moltes d’elles estaven cremades i el seu interior carbonitzat, però el més dur eren les històries d’aquelles carmanyoles. En molts casos els nens que les portaven no havien mort a l’acte i morien a les poques hores o minuts després d’arribar a casa degut a les cremades. En podríem explicar moltes més, però en deixarem alguna per a Nagasaki.

Just al Nord del museu de la pau i dins del parc també s’hi troba el Pavelló Nacional de la Pau d’Hiroshima per a les Víctimes de la Bomba Atòmica. En aquest pavelló hi ha un arxiu nacional amb imatges i històries de les víctimes. En una altra sala hi ha uns ordinadors en els que hi ha enregistrats els testimonis de supervivents de l’atac. Nosaltres només en vam escoltar un parell o tres a l’atzar i ja en vam tenir més que suficient, ja que posen els pels de punta.

Castell de Hirosima. 

Un cop vist tot el que estava relacionat amb la bomba atòmica vam anar a veure el castell. Tot  i ser una reconstrucció de 1958 té el seu encant, i més tenint en compte que  era el primer  que veiem. Només el vam veure per fora ja que l’entrada era força elevada (360 ¥) i no tenia res de l’original.

Com que ja era tard vam començar el nostre periple per trobar menjar bé de preu, cosa que cada dia ens feia perdre més d’una hora. Ja amb el menjar a la bossa vam tornar a l’hostal.