JAPÓ: FUKUOKA I DAZAIFU

10 i 11 de setembre 2012     FUKUOKA I DAZAIFU   

Després d’investigar si era possible anar amb Willer directament de Hiroshima a Fukuoka (el nostre proper destí)  i trobar-nos una resposta negativa, ens en  vam buscar una altra. Ens faria  perdre més temps però ens estalviariem una nit d’allotjament. Com  que podíem  fer dos trajectes per dia vam agafar-ne un de Hiroshima a Osaka pel matí (vam arribar a Osaka cap a les 14:00) i un de nit d’Osaka a Fukuoka. A més vam tenir la gran  sort de poder  fer couchsurfing a Fukuoka, fet que encara ens permetria estalviar més diners.

Teníem una nit reservada a Fukuoka,  però vam tenir alguns problemes  amb la reserva,  i finalment vam anar a parar a  casa de l’Ian (el  noi que ens havia d’allotjar) un dia  abans del què pensàvem. Ens vam  trobar a l’estació de Fukuoka i ens va portar fins a casa seva. L’Ian, californià, fa  de professor d’anglès a petits  grups de nens petits en diferents poblacions properes a Fukuoka. Viu en un apartament petitet i ens va  deixar  un sofà-llit per un parell de nits.

Sashimi.

Carrossa, al temple

Es va oferir a acompanyar-nos a veure allò que volíem visitar i després a anar a dinar plegats, fins l’hora que ell marxés a treballar. Vam anar a veure el temple Shofuku-ji que va ser fundat al 1195 i que conserva algunes carrosses per un festival tradicional. Després d’aquest temple vam passejar per una zona comercial per si trobàvem algun lloc per menjar però finalment  vam  acabar a un que coneixia l’Ian. Ens van servir sashimi (peix cru) amb arròs i una salsa per combinar-ho tot (500 ¥). A diferència del què pensàvem tots dos, ens  va  agradar  molt i va ser una de les primeres menjades realment japoneses. Com que érem a prop de casa  seva vam tornar un moment per fer la reserva del proper autobús de Fukuoka a Osaka. Sort que hi vam anar! perquè ja no quedaven places pel cap de 2 dies i en quedaven ben  poques pel de l’endemà  a la nit. Per tant, vam fer la reserva i li vam dir a  l’Ian que només ens quedaríem una nit de les dues que teníem pensat quedar-nos i per tant, potser seria millor anar a Dazaifu aquella mateixa tarda (ja que a Fukuoka tampoc hi ha massa més per veure tret de centres comercials).  Al costat de l’estació de trens per anar a Dazaifu (Tenjin station) hi  ha la d’autobusos de llarg recorregut i és on vam comprar els bitllets per  anar, al  dia següent, a Nagasaki (4000 ¥). 

Jardí del temple Temman-gu. 

El tren a Dazaifu  (390 ¥) trigava uns 40 minuts i no havíem de fer cap canvi de tren. Sol ser la raó per anar a Fukuoka i es veu  en  un dia. Però, ara,  nosaltres només teníem mitja tarda i, a sobre, vam descobrir que no teníem bateria en cap de les càmeres de fotos i vam haver de fer-les amb la  de vídeocamara (sort!). Només arribar ens en vam anar corrents al santuari Tenman-gu (gratis) que va ser construït com a tomba per a un poeta de la cort de Kyoto expulsat injustament. Té uns arbres grandiosos coberts de molsa i un pont vermell creua un rierol.  

Just  al davant hi ha un petit temple, temple Komyozen-ji,  (200 ¥) amb un jardí preciós. El temple en sí no és res  de l’altre món i el jardí es pot veure a  través d’una porta sense necessitat de  pagar l’entrada. Jardí temple

Temple Kazeon-ji

Com que continuàvem amb el temps enganxat als talons vam sortir corrents a veure un parell més de temples que semblaven interessants: el Kaidan-in i el Kanzeon-ji. El primer va ser construït el 761 i té camps d’arròs al costat i el segon és de la mateixa època però de l’original només en queda la campana que diuen és la més antiga del Japó. 

Com que a les cinc ja estava tot tancat i començava a fer-se fosc vam tornar cap a Fukuoka. Aquella mateixa nit vam acomiadar-nos de l’Ian, ja que l’endemà  al matí agafàvem l’autobús cap a Nagasaki  a les 6 i quan tornéssim a la tarda ell encara no hi seria.