JAPÓ: KAMAKURA i YOKOHAMA

6 de setembre 2012          KAMAKURA I YOKOHAMA

El tercer dia que teníem sencer a Tòquio el vam dedicar a visitar Kamakura, l’antiga capital del Japó del 1185 fins al 1333. És una ciutat petita i fàcil de recórrer a peu i que ofereix força atractius per visitar en un dia.

Kamakura es troba a una hora en tren (890 ¥) des de l’estació de Tòquio i s’hi pot anar sense fer cap canvi de tren. Per arribar-hi el tren passa primer per Yokohama, la segona metròpoli, on hi vam voler fer una paradeta de tornada.

Temple de Hase-dera: centenars d'estàtues!

El primer que vam fer quan vam arribar a Kamakura va ser anar a buscar l’oficina de turisme. Són molt pràctiques al Japó i normalment es troben a prop o a dins de les estacions. Allí ens van facilitar un mapa i ens van indicar uns quants llocs per visitar (tots els  que volíem veure).

Vam decidir fer un petit circuit i el primer que vam visitar va ser el temple Hase-dera (300 ¥). És un dels temples més visitats de la ciutat i va ser construït al 736. Hi destaquen uns  quants centenars de petites estàtues, una cova i un petit jardí. 

Daibutsu.
 El segon buda més gran de Japó!

A partir del Hase-dera i veient que a la majoria de temples s’havia de pagar entrada i tots rondaven els  200-300 ¥ vam decidir que aniríem entrant alternativament als temples i que si un era realment bonic o interessant avisaria l’altre i el veuríem els dos. La següent aturada va ser la figura més representativa de Kamakura: el Daibutsu (200 ¥). Es tracta del segon buda més gran del Japó. Va ser construït al 1252 i està fet de bronze, pesa 850 tones i fa 11,4m. Es troba a l’aire lliure perquè l’any 1435 un tsunami es va endur l’edifici que l’acollia. 

Vam trobar aquest personatge
simpàtic en el temple Jochi-ji!

Acte seguit ens vam dirigir cap a la ruta del Daibutsu que et permet anar d’una punta a l’altra de la ciutat per dins el bosc, són uns 3 km de llarg i es pot recórrer en una hora. Durant el recorregut s’hi poden trobar altres petits santuaris com el de Kuzuharagaoka-jinja o el Zeniarai-benten.

Just on s’acaba la ruta del Daibutsu es troba el santuari Jochi-ji (200  ¥). Va ser fundat el 1283 i destaca pels seus jardins. Un cop a dins uns cartells indiquen una cova on hi ha una figura que sembla que s’enriu dels viatgers. 

Ben a la vora hi ha el temple Tokey-ji (200 ¥). En aquest temple hi ha un cementiri força antic amb moltes làpides i làmpares cobertes de molsa i un bonic jardí. Antigament hi havia monges i es deia que una dona estava oficialment separada del marit quan s’hi estava 3 anys, actualment ja no n’hi ha.

Porta d'entrada al Kencho-ji.

Com que el temps apretava (ja eren vora les quatre, hora de tancar de molts temples i santuaris) i encara ens quedaven dos llocs per visitar vam decidir separar-nos i anar un a cada un. El Kencho-ji (300 ¥) és el temple zen més important de Kamakura i va ser fundat 1253. El que crida principalment l’atenció  són els seus  edificis i jardí. També un parell de figures, una de fusta que semblava molt antiga i una altra de pedra d’un que semblava que passés molta gana.

Mentre la Raquel veia el Kencho-ji jo  vaig anar cap al santuari sintoista Tsurugaoka Hachiman-gü (gratis, l’únic!!!). Té una sèrie de llacs, creuats per ponts i l’espai que ocupa és molt més gran que tots els altres temples i santuaris de Kamakura. 

Santuari Tsurugaoka Hachiman-gü.

Yokohama. Cosmoworld.

Un cop vist el més important de Kamakura vam decidir anar a fer un tomet per Yokohama, que venia de pas per anar a Tòquio. Els bitllets ja els havíem comprat a Tòquio i ja ens havíem endut la sorpresa: era més barat anar de Tòquio a Kamakura parant a Yokohama que anar-hi directament (Kamakura-Yokohama 330 ¥; Yokohama-Tòquio 300 ¥). Quan vam arribar a Yokohama començava a ploure. Ens va costar una mica orientar-nos per trobar el Cosmo-world, la seva famosa nòria i la torre Landmark. No vam poder gaudir massa de les vistes perquè plovia i el parc d’atraccions estava més que buit. Vam fer un parell de  fotos de  rigor i vam marxar cap a Tòquio un altre cop.

De camí cap a l’estació de Yokohama vam parar en un supermercat que estava a punt de tancar i hi vam poder comprar el sopar bé de preu ja que l’havien rebaixat a la meitat.   Quan vam arribar a l’hostal ja era tard i només vam tenir temps de sopar i xerrar una  estona amb altres  viatgers abans d’anar a dormir.