lunes, 1 de octubre de 2012

COREA DEL SUR: SEUL (IV)


25 de Agosto 2012                SEUL(IV)


Parc de la Independència.
El nostre darrer dia al centre de Seul ens vam llevar més d’hora que l’anterior i, per primer cop, va anar sols cap a l’estació de Sema a peu (20 minuts). Quan per fi vam arribar al centre (al cap de gairebé 2h) vam anar al Parc de la Independènica (1500 KRW). Es tracta d’una antiga presó que van edificar els japonesos durant els anys que van ocupar Korea i que després també va ser utilitzada pels propis coreans. En els edificis es poden veure cel·les, càmares de tortura (que posen els pels de punta), cel·les de càstig (on no podien estar ni assentats, ni estirats ni drets) i la sala d’execucions. Actualment és un lloc de visita i reconeixement a les víctimes innocents que hi van patir i morir durant els llargs anys de vida de la presó.

Com a punt de reflexió una mica més seriós al blog, tots dos pensem que museus i parcs dedicats a explicar la història de la guerra civil espanyola i les èpoques anterior i posterior (per entendre-la) són molt necessaris. És una manera de no oblidar el que va passar i una eina magnífica per prevenir que es torni a repetir. Els nostres grans van desapareixent i ells són els únics que ho van viure en primera persona. Estaria molt bé que n’aprenguéssim una mica de països com Korea, Japó, Alemanya o Austria en els que hi ha llocs on es poden visitar tant les seves virtuts com les seves misèries. Per tenir-ho en compte.

Dinar a Insa-dong
Com que no volíem fer despesa i anàvem relativament bé de temps vam anar caminant fins al carrer d’Insa-dong. Carrer per a vianants absolutament ple de restaurants i tendes de souvenirs per a turistes. Com que anàvem fent gana i el lloc no ens cridava massa l’atenció per passejar-hi més estona vam buscar un restaurant dels baratets i ens vam deixar aconsellar pel cambrer. El consell ens va costar 13000 KRW però vam menjar molt bé.


Temple Jogyesa.

El següent lloc que volíem veure era el santuari  Jongmyo però com ja hem explicat només era amb visita guiada i en anglès només a les 15:30 h. Com que era d’hora vam aprofitar per anar a veure un temple que teníem a prop i que semblava interessant. El temple es diu Jogyesa i és dels pocs grans temples budistes que es troben dins la ciutat, ja que a Corea la majoria es troben a les muntanyes o als afores.


Santuari  Jongmyo
Finalment ens vam dirigir cap al santuari apretant el pas perquè ja començàvem a fer just per arribar a la visita guiada del santuari. Però, ves per on, els dissabtes no cal que sigui guiada, la resta de la setmana és un requisit indispensable però els dissabtes no. Es tracta d’un santuari on hi ha les làpides espirituals dels antics reis i reines de la dinastia Joseong. Consta de jardins i edificis de fusta similars als dels palaus als que no s’hi pot accedir ni veure’n l’interior. Dins del santuari hi ha alguns camins empedrats en els que hi ha cartells en els que hi posa que no s’hi pot caminar perquè per ells hi flueixen les ànimes. 

Com que ja havíem fet tot el que teníem previst per aquell dia i volíem fer un regalet a la família que ens havia hostatjat vam anar a buscar una tenda de joguines per comprar-li un puzle al petit Hyeonjin. No us ho podreu creure però en tot Seul només hi ha 1 Toys’ur us i no el teníem pas a prop. I per què un Toys’ur us? Doncs perquè no hi ha gairebé res més!! Ens vam recórrer dos o tres grans centres comercials (amb el que ens agrada!!) i no vam trobar res. Una mica desanimats ens vam posar en contacte amb ells i vam quedar al cap de poca estona en una estació de metro propera per tornar plegats, ja que ells estaven a Seul. Mentre els esperàvem vam tornar a anar a veure el pavelló de la campana Bosinggak, per veure-la iluminada de nit, la veritat és que guanya força. 

Pavelló de la campana Bosinggak per la nit.

Un cop al cotxe els vam demanar de parar en un supermercat per comprar una mica de menjar i allí, a la tercera planta (són tots enoooormes) hi vam trobar un puzle adequat. Vam decidir donar-los hi l’endemà quan tornéssim de la muntanya mentre sopéssim plegats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario