25 de Agosto 2012 SEUL(IV)
|
Parc de la Independència.
|
El nostre darrer dia al centre de Seul ens vam llevar més d’hora que
l’anterior i, per primer cop, va anar sols cap a l’estació de Sema a peu (20
minuts). Quan per fi vam arribar al centre (al cap de gairebé 2h) vam anar al
Parc de la Independènica (1500 KRW). Es tracta d’una antiga presó que van
edificar els japonesos durant els anys que van ocupar Korea i que després també
va ser utilitzada pels propis coreans. En els edificis es poden veure cel·les,
càmares de tortura (que posen els pels de punta), cel·les de càstig (on no
podien estar ni assentats, ni estirats ni drets) i la sala d’execucions.
Actualment és un lloc de visita i reconeixement a les víctimes innocents que hi
van patir i morir durant els llargs anys de vida de la presó.
Com a punt de reflexió una mica més seriós al blog, tots dos pensem que
museus i parcs dedicats a explicar la història de la guerra civil espanyola i
les èpoques anterior i posterior (per entendre-la) són molt necessaris. És una
manera de no oblidar el que va passar i una eina magnífica per prevenir que es
torni a repetir. Els nostres grans van desapareixent i ells són els únics que
ho van viure en primera persona. Estaria molt bé que n’aprenguéssim una mica de
països com Korea, Japó, Alemanya o Austria en els que hi ha llocs on es poden
visitar tant les seves virtuts com les seves misèries. Per tenir-ho en compte.
|
Dinar a Insa-dong |
Com que no volíem fer despesa i anàvem relativament bé de temps vam anar
caminant fins al carrer d’Insa-dong. Carrer per a vianants absolutament ple de
restaurants i tendes de souvenirs per a turistes. Com que anàvem fent gana i el
lloc no ens cridava massa l’atenció per passejar-hi més estona vam buscar un
restaurant dels baratets i ens vam deixar aconsellar pel cambrer. El consell
ens va costar 13000 KRW però vam menjar molt bé.
|
Temple Jogyesa. |
El següent lloc que volíem veure era el santuari Jongmyo però com ja hem explicat només era
amb visita guiada i en anglès només a les 15:30 h. Com que era d’hora vam
aprofitar per anar a veure un temple que teníem a prop i que semblava
interessant. El temple es diu Jogyesa i és dels pocs grans temples budistes que
es troben dins la ciutat, ja que a Corea la majoria es troben a les muntanyes o
als afores.
|
Santuari Jongmyo |
Finalment ens vam dirigir cap al santuari apretant el pas perquè ja
començàvem a fer just per arribar a la visita guiada del santuari. Però, ves
per on, els dissabtes no cal que sigui guiada, la resta de la setmana és un
requisit indispensable però els dissabtes no. Es tracta d’un santuari on hi ha
les làpides espirituals dels antics reis i reines de la dinastia Joseong.
Consta de jardins i edificis de fusta similars als dels palaus als que no s’hi
pot accedir ni veure’n l’interior. Dins del santuari hi ha alguns camins
empedrats en els que hi ha cartells en els que hi posa que no s’hi pot caminar
perquè per ells hi flueixen les ànimes.
Com que ja havíem fet tot el que teníem previst per aquell dia i volíem fer
un regalet a la família que ens havia hostatjat vam anar a buscar una tenda de
joguines per comprar-li un puzle al petit Hyeonjin. No us ho podreu creure però
en tot Seul només hi ha 1 Toys’ur us i no el teníem pas a prop. I per què un
Toys’ur us? Doncs perquè no hi ha gairebé res més!! Ens vam recórrer dos o tres
grans centres comercials (amb el que ens agrada!!) i no vam trobar res. Una
mica desanimats ens vam posar en contacte amb ells i vam quedar al cap de poca
estona en una estació de metro propera per tornar plegats, ja que ells estaven
a Seul. Mentre els esperàvem vam tornar a anar a veure el pavelló de la campana
Bosinggak, per veure-la iluminada de nit, la veritat és que guanya força.
|
Pavelló de la campana Bosinggak per la nit. |
Un cop al cotxe els vam demanar de parar en un supermercat per comprar una
mica de menjar i allí, a la tercera planta (són tots enoooormes) hi vam trobar
un puzle adequat. Vam decidir donar-los hi l’endemà quan tornéssim de la
muntanya mentre sopéssim plegats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario