COREA DEL SUR: BOSEONG

31 d'agost al 1 de setembre 2012        BOSEONG

El nostre proper destí a Corea era Boseong i per arribar-hi des de Daegu havíem de fer un canvi d’autobús en  una altra ciutat. Vam anar ben d’hora a l’estació d’autobusos per agafar el  primer autobús cap a Suncheon (14500 KRW) i, des d’allí  un altre fins a Boseong (5800 KRW). El trajecte el vam fer en  unes 5 hores en total.

Boseong és un poblet rural on hi ha grans plantacions de te  verd. Quan hi vam arribar vam anar a buscar un motel. En vam veure un parell des  de l’estació d’autobusos. Els preus eren massa elevats per nosaltres i vam continuar  buscant. De cop i volta un senyor gran (deuria tenir més de 60 anys) se’ns va  apropar i ens va fer senyals de que seguíssim. I sense saber ben bé què volia ho vam  fer. Pel camí ens anava dient paraules en anglès i vam entendre que ens portava cap a casa seva. No vam entendre què  volia fins que no hi vam ser: ens va convidar a passar la nit a casa seva! 

Casa de Park

La casa era petita, tres estances i un lavabo. Totes tres plenes de trastos i coses i absolutament desendreçades. Però en contra del que pogués semblar estava tot força net. Per preparar-nos “l’habitació” va moure uns quants objectes de lloc i hi va estirar una catifa: el nostre llit. Després de comunicar-nos amb quatre paraules i molts signes ens va donar el seu nom i telèfon. Ens va voler donar la clau del pis, però només en tenia una. Solució: la porta es queda oberta. Com que no ens les teníem totes quan vam sortir vam prendre les dues motxilles que tenien alguna cosa de valor, encara que ara ens sembla que no calia  pas, ja que Corea és un país molt segur. En Park, que així es deia l’home, ens va demanar què volíem fer. Li vam explicar (com vam poder) que volíem veure les plantacions de te i ens va  que el tornéssim a acompanyar.

Ceremònia del te (aprenent a pendre te!)

Ens va dur a una “granja” de te dels voltants del poble. Sense saber ben bé com un noi, Choi Jun Yong, fill de la propietària, ens estava ensenyant la plantació i explicant-nos que ell era  la cinquena generació de la família que es dedicaria al te i que la seva granja era totalment ecològica.  També ens va dir que en aquella granja hi oferien allotjament i que fins en tres ocasions van hostatjar una família reial d'orient. Acte seguit ens va portar a una sala on  ens  donarien a degustar te i faríem una cerimònia tradicional coreana del te. Absolutament sorpresos i angoixats (això no era el que buscàvem i suposàvem que tanta amabilitat tindria un preu i no precisament baix) vam seguir al noi. Dins la sala (tota feta de fusta) vam començar una animada conversa amb el noi mentre ens preparaven el te. Ens va preguntar de què coneixíem a en Park i li vam explicar com havia anat tot i la nostra aventura pel món. Ell tampoc entenia res perquè no coneixia al senyor i la seva mare només de vista. 

Sopant en la granja de te
 amb Choi Jun Yong i la seva cosina.

Després de la cerimònia del te, que consisteix a aprendre a agafar bé la tassa, olorar i tastar el te (ens va ser molt interessant i divertit) el noi ens va dir que havia de dinar. Ens va acompanyar a un altre edifici i ens va fer esperar mentre la seva mare ens seguia explicant coses de la plantació. Sense saber ben bé com s’anaven succeint les coses per segon cop aquell dia, ens van invitar a una panotxa de blat de moro i vam acabar  preparant-los-hi un pa amb tomàquet i una truita de patates a la cuina de casa seva i sopant amb Choi Jun Yong i la seva cosina. 

Com que ja era negra nit es van oferir a portar-nos al poble i els ho vam agrair. Un cop a casa d’en Park ens va dir de sortir a fer un tomb. Ens va ensenyar uns  carnets que duia a la cartera i vam descobrir que era un veterà de la guerra del Vietnam. Ens va portar a un parc on hi havia tot un seguit de màquines de gimnàs a l’abast de tothom, cosa que ja havíem vist en altres països com Taiwan o la Xina, i en va ensenyar com utilitzar-los. Després de veure que el seu estat físic era molt millor que el nostre vam anar a fer un tomb pel poble. I aquí va venir la part fosca de la jornada. En Park va entrar a un bar on ens  va preguntar si volíem res i vam dir que no. Tot i això ell va demanar te, una mica de menjar (tres sepies petites seques) i es va demanar dues cerveses. El moment àlgid de la nit va arribar quan ens van portar la factura que  no va tenir cap mena de dubte en donar-nos i que només pujava 26000 KRW, una mica menys del que ens  hagués costat dormir en una habitació de motel... En fi, una experiència.

Daehan Daowon. Plantació de te.

L’endemà  al matí vam voler anar a la plantació que teníem intenció de veure el dia anterior i després agafar un bus cap al proper destí. Des de l’estació d’autobusos en surt un més o menys cada hora (1100 KRW) cap a la  zona de la plantació de te Daehang Dawon ( entrada 3000 KRW). És la més gran de per allí  i la que semblava més  bonica. Els camps de te són preciosos i també hi ha alguns senders pels voltants. Lamentablement, alguns senders  estaven en molt mal estat perquè el dia anterior hi havia passat un altre tifó i estaven plens d’arbres caiguts que en dificultaven el pas. 

Després de passejar un parell d’hores pels camps de te vam tornar  cap al poble on vam agafar les motxilles. No ens vam poder acomiadar d’en Park perquè no hi era. El vam buscar pels voltants d’on l’havíema trobat el dia abans però no va ser possible trobar-lo...

Com podeu veure va ser molt més interessant i enriquidora l’experiència amb la gent que el que ens va portar fins allí.