VIETNAM: HOI AN I HUE

30 d’octubre al 1 de novembre 2012                HOI AN   I    HUÉ

Durant la nit, dalt de l’autobús camí de Hoi An, vam conèixer un noi uruguaià que es dirigia al mateix lloc que nosaltres. És un noi molt obert i trempat que, de seguida ens va caure molt bé. El seu aspecte crida l’atenció (te guste o no, Joaquín) i ell, intenta dissimular-ho una mica perquè si no els locals se’l miren molt (va ple de tatoos i piercings i les orelles foradades, molt foradades...). Evidentment, es dedicava al món del piercing i tatuatges però, tot i portar bona part del cos tatuat, afirmava que no li agradaven especialment. Així és en Joaquín.

Edificis colonials a la riba del riu. Hoi An. 

El bus ens va deixar en una plaça de Hoi An i vam anar plegats a buscar un lloc per passar  la nit. Tots tres buscàvem el mateix: el lloc més barat que poguéssim trobar. En Joaquín va trobar un hostal per 5 $ la nit en dormitori compartit, i nosaltres l’hotelet Nhat Huy Hoang (10 $, hab. doble amb wc) amb un balcó enorme amb vistes al  carrer. Ens vam separar per dutxar-nos i quedar al cap d’una hora per visitar la ciutat junts.

Hoi An és una ciutat que conserva un nucli antic petit colonial que és patrimoni de la humanitat. Té cases totalment renovades que poc tenen a veure amb les que hi hauria fa 150 anys i molts, molts turistes. A més, aquestes cases s’han convertit en tendes de roba feta a mida (el paradís de qualsevol que li agradi comprar roba o sabates!) o es cobra entrada. A cap dels tres ens va fer el pes (i ja era el quart lloc de Vietnam visitada i res que diguéssim ostres, això sí!).

Pont cobert  japonès de Hoi An.

Cap a mitja tarda (havien passat un parell d’hores) vam decidir anar tot caminant fins la platja (1 hora). Hi feia tant de vent, que ens vam omplir de sorra en pocs minuts. Així que vam tornar i ens vam acomiadar fins l’hora de sopar.

Òbviament, ja havíem fet la reserva per l’autobús per l’endemà per marxar cap a Hue. El sopar va ser una altra turistada (plats minúsculs i preus cars, i això que vam estar una bona estona mirant!!) i ens vam anar  dormir.

Havíem quedat amb en Joaquín que ens veuríem a l’autobús o, si anàvem en autobusos diferents, vam quedar en una hora a un lloc cèntric de Hue. Però just abans de marxar ens el vam trobar corrents perquè havia decidit a darrera hora comprar-li un vestidet a la seva parella i unes sabates noves per ell i tenia que canviar el bitllet de l’autobús. Semblava que portés un coet al cul!! Així que ens vam acomiadar i quedar per trobar-nos de nou a Hue quan hi arribés al dia següent (finalment es va quedar més dies i ja no ens vam  veure...).

Hue  es  troba  a unes 4h en autobús de  Hoi An i fou la capital de l’imperi vietnamita des del 1802 fins al 1945 (va tenir diferents emperadors). Vam arribar a Hue sota una intensa pluja que va fer que ens quedéssim a un hotel proper a on ens va deixar el bus (Binh Duong hotel, 8 $, hab. doble amb wc).

Porta d'entrada al recinte imperial,  Ngo Mon, Hue. 

Porta Est a la ciutadella, Hue.

Al matí següent ens vam llevar ben d’hora resant que no plogués però no vam estar de sort. Camí de la  ciutadella vam comprar un paraigües (50000 VND). Hue viu dins d’una muralla que, a la vegada, té una altra muralla amb un fossat (la ciutadella) que va ser construïda al 1804. Të 6 metres d’alçada i 2,5 km de longitud. Les portes de la muralla són magnífiques i estan molt decorades. Just a fora de l’entrada principal oneja una enorme bandera vietnamita i, a uns metres, sota uns coberts hi ha 9 canons (5 a l’esquerra i 4 a la dreta mirant des de la porta) que representen les 4 estacions i els elements de la Terra (mai van arribar a ser utilitzats). Dins de les muralles (80000 VND) s’hi trobava la ciutat imperial, de la que poc en queda degut als intensíssims bombardejos americans durant la guerra. Tot i això hi ha una sèrie de temples i recintes que estan molt ben conservats i que sí mereixen una visita.

Pavelló de l'estela, Tomba del emperador Tu Duc.

Quan vam sortir de l’antic recinte imperial vam valorar què fer: ja no plovia i ens quedava mitja tarda. L’endemà aniríem a la zona desmiliratitzada i només ens quedaven per veure els voltants  de Hue. Vam decidir buscar algun lloc que lloguessin motos i, a la primera, vam estar de sort. En vam llogar una de marxes (80000 VND) i, després de posar-hi benzina (40000 VND) ens vam dirigir a les tombes imperials. La primera que vam veure va ser la de l’emperador Tu Duc (80000 VND). Va ser construïda entre 1864-67 i l’ocupen ell, el seu fill adoptiu (que va morir amb 15 anys i només va regnar  durant 7 mesos) i l’emperadriu. És un espai extens on, a més de les tombes, hi ha temples, un llac i altres edificis prou interessants. Com a curiositat sembla que l’emperador mai hi fou enterrat per protegir-lo dels saquejadors de tombes.

Tomba reial, Tomba de Tuc Duc.

Com que l’entrada de les tombes era força cara vam decidir veure’n només una altra (les dues més interessants segons la guia). Era la de l’emperador Minh Mang (80000 VND) que va regnar durant 20 anys i la tomba es va construir des de l’any 1841 al 43. Com l’altra, es tracta d’un espai enorme amb uns quants edificis repartits per l’espai i un llac. Són llocs interessants i diferents de tot el que es pugui veure al Vietnam, però potser amb veure’n una o dues ja n’hi ha prou.

Pati d'honor, Tumba Minh Mang

Pavelló Minh Lau, Tomba Minh Mang.

Com que encara quedava prou llum ens vam apropar a veure la pagoda de Tu Hieu (que, en realitat, és un temple). L’entrada és gratuïta i està enmig d’una pineda. Té un llac just creuar la porta d’accés i després es puja per un caminet i unes escales fins al temple principal. Abans d’arribar al temple hi ha una sèrie de tombes d’antics monjos cobertes de molsa que li donen un aspecte antic interessant.

Pagoda de Tu Hieu

Com que som molt valents i encara devia quedar mitja horeta de llum (que no de sol, perquè ja s’amagava) vam agafar un altre cop la moto corrents i vam anar a veure Ho Quyen, una espècie de circ romà on els vietnamites feien lluites entre elefants i tigres. Per sort ja no es celebren. Era tant fosc que no vam veure gairebé res, però em sembla que tampoc ens vam perdre gran cosa.

Vam anar a tornar la moto i buscar algun lloc per sopar. Com sempre vam buscar el lloc més baratet i vam anar a parar, sense saber-ho, a un restaurant amb “happy hour” que tenia la cervesa gratis. Imagineu-vos la sorpresa quan ens porten dues gerres i els diem que no les havíem demanat i ens diuen que “free”. Clar, ja no les podem tornar (a mi no m’agrada i a la  Raquel no massa, però com és gratis...) i teníem set, ens les vam acabar bevent.

La torre de la bandera del Vietnam, just davant del recinte imperial.