CAMBODJA: KOMPONG THONG I PHNOM PENH. QUIN SERÀ EL NOSTRE PROPER PAÍS?

21 al 23 d’octubre 2012          

KOMPONG THOM I PHNOM PENH. 

El nostre mitjà de transport: la moto.
Us heu fixat com són les carreteres? Son de terra.
Ja us podeu imaginar com es posa quan plou!!

Després del nostre darrer dia pels temples sabíem que tocava marxar a un altre destí. El vespre anterior havíem comprat un bitllet d’autobús cap a Kompong Thom (20000 KHR) i, a les vuit del matí ja érem dalt de l’autobús. Curiosament el preu de l’autobús incloïa la recollida a la Guest House (turistada). El cas és que, abans del migdia, ja érem a lloc.

Prasat Sambor, Sambor Prei Kuk.

Kompong Thom es troba a mig camí entre Phnom Penh i Siem Reap. A la ciutat en sí, no hi ha res a veure. A la guia surt que prop del riu hi ha 3 arbres plens de ratpenats fructívors que nosaltres no vam ser capaços de trobar. L’única raó per aturar-nos-hi eren els voltants. De fet, no vam veure ni un sol turista en tot el dia que hi vam ser. El primer que vam fer va ser buscar un lloc per passar la nit. Després de fer uns quants tombs i preguntar en unes quantes guest house ens vam decidir per la Chantrcara Ksmey GH (5 $ en hab. doble amb wc). Quan ja vam estar ubicats, la nostra següent tasca fou trobar algú que ens llogués una moto. Caminant vam veure un rètol de cartró que indicava en una direcció que es llogaven motos i allí que vam anar. La moto ens va costar 5$ per tot el dia i hi vam posar 3$ de benzina (a tot arreu la donen amb un culet, jo per mi que es veuen la que sobra quan la tornes...). Li vam preguntar al senyor llogador de moto (ja que només en tenia una, la seva)  per anar als dos llocs que volíem visitar i ens va fer un petit plànol (inservible).

Prasat Tao, Sambor Prei Kuk.

El primer que vam anar veure fou Sambor Prei Kuk. El conjunt de temples preangkorians més importants de Cambodja (3 $). Es troben a uns 30 km al nord de Kompong Thom. Consta de més de 100 temples repartits dintre el bosc. Daten del s. VII i estan fets, bàsicament de totxos de fang. Nosaltres només vam veure els tres més importants: Prasat Sambor, Prasat Yeay Peau i el Prasat Tao. Tots 3 en un estat de conservació  força lamentable i envoltats d’herbes. Tot i això en vam fer alguna fotografia...

El millor de la visita al Sambor Prei Kuk va ser el camí. La carretera (sí s’en pot dir carretera) sense asfaltar, que quan plou és una pista de patinatge, travessa escenes de la Cambodja més rural. Encara s’hi poden trobar carros estirats pels bous, camps d’arròs que s’allarguen fins l’horitzó, nens banyant-se en el curs dels rius... Realment molt bonic.

Prasat Yeay Peau, Sambor Prei Kuk.

La natura envolta al Sambor Prei Kuk.

Després ens vam dirigir al Phnom Santuk (2 $), que es troba a uns 15 km al sud de Kompong Thom per la carretera principal, així que vam tornar i travessar la ciutat. Phnom Santuk és un conjunt de temples que es troben a dalt d’una muntanya. Els temples no semblen massa antics i, tot i això, estan una mica abandonats. El més interessant de tot són les meravelloses vistes des del cim. També hi ha algun mico, però és millor no apropar-s’hi massa. A dalt de la muntanya una dona volia que pagués per deixar la moto a peu de carretera. Li vam dir que no i ens va amenaçar que quan tornéssim potser no hi hauria retrovisors. Em rebenten les amenaces, així que vam decidir veure-ho per torns. Un bon home (cambodjà) em va dir que no patís que no passaria res i vam poder veure-ho plegats. Hagués passat res si aquest home no s’hagués compadit de nosaltres? Mai no ho sabrem...

Phnom Santuk. El "gran buda" reclinat.

Quan vam acabar encara era de dia però el vespre ja era a tocar. Així que vam començar el descens. Com que no quedava pas massa benzina i no en volíem posar més vam baixar la muntanya amb el motor apagat (sí, és una imprudència, però la pela és la pela tu!).

Vam arribar amb el dipòsit gairebé tant just com ens l’havien donat i la vam tornar. Una dutxeta, sopar i a dormir.

Paissatge de Cambodja desde dalt del cim.

El dia següent ens vam apropar al mateix lloc on ens havia deixat l’autobús el dia abans i vam parar el primer que va passar en direcció sud, per anar a Phnom Penh. Bé, nosaltres no. La paia que cobra comissió per aixecar una mà a l’autobús que s’apropa (que no sabem ni d’on va sortir) i fer-nos-hi pujar. Per no fer res, baja. L’autobús (5 $) ens va deixar en una parada a prop de l’estació de trens. Allí ens van abordar 50 taxistes i tuk-tukers (com ja és habitual) per dir-nos que estàvem molt lluny de tot arreu (com sempre). Com que ja estàvem situats vam decidir caminar per estalviar uns eurets. En menys d’una hora teníem allotjament: Capitol G.H. (6 $, hab. doble amb wc).

El trànsit caòtic de Phnom Penh!! Tot s'hi val!

El primer que vam fer va ser anar a una agència de viatges per tramitar el visat vietnamita. No sabíem si fer-lo pel cap d’uns 15 dies i fer la ruta Cambodja-Laos-Vietnam o fer-lo per l’endemà i fer la ruta Cambodja-Vietnam-Laos-Tailàndia. La segona opció és la més temptadora però implicava un país que no era dins el pla previst i un temps que no teníem... Però finalment ens vam decantar per la segona opció i afegir Tailàndia al nostre viatge (ja veurem d’on dimonis traurem el temps després...). El  visat és més barat tramitar-lo en una agència que a la pròpia ambaixada i, no demanen absolutament res per tramitar-lo: ni recorregut, allotjament, bitllet de sortida, contacte... Res de res, només els calers. El visat de 15 dies costa 36 $ i el de 30 en val 38 $. Nosaltres vam agafar el de 30.

Després del visat  tocava buscar transport per anar a ciutat Ho Chi Minh, al Vietnam. Després de buscar i rebuscar entre totes les empreses i agències ens vam decantar per una que costava 12 $, sortia a les 23:30 i et venien a buscar a la guest house.

Palau reial, Phnom Penh.
Tota l'esplanada plena de cambodjans que venien a acomiadar-se
del seu antic rei.

Ja que teníem molt temps lliure vam voler veure el palau reial i la pagoda de plata, però... Veiem que Phnom Penh estava diferent de l’altra vegada. Potser més agitada, amb més trànsit. A mida que ens apropàvem al palau es veia més rebombori. Llavors hi vam caure: la mort de l’antic rei!! El pare de l’actual. Tota l’esplanada que hi ha davant del palau estava plena de gom a gom de gent pregant i xerrant. Gent de tot el país, suposem. Alguns molt mudats. I és que, segons ens van dir en una agència de viatges, el cos del difunt rei el tenien a palau (suposem que en algun lloc fresquet, perquè amb la calor que feia..). Vam preguntar també quan es preveia que tornessin a obrir el palau i ens van dir que probablement al cap de 3 mesos!  Així que el monument més important de Phnom Penh no el vam poder veure.

El dia següent el vam dedicar a passejar sense massa rumb, fer feina amb l’ordinador i esperar que arribés la nit.

La vida rural a Cambodja.

Nens jugant i banyant-se a un riu.

Vistes de Cambodja. Tot verd!!

Paissatges de Cambodja. El seu dia a dia...
Fins aviat!!