VIETNAM: DELTA DEL MEKONG I MERCATS FLOTANTS

26 i 27 d’octubre 2012 

DELTA DEL MEKONG: MERCATS FLOTANTS DE CAN THO

Vam estar mirant una mica els allotjaments de la zona i vam acabar a l’Hotel restaurant 31 (160000 VND, hab. amb WC i aa). Només deixar l’equipatge i baixar a mirar què sopar vam veure una noia que ens volia vendre una excursió pel delta del Mekong per veure els mercats flotants dels voltants. Vam arribar a un tracte (una mica car pel nostre gust): unes 8 hores de barqueta amb ombra, visitar els mercats de Cai Rang i Phong Dien, passar per uns canals i visitar una fàbrica de paper i fideus d’arròs per 300000 VND/pers. Havíem llegit que les barques cobraven uns 5 $/hora, per tant, el preu, tot i semblar-nos car, no estava malament del tot.

Delta del Mekong.
La vida diària al riu Mekong.

Can Tho és la ciutat més gran i important del delta del Mekong. Té un petit mercat nocturn d’aliments i poca cosa més. La nostra intenció era visitar els mercats flotants i és el que vam fer.

Cap a les 05:30 de la matinada ens va a venir a buscar, ben puntual, el nostre barquer. Vam sortir a buscar el primer dels dos mercats flotants: Cai Rang. Es troba 6 km riu amunt des de Can Tho i és el més gran dels dos. La diferència està en que el primer té més barques motoritzades i grans que el segon (com una miqueta al per major). La veritat és que ens va decebre una mica. Ens esperàvem veure un mercat com els de les fotos del google amb moltes barques amb fruita a dojo i molt moviment. I el que ens vam trobar van ser 10 o 12 barques que en feien 10 de la nostre i, algunes, venien fruita. Una mica xoff... Segur que el segon serà millor!

Mercat flotant de Phong Dien

Mercat flotant de Phong Dien.

Mercat flotant de Cai Rang.

Aparentment, el mercat flotant de Phong Dien (a 20 km de Can Thó), només hi ha barquetes com la nostra (de 2 a 4 persones) que venen fruita, i la gent s’apropa amb les seves barquetes per comprar-la. Doncs bé, barquetes petites sí (10 o 12), que venen fruita, també; ara, gent que en comprava, només guiris... Amb això ja us ho diem tot. De totes maneres vam comprar una mica de fruita (1 pomelo 5000 VND, el més barat que hem comprat,) i, el nostre barquer, també ens en va donar i era molt bona.

Una mica (més aviat bastant) decebuts de l’atracció estrella del dia i la raó d’haver baixat fins allà baix vam anar a la fàbrica de fideus d’arròs. Per arribar-hi ja vam començar a passar pels petits canals que surten i desemboquen al Mekong. Aquí sí que podem apreciar una mica més la vida més habitual de la gent que viu a la vora del riu i amb el riu.

A la fàbrica podem veure tot el procés de fabricació dels fideus d’arròs a partir del gra d’arròs. És interessant observar els treballadors fer cada un la seva tasca amb la pasta d’arròs, amb el paper o els fideus, cadascú té la seva. Tot i ser una altra turistada (només hi havia guiris mirant) ens va semblar força curiós, ja que no n’havíem vist mai cap i es fa tot prou ràpid. Al costat de la fàbrica (que ningú s’ho imagini com les de casa!!!! Hi treballaven unes 10 persones i ocupava 3 sales) hi havia una petita porqueria amb les truges i els seus tocinets i, com a tota bona casa del sud-est, un bon grapat de gallines, galls i pollets.

Procès de fabricació dels fideus d'arròs.
Estenen el líquid d'arròs sobre una planxa calenta que forma les tortes.

Procès de fabricació dels fideus d'arròs.
Tortes d'arròs superfínes eixugant-se al sol. I, un cop seques, només queda tallar-les en fins fideus.

"Si jo pogués sortir d'aqui..." Simpàtic tocinet donant-nos la benvinguda.

Sortint de la fàbrica vam continuar navegant pels petits canals, a estones envoltats de petits pobles i, altres d’abundant vegetació. En un dels canals vam para per dinar (en un lloc ja acordat pels barquers amb el restaurant). Òbviament els plats són més cars (només per turistes) i, a sobre, els treballadors “et recomanen” o demanen si vols pagar-li res al teu barquer. Nosaltres vam considerar que ja pagàvem prou i no li vam comprar res.

Donant una volta pels canals del delta del Mekong.

A la sortida ens va tornar a portar pels canals fins arribar de nou al mercat de Cai Rang (que ja estaven acabant de recollir) i, d’allí, cap a Can Tho. Conclusió: no sabem si era mal dia per anar a veure els mercats (sempre quedarà el dubte) o si simplement és així, però per nosaltres no val la pena el viatge des de CHCM (són unes 5 hores d’autobús) per veure 4 barquetes, tot i que el passeig pels canals va ser molt xulo (però no és el que buscàvem).

Quan vam arribar al nostre hotel vam trucar de seguida a l’agència de viatges on havíem comprat l’open bus per si podíem agafar seient per aquella mateixa nit cap a Nha Trang (primera parada) però ja estava ple i vam haver d’esperar fins l’endemà. Com que teníem temps vam visitar un parell de temples i el mercat. També vam aprofitar per anar a l’estació d’autobusos a preguntar sobre horaris i preus pel dia següent per anar a Saigon. Va ser un encert perquè vam trobar la mateixa companyia de l’anada al mateix preu (110000 VND) i, ens venien a buscar a l’hotel. L’arribada a Saigon no va ser tant bonica com esperàvem.

Aixó ens va sorprendre...
Els plàtans penjen al revés!
(que ignorants que podem arrivar a ser...)

Canals del delta del Mekong.