CAMBODJA: SIEMP REAP I ELS TEMPLES D'ANGKOR (II)

17 al 20 d’octubre 2012       SIEM REAP I ELS TEMPLES D’ ANGKOR (II)

Després d’un primer magnífic dia fent el circuit llarg pels temples d’Angkor (amb el cul una mica dolorit, això sí), ens vam llevar cap a les sis per un segon dia potser una  mica més intens. Per avui ens havíem deixat el circuit curt i, amb ell, els principals (o si més no, els que ens ho van semblar) temples d’Angkor.

Angkor Wat.
Aquest temple dóna nom al conjunt de temples,
és el més vistós pero no ha de ser el més bonic,
 cadascun té el seu encantant!

Vam començar el circuit visitant el temple més fotografiat de tots i el que dóna nom al conjunt de temples: Angkor wat. Es tracta de l’edifici religiós més gran del món i és el símbol de Cambodja (i no ens estranya). Està envoltat d’un fossat rectangular d’1,3 x 1,6 km. A les parets del recinte principal s’hi troben una sèrie de relleus magníficament conservats i que representen escenes sobre déus i dimonis. Una de les vistes més espectaculars és veure el vespre des del temple o la sotida del sol.

Angkor Wat.

Relleus a les parets laterals d'Angkor Wat. 

Pati interior d'Angkor Wat.

Estirant la naga amb els déus o dimonis!

Una de les moltes cares
que et poden observar al Bayon.

Sortint del Angkor wat ens vam dirigir cap a Angkor Thom. Amb una àrea d’uns 10 km² aquesta antiga ciutat fortificada, que fou la capital del regne jemer, va arribar a tenir una població d’un milió de persones, mentre que ciutats europees (Londres, entre d’altres) en aquella època, no arribaven als 50000. Té 5 portes de 20 metres d’alçada coronades per 4 cares que miren cap als 4 punts cardinals. Per la part de fora hi ha, en una banda 54 déus i, a l’altra, 54 dimonis tot estirant una naga (serp de 7 caps). La ciutat estava feta de fusta i es va deteriorar ràpidament. El que queda dret són els edificis religiosos, ja que eren els únics que estaven fets de pedra. Dins d’Angkor Thom hi ha diversos temples que mereixen ser anomenats i visitats com ara el Baphuon, Phimeanakas, Baksei Chamkrong, Phnom Bakeng, Prasats Suor Prat, l’àrea del palau reial i les explanades del rei leprós i dels elefants.

Però si hi ha un temple que destaca sobre els altres dins les muralles d’Angkor Thom i que és imprescindible visitar aquest és el Bayon. És normal sentir-s’hi observat, ja que, en les seves 54 torres hi ha esculpides 216 cares (54 torres x 4 cares, una que mira cap a cada punt cardinal). Algunes d’aquestes cares fan més de dos metres d’alçada. És realment magnífic i un dels 3 temples que s’han de veure en una visita fugaç d’un dia a Angkor (però amb un dia no n’hi ha ni per començar...).

Baksei Chamkrong, Angkor Thom 

Bayon, Angkor Thom.
Imposible no sentir-se observat...

Vam entrar a Angkor Thom per la porta Sud i vam sortir per la porta de la Victòria (est). Però abans vam anar a veure la cinquena porta, que també es troba a l’est (Angkor Thom és rectangular) i s’anomena la porta de la mort (això li vam sentir a un guia, però no vam entendre perquè, com si fos un lloc per on marxés la mort...). No té res d’envejar a les altres 4, ja que és igual de gran, alta, i amb les seves 4 cares. L’únic que no té són els soldats i els dimonis de les altres.

Bayon, Angkor Thom.
Un cara a cara.

Baphuon, Angkor Thom.
Quines vistes! Us heu fixat a quina alçada estem?

Algunes de les torres del Bayon.

Com podeu veure, el Bayon, gairebé no ens agrada!!!

Un refrescant coconut per agafar forçes..!

Com que ja era migdia vam decidir menjar alguna cosa abans de continuar camí: un parell d’entrepans (1 $ cada un), uns plàtans (1-1,5 $) i un parell de cocos (1 $ els dos).

Només creuar la porta de la Victòria ens trobem 2 temples a banda i banda de la carretera també són dignes d’una passejada: el Chau Say Thevada i el Thommanom. Dos temples envoltats de natura, amb pocs turistes i ben conservats. Continuant per la carretera vam arribar al Ta Keo, un temple enorme que vam deixar per la tornada ja que preferíem anar primer al nostre temple estrella, el que més ens va agradar fa 4 anys.

Thommanom.

Thommanom, envoltat de jungla.

Ta Phrom.
Tot sovint les arrels destrueixen els temples,
 pero en altres ocasions sembla que siguin la pega que els manté drets...

El Ta Phrom és un temple que, literalment, ha estat menjat pels arbres. Però ara, lamentablement, també ho ha estat pels turistes. Autobusos i més autobusos de turistes s’apinyen a les portes d’aquest meravellós santuari (fins i tot hi ha plataformes de fusta per fer-s’hi fotos). Fa 4 anys hi érem 4 gats, és més, algun turista amb temps es podia dedicar a dibuixar-lo entre el cant dels ocells. Ara és impossible. Però tot i l’allau de guiris, segueix essent fascinant (per això n’està ple!!). Construit al s. XII, és el tercer imprescindible i és on es va rodar Tomb Raider (massa publi?). És impressionant veure com els arbres centenaris s’enfilen per sobre dels edificis. Molts passadissos estan enderrocats per la força de les arrels i els relleus de les parets estan coberts de molsa. No obstant, tant el Ta Phrom, com molts altres temples d’Angkor, estan essent sotmesos a un procés de reconstrucció meticulós i amb molt bons resultats. Sense anar més lluny, aquest any hem pogut veure la reconstrucció acabada d’un passadís del Ta Phrom que estava en obres fa 4 anys i que sembla que tota la vida hagi estat així de ben construït.

Ta Phrom.
Impressiona el tamany dels arbres. 

Ta Phrom.
Cap càmera pot captar la magnitud real del que hem vist...

Ta Phrom.
Les arrels són tant dobles com un cos!!

Quan vam acabar la visita al Ta Phrom va començar la pluja. Ens quedava una horeta i escaig de llum i volíem veure el Ta Keo, però la pluja ens va obligar a recloir-nos gairebé ¾ d’hora i quan va acabar, ja només teníem temps de tornar cap a Siem Reap. Si l’endemà teníem temps hi tornaríem...

El nostre temple preferit: Ta Phrom.