lunes, 12 de noviembre de 2012

MALAISIA: TAMAN NEGARA


9 i 10 d’octubre 2012              TAMAN NEGARA


Taman Negara. Tota una jungla per descobrir!

En barca pel riu, direcció Kuala Tahan.
Gairebé no hi arribem!! Entrava aigua a la nostra barca i
 ens van fer canviar de lloc unes quantes vegades
per compensar-la i així arrivar a bon port.
Quan vam arribar a  les Cameron encara no sabíem quin seria el nostre proper destí. Vam veure que el preu per anar al Taman Negara no era excessivament car i era una de les  poques coses que  quedaven pendents de fer. Finalment ens vam decidir i vam agafar l’opció que ens portava de Tanah Rata fins a Jerantut en mini van, d’allí un microbus fins al port de Kuala Tembelin on una barca ens portaria pel riu fins a Kuala Tahan, a les portes del parc (tot 65 MYR).

A l’autobús vàrem conèixer una noia italiana, la Floriana, que viatjava amb la seva filla de 12 anys. Fins aquí tot normal. La sorpresa va arribar quan ens van explicar que portaven més de 2 anys viatjant pel món, i que encara ho volien  estirar un any més. No tenien cap pla, cap destí, només viatjar. Havien estat 9 mesos a Tailàndia i un any viatjant per Amèrica del sud. Ens van donar un munt (les dues!!) de consells sobre com viatjar amb pocs recursos pel gran continent sud-americà i vam tenir un sopar molt agradable. Els  volem agrair molt tota  la  informació que ens van donar. Qui sap si ens les tornarem a trobar...

Sender: Bukit Teresek.
El parc nacional  Taman Negara (1 MYR entrada, 5 MYR càmera) es troba just al centre de  la península de Malàisia, a la província de Pahang, i fou creat el 1937. No és, ni molt menys jungla verge. Dins del parc hi ha un resort i molts trams estan  fets amb passarel·les de fusta. Tot i això hi ha camins molt bonics per fer, ben marcats, sense les passarel·les, però que requereixen anar una mica més enllà. El sender de les passarel·les es diu Bukit Teresek. Arriba fins al cim d’una petita muntanya i baixa per un altre vessant. Quan vam arribar a baix, en comptes de tornar, vam fer un trosset d’un altre que en realitat és de 18 km que va fins un poble, no hi vam trobar absolutament ningú i la vegetació és magnífica. També es poden fer excursions per dins la jungla de dos dies i una nit o 3 dies i 2 nits. Potser la de dos dies i una nit és la més interessant ja que l’altra no et porta més enllà dins la jungla, sinó que et porta als mateixos llocs que la curta però descansant més temps. Nosaltres no la vam fer ja que no teníem temps i el preu  (uns 60 €) tampoc no ens convencia.

Sender: Bukit Teresek. Dalt del cim!
Al Taman Negara s’ha d’anar amb compte amb els mosquits, ja que una picada pot ser força molesta. El problema són les sangoneres, que n’hi ha per tot arreu i quan s’enganxen no es nota i l’únic que veus quan et treus la roba és una taca de sang que no fa por però que sorprèn perquè no hi hauria de ser. Tant la Raquel com la Vanessa s’en van desenganxar una, però jo només en vaig veure el rastre. Cada una d’elles va acabar amb 5 sangoneres i jo només una. Els agrada més la sang d’origen andalús... Ja ho sabeu, si hi aneu, que us acompanyi algú de les terres del sud!!

Canopy walk.
També vam fer un passeig per les copes dels arbres anomenat Canopy walk (5 MYR) a uns 40-45 m d’alçada. Tot i ser una turistada s’ha de reconèixer que quan mires cap a vall els pels se’ns posaven de punta...


Aquella mateixa nit el nostre hostaler ens va dir que a uns 5 km d’allí hi feien un mercat nocturn i que si volíem ens hi podia apropar perquè havia d’anar a buscar-hi a la seva mare. Li vam dir rapidíssim que sí. Ens va dir que no ens podia retornar però que podíem tornar tranquil·lament a peu o fent auto stop. Vam estar-hi una bona estona i vam menjar de valent pollastre fregit i hamburgueses (el que hi havia) i fruita de postres.

L’endemà al matí vam iniciar la tornada cap a Kuala Lumpur i, com que vam agafar transport local, ens va sortir molt més barat. Primer un autobús des de Kuala Tahan fins a  Jerantut (7 MYR) i, després, un altre fins a KL  (16,8 MYR, cada hora). Un parell de dies abans havíem tornat a contactar amb els nois de KL (Abidar, Mod, Fuad i Puya) per si podíem tornar a fer un parell de nits a casa seva i ens van tornar a obrir les portes de casa seva. Aquella nit sí, els vam preparar un bon sopar que els va encantar. Després ens van preparar un te fabulós i vamba  estar xerrant i ballant la música del seu país fins  tard.

El compte enrere!!
Penúltim sopar al Taman Negara amb Vanessa.
L’endemà la Vanessa agafava un vol fins a Singapur i d’allí cap a casa. Nosaltres, encara  no ho  sabíem. La vam acompanyar fins a l’aeroport amb el tren (10,8 MYR) i vam aprofitar per preguntar a les low cost sobre els equipatges de mà. Tiger ofereix una bona opció, ja que permet 7 Kg d’equipatge de mà més un ordinador portàtil en una altra bossa.

Només acomiadar-nos de la  Vanessa vam tornar a KL amb bus (8 MYR) i vam comprar un bitllet d’avió amb Tiger des de Singapur fins a Phnom Penh (63 dòlars de Singapur, uns 40 € per cap amb una maleta de 20 kg facturada) sense pensar-lo pel día 14. Així que proper destí: Cambodja. La resta, una incògnita.

Al matí següent vam sortir de casa els nois a la mateixa estació d’autobusos on vam arribar el primer dia des de Johor Bahru, TBS, que només es troba a una parada de tren de casa seva. Vam agafar un bus fins Johor Bahru (31,3 MYR) i, d’allí, un altre que surt cada 10 minuts cap a Singapur. El bus és el 170 i és de línia regular (2,5 MYR). Vam arribar a Singapur cap al vespre, però no teníem cap pressa, ja que l’avió no sortia fins a les sis del matí del dia següent. Com que la facturació era a partir de les 4 de la matinada vam decidir anar a passar la nit a l’aeroport. És absolutament incòmode, ja que els seiens cómodes estan passat el contol, però permet estalviar una nit d’hotel i, a més, a aquelles hores no hi ha transport públic.

2 comentarios:

  1. Seguid disfrutando, yo os continuaré siguiendo desde Tarragona!!
    Raquel, cuando veo las piñas me acuerdo de nuestro postre favorito, una piña para las dos!!
    Un beso
    Vanessa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí. Aunque las piñas no estaban muy buenas... ¡eran demasiado ácidas!
      Ahora no tengo con quien compartirla... así que me las como sola (jajaja).
      Un beso.

      Eliminar