Del 04 al 06 d’octubre 2012 PULAU
PERHENTIAN KECIL
|
Pulau Perhentian. |
El dia anterior havíem comprat els bitllets d’autobús que ens havien de
portar des de Georgetown fins a Kuala Besut (65 MYR), des d’on agafaríem un
“vaixell” ràpid fins les Perhentian. Abans de continuar val la pena aclarir un
parell de cosetes. Aquest tipus d’autobús es compra en agències de viatges per
a turistes, és a dir, és una turistada a
preu de turista. És una bona opció si es va just de temps i es busca una
manera directa de travessar la península, però segurament hi ha opcions més
econòmiques. A les mateixes oficines de les agències ofereixen la possibilitat
de comprar el bitllet del vaixell fins a les Perhentian amb un petit descompte.
Nosaltres no ho vam voler creure i ho vam comprar directament allí (70 MYR anar
i tornar, preu turista un altre cop, però no hi ha més opcions) i ens vam
equivocar perquè realment oferien un descompte de 5 MYR sobre el preu base. En
un principi les embarcacions són per a 12 passatgers però... si n’hi caben més,
doncs en posen més.
|
Aigües cristal·lines i platges de sorra blanca.. |
Les illes Perhentian es divideixen en dues: la gran (Besar) i la petita
(Kecil). Nosaltres ens vam decidir per la petita perquè és on es troben els
allotjaments més barats, ja que a l’altra hi ha només reosrts. La Kecil té dues
entrades principals: la coral bay (badia de corall) i la long beach (platja
llarga). A la long beach és on es troben els allotjaments barats i on hi ha la
platja més bonica (per nosaltres). Una i altra platja estan comunicades per un
caminet d’uns 15 minuts ben marcat.
|
El nostre bungalow. Bintang View. |
Nosaltres vam demanar que ens deixessin a
la Long Beach, però quan hi vam arribar no ens van deixar a la platja.
Ens vam quedar a uns 100 metres de la costa i ens va venir a recollir una
petita embarcació. Es tracta de barca-taxi que cobren per aquest servei.
Nosaltres els vam dir que no volíem pagar perquè havíem pagat fins l’illa.
Després d’amenaçar-nos físicament vam pagar (2 MYR/persona). Molt de compte amb
aquests... personatges. És millor demanar baixar a Coral bay perquè allí et
deixen a l’embarcador i s’eviten aquests problemes.
Un cop fets tots els aclariments, les Perhentian són unes illes
absolutament precioses. Només arribar l’aigua transparent i de color turquesa
et ve a trobar mentre la sorra blanca t’enlluerna amb els rajos d’un sol
espectacular. Vam estar una estona buscant l’opció d’allotjament que més
s’ajustava al nostre pressupost i finalment ens vam quedar al Bintang View (30
MYR bungalow doble sense wc).
|
¡Es impresionant veure aquest peixos al teu voltant! |
Un cop deixades les motxilles i més tranquils vam preguntar sobre
submarinisme i snorquell. Estàvem en temporada baixa i just una setmana abans
que tanquessin tots els hotels d’aquella zona pel monsó. Ja hi havia uns quants
centres tancats. Una tarda va caure un bon xàfec com a mostra del que
s’apropava. Les immersions que vam poder trobar estaven a molt bon preu (uns 20
€), però per raons que no venen al cas no era el millor moment per nosaltres.
Vam preguntar per fer snorquell i vam trobar una oferta prou interessant per
aquell mateix dia. Una excursió en barca en 5 punts diferents (un d’ells és un
poble de pescadors on et porten a dinar) on et garanteixen veure (i es
compleix) corall, taurons de punta d’aleta negra i tortugues. Inclou tot
l’equip i comença cap a les 09:30 i acaba a les 16:00 0 16:30. El preu: 30 MYR
per tot el dia.
|
Platja long beach. |
Va ser la decisió més que encertada ja que, en un sol dia, vam poder veure
coses que potser no havíem vist en 15 immersions. Els taurons eren petits i
ràpids i en cap moment van tenir cap intenció de mossegar. La tortuga (només en
vam veure una) era enorme i s’estava al fons menjant algues tranquil·lament, no
semblava pas que li molestéssim massa mirant per allí. I el corall era
senzillament magnífic. La única llàstima era que el corrent era molt fort i vam
haver d’estar nedant tota l’estona contra corrent per poder gaudir-ne.
A la tornada de l’excursió vam
conèixer una parella de Madrid
(Chema i Paula) que s’allotjaven al
mateix lloc que nosaltres. Vam compartir un sopar i una tarda a la platja. En
Chema treballa a Iberia i no us imagineu l’enveja que ens va donar en molts
aspectes. ¿Un altre cop ens hem equivocat de professió?
La resta dels dies ens vam dedicar a descansar per la platja, nedar, fer
snorquell per lliure i menjar cocos. La veritat és que ens va costar una mica
pelar el coco i menjar-nos-el però va ser molt divertit.
|
Un, dos i....tres! |
|
Trencant el coco ¿Podrà? |
|
Mireu amb quines vistes menjàvem! |
Com a anècdota us explicarem que un dels dies, tornant de sopar de coral
bay (només feien sopars als restaurants d’allí) ens vam aturar perquè vam veure
unes cuques de llum volant, ja que el camí atravessa una petita jungla. Mentre
les buscàvem amb les llanternes apagades (òbviament no hi ha llum) la Raquel i
la Vanessa van començar a queixar-se que alguna cosa els estava picant les
cames, però que?? Quan vam tornar a encendre els llums vam veure que ens havíem
aturat a sobre un camí de formigues amb unes mandíbules enormes que s’estaven
“menjant” les cames de la Vanessa i la Raquel.
La darrera nit abans de marxar vam estar mirant si anàvem cap a Cameron Highlands o cap al
parc nacional Taman Negara a gaudir de la jungla. Li vam preguntar al nostre
hostaler i ens va recomanar que ho miréssim quan arribéssim al port de Kuala
Besut.
|
Ah! Us presentem al nostre nou veï! |
|
Quina pasada!! |
Per tornar de l’illa l’únic que s’ha de fer és demanar-li al personal de
l’hotel-bungalow que us trobeu que truqui al telèfon de l’agència per reservar
bitllet pel dia següent.
Ei!
ResponderEliminarSimplement saludar-vos des de Sapa... ja a punt de marxar cap a Laos i continuar el nostre viatge.
Esperem que la vostra pujada des de Hue fins al nord hagi anat be (no hi ha accents al teclat!!!) i que ho disfruteu.
Us saludem deixant-vos el nostre blog: http://llargviatge.travellerspoint.com
Fins aviat! I bona aventura!!!
Sergi i Ester
Hola nois!! Finalment no vam pujar fins a Sapa i quan vam acabar de Halong bay ens en vam anar cap a Ninh Binh (que ens va agradar molt, més la Halong) i, d'allí vam baixar fins a Dong Ha per creuar cap a Laos. Ja n'estàvem una mica tips dels vietnamites i l'experiència a Halong bay no ho va arreglar. Ja només creuar la frontera vam sentir més llibertat (tot subjectiu, és clar).
ResponderEliminarEsperem que vosaltres si que ho hagueu gaudit i, si necessiteu saber res del sud de Laos, ja ho sabeu.
Mol bon llarg viatge!!