viernes, 9 de noviembre de 2012

MALAISIA: ILLES PERHENTIAN


Del 04 al 06 d’octubre 2012         PULAU PERHENTIAN KECIL


Pulau Perhentian.
El dia anterior havíem comprat els bitllets d’autobús que ens havien de portar des de Georgetown fins a Kuala Besut (65 MYR), des d’on agafaríem un “vaixell” ràpid fins les Perhentian.  Abans de continuar val la pena aclarir un parell de cosetes. Aquest tipus d’autobús es compra en agències de viatges per a turistes, és a dir, és una turistada a  preu de turista. És una bona opció si es va just de temps i es busca una manera directa de travessar la península, però segurament hi ha opcions més econòmiques. A les mateixes oficines de les agències ofereixen la possibilitat de comprar el bitllet del vaixell fins a les Perhentian amb un petit descompte. Nosaltres no ho vam voler creure i ho vam comprar directament allí (70 MYR anar i tornar, preu turista un altre cop, però no hi ha més opcions) i ens vam equivocar perquè realment oferien un descompte de 5 MYR sobre el preu base. En un principi les embarcacions són per a 12 passatgers però... si n’hi caben més, doncs en posen més.

Aigües cristal·lines i platges de sorra blanca..
Les illes Perhentian es divideixen en dues: la gran (Besar) i la petita (Kecil). Nosaltres ens vam decidir per la petita perquè és on es troben els allotjaments més barats, ja que a l’altra hi ha només reosrts. La Kecil té dues entrades principals: la coral bay (badia de corall) i la long beach (platja llarga). A la long beach és on es troben els allotjaments barats i on hi ha la platja més bonica (per nosaltres). Una i altra platja estan comunicades per un caminet d’uns 15 minuts ben marcat.

El nostre bungalow. Bintang View.
Nosaltres vam demanar que ens deixessin a  la Long Beach, però quan hi vam arribar no ens van deixar a la platja. Ens vam quedar a uns 100 metres de la costa i ens va venir a recollir una petita embarcació. Es tracta de barca-taxi que cobren per aquest servei. Nosaltres els vam dir que no volíem pagar perquè havíem pagat fins l’illa. Després d’amenaçar-nos físicament vam pagar (2 MYR/persona). Molt de compte amb aquests... personatges. És millor demanar baixar a Coral bay perquè allí et deixen a l’embarcador i s’eviten aquests problemes.

Un cop fets tots els aclariments, les Perhentian són unes illes absolutament precioses. Només arribar l’aigua transparent i de color turquesa et ve a trobar mentre la sorra blanca t’enlluerna amb els rajos d’un sol espectacular. Vam estar una estona buscant l’opció d’allotjament que més s’ajustava al nostre pressupost i finalment ens vam quedar al Bintang View (30 MYR bungalow doble sense wc).

¡Es impresionant veure aquest peixos al teu voltant!
Un cop deixades les motxilles i més tranquils vam preguntar sobre submarinisme i snorquell. Estàvem en temporada baixa i just una setmana abans que tanquessin tots els hotels d’aquella zona pel monsó. Ja hi havia uns quants centres tancats. Una tarda va caure un bon xàfec com a mostra del que s’apropava. Les immersions que vam poder trobar estaven a molt bon preu (uns 20 €), però per raons que no venen al cas no era el millor moment per nosaltres. Vam preguntar per fer snorquell i vam trobar una oferta prou interessant per aquell mateix dia. Una excursió en barca en 5 punts diferents (un d’ells és un poble de pescadors on et porten a dinar) on et garanteixen veure (i es compleix) corall, taurons de punta d’aleta negra i tortugues. Inclou tot l’equip i comença cap a les 09:30 i acaba a les 16:00 0 16:30. El preu: 30 MYR per tot el dia.

Platja long beach.
Va ser la decisió més que encertada ja que, en un sol dia, vam poder veure coses que potser no havíem vist en 15 immersions. Els taurons eren petits i ràpids i en cap moment van tenir cap intenció de mossegar. La tortuga (només en vam veure una) era enorme i s’estava al fons menjant algues tranquil·lament, no semblava pas que li molestéssim massa mirant per allí. I el corall era senzillament magnífic. La única llàstima era que el corrent era molt fort i vam haver d’estar nedant tota l’estona contra corrent per poder gaudir-ne.


A la tornada de l’excursió vam  conèixer una  parella de Madrid (Chema i Paula) que s’allotjaven  al mateix lloc que nosaltres. Vam compartir un sopar i una tarda a la platja. En Chema treballa a Iberia i no us imagineu l’enveja que ens va donar en molts aspectes. ¿Un altre cop ens hem equivocat de professió?

La resta dels dies ens vam dedicar a descansar per la platja, nedar, fer snorquell per lliure i menjar cocos. La  veritat és que ens va costar una mica pelar el coco i menjar-nos-el però va ser molt divertit.


Un, dos i....tres!


Trencant el coco ¿Podrà?



Mireu amb quines vistes menjàvem!

Com a anècdota us explicarem que un dels dies, tornant de sopar de coral bay (només feien sopars als restaurants d’allí) ens vam aturar perquè vam veure unes cuques de llum volant, ja que el camí atravessa una petita jungla. Mentre les buscàvem amb les llanternes apagades (òbviament no hi ha llum) la Raquel i la Vanessa van començar a queixar-se que alguna cosa els estava picant les cames, però que?? Quan vam tornar a encendre els llums vam veure que ens havíem aturat a sobre un camí de formigues amb unes mandíbules enormes que s’estaven “menjant” les cames de la Vanessa i la Raquel.

La darrera nit abans de marxar vam estar mirant  si anàvem cap a Cameron Highlands o cap al parc nacional Taman Negara a gaudir de la jungla. Li vam preguntar al nostre hostaler i ens va recomanar que ho miréssim quan arribéssim al port de Kuala Besut.

Ah! Us presentem al nostre nou veï!


Quina pasada!!
Per tornar de l’illa l’únic que s’ha de fer és demanar-li al personal de l’hotel-bungalow que us trobeu que truqui al telèfon de l’agència per reservar bitllet pel dia següent.



2 comentarios:

  1. Ei!
    Simplement saludar-vos des de Sapa... ja a punt de marxar cap a Laos i continuar el nostre viatge.
    Esperem que la vostra pujada des de Hue fins al nord hagi anat be (no hi ha accents al teclat!!!) i que ho disfruteu.

    Us saludem deixant-vos el nostre blog: http://llargviatge.travellerspoint.com

    Fins aviat! I bona aventura!!!
    Sergi i Ester

    ResponderEliminar
  2. Hola nois!! Finalment no vam pujar fins a Sapa i quan vam acabar de Halong bay ens en vam anar cap a Ninh Binh (que ens va agradar molt, més la Halong) i, d'allí vam baixar fins a Dong Ha per creuar cap a Laos. Ja n'estàvem una mica tips dels vietnamites i l'experiència a Halong bay no ho va arreglar. Ja només creuar la frontera vam sentir més llibertat (tot subjectiu, és clar).

    Esperem que vosaltres si que ho hagueu gaudit i, si necessiteu saber res del sud de Laos, ja ho sabeu.

    Mol bon llarg viatge!!

    ResponderEliminar