MALASIA: MALACA

MALÀISIA 

Malàisia és un país tropical que es troba al sud de Tailàndia i al nord de Singapur i Indonèsia. Està dividit principalment en  dues zones: la península de Malàisia i la zona nord de l’illa de Borneo (províncies de Sarawak i Sabah, entre aquestes dues hi ha Brunei).  En les properes entrades que farem explicarem el nostre viatge (Raquel, Vanessa i Marc) per la península de Malàisia, ja que les dues províncies de Borneo i Brunei les deixarem per més endavant).

La seva moneda es el ringgit, i el canvi es 1€=3,95 MYR.

29 de setembre 2012     MALACA

El dia anterior havíem anat a l’estació d’autobusos i vam preguntar pel preu dels busos cap a Malacca. El més barat costava 22 SGD. Mentre pensàvem si n’agafàvem algun o no, se’ns va ocórrer que una altra possibilitat era creuar la frontera fins Johore Bahru (la primera ciutat de Malàisia) i, un cop allí, buscar algun autobús que ens portés a Malacca. I així ho vam fer. Hi ha dues empreses d’autobusos que surten de Queen street a Singapur cada 15 minuts (2,4 SGD) cap a Johore Bahru i el trajecte es fa entre una i dues hores, en funció del temps que es perdi a immigració. El procés és força senzill si te l’han explicat prèviament, si no ho han fet, resulta una mica confós. L’autobús et deixa abans de passar el control d’immigració i has d’agafar tot l’equipatge. Passes la frontera singaporesa i agafes un altre autobús (no el mateix) de la mateixa empresa (molt important guardar el tiquet perquè s’ha d’ensenyar) cap a la frontera malaia. Nosaltres això no ho sabíem i, quan vam veure que el nostre autobús marxava sense nosaltres ens van agafar tots els mals. Després de renegar una estona i quedar-nos com uns estaquirots li vam preguntar a un agent de policia que ens ho va explicar millor i ens va tranquil·litzar. A partir d’aquí, oli en un llum. Vam tornar a baixar a la frontera malaia, vam passar els tràmits i vam agafar el darrer autobús fins la terminal d’autobusos de Johore Bahru.

Molí de Malaca

Vam anar preguntant a les diferents empreses d’autobusos per anar a Malacca i vam agafar la més barata (19 MYR) i que sortia més d’hora, ja que eren unes 4 hores de camí. L’estació d’autobusos de Malacca està, com la de Johore Bahru, allunyada del centre. Només arribar uns quants taxistes t’aborden per portar-te al centre de la ciutat. Però no cal patir ni córrer: hi ha un autobús de línia nº 17 (1  MYR) que et deixa al centre. El vam agafar i amb 15-20 minuts estàvem prop de l’hostal (Eastern Heritage hotel,  38 MYR hab. triple) que havíem reservat per internet.

L’encarregat de l’hotel ens va donar un mapa del centre de la ciutat on hi havia les principals atraccions turístiques. Com que no era tard vam decidir començar a veure el  que poguéssim i, l’endemà, sortir ja cap a Kuala Lumpur. Malacca destaca principalment pels seus edificis colonials. Vam anar a buscar l’església de Sant Pau, però de camí ens vam trobar un petit antic cementiri que no ens acaba de quedar prou clar si era, també, el monument a la independència.  Té unes grans tombes blanques que datenn del s. XVIII. Just a la dreta del cementiri hi ha un camí que puja cap a les runes de l’església de Sant Pau. De fet, de l’església, només en queda això, unes runes. Les 4 parets que l’aguanten i una sèrie de “làpides” enormes amb inscripcions també del s. XVIII en holandès (o això ens va semblar...).

Els trishawa... una forma més per moure´s

A la falda del turó de l’església es troba la Porta de Santiago, que és l’únic que queda de d’una fortalesa de 1512. Va ser impossible veure-la amb massa detall degut a la quantitat de turistes que hi havia pels voltants. Just al costat de la porta es troba la rèplica del palau del sultà (4 MYR) del s. XV, que es va construir sense fer servir ni un sol clau. Actualment a l’interior hi ha un museu. No teníem molt clar si entrar-hi o no, però l’hora ens ho va resoldre:  ja estava tancat.

Just a la plaça de la porta hi vam trobar un dels transports més característics de la ciutat: els trishaws. Són una espècie de tricicle amb un para-sol i adornats amb moltes flors, fins i tot alguns estaven adornats amb barbies. Estan entre allò que és hortera i cutre. Però aconsegueixen allò que volen: cridar l’atenció del turista. No  vam preguntar quant pot costar fer un petit viatge però segur que per obtenir un bon preu s’ha de regatejar molt.

Esglèsia de Crist.

Vam envoltar el turó cap a la dreta fins arribar a la Town Square. En aquesta plaça s’hi troba l’antic ajuntament de Malacca, que és l’edifici holandès més antic d’orient. És de color vermell com tota la resta d’edificis que l’envolten, entre ells l’antiga església de Crist, de 1753. Dins la plaça i just davant de l’església hi ha una font i l’antiga torre del rellotge.

Abans de creuar el riu Sungai Melaka vam veure que hi havia un molí de fusta. Ens hi vam apropar i vam observar com sortia de l’aigua un varà força gran. I no era l’únic!! En vam contar tres o quatre entre el riu i les vores.  

Només creuar el petit pont entrem a Xinatown. Un cop al barri anem a buscar la Mansió Chee, una capella d’una família xinesa que no es pot visitar per dins. Abans de dirigir-nos  cap al nord vam passar pel que semblava un mercat que estava  començant a arrencar i que era el mercat nocturn, on hi vam tornar per sopar.

Pont de Villa Sentosa

Vam començar a tancar el cercle pujant cap al nord. En un meandre del riu es troba Villa Sentosa, una casa d’un poble malàisi que es va construir al 1920 i que, en principi, és d’allò més, però no té massa encant. Al costat de la  casa hi ha un pont adornat amb flors i ben il·luminat per creuar a l’altra banda del riu. Des d’allí vam passar a veure l’església de Sant Pere de 1710 i que va ser construïda pels portuguesos. 

Com que ja  començava a fosquejar i l’estómac ja feia rau-rau vam tornar cap al  mercat nocturn on vam sopar uns deliciosos fideus fregits amb carn (3,5-4 MYR).