AUSTRALIA: RUTA AL CENTRE D'AUSTRÀLIA (I)

22 al 28 de Març del 2013               RUTA AL CENTRE D’AUSTRÀLIA

 

1700 km ens separaven d'Uluru. Així eren les carreteres: al mig del dessert, llargues, rectes i buides
Aburridísimes!!

Encara no ens podem avenir, ja ho donàvem per perdut, pensàvem que no hi podríem anar... Però gràcies a la Sam vam poder visitar un dels llocs més emblemàtics del país: el centre d’Austràlia.

I per què gràcies a la Sam? Doncs ni més ni menys perquè ens va deixar el seu cotxe per anar-hi. Increïble, realment increïble...

Una escapada al centre del país des de qualsevol punt és un viatge llarg, uns 1500 km com a mínim des de la costa més propera. Un viatge que només es recomana fora de l’època estival, ja que les temperatures superen amb facilitat els 50ºC i són freqüents els problemes amb el vehicle.

Aquest va ser el cotxe amb el que vam realitzar el viatge,
el més cómode de tots el que hem provat.
Kata Tjuta.

La preparació del viatge també és important. Nosaltres ens vam emportar uns 30 litres d’aigua (que vam haver de reomplir dues vegades) i nombrosos queviures per menjar. A Austràlia l’aigua de l’aixeta és potable, però com més t’endinses al centre del país es torna salobre i no té bon gust. A part que les distàncies entre pobles són grans i et pots trobar que entre poble i poble hi ha més de 150 km. Davant de qualsevol eventualitat és millor anar preparat.

Arribar-hi no representa cap problema. Gairebé s’hi podria arribar sense mapa. De fet, nosaltres només en teníem un d’Adelaide (que no ens feia massa falta perquè ja ens la coneixíem) i un altre petit fins a Uluru. És molt f’acil. S’ha d’agafar la carretera 1 fins Port Augusta i després la A-87 o Stuart HWY fins a Erldundra on es gira a l’esquerra per la carretera 4 fins Uluru. Això tan simple són 1500 km. Així de fàcil.

RUTA REALITZADA (7 dies, total de 4577 km):

Adelaide --> Port Augusta --> Pimba --> Coober Pedy --> Kulgera --> Erldundra --> Kings Canyon --> Curtin Springs --> Uluru --> Kata Tjuta (Els Olgas) --> Uluru --> Curtin Springs --> Erldundra --> Alice Springs --> East Mac Donnell (Trephina Gorge) --> West Mac Donnell (fins Orminston gorge) --> Alice Sprins --> Coober Pedy --> Port Augusta -->Adelaide.

Mostra CENTRE D'AUSTRALIA en un mapa més gran

Dia 1 (22-03): d’Adelaide a àrea de descans passat Marla, 1153 km.

Dia 2 (23-03): d’àrea de descans passat Marla a àrea de descans a 50 km d’ Uluru, 753 km.

Dia 3 (24-03): d’àrea de descans a 50 km d’Uluru a àrea de servei de Curtin Springs, 275 km.

Dia 4 (25-03): d’àrea de servei de Curtin Springs a Simpson Gap (Wst Mac Donnell), 556 km.

Dia 5 (26-03): de Simpson Gap (West Mac Donnell) a àrea de descans a 85 km d’Alice Springs, 200 km.

Dia 6 (27-03): d’àrea de descans a 85 km d’Alice Sptings a àrea de descans a 130 km passat Coober Pedy, 903 km.

Dia 7 (28-03): d’àre a descans a 130 km passat Coober Pedy a Adelaide, 737 km.

22 i 23 de Març 2013                      KINGS CANYON

Les parets del canó eren totalment llises i altíssimes!
Kings Canyon.

Nosaltres vam sortir a les 06:30 del dia 22 d’Adelaide i vam estar conduint fins les 20:30, vam parar per dinar i posar benzina diverses vegades, és clar. Durant el dinar vam donar aigua a un grup enorme d’ocells que estaven a l’àrea de descans on ens vam aturar. En quant vam posar l’aigua al plat van vindre en estampida i se la van veure en un tres i no res.

Coober Pedy, un dels petits pobles que vam travessar.

Vam travessar el petit poble de Coober Pedy, un poblet miner molt semblant a White Cliffs on la gent i alguns edificis es troben enterrats per suportar millor la calor. Com que nosaltres ja havíem vist White Cliffs només ens vam aturar per posar benzina (1,78 AUD/litre), per cert, la més barata entre Port Augusta i Alice Springs, un bon punt per fer-ho.

Durant el camí ens vam trobar enormes àguiles menjant-se els cossos dels animals atropellats a la carretera. L’outback (el centre) australià no és una excepció amb els cangurs i se’n troben molts d’atropellats. El tram amb més concentració el vam trobar entre Port Augusta i Pimba on en uns pocs km en vam contar més de 20. Però els cangurs no són els únics animals morts que hi ha a les carreteres de l’outback, també hi ha nombroses vaques. I és que l’A-87 travessa un munt de terrenys àrids on hi pasten vaques i ovelles. La veritat és que sobta molt trobar-te una vaca adulta atropellada, però tenint en compte la mida dels tràilers que circulen per aquí... Com que les distàncies són molt llargues els camions agafen mides desproporcionades. Els anomenen trens de carretera i nosaltres en vam arribar a veure algun amb 4 remolcs de 12 metres cada un. Poden arribar a medir 60 metres!!! Us ho imagineu circulant per terres catalanes??

A pocs kilometres de Port Agusta ens vam trobar aquests llacs salats!!

També més endavant vam començar cotxes abandonats a uns pocs metres de la calçada (molts d’ells cremats) que no vam arribar a saber mai perquè hi eren, si eren cotxes accidentats que ningú reclamava o eren un afegit turístic...

Ens vam aturar a dormir en un descampat a la vora de la carretera just al costat d’una entrada a un poble (a uns 8 km). Mentre estàvem sopant se’ns va apropar un cotxe de la policia i ens van preguntar que què fèiem. Els vam dir que teníem intenció de fer nit al cotxe allí i ens van aconsellar que no ho féssim degut a la proximitat al poble, habitat principalment per aborígens. Com que som bons minyons i no volíem merders els vam fer cas i vam conduir 20 km més fins la propera àrea de servei (per sort estava a prop...).

Aquest llangardaix ens va indicar l'inici del trekking al Kings Canyon.

Ens vam llevar amb la llum de l’alba i vam tornar a agafar la carretera. Vam posar benzina a Kulgera i Erldundra (1,95 AUD/litre) i vam girar a l’encreuament amb la carretera 4  o Lasseter HWY. Com que vèiem que arribaríem a Uluru cap al migdia, vam pensar en desviar-nos primer a Kings Canyon i anar l’endemà a Uluru. Per arribar-hi s’ha d’agafar un nou desviament a la dreta per la carretera 3 o Luritja Road des de la 4 que en uns 300 km et porta allí. Ja hem dit que aquí les distàncies són enormes.

Kings Canyon és una gorja impressionant, la més espectacular que hem vist a Austràlia. Les vistes des de dalt de la gorja són increïbles. Les caigudes en vertical poden ser de fins a 270 metres d’alçada i al fons de la vall s’hi troben piscines naturals envoltades de palmeres. És ben bé un oasis al mig del desert.

Les formes de les roques són impressionants. Kings Canyon.

Tot pedra ben treballada i roja... a Kings Canyon.

Vam fer  el Kings Canyon Rim walk, un sender de  6 km i que vam realitzar en unes 3 hores. L’únic tram més dur és l’ascens de l’inici, però no és res de l’altre món. Si la temperatura ambient és de 38º o més els rangers del parc tanquen l’accés a aquest camí pel risc que comporta de cops de calor. Dins del sender es troba un mirador (lookout) preciós i l’oasis que s’anomena Jardí del Eden, tots dos accessibles en un passeig de 600 metres.

Un punt important de la visita al Kings Canyon és que hi ha una aixeta amb aigua potable. Un rètol demana que no s’utilitzi per rentar res, únicament per beure.

Jardií de l'Eden, al Kings Canyon

De tornada cap a Uluru vam mirar  el preu de la  benzina a Kings Creek a pocs km del Kings Canyon i l’única opció en gairebé 300 km. Per sort anàvem bé de benzina perquè el preu va ser el més alt que vam veure en tot el viatge: 2,36 AUD/litre.

En arribar a la carretera 4 o Lasseter HWY  vam girar en  direcció el  Kata Tjuta – Uluru National Park, el nom complet del parc on es troba Uluru.

A uns quants quilòmetres del creuament vam veure una gran altiplà que s’alçava sobre el desert a certa distància de nosaltres en la  mateixa direcció d’Uluru. De seguida vam pensar que es tractava d’Uluru i que era realment enorme. Fins i tot massa gran per les mides que en teoria havíem llegit, o és  que potser no ho era? Doncs no, no ho era. Es tracta de la muntanya Conner, un altiplà que s’eleva a 350 metres i que té una gran importància pels aborígens.

Kings Canyon.

Vam repostar a l’àrea de servei de Curtin Springs (2,11 AUD/litre) i vam continuar fins una àrea de descans a uns 50km de l’entrada del parc. Entre l’àrea de descans i Curtin Springs vam trobar un cotxe blanc espatllat. Òbviament ens vam aturar per si necessitaven ajuda, ja que el cotxe estava just al mig del no res. En apropar-nos-hi vam veure que eren aborígens. Estaven intentant arrencar el cotxe però no se’n sortien. Els vam dir si necessitaven res i només ens van demanar aigua, de la que ens hi vam donar uns 3 litres. Eren un home gran i dues dones, tots 3 molt obesos (no deuen menjar massa bé...), beguts (hi havia unes quantes ampolles de cervesa pel voltants) i gairebé no se’ls entenia. Tot i això van ser molt correctes, ens van agraïr l’aigua i ens van desitjar un bon viatge.

A uns 100 km d'Uluru es pot veure aquesta roca a la llunyania.
Atenció, no s'ha de confondre amb Uluru!!!, això és el Mount Conner.