AUSTRALIA: RUTA AL CENTRE D'AUSTRALIA (III)

22 al 28 de Març del 2013         RUTA AL CENTRE D’AUSTRÀLIA (III)

25 al 28 de Març del  2013            

MACDONNELL RANGES NATIONAL PARK

RUTA REALITZADA (RUTA III - COLOR VERD)

Àrea de servei Curtin Springs --> Erldundra --> Alice Springs --> East Mac Donnell (Trephina Gorge) --> West Mac Donnell (fins Orminston gorge) --> Alice Sprins --> Coober Pedy --> Port Augusta --> Adelaide

Mostra CENTRE D'AUSTRALIA en un mapa més gran

Dia 4 (25-03): d’àrea de servei de Curtin Springs a Simpson Gap (Wst Mac Donnell), 556 km.

Dia 5 (26-03): de Simpson Gap (West Mac Donnell) a àrea de descans a 85 km d’Alice Springs, 200 km.

Dia 6 (27-03): d’àrea de descans a 85 km d’Alice Sptings a àrea de descans a 130 km passat Coober Pedy, 903 km.

Dia 7 (28-03): d’àrea de descans a 130 km passat Coober Pedy a Adelaide, 737 km.

Big Hole, Ellery Creek. West Mac Donenll.

Com ja és costum quan anem amb vehicle propi ens vam llevar amb la llum del ala. Vam continuar per la Lasseter HWY o carretera 4 fins el creuament amb l’A-87 o Stuart HWY a 160 km de l’àrea de servei de Curtin Springs. Un cop al creuament agafem l’A-87 a l’esquerra (Nord) fins a Alice Springs.

És la ciutat més gran del centre d’Austràlia amb uns 30000 habitants. Ens va sorprendre molt la gran quantitat d’aborígens que hi havia pels carrers i molts assentats a l’ombra dels arbres. Ens vam acostar a l’oficina de turisme per a recollir una mica d’informació sobre el parc nacional de la serralada MacDonnell.

Vistes desde dalt de la Gorja Trephina.

Es situa a l’est i l’oest d’Alice Springs, de fet quan arribes a Alice Springs creues la serralada pel punt on es separa l’est de l’oest. Tots dos costats ofereixen una gran varietat de punts d’interès natural, però la zona est té pocs punts accessibles per cotxes convencionals. Per aquesta raó ens vam dirigir a l’est, ja que era migdia i amb una tarda podríem veure tot el que ens permetia el nostre cotxe.

Vam sortir d’Alice Springs en direcció sud (per l’A-87) i vam girar a l’equerra en un creuament que indica la Ross HWY, carretera que porta a la  Trephina gorge, a 75km d’Alice Springs. La carretera està pràcticament tota asfaltada.

Vistes desde la ruta Panorama Walk, Gorja Trephina.

La gorja Trephina és un vall creat per un riu que porta aigua quan plou. Vam realitzar dos senders: el Panorama walk (2,5 km, posa de fer en 90 minuts i el vam fer en 40) i el Trephina gorge walk (2 km, posa 60 minuts i el vam fer en 40). Vam arribar just al migdia i la temperatura exterior passava dels 40º, per tant, vam decidir esperar un parell d’hores a que minvés una mica la calor.

Els dos  camins passen per la part alta de  la gorja oferint vistes de l’interior de la vall des dels dos angles. El Trephina  gorge, però, acaba dins la vall i permet caminar per la sorra blanca de la llera del riu. Hi ha una combinació de colors força interessant entre el blanc dels troncs dels arbres, les parets vermelles i les fulles verdes. Teòricament també es pot veure molta fauna però nosaltres no vam veure res llevat d’alguna sargantana.

El llac que es forma entre les serralades,
Simpson Gap. West Mac Donnell.

Quan vam acabar els passejos vam decidir tornar cap a Alice Springs i buscar un lloc per dormir a prop del primer punt que volíem veure de l’oest de les MacDonnell. Per arribar-hi vam agafar des d’Alice Springs la Namatjira Drive i després en un creuament a la dreta la Lara pinta Drive.

Vam arribar a Simpson Gap ben entrada la nit. Pensàvem que ens hi podríem quedar a dormir però vam veure una sèrie de cartells que ho prohibia. Com que no ens fa gràcia conduir més de nit ens vam dirigir a l’oficina del parc on encara hi havia algun llum encès. Ens va atendre la guardabosc  i després de pensar-s’ho una estona ens va dir que faria com si no ens hagués vist. Gràcies!!

A l’endemà al matí vam continuar amb el cotxe per dins el parc de Simpsons Gap i vam fer el sender Cassia walk (1,8 km i 35 minuts) que puja fins un turó on hi ha vistes de les serralades. Després ens vam dirigir al Simpsons Gap, un estany permanent d’aigua dolça a l’ombra de les serralades.

En el sender de Dolomite Walk es pot observar tot el terreny àrid que envolta aquestesserralades.
Ellery Creek, West Mac Donnell.

Vam continuar per la Larapinta drive fins a Ellery Creek Big Hole. Aquí vam fer el camí Dolomite walk (3 km i 50 minuts) que fa un recorregut per zones molt àrides dels voltants de les serralades. No hi ha gairebé punts d’ombra, per tant  és millor fer-lo com més aviat o més tard millor, perquè al migdia la calor és insuportable. En acabar el sender ens vam apropar al Big Hole, un altre llac permanent d’aigües fosques en una apertura natural de les MacDonnell. És molt temptador quedar-s’hi una estona tombat a l’ombra d’un arbre. Però ens quedava molt per veure aquell dia, així que vam vèncer les nostres temptacions i vam continuar.

Vistes del lookout de la Serpentine Gorge,
West Mac Donnell.

El següent punt del parc nacional al que ens vam aturar va ser la Serpentine Gorge, una gorja de les serralades que teòricament també té un estany d’aigua dolça permanent però que en aquest cas estava pràcticament sec. Hi ha un sender que surt a pocs metres de l’estany que et puja fins un mirador que té unes vistes força interessants de la llera del riu (sec) que va formar la gorja.

Vam continuar per la Larapinta Drive fins a Ochre Pits, la part cultural en la nostra ruta per les MacDonnell. Els Ochre Pits són unes parets de la llera d’una riera d’on els aborígens extreuen (o extreien) els tons ocres per les seves pintures. Òbviament es tracta d’un lloc sagrat pels aborígens i està prohibit emportar-se’n res.

Aqui vam poder veure d'on extreien els aborígens
els colors per les seves pintres rupestres.
Ochre Pits, West Mac Donnell

Finalment ens vam dirigir a la Orminston Gorge. L’últim punt de l’oest de les MacDonnell que volíem veure. Però el meu cos (Marc) tenia altres plans per a mi aquell final de tarda i un parell d’hores després de dinar em vaig començar a trobar malament. La panxa no va aguantar més i vaig estar més temps al lavabo del que hagués volgut. Per tant, la  darrera gorja no la vam poder visitar.

Quan ja em vaig començar a trobar-me millor vam tornar a agafar el cotxe però en direcció contrària, cap a Alice Springs un altre cop. Vam fer nit en una àrea de descans de la Larapinta Drive a uns 85 km d’Alice Springs.

L’endemà ben d’hora vam començar a refer el camí de tornada cap a Adelaide, ja que el dia 28 havíem de tornar el cotxe a la Sam i començava la Setmana Santa. Que, com a hores d’ara ja sabeu, vam passar a casa de la Sam amb la seva família.

Aquests són alguns dels animals que vam veure
durant els 4500 km que vam conduir pel centre d'Australia.

El dia 27, encara que era el meu aniversari, ens el vam passar sencer conduint. Vam fer 903 km des de l’àrea de descans de la nit anterior fins a una àrea de descans a 130km passat Coober Peddy. Per fer una mica  diferent el dia ens vam permetre el luxe d’un pastís de llimona. Durant tot el camí de tornada vam tornar a veure un munt d’àguiles enormes menjant-se els cadàvers dels cangurs més fresquets i també molts altres animals morts.

El dia 28 a la tarda arribàvem a Adelaide, després de fer gairebé 4600 km en menys d’una setmana. Un viatge interessant i que ens venia molt de gust fer. Tot  i que s’ha de reconèixer que el camí es fa monòton (sobretot el de tornada) i s’ha de tenir clar el que es va a veure: un munt de pedres roges.

Tambè vam veure camions "XXXL", aquest es de 3 però n'hi ha fins a 4!!