AUSTRALIA: LAMINGTON NATIONAL PARK I SPRINGBROOK N.P

05 al 07 de Maig del 2013                     

LAMINGTON NP I SPRINGBROOK NP

Un dia perfecte amb la Sara i la seva família.
Club de surfers, Gold Coast.

El dia cinc el vam passar amb la Sara I la seva familia, van canviar els seus plans per poder estar amb nosaltres. Ens ho vam passar la mar de bé. Després d’un bon esmorzar a la barbacoa, amb ous ferrats, bacó i torrades (tot ben australià) ens en vam anar a donar un tomb per la famosa Gold Coast australiana. Vam passejar per les platges en les que es fan els tornejos de surf més importants del món i, òbviament, hi vam veure centenars de surfers. Gairebé més que aigua...

Després de 10 mesos, 24h junts,
ens podria separar un estat??
Linia divisoria entre Queensland-New South Wales.

Ells viuen a Coolangatta, que es troba a l’estat de Nova Gal·les del Sud però treballen a l’estat de Queensland, de fet, Coolangata es troba a la frontera.

Per dinar vam tornar a casa i ens van preparar unes hamburgueses. Havent dinat vam anar a unes “piscines” naturals que es troben a pocs km de la costa on el Burger i jo (Marc) ens vam estar una bona estona llençant pedres per fer salts de granota. Com ja us deveu imaginar, les pedres que llençava en  Burger anaven força més  lluny que les meves i tampoc no eren  de la mateixa mida. Amb aquells  braços que en  fan dos dels meus...

Per acabar el  dia vam anar al lloc més australià de la Gold Coast que us podeu imaginar: a perndre algo a un club de surfers amb unes vistes de l’oceà Pacífic! Tot molt australià. Per sopar els vam preparar uns ous al niu, que cap dels dos havien provat mai. El dia se’ns va fer curt, i en Burger i jo vam caure rendits al sofà (com en Jon) amb un tres i no res mentre les noies veien la tele i xerraven d’alguna cosa...

Una de les cataractes que es poden veure al Tooloona Creek.
Lamington National Park.

L’endemà va ser un dia molt diferent. Ens vam passar tot el dia caminant envoltats de natura pel Lamington National Park, que es troba a uns 80km de Coolangatta.

És un parc declarat patrimoni mundial per la UNESCO i que és fronterer amb l’estat de Nova Gal·les  del Sud. Nosaltres ens vam dirigir a la zona de Green Mountains i vam fer el Tooloona Creek (17,4 km. Posa 6 hores i elfem en 4,5), que passa un tros per un altre sender que es diu Border track que va just per la frontera pels dos estats. El Tooloona Creek és un circuit amb força pujades i baixades, però res complicat. És 100% recomanable ja que les vistes són fabuloses i passa per diverses caigudes d’aiigua com les Elabana falls, Chalahn falls i les Tooloona falls. El punt més  alt del circuit es troba a 1190 metres i és el Mount Tooloona. Suposadament hi ha unes vistes magnífiques de la vall però nosaltres vam trobar una boira espessíssima que no ens  va deixar veure res,... a més, a aquella alçada i en plena tardor hi feia força fred. Així que vam  marxar força ràpid! Un dels punts que ens va sorprendre més agradablement del parc (per nosaltres) va ser veure de ben a prop un au lira. Un au de la mida d’una gallina però més estilitzada que té una cua molt llarga i que pot desplegar com un gall d’indi. De fet, és el símbol d’alguns parcs nacionals del país. Lamentablement va ser més ràpid que nosaltres amb la càmera i no li vam poder fer cap foto.

Aquestes són unes altres fotografíes del circuit Tooloona Creek, al Lamington National Park.

L’endemà ja era el nostre últim dia a Queensland i gairebé el darrer d’Austràlia. Ja començava a ser hora, portàvem més de tres mesos en aquesta illa-continent i teníem ganes de continuar el nostre periple, però també sentíem certa nostàlgia.

Caiguda d'aigua dintre d'una cova natural al Natural Brigde,
Springbrook National Park.

Ens vam acomiadar d’en Burger, la Sara i en Jon desitjant-nos poder veure’ns un altre cop a Austràlia o on sigui i donant-los les gràcies per haver-nos acollit tant calorosament aquells 3 dies. Ells van marxar cap a Brisbane i nosaltres cap al Springbrook National Park, a uns 60 km de Coolangatta, abans del Lamington.

Es tracta d’un parc nacional que està dividit en quatre reserves de les que nosaltres només vam passar per dues. Ens vam apropar al Natural Bridge, un forat en la roca creat pel pas de  l’aigua, donant lloc a una caverna que està plena de cuques de llum. Lamentablement aquest darrer punt el vam descobrir quan ja hi érem (és el què passa quan no es llegeixen les coses amb atenció) i les cuques de llum estaven una mica adormides i no tenien cap intenció de delitar-nos amb la seva llum.

Surfers Paradise.

Vist el Natural Bridge vam anar a la zona de Canyon Area on hi ha  també bons senders i miradors. Però el temps tenia uns altres plans per nosaltres i ens vam trobar amb una boira i pluja prou forta com per no poder veure ni fer res. Així que una mica decepcionats vam decidir marxar de l’últim punt australià que volíem visitar i anar tornant, poc a poc, cap a l’aeroport de Brisbane. D’allí teníem un vol a Sydney i, l’endemà al matí, un altre cap a Queenstown (Nova Zelanda). La nostra idea era fer nit a l’aeroport: segur que en un aeroport tan gran i mundialment conegut com el de Sydney és molt fàcil! Doncs no tant.

Ja vam explicar que a l’aeroport de Brisbane no hi ha connexió gratuïta entre terminals, la única opció és agafar el bus gratuït al centre comercial DFO i tornar a l’altra terminal amb el següent bus. Una mica incòmode però és gratis. A Sydney no hi ha aquesta possiblitat i la connexió entre terminals tampoc és gratuïta. El transfer entre  terminals es pot fer amb el T-bus (5 AUD), tren (5 AUD) o bus de línia (nº 400, el més barat, 3,60 AUD). La única opció de fer-ho gratuït és quan tens un vol amb Virgin o Qantas que arribi a una de les terminals i un altre, amb la mateixa companyia, que surti des d’una altra terminal. No era el nostre cas. Nosaltres volàvem amb Virgin fins a Sydney i d’allí sortíem amb Qantas. Vam decidir provar sort amb la noia del checkin de Brisbane de Virgin i va funcionar: ens va donar un paperet que li havíem de donar al conductor del T-bus a l’aeroport. Perfecte!! Doncs no un altre cop.

Vistes de Surfers Paradise al fons. Coolangata.

El vol de Brisbane es va endarrerir i quan vam arribar a Sydney era pràcticament l’últim vol del dia. Vam veure que el primer del matí era a les 6, temps suficient per fer el checkin amb Qantas. Vam pensar en dormir a la terminal de domèstics i l’endemà  marxar a les sis. Doncs tampoc!!

Tots el puntets negres son surferos!!!!
Platja de Coolangata

Per increïble que sembli tot un aeroport com el de Sydney tanca a la nit!!! Només deixen una petita sala a la terminal internacional oberta pels passangers en trànsit però tens que arribar abans que acabi el T-bus, sinó toca pagar. El pitjor és que el propi personal de l’aeroport no saben realment el funcionament de l’aeroport i cada un et diu una cosa diferent. Molt decepcionant!!! El que més sonava era que si  volíem passar la nit a la terminal internacional hi havíem d’arribar abans de les onze perquè sinó la tancaven fins l’endemà. TOT MENTIDA. Una mica acollonits i emprenyats vam decidir caminar entre les dues terminals, ja que eren les deu i vint i el trajecte a peu amb les motxilles podia suposar més de mitja hora.

Vam arribar a la terminal a les onze i deu, rebentats i pregant que ens deixessin entrar. La realitat és ben diferent. La sala que deixen pels passatgers en trànsit no tanca en cap moment, el que tanquen són els accessos a la zona d’embarcament i tendes. La sala  és minúscula i passa una corrent d’aire gèlid que glaça la sang, el millor és posar-se a la zona del passadís del fons, on no hi ha  corrent i estirar-se per allí. El problema, afegit, és que la terminal la tornen a  obrir a les 03:30 i comença a passar gent per tot arreu. Tanquen per menys de 4 hores!! Ja que els accessos no els tanquen fins passades les 12:00, previ control de passaports (només passaports, com si hi posés res d’especial...).
Després d’aquesta fastigosa experiència a l’aeroport de Sydney vam poder volar tranquil·lament cap a Nova Zelanda.

Els homes dormien com a nens mentre que les dones xerraven i vèiem series!!
Darrer dia a casa de la Sara.

Deixàvem Austràlia, el país en el que hem viscut més temps després del nostre. Un lloc en el que hem patit pels diners que gastàvem però que hem gaudit com el que més, un país molt còmode per viure, amb uns paisatges increïbles i una fauna espectacular. La  trobarem a  faltar. Com serà Nova Zelanda?