UNA AVENTURA PEL MÓN: VANUATU, TANNA (II):VOLCÀ YASUR

28 al 30 d’abril de 2013 TANNA(II): VOLCÀ YASUR

Vista del volcà Yasur desde la seva explanada de cendra. Tanna.

Dels 3 dies sencers que havíem d’estar a l’illa de Tanna 1 va ploure contínuament (no vam poder fer res) i un altre fins passades les 3 de la tarda. Això va impedir que poguéssim veure la cascada que ens volia ensenyar en Daniel (l’amo dels bungalows) i feia perillar l’ascens al Yasur. Una cascada és una cascada, però el Yasur no el deixaríem escapar tan fàcilment.

Una de les cases properes al Nakamal tenía aquest totem:
representa un home bebent kava.
Poble d' Isaka, Tanna.

El poble on es troben els bungalows es diu Isaka i és el poble gran de la zona, té uns 50 habitants. Com que és el més gran té l’escola i hi venen nens de tota la regió. Els nens que viuen més lluny fan unes dues hores a peu cada dia fins l’escola, fent recorreguts similars al que vam fer el dia anterior.

El dia que vam anar a Enuak vam passar per davant la Nakamal d’Isaka i vam conèixer un dels professors de l’escola, en Cram. Hores més tard vàrem saber que era el “director” de l’escola. Evidentment parlava anglès, sinó difícil ho tindríem per comunicar-nos. Li vam demanar si el dilluns podríem baixar a veure l’escola amb els alumnes i ens va dir que cap problema.

Una altra de les coses que criden l'atenció, són aquests arbres gegantins:
només vam poder fotografiar el seu peu.
Es un Banyan tree, un arbre típic d'aquesta zona.
Tanna.

Doncs el dilluns va arribar i el temps seguia entestat en fer-nos la guitza. Cap a mig dia va semblar que ens donava una treva i vam decidir baixar al poble i anar a l’escola. A la Nakamal hi havia un grup d’homes que ens van preguntar on anàvem i els vam dir que a l’escola a veure en Cram. Ens van dir que no era a l’escola, que era allí. Ens vam quedar una mica sorpresos, però de seguida va sortir de “l’edifici”. Ens va explicar que els dies que plovia enviaven els nens un altre cop cap a casa pel risc que les pluges fessin créixer el nivell dels rius i no els poguessin creuar per tornar a casa. Però ens va dir que ens podia ensenyar l’escola si volíem. No seria el mateix, però millor que res.

Són petits edificis de totxanes (els únics del poble, la casa del mestre també) amb pupitres i llibres reciclats mil vegades. A l’oficina, en Cram hi tenia un ordinador, que s’encenia cada mil anys, quan s’encenia un petit generador elèctric que funcionava amb benzina. Imagineu-vos l’ordinador... A Vanuatu ser mestre i tenir feina és un molt bon lloc en l’escala social, per això en Cram tenia la casa de totxana i podia enviar els seus fills a estudiar a fora del poble. Ens va convidar a esmorzar i vam estar xerrant una bona estona.

Aquest és el sender/carretera que et porta
fins l'esplanada de cendra i el volcà Yassur.
Tanna.

A l’escola vam conèixer l’Isaac, un noi nord-americà que va créixer a Costa Rica i que parlava espanyol. Estava allí formant part d’una missió humanitària a Vanuatu. Estava fent de professor a l’escola des de feia uns mesos, però abans, havia estat en una altra illa encara menys desenvolupada durant un any també fent de professor. Creiem que s’ha de tenir molta empenta per emprendre un projecte d’aquesta envergadura i realment estava fent una feina molt important. En Cram l’hi estava molt agraït per l’ajuda.

Tornant de l’escola el dia seguia igual de negre, però de moment no plovia. Era el nostre darrer dia a Tanna, per tant, teníem que anar al Yasur sí o sí. Passant per davant la Nakamal vam trobar en Jules, germà den Daniel i el nostre guia “oficial”. Li vam comentar d’anar al Yasur i ens va dir que com vulguéssim.

En l'esplanada de cendra, preparats per pujar al cràter del volcà Yasur.

Cap a quarts de quatre sortíem d’Isaka direcció al Yasur. Anar-hi des del Lava View bungalow és realment senzill ja que només s’ha de seguir la “carretera” fins a l’esplanada de cendres. En poc més d’una hora a bon ritme vam arribar a l‘esplanada. En Jules té una preparació física imponent i el seu ritme és exageradament ràpid. Però a més, no fa servir mai sabates! Encara estem impressionats.

L’esplanada de cendres té una extensió enorme i com més t’apropes a la base del volcà vas trobant roques magmàtiques que provenen del cràter (esperàvem que molt temps enrere). Les explosions cada cop sonen més fortes i bufa un vent molt intens. En Jules ens va comentar que estàvem de sort, ja que el mes passat en Yasur havia estat molt adormit i no havia tingut massa activitat. Des dels bungalows només es senten les explosions més fortes, però a l’esplanada es senten totes. Més o menys, cada minut i mig. Per acabar d’aproximar-se a la base s’ha de travessar un riu, però és poc profund.

El volcà Yasur té un significat especial pels habitants de l’illa, ja que creuen que les ànimes dels difunts hi descansen, a 390 metres d’alçada.

El riu que es creua és profund,
però el nostre guía Jules va saber per on podíem passar sense problemes.
Tanna.

L’entrada al volcà és extremadament cara: més de 30€ per persona!! Des de la nostra més que modesta opinió pensem que és un preu descaradament car, enfocat al turisme ric australià, fora de les possibilitats de qualsevol altre tipus de turisme. I si a sobre tenim en conte les condicions de vida dels seus habitants, encara s’entén menys. Ens van explicar que els diners estan destinats a repartir-se entre els poblets de la vora del Yasur (com Isaka) però això costa molt de creure. Els diners mai van a parar on més fan falta...

Hi ha un petit “truc” per escapar a l’entrada i és pujar al volcà quan el personal de la taquilla ja ha marxat, cap a les 19:30. Això es pot fer si estàs allotjat mínimament a prop del volcà i hi pots anar pel teu compte, sinó com que has de pagar un transport, segurament no t’hi portaran. El Lava View és una molt bona opció. També ens van dir que si hi vols anar dos dies, presentant el tiquet et fan un 50% de descompte. Mira que macus!!

En Jules pujava amb una l’agilitat d’una gasela i nosaltres semblàvem dues tortuguetes al seu costat. Però no ens va deixar ni un moment sols. L’arribada al mirador és senzillament indescriptible. Les explosions es succeeixen una rere l’altra i, alguns moments, sembla que el magma vermell que surt disparat del cràter t’hagi de caure a sobre. I dic magma (líquid) perquè es veu mentre vola com canvia de forma, és com una gota vermella que s’estira i s’encongeix mentre vola. El soroll és eixordador i el vent que bufava a l’esplanada té ratxes que semblen pròpies d’un tifó. Molt recomanable portar roba d’abric, algun paraigües o impermeable i una llanterna per tornar. Tot i que en Jules portava de tot: paraigua i llanterna. Ara, ell va anar en tot moment de màniga curta i descalç. Fins i tot per sobre les roques volcàniques!! Fredes, és clar.

No sabem quantes vegades li vam donar les gràcies per haver convertit un dia una mica descafeïnat en un que no creiem que no oblidarem mai!!

En tornar als bungalows en Daniel i la Marta ens hi esperaven, els vam explicar emocionats la nostra experiència i els vam tornar a donar les gràcies. Mentre sopàvem al “restaurant” i xerràvem amb en Daniel veiem des de la finestra les explosions del Yasur, però ja no era el mateix. El vam estar contemplant fins gairebé les 11 de la nit, cada explosió era diferent i no volíem que arribés l’última, però teníem que anar a dormir.

El nostre avió, abans de marxar de Tanna.

L’endemà vam sortir ben d’hora dels bungalows ja que l’avió era a les 09:00 i per fer els 20 kilòmetres que ens separen de l’aeroport es triguen unes 2 hores. El transport va tornar a costar 2000 VUV/persona. Va ser un dia llarg: vol de Tanna a Port Vila, de Port Vila a Nadi (Fiji), de Nadi a Brisbane (Austràlia) i passar la nit a l’aeroport.

Des del nostre petit blog volem animar a tothom a visitar Vanuatu (ja sabem que queda molt lluny), perquè realment val la pena i és força diferent a tot. Com bé sabeu els que més ens llegiu només hem recomanat un allotjament en tot el viatge: l’Oka Kartini de Bali, Indonèsia. Però aquest cop hem de tornar a fer una excepció i creiem que no seria just per ningú no recomanar-vos l’establiment den Daniel. És el més barat de l’illa (tot i ser car), està molt a prop del volcà i tots (en Daniel i les seves filles, la Marta i els seus petits i, sobretot, en Jules) faran que l’estada assoleixi tots els objectius que tingueu (si el temps ho permet). A més, els diners els aniran de conya i sabreu en quines mans van a parar.