RUTA REALITZADA (RUTA V - COLOR ROSA):
Foster --> Yarram --> Sale --> The Lakes NP --> Bairnsdale --> Paynesville (Raymond island) --> Bairnsdale --> Lakes Entrance --> Bairnsdale --> Sale --> Traralgon --> Warragul
Ver RUTA ADELAIDE - MELBOURNE en un mapa más grande
Dia 7 (22-02-2013): De Foster a
Bairnsdale. 335 km.
Dia 8 (23-02-2013): De Bairnsdale
a área de servei a uns 75 km de Melbourne. 328 km.
Després del nostre típic esmorzar de llet amb cereals vam continuar per la
South Gippsland HWY o A440 fins Sale. Allí vam demanar informació sobre The
Lakes National Park i la zona de Bairnsdale. I tot i que la dona tenia moltes
ganes de xerrar no ens va ajudar massa, això sí, papers tants com per folrar
les parets de casa. Com ja havíem fet l’altra vegada li vam acabar tornant tots
els que no ens interessaven i es va
quedar força sorpresa i agraïda.
 |
| Un dels "miradors" del Lakes NP. Lookout Tower. |
Vam decidir provar sort i van anar a The Lakes National Park. No sabíem que
ens trobariem però... tot era provar-ho. Vam tornar una mica enrere per la A440 fins Longford on vam baixar per la C485
fins al parc. Allí hi ha una oficina dels rangers (algo així com els
guardaboscos) per demanar algun planell de la zona i més informació. Però
tampoc vam estar de sort, ja que el de recepció va ser un dels pocs idiotes
australians que vam trobar i no ens va explicar absolutament res, a part de ser
mal educat i impuntual (obre 2 hores al dia i ho va fer 10 minuts tard, i a
sobre em deia que obria a les 15:00 i eren les 15:10, quan es va adonar que
feia tard, va riure, però no es va disculpar ni va canviar el caràcter. Rucs
n’hi ha a tot arreu...)
 |
| Aquest va ser el segon equidna que vam veure i el que més ens va fer la punyeta!! Lakes NP. |
El parc és una franja de terra estreta envoltada pel mar, forma part de la
Ninty Miles Beach, que com el seu nom
indica té 90 milles de llarg o uns 150 km. Finalment el ranger ens va donar un
parell de mapes dels dos únics senders que es poden fer pel parc. Un comença
a pocs metres de l’oficina del parc i
l’altre a uns 15km d’allà. La carretera però, no està asfaltada i no estava
massa bé, per tant només vam fer el del costat de l’oficina.
 |
| Tea tree walking track. Lakes NP. |
Abans de començar-lo vam anar fins un mirador (on la Raquel es va menjar
una mosca per caminar amb la boca oberta...) que permetia fer un sender d’uns
30 minuts anar i tornar.
Just al costat de l’aparcament surt el camí que porta a un circuit tancat
fins al Pelican Point. No sabem quina
distància vam recórrer perquè el camí es bifurca diverses vegades i no
hi havia distàncies marcades ni gairebé rètols, però vam trigar unes 3 hores.
El camí passa per un dry forest (bosc sec) molt bonic i porta fins una zona de
llacs on es poden veure molts ocells.
 |
Aquest cangur (enorme) ens va venir a saludar
mentre miràvem el llac sec. Lakes NP. |
Fent el camí de tornada vam veure el nostre segon equidna. Però va ser molt
ràpid i hàbil i amb les potes es va enterrar el suficient perquè només li
quedessin al descobert les pues. Per molt que el vam intentar fer sortir, no hi
va haver manera. És el seu sistema de defensa i és molt efectiu.
Acabant el camí vam passar per un llac totalment sec (una mica trist) que
impressionava per la mida que tenia i perquè no hi havia ni una sola gota
d’aigua. Allí ens van fer una visita ràpida un parell de cangurs.
Quan vam acabar del parc vam refer la carretera fins a Sale i vam
continuar per la A1 fins a Bairnsdale on vam fer nit.
 |
| Platja del Pelican Point, LLac Victoria. Lakes NP. |
L’endemà, havent esmorzat, vam sortir de Bairnsdale per la C604 fins a
Paynsville. Allí vam aparcar el cotxe al costat del moll de ferris que et porten a la Raymond Island. El ferri és gratuït
pels vianants i ciclistes, però de pagament per cotxes, motos i petits camions.
El trajecte dura uns 5 minuts i el ferri surt cada quart d’hora, més o menys.
 |
| Heu vist quins koales més originals? Raymond island. |
 |
Em sembla que aquest koala no se'n refia massa
de la Raquel. Heu vist com la mira? Raymond island. |
A l’illa de Raymond hi viu una gran colònia de koales i es poden
observar de ben a prop. Hi ha un camí
marcat (Koala track) per on se solen
veure més koales (més possibilitats), a més té diversos punts d’informació on vam poder aprendre
algunes coses d’aquests mamífers: són
marsupials, el temps de gestació és de 34-36 dies, quan neixen s’arrosseguen fins la bossa on s’hi
estan 6 mesos mamant, passats els sis mesos es posen a l’esquena de la mare
fins que tenen un any; dormen unes 18 hores al dia, mengen un kilo de fulles
d’eucaliptus al dia i viuen de 10 a 15 anys.
La colònia, que va ser introduïda per un resident de l’illa fa 50 anys, té
tant d’èxit que fa uns anys van tenir que recol·locar alguns exemplars en
altres àrees de l’estat perquè n’hi havien massa.
Quan vam acabar el camí i havien vist uns quants koales, vam tornar cap
al cotxe i vam fer el camí invers fins
Bairnsdale. D’allí vam continuar per la
A1 en direcció est fins Lakes Entrance.
 |
| Un dels altres peluts que vam veure a la Raymond island. |
 |
A part de koales també hi vam trobar petits
lloros com aquest. Raymond island. |
Vam anar a turisme per preguntar sobre la famosa Ninety Miles Beach. Ens
van recomanar un sender de 6 km per les dues zones de platja. M’explico: Lakes
Entrance no tenia entrada al mar perquè un llac els separava de la la ninety
miles beach. Què van fer? Doncs un forat entre el llac i la platja per poder
passar els vaixells. Avui això ens sembla increïble i un desastre ecològic,
però fa cent anys tot valia. Per tant, el sender que vam acabar fent va ser
primer per la vora del llac fins arribar al forat i allí tornar tranquil·lament
passejant per la platja. No ens deixa de sorprendre mirar una platja i no
veure’n el final... És impressionant (ai, la nostra estimada Platja Llarga, que
n’és poc de llarga...).
El nostre periple cap a l’est acabava aquí (la resta l’havíem vist en
l’altra ruta en cotxe per l’estat de Nova Gales del Sud) i vam enfilar un altre
cop l’A1, aquest cop però, cap a Melbourne. Ens vam tornar a aturar a Sale i
vam fer un passeig al voltant del llac Gutheridge (ens sobrava una mica de
temps...), amb els seus aneguets, gent fent footing i molta vegetació.
 |
| Una de les platges més llargues d'Austràlia. Ninety miles beach. |
Acabat el passeig de 4 km per la Wetlands walk (el camí que envolta el
llac) vam continuar direcció Melbourne per l’A1 fins una àrea de descans a uns
75 km de la ciutat on ens vam quedar a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario