AUSTRALIA: RUTA ADELAIDE - MELBOURNE I

16 al 24 de Febrer 2013            RUTA ADELAIDE-MELBOURNE (I)

Aquesta és la ruta més llarga que hem fet durant la nostra estança en Austràlia, no pels kilòmetres realitzats però si pels dies utilitzats.  I es que  en aquest nou trajecte per Austràlia hem recorregut dos estats (Austràlia del sud o meridional i Victoria), hem fet la famosíssima gran carretera oceànica, hem vist koales, wombats i equidnes, hem estat en una platja infinita, hem tocat cangurs, hem vist un incendi i hem vist els eucaliptus més alts del món. 

Ruta realitzada:
Adelaide --> Coorong Nacional Park --> Mount Gambier --> Hamilton --> Halls Gap --> Grampians National Park --> Penshurst -->  Tower Hill Reserve --> Warrnambool --> Great Ocean Road --> Cape Otway --> Kennett River --> Melbourne --> Korumburra --> Wilsons Promontory NP --> Foster -->  Sale --> The Lakes National Park --> Bairnsdale --> Paynesville (Raymond island) --> Bairnsdale --> Lakes Entrance --> Bairnsdale --> Sale -->  Warragul --> Narre Warren North --> Belgrave --> Dandenong Ranges National Park --> Melbourne (St Kilda) --> Melbourne (Ringwood).

Ver RUTA ADELAIDE - MELBOURNE en un mapa más grande

Total km: 2776. Benzina: 13,37 AUD/100 km.

16 al 17  de  febrer 2013              

 COORONG NATIONAL PARK I MOUNT GAMBIER

RUTA REATLITZADA (RUTA I - COLOR BLAU):

Adelaide  --> Coorong National Park --> Mount Gambier --> Hamilton --> Halls Gap

Ver RUTA ADELAIDE - MELBOURNE en un mapa más grande

Dia 1 (16-02-2013): D’Adelaide a  Mount Gambier. 593 km.

Dia 2 (17-02-2013): De Mount Gambier a Halls Gap. 233 km.

Vam arribar a l’oficina de lloguer de vehicles a l’hora prevista, però ens van donar la camper una hora més tard. Van ser molt lents! Això va fer que mentre carregàvem les motxilles i marxaven fos ja migdia.

Sortir de Adelaide va ser molt fàcil. Vam agafar la M1 direcció sud-est fins que es va convertir en A1. A l’alçada de Tailem Bend vam agafar la B1 o Princess HWY fins arribar al Coorong National Park. Aquest parc nacional està format per una zona de  llacunes que s’extenen en més de 145 km. Alberga més de 200 espècies d’ocells, tot un paradís pels ornitòlegs!

Us garantim que el llac tenia una tonalitat rosada, encara que a la foto no s'aprecia massa bé.

Així van quedar els peus de la Raquel després
de veure de massa a prop el llac.
Carretera a Mount Gambier.

Abans d’arribar al parc ens vam aturar a veure un llac de sal que va aparèixer a la riba de  la carretera. El què ens va cridar l’atenció va ser que la sal tenia una tonalitat rosada. Vam llegir en un panell informatiu que era degut a uns carotens que segregaven unes algues. Vam voler apropar-nos una mica per veure-ho de més a prop i... La fina capa de sal d’algunes parts del llac va cedir i la Raquel va acabar amb fang fins als turmells!

Alguns dels pelícans que vam veure al Coorong NP.

Un cop ens  vam haver netejat una mica com vam poder vam continuar direcció al parc. Per poder gaudir una mica d’aquest llarguíssim parc s’ha de sortir de la Princess HWY, a uns 10 km passat Meninge, i agafar la Coorong Scenic Drive. Són uns 13 km de carretera, pràcticament tots sense asfaltar, per on s’observen llacunes, platges i pelicans. Als 13 km la carretera es torna a unir a la Princess HWY.

La veritat és que ens venia de pas i per això ens hi vam aturar, però per nosaltres és força prescindible. Segurament no vam saber trobar-li l’encant que té...

Platja del Coorong National Park.

Vam continuar per la Princess HWY fins al darrer nucli urbà “gran” abans de creuar la frontera amb l’estat de Victòria: Mount Gambier. Com que hi vam arribar que ja es ponia el sol vam decidir fer nit allí. Ens vam quedar a dormir a l’aparcament de l’oficina de turisme i vam aprofitar el wi-fi lliure que hi havia per parlar amb els de casa!

Al matí següent vam esperar a que obrissin l’oficina de turisme per recollir informació sobre el poble. Mount Gambier es troba a la falda d’un volcà extint. L’atractiu principal del poble és el llac de color blau de 75 metres de profunditat que hi ha al cràter. La raó d’aquest color són els cristalls de calcita que s’hi formen durant l’estiu. Per tant, si s’hi va a l’hivern, el  color del llac és com el de qualsevol altre. Realment sorprèn trobar un color blau marí en un llac!

El llac blau de Mount Gambier és una de les imatges
interessants que hem trobat a Austràlia. 

A la vora del volcà també hi ha el Valley Lake. Una vall per on es pot fer senderisme que té diversos llacs secs i un amb aigua on les famílies  van a fer picnic. És on vam aprofitar per dinar, als peus del llac i a l’ombra dels arbres.

Els altres atractius del poble són una sèrie de forats naturals que es troben dispersos per la zona urbana. Un d’aquests forats és la Cave Garden, que es troba al vell mig del  poble i té 50 metres de profunditat. N’hi ha un altre, el Engelbrecht cave, que és de pagament (8 AUD), en la que també s’hi pot fer submarinisme (molt més car) que nosaltres no vam visitar.

Ecara que no ho sembli això és un forat natural
enmig de la població de Mount Gambier.

L’altre forat queda una mica als afores del poble, la Umpherston Sinkhole. Aquesta cova natural té unes escales que permeten baixar a l’interior. A la part inferior hi ha un bonic jardí i un parell de palmeres altíssimes  que  no  arriben a la superfície.

Vam sortir de Mount Gambier cap a la tarda en direcció al Grampians National Park. Per arribar-hi vam agafar la C160 des de la sortida de Mount Gambier fins a uns pocs kilòmetres passat Hamilton, on vam agafar la C216 fins arribar a Halls Gap. Aquest poble  és el centre i la base de serveis per visitar el parc. Hi vam arribar quan l’oficina de turisme ja estava tancada,  així que vam decidir parar a passar-hi la nit i preguntar l’endemà.

Un dels ocells típics australians: la Kookaburra.
El seu cant és espectacular.

Quan vam arribar-hi vam veure uns quants cangurs “pasturant” just davant unes cases i ens hi vam apropar a fer-los unes fotos. No ens imaginàvem que, havent sopat, ens els tornaríem a trobar tornant cap al cotxe. No semblava que ens tinguessin massa por i després de temptar-los amb una mica de pa de motllo vam aconseguir tocar-ne un!! Fins i tot va menjar de la nostra ma!! Va ser una manera magnífica d’acabar la jornada.

Aquests cangurs estaven arreglant la gespa
dels propietaris de la casa. Halls Gap

Algun d'aquests és el que vam tocar aquella nit. Halls Gap.