AUSTRALIA: MELBOURNE

Del 25 de Febrer al 02 de Març de 2013                MELBOURNE

CBD del centre de Melbourne.

Alguna de les escultures que
vam trobar pel centre de la ciutat

Quan ens vam haver dutxat i sopat a casa la Jessica vam tornar a agafar la camper i ens en vam anar al punt on l’havíem de tornar, a Ringwood, a mitja hora de Sant Kilda (sense trànsit).

Vam passar la nit al davant de l’establiment on l’endemà a primera hora vam deixar la furgo sense problemes.

Per tornar a la ciutat vam agafar el tren. El sistema de pagament del transport públic a Melbourne és nou i és molt poc pràctic si ets turista. No pots comprar bitllets senzills per anar d’un punt a un altre de la ciutat. Hi ha una targeta de plàstic a la que hi poses crèdit i que pots utilitzar en tots els transports públics de la ciutat: trens, autobusos i tramvies. El problema de la tarja és que s’ha de comprar (6 AUD) i després posar-hi el crèdit. Això represetna que si vols agafar només una vegada el transport públic (com nosaltres), el trajecte en tren ens costava per 25 minuts uns 12 AUD per persona. Vam preguntar a l’oficina si hi havia alguna possibilitat de no comprar la targeta però ens van dir que no. L’únic que ens va recomanar va ser comprar la tarja i posar-hi només 1 AUD de crèdit. Amb això podíem agafar el tren i quan en baixéssim la tarja tindria un saldo negatiu de més de 5 AUD, però teòricament ja no agafaríem cap més transport públic per la ciutat. I així ho vam fer.

Un dels llocs que vam passar més temps: la biblioteca.
Per l'accés a internet, eh!?

A la tornada a Melbourne el que vam fer la resta del dia va ser buscar escoles pel nostre curs d’anglès. Vam trobar-ne una força interessant: la matrícula era gratuïta, els llibres costaven 70 AUD i el preu per setmana era de 210 AUD per 5 hores al dia. Molt similar a l’oferta d’Adelaide. Així que si trobàvem un bon allotjament a Melbourne no tindríem que tornar a Adelaide. Però no va ser així, després de buscar molt per internet, durant tot el dia següent, a través de Gumtree (una espècie de eBay australià on venen absolutament de tot) i Couchsurfing, no vam trobar res que ens fos més econòmic que Adelaide.

Aquesta femella buscava un lloc per niar.

Al vespre vam sortir una mica a que ens toqués l’aire i vam anar caminant fins al jardí botànic de la ciutat (gratis), que es troba a les portes del centre. És una gran extensió de jardins on s’hi pot trobar nombrosa flora autòctona, així com un petit bosc pluvial. Ens va sobtar trobar-nos, passejant pels camins asfaltats, tortugues d’aigua de coll llarg. Vam assabentar-nos més tard que era època de posta i que buscaven un lloc per niar.

Jardí botànic de St Kilda.

Just a sota del jardí botànic es troba al Shrine of Remembrance (gratis), un monument enorme dedicat als caiguts de l’estat de Victoria durant la Primera Guerra Mundial. No és res de l’altre món, però des de dalt hi ha unes vistes decents del centre de la ciutat.

Shirne of Remembrance: un lloc molt important pels melbourencs...

Agafar el tram gratuït que té un circuit tancat pel centre de Melbourne és una bona manera d’agafar una petita idea de com és i què es pot veure en aquesta gran ciutat.

Aquests pollets esperen tot el dia a que
tornin els seus pares de la pesca.
Port de St Kilda.

Un altre dels punts que vam visitar en aquells dies va ser el port de Sant Kilda, just al costat de casa de la Jessica. La raó per anar-hi són els pingüins, hi ha una colònia permanent que viuen a unes roques en un espigó artificial. Per veure’ls però, si ha d’anar al vespre, quan tornen de pescar. El dia que hi vam anar nosaltres feia un vent fred impressionant (aquí ja és tardor, com el nostre novembre) i tot i que vam voler veure els adults ens vam conformar amb veure els petits. Des del port també hi ha unes vistes molt boniques del centre, encara que queda una mica lluny.

L'espectacular estació de Flinders.

Un matí també ens vam apropar a veure el mercat de Queen Victoria, que es va obrir fa més de 130 anys i encara està en funcionament. Després ens vam apropar al parlament de Victòria. L’edifici es va construir el 1856 i es pot visitar en uns circuits guiats gratuïts quan no hi ha sessió parlamentària. Allí ens vam assabentar perquè la capital del país és Canberra i no Sydney o Melbourne, les dues ciutats més grans. Degut a la rivalitat existent entre les dues metròpolis es va decidir construir una nova ciutat a mig camí entre les dues i donar-li el títol de capital del país. Així  va néixer Canberra ara fa poc més de 100 anys.

Amb la Sharon vam gaudir d'un magnífic sopar
i vam compartir moltes riallades.

Una nit vam quedar per sopar amb l’amiga d’un company de feina de l’hospital: la Sharon. Va ser una nit genial, vam riure moltíssim escoltant històries de l’Alberto de fa 20 anys. La Sharon també ens va explicar un munt de coses de la ciutat i ens va portar a sopar en un restaurant. El primer que trepitjàvem en un munt de mesos i on vam menjar de meravella. Al sortir del restaurant ens va donar el millor consell que ens podia donar. Ens va preguntar com tornaríem a casa, ja que eren prop de les 11 de la nit i Sant Kilda queda a una hora a peu del centre. Li vam dir que a peu, és clar. Ens va dir que agaféssim el tram... Però sense pagar!! Que molta gent ho feia. No massa convençuts li vam fer cas i ens vam adonar que sí, que molts passatgers no passaven la seva targeta pel lector... Així que a partir d’aquell dia vam agafar el tram gratis.

Estadi de futbol Ethiad.

Just al darrere de l’estació de trens de Southern Cross hi ha un passeig que et porta fins al port Victòria, el més luxós de Melbourne (hi havia un iot privat que era molt més gran que una casa i que ocupava tot un espigó ell solet). Allí a la vora també hi ha el Ethiad stadium, un estadi de futbol (australià) enorme que es pot veure des d’unes vidrieres.

Vistes des del port de St Kilda del CBD.

No ens vam dirigir a l’estació de Southern Cross per casualitat. Allí vam comprar el nostre tiquet per anar a Adelaide. Existeix una opció “econòmica” per moure’t per Victòria i per entrar-ne o sortir-ne que es diu V/line. Aquests tiquets combinen trens i autobusos per desplaçar-te i ofereixen un preu més barat que si el compres a una companyia directament. A nosaltres el trajecte Melbourne – Adelaide ens va costar 53,8 AUD i vam agafar un tren fins Bendigo i un bus de Bendigo fins Adelaide. Vam sortir a les 8 del matí i vam arribar a Adelaide en unes 13 hores. El preu d’aquest trajecte és, com a mínim, 30 AUD més  car.Així que representa un bon estalvi. A vegades hi ha ofertes en avió on el preu ronda els 40 AUD (molt barat) però aquí s’hi ha d’afegir el preu de les motxilles (uns 17 AUD per motxilla) i el transport fins i des dels aeroports, que en el cas de Melbourne és de 16 AUD.

La Jessica va fer que ens sentíssim com a casa
durant tota una setmana. Gràcies!!

El vespre al centre de Melbourne.