PERU: CHICLAYO

PERÚ

Al Perú, a més de les famoses runes de Machu Picchu, tambè tenen altres runes més antigues.
Huaca Rajada, Sipán.

El Perú fa frontera amb Equador, Colòmbia, Brasil, Bolívia i Chile. Té una gran diversitat de zones: des de deserts costaners fins selva amazònica passant pels cims nevats dels andes.

És hiperconegut per l’imperi inca d’on en destaquen les famosíssimes runes del Machu Picchu. Però històricament el Perú és molt més que els inques, ja que prèviament van existir cultures com els Mochicas (s. I-VI  d.C.) que van revolucionar el món de la ceràmica, ornamentació i teixits; a part de crear piràmides com a monuments funeraris espectaculars. Altres cultures importants preincaiques van ser els Huarís (s. VI-VIII), els chimus (s. VIII-1470). Finalment van arribar els  inques (1470-1533), que amb menys de 100 anys es van convertir en la cultura més coneguda de l’Amèrica llatina.

Machu Picchu, Aguas Calientes.

El país encara es troba inmers en un tercer món immerescut i moltes de les infraestructures són força precàries. Hi ha moltes carreteres sense asfaltar, fins i tot carrers de ciutats importants com Chiclayo o Trujillo, edificis abandonats, molta brutícia...

El mitjà de transport més eficaç, ràpid i econòmic és el bus. Tot allò que es podria dir de dolent sobre les carreteres peruanes millora amb el bon servei dels autobusos. Tot i ser lleugerament més cars que els equatorians, el servei és molt més bo. La majoria de trajectes llargs es poden fer de nit (cosa que permet estalviar una nit d’allotjament) i la majoria dels busos són amb seients molt reclinables o gairebé plans (aquests darrers són més cars). Molts d’ells tenen TV i posen pel·lis.

L’alimentació peruana és molt variada, tot i que a nosaltres ens va agradar més l’equatoriana. Un dels plats típics que es pot provar al nord del país de forma molt econòmica és el cebiche, que pot ser de peix o carn, porta ceba i és picant. Per la resta del país es pot trobar llama, alpaca o cuy (conill d’índies), una mica més cars però assequibles. Una  altra opció econòmica per dinar o sopar són els menús. Es poden trobar per tot arreu (4-12 PEN) i que consten d’un primer (sopa), un segon i, a vegades, la beguda.

Sembla que pregunti: i tu què mires?
Sipán.

La moneda és el Nuevo Sol i, durant la nostra estada, el canvi va estar a 1€ = 3,67 PEN. La diferència horària amb Catalunya és de -7h.

L’aigua de l’aixeta no és bona a gairebé cap lloc directament, s’ha de bullir. Una bona manera de saber si és potable és preguntar als locals què fan amb l’aigua.

Nosaltres vam passar molt fugaçment pel Perú (12 dies) fet que ens impedeix parlar de llocs importants com l’Amazònia o la gorja del Colca, ja que no hi vam anar. El nostre recorregut va començar per la costa (Chiclayo i Trujillo), ens vam endinsar a la Cordillera Blanca, vam tornar a la costa fins a Lima per acabar a la vall sagrada i el famós Machu Picchu.

26 i 27 de Juliol de 2013

CHICLAYO

Una de les relíquies que es poden veure a Sipán és la seva tomba: tot un tresor enterrat!!
Tomba del Senyor de Sipán, Sipán.

Vam entrar al Perú des de Cuenca (Equador) en un bus que va trigar unes 15 hores. El primer que ens va sobtar al creuar la frontera peruana va ser veure com és de desèrtic el nord del país: quilòmetres i quilòmetres de sorra (i brutícia) al costat del mar. També ens va cridar l’atenció que bona part de les cases que vèiem estaven fetes amb totxanes de fang i sostres de xapa.

Al museu hi ha molts dels tresors trobats exposats
 com aquesta màscara felínica propietat del sacerdot guerrer.
Museu de Sipán.

El primer que vam fer en arribar a Chiclayo va ser buscar un allotjament: hostal César (25 PEN regatejant, hab. amb wc, dutxa, tv i wifi). Després de dinar el nostre primer cebiche picant vam agafar el bus cap a Sipán (3 PEN) on hi ha la Huaca Rajada. És el jaciment funerari mochica més important del Perú (3 PEN, estudiant; no estudiant 8 PEN). Consta de diverses piràmides de fang molt erosionades pel temps (tenen més de 1000 anys) que van enterrar el famós senyor de Sipán, les restes del qual estan al Museu Reial de les Tombes de Sipán.

Totes les piràmides d'aquesta època estan fetes de totxos de fang...
Un material poc adequat per aguantar el pas del temps...

Hi ha un museu on es troben les restes del guerrer sacerdot i el senyor guerrer, excavades al 2007. S’hi exposen una gran quantitat d’objectes que es van trobar dins les tombes i que val realment la pena visitar. La visita és autoguiada i dóna accés al lloc arqueològic.

La Huaca Rajada són un grup de piràmides de fang escapçades que van contenir les restes mortals d’un bon grapat de personatges importants de l’època mochi: entre ells el senyor de Sipán, l’antic senyor de  Sipán, guerrers i sacerdots. Aquestes tombes es van trobar gairebé intactes, ja que no van ser saquejades pels antics “huaqueros”, lladres de tombes.

Les tombes contenen una reproducció de com van trobar els esquelets i tot el seu seguici. Es pot passejar per tot el complex i, fins i tot, pujar algun nivell per fora les piràmides.

Aquesta es l'única foto que ens van deixar fer al
Museu del Senyor de Sipán.
Però val realment la pena visitar-lo!!

Per tornar cap a Chiclayo s’ha d’esperar a la carretera que hi ha entre el museu i les piràmides i agafar el primer microbús que passi. Vam arribar a Chiclayo i ja només vam tenir temps de comprar sopar pels voltants del mercat.

Al matí següent vam anar cap a Lambayeque (1,5 PEN) on es troba el museu del senyor de Sipán (entrada gratuïta per festes pàtries). El primer que ens va  sorprendre són les estrictes mesures de seguretat: res de càmeres, ni mòvils, ni motxilles... Ens van explicar que el contingut és tant valuós que, sense fotos, a algú que se li acudeixi robar ho tindrà més difícil.

Piràmide de Túcume.

La veritat és que no ens extranya. La quantitat de reliquies d’or, plata, coure i ceràmica que hi ha és impressionant. Perquè us en feu una idea, el senyor de Sipán tenia 7 nivells de collars superposats, només per la part del pit!! Per nosaltres és 100% recomanable tant per l’exposició en sí com per la informació que hi ha. Ens hi vam estar unes 4 hores, però al final ja anàvem ràpid perquè estàvem una mica cansats.

El temps ha a desfet gran part de les piràmides.
Piràmides de Túcume.

Després d’aquest museu vam anar al museu Bruning (gratis per festes pàtries), més antic que l’anterior, amb una exposició molt més petita sobre una sacerdotissa i altres exposicions en les que la informació destaca per la seva escassetat.

Finalment, i per acabar el  dia de les runes mochiques, ens vam dirigir a Túcume (3 PEN des de Lambayeque). Aquí vam visitar  altres piràmides escapçades (gratis per festes pàtries) i la Huaca Las Balsas.

Per arribar a la zona de les runes s’ha de travessar el poble de Túcume. Primer vam anar a la Huaca Las Balsas, on recentment s’han descobert una sèrie de relleus policròmics a l’adob de les parets. Els relleus tenen diversos significats i estan relacionats amb el mar i els pescadors o els sacerdots.

Relleus fets en el fang de la Huaca Las Balsas, Túcume.

Després ens vam dirigir a les piràmides. Per veure-les millor es pot ascendir a un mirador sobre una muntanya (30 minuts d’ascens) des d’on es pot observar l’extensa explanada i unes dues desenes de huaques (piràmides), moltes de les quals estan sense excavar.

Per tornar a Chiclayo l’únic que s’ha de fer és el recorregut invers, ja que no hi ha connexió directa entre Túcume i Chiclayo, s’ha de passar per nassos per Lambayeque.