ECUADOR: VOLVÀ COTOPAXI I LLACUNA QUILOTOA

Del 15 al 17 de Juliol

VOLCÀ COTOPAXI I LLACUNA QUILOTOA

El matí del dia 15 (aniversari de la Raquel) ens el vam passar fent gestions per esbrinar si realment era possible que podés estudiar medicina. Després d’unes trucades i nervis vam decidir fer la matrícula per internet (com ens van recomanar) i marxar cap al nostre proper destí.

En un tres i no res la família de la Cami va preparar un pastís per l'aniversari de la Raquel.
Couchsurfing ha estat com una familia en aquest viatge. Gràcies a tots!!

Vam tornar a agafar la Ecovía (0,25 USD) fins a la terminal terrestre de Quitumbe (al sud de Quito) i  vam marxar cap a Latacunga (1,7 USD, hores), d’allí agafem un nou autobús a casa de la Cami, la nostra propera CS.

Els dies que vam estar amb Cami i la seva familia
ens vam sentir com a casa.

La Cami viu amb els seus pares, Oswaldo i Blanca, i la seva germaneta Zoe a  les afores de Latacunga. Són ramaders i tenen una petita explotació minera. Aquest any la Cami començarà a estudiar medicina. Casualitats de la vida...!!

Aquell vespre, la Cami ens va sorprendre amb un deliciós pastís per celebrar l’aniversari de la Raquel. El segon que passava fora de casa. Va ser una celebració fabulosa i, al dia  següent vam poder esmorzar el pastís amb llet recent ordenyada de les seves vaques. Ens hi hauríem pogut estar un mes!! Però les presses...

En acabat d’esmorzar vam aprofitar que l’Oswaldo i la Blanca havien de portar la Zoe a la guarderia per baixar amb ells a Latacunga. Aquell matí vam comprar el bitllet de tornada a casa per l’onze de setembre (La Diada) des de Montevideo.

Aquest és el paisatge de fred i vent que vam tenir
quan vam arribar a l'aparcament de dalt del Cotopaxi.

Com que vèiem que potser teníem temps aquell matí i després n’aniríem escassos, vam decidir intentar arribar al volcà Cotopaxi. Aquest volcà (5897 msnm) es troba al parc nacional  Cotopaxi i és una de les muntanyes més fotogèniques de l’Equador. També n’és una de les més escalades, però fa falta guia i força diners (uns 200 USD/persona). Nosaltres només volíem arribar al primer refugi, tocar  neu i baixar.

Per arribar-hi s’ha d’agafar algun autobús direcció Quito (1 USD) i baixar al desviament de la carretera del parc. A partir d’allí tot depèn del teu pressupost i temps. Hi ha unes ranxeres que per uns 10 USD (potser més, no ho vam preguntar) et pugen al refugi (4830 msnm) i et tornen al creuament de la carretera. L’altra única opció és fer dit! Després de caminar uns 4km, un senyor amb una ranxera es va apiadar de nosaltres i ens va pujar fins l’entrada del parc. Allí ens vam registrar i, en deu minuts, estàvem dalt d’un altre 4x4 camí del refugi (a uns 40 minuts en cotxe des de l’entrada del parc).

Quan baixavem el Cotopoxi es va deixar veure...
A la llacuna Limpiopungo, ambs els amics veneçolans que ens van recollir.

Aquest cop van ser un grup de veneçolans que estaven de vacances per l’Equador i que ens van fer el favor de pujar-nos i baixar-nos. Quan vam ser a l’aparcament i vam baixar del cotxe el fort i glaçat vent ens va colpejar tot el cos. Era molt difícil caminar, tant pel vent com per l’alçada. Allí vaig notar per primer cop a la vida els efectes de l’alçada.

Vistes del volcà Cotopaxi desde la llacuna Limpiopungo.

Després d’uns 30 minuts fuetejats pel vent vam decidir tornar al cotxe i vam començar el descens. De camí a la carretera ens vam aturar a la llacuna Limpiopungo (3892 msnm) on es podien veure, teòricament, diverses espècies d’aus.

Finalment vam tornar a la carretera principal i ens vam acomiadar dels veneçolans que tant ens havien ajudat. Per tornar a Latacunga només cal agafar qualsevol bus que passi en direcció Sud (0,5 USD).

El següent matí, després de tornar a esmorzar amb l’Oswaldo, la Blanca i la Zoe la fantàstica llet recent ordenyada i un pa que feien ells mateixos amb formatge (se’m fa la boca aigua només pensar-hi...) vam tornar a anar al poble.

Aquest és el sender que s'ha de baixar
per anar a la vora de l'aigua de la llacuna Quilotoa.

Des de la terminal vam agafar un bus que va directe a la Llacuna Quilotoa  (2 USD) a les 09:20. Aquesta llacuna també es troba al fons d’un cràter d’un volcà extint. La particularitat d’aquesta llacuna són les tonalitats turquesa que agafa l’aigua quan hi toca el sol. Lamentablement aquell dia també estava ennuvolat però entre clariana i clariana vam poder distingir, en algun moment, el bonic color de l’aigua.

Un sender amb molt pendent et porta fina a la vora de l’aigua. El camí és de terra molt fina, cosa que dificulta molt l’ascens. Hi ha l’opció de pujar en ruc (entre 8 i 20 USD), però nosaltres ho vam fer a peu en uns 45’.

Hi ha un bus de tornada des de la llacuna (2 USD) a les 13:30 que és el mateix de l’anada. No n’hi ha cap altre fins l’endemà. Nosaltres el vam perdre. Entre la llacuna i el primer poble (Zumbahua) hi ha uns 15km. Hi ha unes ranxeres que funcionen com a taxis col·lectius que comuniquen la llacuna i Zumbahua. Ens van dir que no paguéssim més de 0’5 USD pel trajecte i ens en van demanar 5 USD! Empipats pel tracte discriminatori vam decidir baixar a peu tenint en compte que els busos que passen per Zumbahua fins Latacunga acaben a les 18:00. Als 30 minuts baixant a peu va passar la mateixa ranxera que ens ho deixava per 5 USD i ens va acabar acceptant els 0,5 USD. Als pocs minuts d’arribar a Zumbahua va passar un bus cap a Latacunga (1,5 USD).

Hi va haver estones que els rajos del sol ens va ensenyar el color turquesa del llac.
LLacuna Quilotoa.

Com que era la nostra última nit a casa la Cami i família els vam voler cuinar (ells ens ho van demanar i per nosaltres va ser un plaer). Altres viatgers ja els havien cuinat una truita de patates i ens van dir si els podíem fer res quelcom diferent. I tant!! Vam fer un invent amb el pa que vam comprar més el de casa i els vam fer uns ous al niu boníssims. A més, recentment havíem parlat amb la meva mare i ens havia explicat com fer-los de forma més sana i diferent i el resultat va ser excel·lent.

Amb abraçades i bons desitjos pels estudis que començàvem la Cami i jo (ja ens passarem els apunts...)  ens vam acomiadar sense cap ganes de marxar d’una casa on havíem estat gairebé millor que a casa.

A la baixada del volcà Cotopaxi el Marc es va quedar adormit...
Estaria somniant amb la nova aventura dels estudis??