jueves, 1 de agosto de 2013

ILLA DE PASQUA O RAPA NUI II

25 al 29 de Juny 2013


RAPA NUI II

Circuit llarg o full day

 
Envoltats de moais al Rano Raraku.
Com ja vam dir no us relatarem en ordre cronològic de visita la nostra estada a Pasqua sinó en ordre cronològic històric.

Un dels dies el vam dedicar a fer una excursió d’uns 40 km per l’illa, anomenada “circuit llarg” o “full day”. Amb un tour organitzat es triga més de  mig dia i costa uns 30 $. La nostra intenció era fer-ho a peu i fent una mica de dit.

Moais caiguts a l'Ahu Vaihu, a la badia de Hanga Te'e.

Vam sortir de casa d’en Caco i la  Michele abans que sortís el sol, cap a les 06:00. Vam enfilar carretera amunt i en poc més de 15 minuts un cotxe es va aturar i ens va portar els primers 5 o 6 km.

La nostra primera aturada va ser el  Ahu Vaihu a la badia de Hanga Te’e. En aquest primer jaciment hi ha uns 8 moais caiguts amb la cara a terra i només un erigit. Aquest que està dret està una mica apartat de la resta i està molt erosionat.

Tots els moais de l'illa van ser derribats en algun moment al llarg dels anys...
Vista d'un moai caigut, desde molt a prop. Ahu Ura Uranga Te Mahina.
La segona etapa del dia la vam cobrir a peu en uns 45 minuts (5 km). Vam arribar a Aka Hanga, on es troba el moai més gran caigut, tot i que no s’aprecia clarament quin és. Medeix 9,94m. A la zona també hi ha el terra del que va ser un edifici i, una mica a la dreta (sempre mirant el mar), seguint el sender, s’arriba a una petita cova.

Tornant a la carretera un altre vehicle es va apiadar de nosaltres i ens va portar uns altres 10km, fins Rano Raraku. Aquest és un dels dos jaciments on es demana l’entrada i on es segella. Només es pot visitar un cop.

Al Rano Raraku els moais estan enterrats,
però només els seus caps ja son més grans que nosaltres.
Aquest jaciment és un dels més importants de l’illa de Pasqua ja que és on es tallaven els moais. Molts d’ells (gairebé la meitat) mai van arribar a sortir d’aquí i es van quedar a mig fer. Això ha permès descobrir les tècniques que van emprar per construir-los. Molts d’ells estan enterrats i només se’ls veu el cap. En una excavació es va descobrir que la part enterrada estava molt ben conservada i es va decidir tornar a enterrar-los per preservar-los millor.

Aquí també es troba el moai més gran tallat, amb més de 20m d’alçada. Però no va arribar a sortir mai i encara es troba enganxat per l’esquena a la roca mare.

A qui no li agradaria compartir una mica d'intimitat?
Rano Raraku.

A uns 20 minuts caminant de Rano Raraku per un camí en direcció a la platja s’arriba a l’ahu més imponent de Rapa Nui: Ahu Tongariki. És l’ahu amb el nombre de moais drets més gran, n’hi ha 15. Realment si et poses davant d’ells i els mires de cara et sents ben petit... Un d’ells porta el pukao (cabell o corona) que només es posava als moais que representaven el cap del poble. Aquest ahu està totalment restaurat, ja que tots els seus moais (com tots els de l’illa) estaven caiguts, més endavant us explicaré el perquè.


Just davant de l'Ahu Tongariki es troba aquest moai caigut. Ahu Tongariki.

Aquí es poden observar dues cares i, al fons, l'home ocell.
Papa Vaka.
La següent aturada era la que venia era Papa Vaka. Aquest cop no ens va recollir ningú i vam fer els 5 o 6 km a peu. A Papa Vaka s’hi troben petroglifs, alguns d’ells en molt bon estat. Donen una idea del que era important pels habitants polinèsics de l’illa. Hi ha representats animals com peixos, taurons, tortugues marines... També hi ha gravada una embarcació que, suposadament, feien servir ells.

A pocs km d’allí es troba Te Pito Kura, l’ahu on es troba el moai més gran erigit, però que ara es troba derribat. El moai medeix més de 9 m d’alçada i portava un pukao. És realment molt gran, llàstima que només se’n pugui apreciar l’esquena... A l’esquerra del moai, a pocs metres, es troba una pedra esfèrica que té propietats magnètiques. Diuen que si hi apropes una brúixola es torna boja, nosaltres no en portàvem cap.

Petroglif home-ocell. Ahu Tongariki.


La següent parada i, teòricament, última del nostre recorregut era la platja d’Anakena. L’única platja de l’illa i també el punt més allunyat del nostre recorregut, a 24km de Hanga Roa. Un km abans d’arribar a la platja ens van recollir uns xilens que ens hi van apropar. La platja té forma de mitja lluna i les aigües es poden veure turqueses. A pocs centenars de metres de la costa es troba un ahu important, el més antic, el lloc on se suposa que va arribar Hotu Matua des de la Polinèsia. Lamentablement els moais es troben força erosionats.

L'ahu amb més moais amb Pukais de l'illa. Ahu d'Anakena.


Durant tot el trajecte que us anem relatant es poden trobar moais caiguts o abandonats pel camí. Són escultures que es van quedar pel camí en direcció als seus respectius ahus. Lamentablement no se sap a quin ahu pertanyien ni a qui representaven.

Els mateixos nois xilens ens van oferir de continuar ruta amb ells. I els vam acompanyar encantats!! Ens van portar primerament al Ahu A Kivi, un dels dos recintes funeraris de l’illa en què els moais estan mirant al mar. Perquè? Nosaltres vam escoltar dues teories. La primera és que aquest ahu conté 7 moais i representen els 7 exploradors que va enviar el rei Hotu Matu’a des de l’illa de Hiva, a les illes Marqueses, Polinèsia Francesa. L’altra teoria i, per nosaltres, igual de creïble diu que els moais estaven mirant al seu poblat. En aquest cas el poblat estaria situat entre els moais i la línia de costa i la funció dels moais és la mateixa que els de la resta, no representen nigú. Cada un que en tregui les seves conclusions.


Quina serà la teoria encertada? Ho sabrem mai? Ahu Akivi.
Sortida de la cova dels plàtans. Ana Te Pahu.
Finalment i, per acabar el dia, els xilens ens van portar a un parell de coves que hi ha a l’illa. N’hi ha moltes repartides per tot el subsòl de Rapa Nui, però les més famoses  són la dels plàtans i la de les finestres. La dels plàtans (Ana Te Pahu) és com un túnel amb una entrada i una sortida diferents. La de les finestres (Ana Kakenga) se l’anomena així ja que té dues sortides a uns penya-segats a la vora del mar. Les vistes de la posta de sol des d’allí són excepcionals!!


Vistes precioses des d'una de les finestres d'Ana Akenga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario