ECUADOR: QUITO, LLACUNA CUICOCHA I MINDO

Del 09 al 11 de Juliol 2013

QUITO, LLACUNA CUICOCHA I MINDO

 

Un dels carrers del centre històric a Quito.

Vam arribar a l’aeroport de Quito a mitja tarda. Des de l’aeroport hi ha uns autobusos que recorren la ciutat de Nord a Sud (2 USD). En Juan, el nostre CS, viu al sud de la ciutat i vam quedar a la porta de casa. El transport públic a Quito (Equador en general) és molt econòmic (0,25 USD/trajecte) i fàcil d’utilitzar. A l’oficina de turisme de Quito (a la Plaza Grande) donen uns mapes de la ciutat grans i molt bons. A nosaltres ens va semblar molt pràctic la Ecovia o el Trole que són autobusos amb ruta fixa i parades fixes, són com un metro però en bus. També hi ha infinitat de busos que costen el mateix i que tenen molts recorreguts, el millor és preguntar al cobrador si van allà on es vol anar.

Catedral Major, del segle XVI. 

Teníem pensat estar a Quito uns 2 dies i després continuar viatjant, però ens vam trobar tant còmodes amb el Juan i la seva família que ens hi vam quedar una setmana. Va ser genial.

El primer dia el vam dedicar el centre històric de la ciutat. Quito és una ciutat que ens va encantar i que fins i tot no descartàvem per viure. Des de casa del Juan vam agafar un bus a la parada de Marín central, a uns pocs carrers de la Plaza Grande, el centre neuràlgic de Quito.

Església de Santo Domingo, del segle XVI-XVII.

Allà vam recollir informació i vam començar a visitar la ciutat. Al centre hi ha moltes places grans amb esglésies plenes de gent passejant i amb moltes opcions per comprar menjar o restaurants econòmics. El restaurant més econòmic que vam trobar en tot l’Equador va ser aquí (1,25 USD almuerzo: sopa, segon i beguda). Però el preu normal ronda els 1,5-2 USD.

L'interior de l'església de San Francisco (s.XVI) es troba tota recoberta amb or.

Vam visitar les esglésies durant les hores de missa ja que en hores normals s’ha de pagar una entrada. El primer monestir que vam veure fou el de la Concepcion (s. XVI-XVII, primer monestir de Quito), després vam passar cap a l’església de la Merced (s XVIII). Ambdues esglésies són impressionants (en general totes les de Quito) i tenen uns interiors molt decorats.

Vistes de la Plaza Grande desde el Palau de govern.

A la Plaza Grande vam visitar el palau de govern (visites guiades gratuïtes cada 15 minuts), però la visita resulta molt avorrida. Durant tota la visita no s’explica res de l’activitat política del país ni sobre el govern, només ensenyen els regals que ha rebut el govern equatorià els últims anys d’altres governs i els premis rebuts pel president Correa. Per nosaltres no val la pena. Ens van regalar una foto al centre del palau, però el temps és el temps. Just al costat del palau hi ha la catedral (s. XVI) però no la vam visitar per dins perquè era de pagament.

Vam continuar veient esglésies i places, pel centre: església de San Francisco (s. XVI), església de Santo Domingo (s. XVI-XVII) i l’església del Sagrario (s. XVII).

Vistes del Panecillo desde la plaça de la Merced.

Ens vam dirigir cap a la ciutat nova i vam veure la Basílica (s. XIX), una església enorme d’estil gòtic a la que s’ha de pagar una entrada (no recordem quant, però poc) per pujar a les torres i una altra per l’església. També vam passar per tres petits parcs de la ciutat nova (parc de l’Alameda, el Ejido i el del arbolito) plens de nens jugant i gent passejant. No són res de l’altre món, però es pot comprar menjar i records.

Vam estar tot el dia caminant i, en cap moment, vam tenir cap sensació d’inseguretat. Hi ha molta vigilància i la policia és servicial i amigable.

L’endemà al matí ens vam proposar anar a veure la llacuna Cuicocha. Per arribar-hi vam anar en Ecovia (0,25 USD) fins la terminal de Quitumbe (sud de la ciutat) i d’allà vam agafar un bus a Otavalo (2,75 USD, 4h passant per Carcelén). Però Otavalo queda al nord de Quito i és millor agafar el bus des de la terminal Carcelén, al Nord. Els autobusos que van al nord desde Quitumbe paren a Carcelén, per tant, és perdre temps i diners. Des d’Otavalo vam  agafar un altre bus fins Quiroga (0,25 USD) i d’allí un ‘taxi’ fins la llacuna (4 USD els dos).

Llacuna Cuicocha

L’entrada a la llacuna és gratuïta des de fa poc. Vam llegir que és un lloc molt bonic i espectacular però a nosaltres no ens va semblar tant. La llacuna es troba al fons d’un volcà inactiu i hi ha un sender al cim del cràter que et permet donar tot el tomb a la llacuna en unes 4-5 hores, però nosaltres no teníem temps perquè havíem de tornar.

A la llacuna Cuicoha vam trobar una reproducció dels banys d'anys enrere.

Vam tornar a Quiroga a peu (uns 12km de baixada) i els últims km vam fer dit i una  família ens va baixar fins al poble. Vam descobrir que de Quiroga surt un bus direcció Cotacachi i que et pot deixar a la sortida de la carretera que et porta a la llacuna, des d’allà queda una mitja hora a peu fins la llacuna. Per tornar a Quito vam fer el mateix recorregut a la inversa. El bus a Quito (2 USD) ens va deixar a la terminal de Carcelén des d’on s’han d’agafar dos busos fins casa del Juan.

 El tercer dia a la ciutat el vam aprofitar per anar a Mindo, un poble al Nord de Quito a dues hores de la terminal Carcelén. Per arribar a Carcelén vam anar amb Ecovía         (0,25USD) fins la terminal Río Coca i d’allí vam agafar un altre bus direcció Llano Grande (0,05 cents USD) fins la terminal Carcelén. Els busos comencen a circular a les 05:30 a.m. i és interessant evitar les hores punta (de 07:00 a 09:00) pels embotellaments i la massificació dins el bus (vam trigar dues hores de casa del Juan a Carcelén).

Mindo es una població envoltada pel bosc ennuvolat (humit).

El bus a Mindo (2,5 USD) et deixa al creuament de la carretera que et baixa al poble (són uns 8km de baixada). Es pot baixar a peu o amb un taxi que cobra 3 USD per persona o, uns altres taxis per locals que cobra 0,5 USD per persona. Nosaltres vam baixar amb aquesta opció. Vam passar del taxi de 3 USD i de baixada es va parar un altre que ens va baixar per 0,5.

Mindo és un poblet superturístic on es poden fer un munt d’activitats d’aventura. No és el que nosaltres buscàvem. Nosaltres només volíem caminar pel bosc ennuvolat. Quan vam arribar al poble ens van dir que no es podia fer res de forma gratuïta, però buscant i preguntant, vam descobrir que hi havia uns senders que sortien del poble i que els podíem recórrer gratuïtament.

Aqui us ensenyem la tarabita per creuar els rius!!
Mindo.

Per arribar al sender s’ha de creuar un riu amb una tarabita (en teoria s’ha de pagar 1 USD, però no hi havia ningú) i després començar a caminar en direcció a unes cascades. Les cascades actualment estan tancades per problemes amb el govern, però es poden veure des d’un altre punt (5 USD). Nosaltres vam fer el sender però no vam pagar per les cascades, ja n’hem vist moltes en un any.

Per tornar cap a Quito els busos surten del mateix poble (no cal pujar a la carretera principal) fins les 15:00, però nosaltres vam arribar passats dos quarts de 4 i vam haver de tornar a pujar a la carretera principal per esperar un bus que passés en direcció Quito (molts busos fins les 20:00). Per pujar a la carretera principal vam fer dit i una família ens van pujar gratis. El primer bus va passar en 20 minuts i en un parell d’hores ens trobàvem a Quito.