NZ-IN: MOUNT TARANAKI I WHANGANUI RIVER ROAD

29 i 30 de Maig 2013

MT TARANAKI I WHANGANUI RIVER ROAD

Vistes del  Taranaki desde el llac Mangamahoe.

Ruta realitzada:

29-05: d’àrea de descans a 3km de Stratford a àrea de descans a 48km de Wanganui, carretera 3. 211km.

 30-05: d’àrea de descans carretera 3 a 48km de Wanganui a àrea de descans a 10 km de la National Park Village, carretera 4. 180km.

Aquest llac és artificial i està envoltat d'un frondós bosc.
Llac Mangamahoe.

Quan ens vam llevar al matí tot estava gelat i tots dos havíem passat fred: primera nit sense vidre i va nevar... Que bé! Vam continuar fins al poble de Stratford on ens vam posar en contacte amb els de Smith & Smith de Palmerston North. Ens van dir que de moment no hi havia sort però que no perdéssim l’esperança.

El cim del Taranaki es molt més bonic a l 'hivern (nevat) que a l'estiu.

Per mitigar la sensació de que res anava bé vam continuar cap al Mount Taranaki, la que és, en teoria, la muntanya més fàcil d’escalar a Nova Zelanda (2518 m). Hi ha diversos punts d’accés, però el més fàcil i que permet un ascens més segur és des del poblet Egmond North. Però la sort seguia sense somriure’ns i la carretera estava tallada per unes enormes plaques de gel. Els rangers que la custodiaven ens van dir que si la obrien seria a partir de les 3 de la  tarda. Compensava la frustració de l’ascens les fantàstiques vistes que teníem de la muntanya, tot el cim nevat, des de la carretera, ja que el sol era radiant.

¡¡El nostre primer picnic a l'aire lliure!!
desprès de més de 20 dies per Nova Zelanda.

Ja que no la podíem escalar vam decidir anar al llac Mangamahoe des d’on hi ha unes vistes espectaculars de la muntanya. Allí vam el Circuit track, un camí que voreja el llac. Teòricament es tarden 2 hores en completar una vora del llac (és allargat) però nosaltres vam fer tot el tomb en dues hores (6 km en total).

Vam dinar en una àrea de pícnic del llac on vam treure la cuineta i vam menjar entre el cant dels ocells i la muntanya nevada al fons.

La primera platja de sorra negra que vam veure a Nova Zelanda.
Platja de Fitzroy, New Plymouth

En acabat ens vam apropar a New Plymouth, la població més gran de la zona, on vam anar a la biblioteca i a turisme. Ens van recomanar fer el Coastal Walkaway (11km), però com que ja era força tard els vam demanar que ens diguessin algun tram des d’on poguéssim veure el Taranaki. Vam fer el tros des de la Easten beach (aparcament públic gratuït) fins el pont Te Rewa, des d’on es veu la muntanya al fons. De camí vam passar per la Fitzroy beach, una de les platges de sorra negra del país.

Ens vam tornar a aturar en una altra oficina de Smith & Smith a New Plymouth, però encara no havien trobat res, seguien buscant.Vam decidir anar tornant cap a Whanganui i vam fer nit en una àrea de descans a 48km de la població per la carretera 3.

El que fa especial aquest pont són les vistes de fons del Taranaki.
Pont Te Rewa, Coastal Walkaway, New Plymouth

Pel matí vam fer una altra parada a l’oficina local de Smith & Smith. Allí van trucar a l’oficina de Palmerston North i els van dir que encara no. L’home de Whanganui ens va donar l’opció de posar un vidre similar, però no el mateix per uns 200 NZD. Però també ens va advertir que l’empresa de la caravana finalment voldria l’original. Així que vam descartar la idea. Llavors se li va ocórrer posar-nos a la finestra una fusta i segellar-la amb cinta per no tenir fred i poder aparcar sense por. Ens va semblar bé i vam pagar 50 NZD.

Encara que ara formen part d'una muntanya,
fa millions d'anys vivien al mar.
Oyster Cliffs, Whanganui River Road.

Vam continuar cap al nord per laWhanganui River road que passa pel Whanganui National Park i és una de les poques opcions per visitar el parc. La carretera està gairebé tota asfaltada i té uns 120km. Passa per diversos miradors i poblets i té moltes corbes. Els punts d’interès estan molt mal senyalitzats, per tant, s’ha d’anar alerta per no passar-se’ls.

El primer punt destacable són els Oyster Clyffs, unes parets de pedra amb centenars de fòssils d’ostres enganxats que demostren el passat submarí de la zona.

Vam continuar fins a l’aldea maorí de Koriniti, on vam poder gaudir de construccions d’aquesta cultura sense restriccions. El marae (complex templer maorí) no estava obert al públic, però es podien veure els edificis tranquil·lament.

En aquest poble et conviden a veure les seves cases.
Aldea maorí de Koriniti,Whanganui River Road.

La següent parada va ser el Kawana flour mill, un antic molí de farina construït al 1854 i actualment restaurat. També hi ha força explicacions sobre les seves funcions i història del lloc i del propi molí.

Molí de Kawana Flour. Whanganui River Road.

Per últim ens vam aturar a l’aldea de Jerusalem o Hiruharama, per veure l’església i convent de st. Joseph. Són dos dels punts més “interessants” de la ruta, a més dels altres que hem explicat, ja  que els  edificis són bonics tot i que les fotos no els fan justícia.

Durant tot el trajecte hi ha força miradors per la carretera, però com ja hem dit abans, estan molt mal senyalitzats. Si veieu algun sortint de la carretera que sospiteu que pugui tenir bones vistes del riu, senzillament apropeu-vos-hi i proveu.

Esglèsia de Sant Joseph, aldea de Jerusalem.
Whanganui River Road.

Per acabar volíem fer algun sender que sortís de l’últim poble de la carretera, Papiriki.  Ens vam apropar a l’oficina dels ràngers del poble però ens van dir que no n’hi havia cap per la zona. Així que vam decidir continuar fent camí. La nostra següent parada era el Tongariro  National Park, un dels més impressionants de Nova Zelanda i on es  van rodar les escenes de Mordor de la trilogia del Senyor dels Anells.

Ens vam aturar a passar la nit en una àrea de descans a uns 10km del poble National Park, l’últim abans del park i on havíem llegit que, al ser tan turístic, hi havia moltes restriccions per l’acampada  lliure. Com que hi havia neu  per tot arreu i vam arribar amb temps, vam estar jugant amb la neu i vam fer el nostre primer ninot de neu... No és perfecte, però no està malament per ser el primer, oi?

Us presentem en: Michelin!!
La millor manera d'aprofitar la llum que quedava va ser fent un ninot de neu.