NZ-IN: WELLINGTON

25 al 26 de Maig del 2013

WELLINGTON

Ruta realitzada:

25/05/2013: Wellington. 6km.

26/05/2013: de Wellington a Ashhurst. 204km. 

Vistes de Wellington des del mirador del Mount Victoria.

La nit al pàrking va ser molt tranquil·la, els de la caravana veïna fins i tot es van llevar més tard que nosaltres. Després d’esmorzar i recollir aigua al lavabo públic del costat, tocava moure la furgo i aparcar-la una mica més a prop del centre. L’Ainara i la Sònia (viajesconmochila) recomanaven una sèrie de llocs entre el centre i el mirador. Però malauradament ja no servien: o bé eren zones només per residents o eren de pagament. Després de voltar força vam trobar, baixant del mirador, zones d’aparcament de pagament amb tiquet horari (tipus zona blava) però que no es pagava en dissabte, com era el cas. L’altra opció és aparcar en supermercats i centres comercials que donen una hora o dos de pàrking gratuït als clients.

Durant el nostre dia cultural per Wellington, vam visitar el Parlament.
Biblioteca del Parlament, Wellington

Wellington és la capital de Nova Zelanda. Va ser escollida com a capital per ser una ciutat cèntrica entre les dues illes, però és curiosament més petita que les dues ciutats més grans, de l’illa Nord (Auckland) i Sud (Christchurch). Wellington és coneguda pel seu mal temps, ja que 300 dies l’any bufen vents de més de 60km/h i molts  d’ells acompanyats de pluges gelades.

Només aparcar el cotxe ens vam apropar als lavabos públics de Grey St, on ens vam dutxar gratis. Com ja vam dir, no és fàcil trobar dutxes (i menys gratis) a NZ i no vam dubtar ni un segon en donar-nos una. Després vam començar a visitar la ciutat.

Parlament, Wellington.

El primer lloc on ens vam dirigir va ser al Parlament. Allí vam realitzar un tour guiat gratuït (del que vam entendre força coses), dura una hora i surt cada dia de 10 a 16 hores. L’edifici compta amb un innovador sistema de protecció de terratrèmols, ja que la zona és força insegura. Bàsicament consisteix en separar els edificis dels fonaments mitjançant unes “bosses” de goma inflades amb aire a pressió. Si hi ha un terratrèmol es mouen els fonaments i les bosses, però no es trenca l’edifici. Al parlament hi ha moltes mesures de seguretat i no està permès fer-hi fotos. Una dada curiosa de la democràcia neozelandesa: va ser el primer país del món a tenir sufragi universal (donar dret de vot a les dones) i no tenen senat (la raó és que no tenia raó de ser) des del 1951. Alguns en podrien prendre exemple... Al parlament ens van dir que l’endemà era dia de portes obertes de la ciutat i que totes les atraccions de pagament només costarien una gold coin (moneda d’1 o 2 dòlars). Només ho feien un cop l’any, així que vam pensar que ho aprofitaríem!!

Civic Square.
Un lloc on sempre es troba gent... i molta vida a Wellington.

Vam anar passejant pel port fins al museu nacional Te Papa. Em sembla que podria dir que és “El Museu de Nova Zelanda”. L’entrada és gratuïta però l’horari d’obertura és força reduït. Com tot, tanquen molt aviat, a les 18:00. Ens vam entretindre tant que ens van haber de venir a buscar els de seguretat per dir-nos que tancaven!

El museu té 6 plantes (5 visitables), només es paguen les exposicions temporals. Nosaltres només vam veure 3 plantes en unes 3 hores. És un museu superdidàctic i interactiu (tant de bó fossin tots així).  Entre les coses que més ens van cridar l’atenció van ser: una casa de fusta que recrea un terratrèmol de 5 a l’escala de Richter, el calamar gegant més gran del món capturat (500kg i uns 4,5m de longitud), cargols de NZ carnívors o grills tant grans com ratolins adults, entre d’altres. A part de la col·lecció d’art maorí i d’altres artistes del país i europeus.

No us podem ensenyar cap foto de kiwis... pero sí del panda vermell!!
Zoo de Wellington

Quan ja ens van dir que havíem de marxar vam tornar a la furgo i vam anar a dormir al mateix punt que el dia anterior. Ja havíem decidit què faríem el dia següent: aniríem al zoo de Wellington a veure kiwis!!!

Dit i fet, l’endemà a les 09:00 del matí ja érem a les portes del zoo. Aquell dia costava 2 NZD per persona (normalment 18 NZD). Com que era diumenge i molt barat el zoo estava ple de gom a gom. Vam trobar cua per entrar i en vam tornar a trobar quan sortíem.

Al zoo vam poder veure de ben a prop i en moviment un altre animal força estrany: el panda vermell, en perill d’extinció i que només habita a la Xina. També vam tornar a veure tuatares. Però el més buscat es va fer pregar. Havíem anat al zoo amb la intenció de veure kiwis. La casa fosca dels kiwis (són animals nocturns) és realment molt fosca i només hi ha dos animals. A més, està plena d’amagatalls. Per tant, fisn i tot al zoo resulta difícil veure’ls. Però després de mitja hora en silenci i amb els ulls ben oberts, vam aconseguir veure’n un. És gairebé impossible veure’ls en llibertat i ara entenem perquè...

També vam veure els pingüins blaus...
tan difícils de veure durant la nostra ruta per Nova Zelanda.

En acabar del zoo vam agafar direcció Nord fins el poble de Paekakariki, un poblet que tenia, suposadament, un parc de dunes. El Queen Elizabeth park és un parc de 650 hectàrees de terreny on, teòricament, hi ha dunes de sorra. Les dunes de sorra hi són, però cobertes de vegetació baixa i hi està prohibit l’accés degut a l’erosió. Així que només ens hi vam aturar per dinar.

Vam  continuar pujant fins la ciutat de Pakmerston North, una ciutat de 80000 habitants on vam aprofitar per connectar-nos al internet de la biblioteca. Tot l’aparcament del centre és de pagament, però les caravanes són benvingudes al i-site, just al centre de la ciutat. A la biblioteca hi ha dutxes per 1 NZD.

Babuins. Zoo de Wellington.

Quan ja es va fer fosc vam agafar direcció la gorja de Manawatu i ens vam aturar a Ashhurst, un poblet a uns 10km de la gorja. Vam dormir en un descampat de terra al costat d’unes vies de tren. El descampat es troba: passat informació de la wind farm,  hi ha un pont, just creuat el pont agafar el carrer de l’esquerra que fa baixada (Custom Street), comença un tros sense asfaltar, descampat a l’esquerra. Com ja  us vam dir, dormir a  l’illa Nord (tot i ser més poblada) és força més fàcil que la Sud.

També vam veure altres animals... com les simpàtiques girafes.
Zoo de Wellington.