NZ-IS: MILFORD SOUND I TE ANAU

13 i 14 de Maig 2013

CARRETERA A MILFORD SOUND I TE ANAU

És increible la quantitat de molses diferents que es poden arribar a veure al rain forest del Alpine Track.
 ¡Fins i tot les branques estan cobertes d'elles!
 Key Summit, The Divide. A Milford Sound.

Ruta realitzada durant aquests dies:

13-05:  de Mossburn a càmping DOC Totara a 60km de Te Anau: 272km

14-05: de càmping DOC Totara a àrea de descans a 10 km de Kingston: 285km.

Vam anar als fiords disposats a fer un creuer.. però la boira ens ho va impedir!!
Milford Sound.

Ens vam llevar a dos quarts de sis, molt abans de la sortida del sol (07:30) per arribar ben d’hora al fiord Milford Sound. La raó: fer un creuer d’una hora i mitja pels fiords (50 NZD a les 09:45;  75 NZD la resta d’hores). A les 07:00 érem a Te Anau, el poble des d’on s’agafa la carretera 94 o Te Anau-Milford HWY al fiord Milford Sound.

Tambè vam fer aquest trekking per veure les precioses vistes
des del cim de les muntanyes nevades,
però la boira tampoc ens va deixar...
Key Summit, The Divide. A Fiorland.

Aquest fiord es troba a l’extrem nord del Fiordlands National Park, un dels parcs nacionals més extensos de  Nova Zelanda però menys accesibles. Hi ha dos fiords accessibles: el Milford (“baratet”) i el Doubtful Sound (moooolt car). Per arribar a aquest segon només es pot fer en circuit organitzat: excursió d’un dia 275 NZD.

La carretera 94 està tancada al túnel d’Homer durant la nit (de 17:00 a 07:30, bàsicament les hores de llum), però es troba a 101km de Te Anau, temps de sobra per arribar-hi un cop obert. La carretera passa per uns paisatges preciosos i té diverses parades per fer senderisme o fer fotos. Però com que volíem fer el creuer vam tirar endavant sense parar.

Ja força abans del túnel el cel estava totalment emboirat: no es veia res a més de 30 metres del terra (ni un sol cim). En passar el túnel (1207m, un sol sentit) les muntanyes apareixen nevades davant dels nassos. Semblava que el sol tornava a lluir per nosaltres, però només va ser un miratge!! A pocs km de la boca nord del túnel la boira tornava a fer acte de presència. Vam arribar al port dels ferris amb temps suficient, però amb la boira que hi havia no es veia absolutament res. Vam preguntar al personal de la companyia i no es van atrevir a dir-nos què veuríem. Vam acabar decidint (a pesar nostre) no fer el creuer perquè no veuríem res. I aquí va acabar la nostra aventura als fiords.

Decebuts vam tenir que conformar-nos amb vistes baixes
 (així la boira no ens estorbava), però boniques.
The Chasm.  Fiorland.

Amb el cap cot vam decidir anar tornant els 119km fins a Te Anau, amb una mica de sort el dia no estaria perdut. La primera aturada va ser al The Chasm i vam fer un sender curt (1km, 20 minuts) entre mig d’una vegetació espessa i que acaba en una caiguda d’aigua d’un color blau cristal·lí que ha foradat la roca. És un passeig molt senzill i l’aturada val la pena. A més, no hi molesta la boira.

Continuant la carretera ens vam aturar al pàrking The Divide, d’on surt el sender al Key Summit (3 hores). El sender acaba al cim d’una muntanya des d’on hi ha vistes de 360º de totes les muntanyes dels voltants. Tot i estar totalment tapat ens vam arriscar a pujar. Absolutament inútil!!, al cim feia un vent gelat i humit que arribava al moll de l’os i no es veia absolutament res. Un altre cop decebuts vam tornar a baixar al pàrking.

Amb molt de fred vam fer el sender del Key Summit, no vam poder
veure les vistes però sí contemplar el seu rain forest.
The Divide, Fiorlands.

La propera aturada va ser al Cascade Creek d’on surt el Nature walk. Un sender circular d’uns 45 minuts (el vam fer en 20 perquè enfosquia) que et porta fins al llac Gunn, on hi ha boniques vistes.

Les presses eren perquè volíem arribar, abans de la posta de sol, als Mirror lakes. Un llac que, com el seu nom en anglès indica (mirror = mirall), reflexa les muntanyes que té just a sobre. Però ens vam tornar a equivocar, ja que la llum de la posta de sol feia que l’únic que es reflexés fossin ombres.

Després d’un dia força marcat pel temps vam decidir donar una segona oportunitat a la terra dels fiords (probablement no hi tornaríem més...) i estar un dia més . Vam pensar en baixar fins als voltants de Te Anau i tornar al dia següent, ja que a la carretera 94 no es pot fer acampada lliure (és un dels punts més turístics el país).  Però gastaríem més diners en benzina que si dormíem en un dels càmpings de la carretera. Hi ha diverses opcions d’allotjament (segurament cares) i un bon grapat de càmpings del DOC (Department of Conservation), tots de pagament (6 NZD/persona). Aquests càmpings del DOC no hi ha ningú que cobri, hi ha una capsa metàl·lica on s’han d’introduir els diners abans d’acampar... Amb moltes reticències ens vam arriscar a no fer-ho i al matí ens vam llevar abans de la sortida del sol i vam marxar. No va passar ningú a controlar. Vam dormir al càmping del DOC Totara, a uns 60km de Te Anau.

Vistes fabuloses de la sortida del sol a Eglington Valley. Fiorland.

Amb l’experiència del dia anterior, ens vam anar aturant als llocs que ens venia de gust ABANS dels fiords.

Primer de tot ens vam aturar al Eglington Valley on hi ha unes vistes fabuloses de praderies grogues, amb un riu i les muntanyes nevades al fons. Us ho imagineu? Realment espectacular, llàstima que les nostres fotos no ho plasmin tant bé...

La foto no està capgirada... sino que el que veieu són les
muntanyes reflexades a l'aigua del llac.
Mirror Lakes. Fiorlands.

Després vam tornar a passar pel Mirror Lakes i vam veure més que ombres! Millor anar-hi a la sortida del sol. Realment bonic per aturar-s’hi una estona. Només molestaven una mica els autobusos turístics plens de gent que trencaven aquell moment de silenci i pau.

Vam continuar fins a The Divide un altre cop, però el cel aquí seguia igual d’emboirat que el dia anterior, per tant vam girar cua i vam tornar fins Te Anau. És realment un poble molt turístic, una prova n’és que els lavabos públics del costat del i-site són de pagament (els del centre del poble són gratuïts).

Ens vam dirigir al Wildlife centre on tenen diverses aus autòctones, algunes d’elles ja molt rares de veure en estat salvatge. Però no kiwis. Vam poder veure keas (els únics lloros alpins del món i, segons els del centre, els més intel·ligents del món...) i kakas, una rara au no voladora de la que només en queden uns centenars d’exemplars. Els keas eren molt nombrosos abans de l’arribada de l’home blanc, però en van exterminar més de 100000 en pocs anys, cosa que fa que estigui en greu perill d’extinció.

Llac Te Anau, desdel sender Keppler Track. Te Anau.

Vist el Wildlife centre ens vam dirigir a  fer un trosset d’un dels senders llargs (diversos dies amb pernocta en refugis del DOC) de l’illa Sud de Nova Zelanda. La Keppler track és un circuit circular de 60km que es pot fer en 4 dies i que comença al llac Te Anau i passa per diversos cims nevats. Nosaltres només vam anar fins al primer punt d’aturada que va a la vora del llac i ens va semblar molt interessant. Vam veure una grandíssima quantitat de bolets de molts colors, mides i formes... (em pensar molt en el nostre Marcelino).

Això només es una petita mostra dels bolets que vam veure al Keppler Track. Te Anau.

Al acabar vam continuar conduint fins a Kingston, on vam fer nit en una àrea de descans a uns 5-10 km passat el poble, a la vora del llac. L’endemà continuaríem cap a Queenstown un altre cop.

Fins i tot els núvols es reflexaven al llac... no és bonic??
Mirror Lakes. Fiorlands.