POLINESIA: BORA BORA

21 al 24 de Juny del 2013

BORA BORA

Vistes d'un dels motus de Bora Bora desde l'avió.
 Nosaltres no estaríem allí, sino a l'illa principal... ¿seria similar?

Per fi vam arribar a la  paradisíaca i somniada Bora Bora. Una mica acollonits, la veritat. Tothom en parla i la coneix, però els tahitians i francesos residents a la Polinèsia que vam conèixer durant el nostre recorregut per les illes no ens en van parlar massa bé. Deien que era molt turística, massa ressorts, illa bruta (no les aigües), gent més agressiva i disposada  a “saquejar” al turista. Glups...!!

Us deixem que opineu vosaltres.... us desil·lusiona el que veieu??
Platja de Matira. Bora Bora

La nostra primera impressió va ser totalment diferent del que ens  havien dit. L’aeroport de Bora Bora no es troba a l’illa principal sinó en un motu (illa petita molt a prop de la principal). El trasllat entre l’aeroport i l’illa està inclòs en el preu del bitllet en avió a l’illa. Quan ho vam descobrir vam anular el trasllat amb el nostre  allotjament (1000 CPF/persona) i vam decidir fer dit. Només arribar al port una dona gran ens va cridar (literal) i ens va dir que ens portava. Era polinèsica i no parlava gairebé res en anglès. Li vam dir on anàvem i ens hi va portar, de camí  va posar  música  local i fins i tot ens va  cantar i “ballar” mentre conduïa. Tenia una pensió però no ens va demanar no diners ni res, ho va fer de cor...

Veient la posta de sol vam conèixer en Francis i la Mar
Platja Matira de Bora Bora.

Ens vam allotjar a la Pensió Robert et Tina (7800 CPF hab. doble sense wc i cuina compartida), els amos són secs i, fins i tot, antipàtics, mentre que la  treballadora és  molt simpàtica i ajuda en el que pot. La ubicació és la millor de l’illa: a l’extrem sud de l’illa, al Matira point, just al costat de la platja pública Matira.

Aquell dia no vam poder veure realment els colors de l’aigua ja que de seguida es va fer fosc. Vam anar a la platja de Matira a veure la posta de sol i allí vàrem conèixer en Francis i la Mar, una parella d’andalusos de lluna de mel.

En dies clars, desde Matira Point es pot veure Taha'a i Raiatea.
A més, us heu fixat que l'aigua sembla que sigui d'una una piscina??

L’endemà al matí vam anar nedant al Jardí de Corall que hi havia just davant del Matira point. És un punt d’aturada de qualsevol excursió d’snorkell de l’illa. Es fa una mica pesat arribar-hi nedant ja que el tros és una mica llarg i també s’ha de travessar el canal dels vaixells. Però la recompensa és impressionant: milers de peixos de colors, ralles, ostres gegants... Fins i tot vam  veure  una manta lleopard “volant” majestuosament sota nostre. I el millor de tot: de franc i sense les presses que et marquen els tours.

Per on surt el sol, es troba el Jardí de Corall.
El millor lloc per fer snorkel.
Bora Bora

Després de dinar i la  migdiada vam anar fent dit al festival Heiva, una competició de música i dansa polinèsica que es celebra al juliol. Vam  esperar uns 5 minuts i ens va recollir una dona francesa. Tot xerrant ens va explicar que era la directora de l’hotel de luxe que teníem al costat... I recollia gent fent dit!! Ens va dir que quan acabés l’espectacle, si volíem podíem tornar amb ella. I és clar!!

Algunes platjes són privades i pertanyen als complexos hotelers...
 Platja privada de l'hotel Intercontinenctal, Bora Bora.

El festival va ser espectacular, i gratis!! Només pagaven aquells que volien seure a les grades (1500 CPF), però drets es  veia estupendament. Aquí us deixem un vídeo perquè jutgeu vosaltres mateixos.

Gracies a en Francis i la Mar,
us podem ensenyar les vistes desde el bungolow over water.
Hotel Intercontinental, Bora Bora.

Al matí següent vam fer dit cap a Anau, una zona en la que, teòricament es veuen mantes ralles. Però quan hi vam arribar un vigilant ens va dir que era perillós per les corrents i els vaixells i que, a més, per allí no n’hi havia. Vam tornar una mica decebuts cap a Matira i, aquest cop, no ens va recollir ningú. Però en poc més d’una hora tornàvem a ser a la pensió.

Això és el mar i no una piscina!!
Vistes desde els bungalows over water de l'Hotel Intercontinental.
Bora Bora.

Mentre dinàvem la nostra llauna de llenties (uns 300 CPF) vam veure com una parella caminaven mar endins fins on trencaven les onades, fins la barrera de corall. De seguida vam agafar la màscara i el tub i ens vam encaminar mar endins. És com caminar en una piscina d’aigües turqueses infinites. Després de caminar potser gairebé una hora vam arribar, per fi, a la barrera de corall. Un cop allí vam veure, esglaiats, com les aletes de dos taurons trencaven l’aigua de la superfície. 

"Sabríem estar en un lloc com aquest??"
Noooo... amb el que ens costaria la nit viatjaríem un mes més...!!
Hotel Intercontinental, Bora Bora.

De seguida vam enfonsar el cap a  l’aigua per intentar esbrinar quina espècie era, per si havíem de marxar corrents o no. Eren de punta d’aleta negra, però eren força grans. Els vam observar una estona  com es movien entre el corall. I es van començar a apropar a nosaltres... Primer tímidament i després més ràpid. Finalment un d’ells es va llençar en la nostra direcció i, a pocs metres de nosaltres, va obrir la boca ensenyant-nos totes les dents!! L’ensurt va ser gran, però ell només estava pescant, no estava realment interessat en nosaltres. Però va ser suficient per tornar a la costa, ja que estàvem força lluny i, si canviaven d’idea ho teníem magre.

La nit del 23 de juny ens vam trobar amb aquesta lluna tan gran: la superlluna.
La lluna més gran de l'any, ja que aquest satèl·lit es troba en el seu punt més proper a la Terra.
Matira Point, Bora Bora.

A la nit ens vam  tornar a trobar amb la Mar i en Francis i els vam demanar (amb una mica de vergonya) si l’endemà al matí ens podrien ensenyar el seu  bungalow overwater (bungalow a sobre l’aigua). De seguida ens van dir que sí i vam quedar per després d’esmorzar.

L'últim dia no paràvem de mirar aquesta aigua...
havien passat massa ràpid els dies.
 El nostre somni a la Polinèsia acabava...

Per dins, són més grans del que semblen per fora i tenen força comoditats: wifi, banyera gran, un rebedor, armaris grans, dues TV, un llit enorme, terrasseta... I una taula de vidre des d’on es veuen els peixets nedant sota el bungalow. El cost no el sabem exacte, però està entre els 400 i els 1000 € per nit en funció de la temporada i la localització del bungalow. Les vistes sobre l’aigua són les que tots esperem trobar quan es va a Polinèsia. Senzillament paradisíac!

Prenent el sol a Bora Bora.

A la  tarda ja  tocava marxar a agafar l’avió cap a Papeete. A l’aeroport ens tornava a esperar en Maxime. Vam anar cap a casa i vam tornar a recollir tot l’equipatge que havíem deixat allí durant els dies que havíem estat voltant per les illes. Per acabar igual de bé que havíem començat a la Polinèsia li vam demanar d’anar a sopar un altre cop a les roulottes i allí vam tornar a menjar el deliciós peix a l’estil polinèsic i xinès.

A les 02:00 teníem el vol cap a l’Illa de Pasqua. Marxàvem de la Polinèsia, un lloc al que  probablement no tornarem més i al que ens hagués encantar quedar-nos  molt més temps... A algú fins i tot li va caure alguna llagrimeta. Però el viatge ha de continuar i encara ens reserva moltes sorpreses...

L’illa de Pasqua és també un d’aquells destins que es visiten un cop a la vida per una senzilla raó: és el punt habitat més aïllat del món, a  més de 4000km de distància de tot arreu. Com serà??

Un altre somni fet realitat!!
Vesprada a la platja de Matira, a Bora Bora.