sábado, 20 de julio de 2013

NZ-IN: AUCKLAND

Del 10 al 14 de Juny 2013   

                             
AUCKLAND

Vistes del centre d'Auckland des del Mount Eden.


Pel matí ben d’hora ens vam apropar a casa dels nostres propers couchsurfers: en Barry i la Tomo, una parella kiwi-nipona. La Tomo és d’una de les regions més boniques del Japó: les paradisíaques illes d’Okinawa. Tenen un gatet anomenat Kotaro, que vol dir tigre en japonès.

El primer día a Auckland vam començar a descobrir el seu paratge volcànic...
Un dels tres cons volcànics que formen el One Tree Hill, Auckland.
Vam esmorzar plegats i en Barry va marxar a treballar a una escola d’on n’és el director. Durant els 5 dies que vam compartir ens va explicar un munt de coses de la feina, li encanta. Havent esmorzat ens vam posar a netejar i aspirar la furgo per tornar-la ben neta tal i com s’exigia en el contracte. La Tomo ens va facilitar tot el necessari.

Un cop tornada la furgo va començar el nostre calvari particular amb l’empresa Wicked que avui en dia encara arrosseguem... Si algú està interessat en què ha passat només cal que ens ho demani, no ho explicarem aquí perquè és massa llarg. El moment en què ens trobem ara és una reclamació per frau. És una empresa que ofereix preus interessants però que pot fer perdre molts diners fins i tot si no es té cap incident. La raó és que ells retiren la fiança del compte (altres empreses només bloquegen els diners). Al retirar els diners s’aplica la taxa de canvi €-NZD del dia. En el moment del retorn es torna a aplicar. En el nostre cas el canvi ens va fer perdre uns 200€. Però això només es el principi... Ja diem que si algú vol més detalls que ens els demani.

Obelisc en homenatge als maoris.
One Tree Hill.
Auckland està, literalment, a sobre i envoltada d’un munt de cons volcànics inactius. Des del cim de molts d’ells es tenen bones vistes de la ciutat. El primer que vam visitar després de deixar la caravana va ser el parc One Tree Hill, que va ser la fortalesa maorí més important degut a les vistes de 360º que hi ha des del cim. A dalt de tot hi ha un obelisc, una escultura en homenatge als maorís.

L’endemà vam sortir cap a les 09:00 del matí i vam fer el nostre primer recorregut a peu fins la ciutat: uns 12km (només anada). El vam fer en unes dues hores i mitja i així ho vam fer cada dia. Ja us podeu imaginar com és de car el transport urbà a Auckland!

Vam anar al Dover Myer Robinson park, un parc al costat del port de mercaderies de la ciutat on també hi ha un jardí de roses força gran que florit deu ser ben bonic. També hi ha unes bones vistes del CBD, per nosaltres les millors, lamentablement aquell dia ens vam oblidar la càmera a casa i no en tenim fotos... Com que la tornada ens ocupava unes dues hores vam tornar per arribar a l’hora de sopar (a les 17:30!). Aquell dia vam fer la compra de fruita més barata del viatge: uns 5 o 6 kg per 1NZD!! Això sí, ens l’havíem de menjar ja.
Un dels sopars compartits amb el Barry y la Tomo.


Després de sopar en Barry ens va dir que faríem sessió de cine: un curt d’uns 15 minuts en el que ell és el protagonista i representa un “típic” kiwi i els seus problemes amb l’administració local. Ens vam fer un bon tip de riure! Aquí us deixem l’enllaç per si hi voleu donar un cop d’ull. És en anglès i japonès ja que el van gravar uns amics de la Tomo: http://vimeo.com/30570703



L’endemà vam anar al centre de la ciutat. S’assembla prou als CBD de les ciutats australianes amb carrers amplis i animats, edificis alts, algunes escultures, centres comercials i restaurants. Amb la diferència de que és més petit. Nosaltres només en destaquem per veure de passada la catedral de St Patrick. També vam fer un passeig pel port (Wynyard wharf) on vam veure iots i velers i vam caminar per zones de vianants.

Un lloc ideal per pendre el sol!! Però el día era fred i tapat.
Wynyard Wharf, Auckland.

De tornada cap a casa en Barri i la Tomo vam passar per l’Albert Park que conté la universitat d’Auckland. Baixant pel carrer Princess, a mà esquerra queden unes cases antigues (de mercaders) i uns metres més avall la University Clock Tower, una torre blanca amb un rellotge. Segons la guia és la joia arquitectònica de la ciutat, per nosaltres no n’hi ha per tant.

El deliciós sopar japonès que ens va preparar la Tomo.
Aquella nit va tocar sopar català i els ous al niu van tornar a ser el plat estrella, tot i que les truites que va fer la Raquel també van ser molt aclamades. Cada ni t vam tenir sopar temàtic: kiwi, nipó i catanyol. Vam fer de cada nit una festa culinària!

L’endemà vam anar al Mount Eden, el con volcànic més alt d’Auckland (196m). S’hi pot accedir des de diversos camins i les vistes des de dalt són genials si no hi ha núvols. El cràter simètric de 50 metres de profunditat és molt sagrat pels maorís i està tancat al públic però es pot passejar per la resta de la muntanya tranquil·lament.

Aquell dia el temps era bastant dolent i vam decidir tornar cap a casa just després de veure el volcà. Al final vam arribar a casa que feia sol, però tenint en compte que per anar al centre teníem unes dues hores a peu vam decidir quedar-nos i aprofitar per feina endarrerida.

Com heu vist Nova Zelanda es sinònim de naturalesa,
ja sigui a la muntanya, a la costa o a la ciutat.
Park Cornwall, Auckland.
Després de sopar en Barri i la Tomo ens van portar a veure un mercat nocturn local setmanal i van comprar xurros que després vam compartir mirant a la tele l’últim episodi de la temporada d’una sèrie de Nova Zelanda d’èxit nacional.

L’endemà ja no vam anar al centre ja que teníem l’avió cap a Tahití a les 17:00 de la tarda, cosa que volia dir sortir de casa cap a les 2. Vam esmorzar amb en Barri per acomiadar-nos. També vam jugar una estona amb en Kotaro, el seu gat, que molts dies estava amb nosaltres si arribàvem els primers a casa. La Tomo ens va fer el gran favor de portar-nos a l’aeroport a la tarda. Són una gran parella i esperem que tinguin sort en els seus plans de futur, que són molt bonics! També esperem que ens vinguin a veure quan vagin cap a Europa aquest any o l’altre. Moltes gràcies nois!

Marxem a la Polinèsia Francesa!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario