LAOS: LUANG PRABANG

19 al 20 Novembre 2012             LUANG PRABANG

Luang Prabang està ple de temples!!
Wat Xieng Thong.

Si alguna cosa es pot trobar en abundància a Luang Prabang són temples budistes (per informació sobre com vam anar de Vientiane a Luang Prabang veure post anterior). Només donant una ràpida ullada al mapa de la guia se’n veuen uns 20. Òbviament no els vam veure tots ni explicarem tots els que vam veure perquè sinó serà massa pesat. Únicament els que vam trobar més interessants.

Edifici on es troba la carrossa fúnebre.
Wat Xieng Thong.

El primer dia ens vam llevar com sempre ben d’hora per començar a explorar la ciutat. Val a dir que el centre, no té res a veure amb qualsevol altra ciutat o poble de Laos. És un lloc ple de tendes i restaurants i hotels boutique de cert nivell econòmic, amb els mateixos preus que es poden trobar a Europa. Està destinat a un turisme més acomodat (Laos no està a la cantonada de cap lloc del primer món).

Ens vam decantar per caminar en direcció on el riu Mekong es divideix en un afluent anomenat Nam Khan i anar tornant a poc a poc veient temples. El primer temple que vam visitar va ser el Wat Xieng Thong. És un temple força gran que  va ser construït fa uns 500 anys i que va estar en mans de la família reial fins al 1975. Aquest temple només el va veure la Raquel ja que l’entrada  eren 20000 LAK (uns 2€) i en quedaven molts per veure. Com en molts casos és un preu excessiu si el comparem amb altres coses com, per exemple, el menjar. Costa el mateix que el dinar de tots dos!

Vistes del Palau Reial desde la base de la muntanya Phu Si.

El  següent punt que vam anar a visitar va ser la muntanya Phu Si (20000 LAK), té 100 metres d’alçada i té alguns  temples al  seu  interior. Els temples i  la muntanya no valen gran cosa, és més, el temple amb més interès es troba al peu de  la muntanya i destaca per unes pintures a les parets del s. XIX i es gratuït. El millor de la muntanya són les  vistes que té de la ciutat i el riu. En general, jo no ho recomanaria, a no ser, que el dia sigui clar i es vulgui  veure Luang Prabang amb una mica de perspectiva. Just davant de Phu Si es troba el Palau reial (uns 35000 LAK em sembla, no hi vam entrar). Se suposa que  l’atracció estrella de Luang Prabang, un palau construit a principis del s. XX i convetit en museu el 1975, després de la revolució que va obligar a fugir als reis de Laos. Ens van dir que era semblant al de Tailàndia i que estava força buit per dins. A més, els exteriors es veien relativament bé des de fora o la base de Phu Si.

Mercat local de Luang Prabang, situat al costat i darrera del Palau Reial.

Just passats els murs del palau reial hi ha un mercat d’alimentació que, per nosaltres, no acaba d’encaixar amb el que és el centre de Luang Prabang. Es podria dir que és un mercat local amb tot el que això implica. Els laosians es mengen molts animals que, a nosaltres ens resulten força sorprenents, entre ells: rates, ratpenats, gossos, esquirols... Per nosaltres encantats, a més, hi ha força fruita i altres productes. El que passa és  que és una zona molt turística i això implica molts curiosos, cosa que a molts venedors no agrada, ja que pregunten molt, fan fotos i compren poc. Més d’una vegada ens vam trobar que tapaven els seus productes o feien mala cara. L’espectacle està garantit.

Vam poder veure una cerimònia dels monjos!!
Wat Manolom.

Vam decidir allunyar-nos una mica més del centre i vam veure un parell més de temples com el Wat Manolom, el més antic de Laos, o el Wat Wisunarat, que destaca per una estupa  negra baixeta amb forma de semiesfèrica que els locals anomenen de mitja síndria. En aquest darrer ens vam trobar un grup de Madrid que ens van recomanar un temple que no venia a la guia. Val a dir que els dos temples anteriors s’ha de pagar una entrada de 20000 LAK que nosaltres vam esquivar.

Cèlebre monjo embalsamat exposat al Wat Sensoukarahm. 

Ens vam dirigir al temple que ens van recomanar, el Wat Sensoukarahm. Aquest és gratuït. El que el fa diferent de la resta de temples és que conté un monjo embalsamat, cosa que ens va sorprendre molt. Quan ja ens n’anàvem un  monjo ens va cridar des d’una taula que hi havia al recinte del temple. Només volia parlar amb nosaltres i que l’ajudéssim amb els seus  deures de l’escola. Té 24 anys i és del nord del país. Ens va explicar que el monjo embalsamat és el més famós de Laos dels darrers anys i que va morir al 2007, entre d’altres  coses. Va ser molt divertit i ens va permetre acostar-nos una mica més a un tipus de vida que ens era totalment desconegut.

Els relleus dorats d'aquestes portes són magnífics!!
Wat May Suwannaphumaham

Una bona forma d'acabar el día: una conversa interessant.

Espectacular peix!!!
doncs no us pudeu ni imaginar com n'estava de bo...

Al matí havíem conegut una parella de Barcelona, el Toni i la Virginia, que, com nosaltres, també s’havien agafat un any sabàtic i estaven fent un viatge pel món (el seu blog es diu www.backpaquets.wordpress.com ). Vam sopar plegats al carreró que surt del mercat central. Aquella mateixa nit vam tornar a coincidir, després de més de 15 dies amb l’Ester i el Sergi, de llargviatge, que havíem conegut a Hue (Vietnam). Que petit és el món...! Després d’intercanviar històries i aventuretes, ens van explicar que ells havien vist tots  els temples junts i que havien pogut esquivar totes les entrades. Tàctica que, a partir d’aquell dia,  hem aplicat moltíssim i ens ha funcionat força bé. Gràcies nois!!!

La primera feina del dia dels monjos budistes... recollida d'almoina!!

L’endemà pel matí  vam quedar amb el Toni i la Virginia per anar a veure la recollida d’almoina que fan els monjos cada matí. Com que  no tenen prou recursos, cada matí, a la sortida del sol, els monjos de  tots els temples de Luang Prabang (i em sembla que molts  altres llocs) surten a recollir l’almoina en forma de menjar que els donen els fidels a canvi d’una benedicció. Actualment s’ha convertit en una  exhibició i hi ha força turistes, molts d’ells sense cap mena d’escrúpol. Per fer la foto desitjada es poden posar a un pam de la cara del monjo que recull la donació (ha de ser molt desagradable...)  i,  fins i tot, poden interrompre la processió  de monjos, fent que s’aturin o canviant la direcció. No ens estranya gens que, en molts llocs del món, els turistes tinguin restringida l’entrada després de veure aquests comportaments tan poc respectuosos.

Cataractes de Tat Kuang Si. 

Després de veure els monjos vam decidir que volíem anar a  veure les cataractes de Tat Kuang Si, hiperturístiques. La millor manera d’anar-hi és pel teu compte, ja que això permet moure’t amb llibertat un cop ets allí. De les cataractes en surten una sèrie de senders en mig dels boscos que són interessant de seguir. Però per anar-hi per lliure s’ha de llogar una moto i no és barata (130000 LAK). Nosaltres hi vam anar en tuc-tuc (30000 LAK anar i tornar), amb un grup de turistes, pel que sortia mes barat.  A l’entrada de les cascades (20000 LAK) també hi ha un petit centre de manteniment d’ossos malais, una espècie en perill d’extinció i molt difícil de veure en estat salvatge. Al centre en tenen uns 20.

Impressionant la cataracta...
 qué petits que som!!

L’excursió val la pena. Les cascades formen diferents piscines naturals que gràcies a l’alt contingut en minerals tenen un color turquesa molt característic. El lloc és genial per fer-hi una capbussada, pujar dalt del salt d’aigua principal o caminar pels senders que surten a prop d’allí. Com que era migdia vam aprofitar per dinar i ens vam menjar un magnífic peix de riu fet a la barbacoa per 25000 LAK. Tota una delícia.

Una de les piscines naturals turqueses a les cataractes Tat Kuang Si.

Vam quedar amb el tuc-tuc que ens vindria a recollir a les tres hores d’haver-nos deixat. Temps suficient per banyar-se i pujar dalt la cascada, però no per explorar els camins. Cap a les 16:00 ja érem a Luang Prabang i vam aprofitar per treballar amb l’ordinador fins que vam sortir al mercat nocturn i a sopar.

"Fins un altra nois..."  semblava dir-nos tranquil·lament  l'òs.