INDONESIA: UBUD (II) I ILLES GILI

15 al 19 de desembre 2012              UBUD (II) I ILLES GILI

Estudiar?? No pas...
Santurari Sagrat del Bosc dels Micos, Ubud, Bali.

El darrer dia a Ubud el vam dedicar a visitar el Santuari Sagrat del Bosc dels Micos i a caminar per la cresta de Campuan. Però abans vam comprar un bitllet de transport pel dia següent cap a les illes Gili,  illes de sorra blanca i aigües turqueses.

Mentres pensavem com fer-ho per anar a les Illes Gili (o Gili Air),
a Lombock, gaudíem de la piscineta... 

Per arribar a les illes des d’Ubud s’hi pot anar agafant un bemo (furgoneta) fins Denpasar, després un autobús fins el port de Padangbai, d’allí un ferri fins a l’illa de Lombock (més  de 4 hores), un cop al port de Lembar de Lombock s’han d’agafar dos autobusos més (un fins Mataram i un altre de Mataram fins al port de Bangsal), i finalment una barca fins l’illa triada. El trajecte es pot fer en un dia si es surt molt d’hora i es té sort. Tot el trajecte hauria de costar unes 120000 IDR però és molt probable que s’acabi pagant més ja que els transportistes sempre volen cobrar de més. Per evitar tot aquest xou es pot comprar un bitllet únic en una de les moltes agències de viatges que hi ha pel poble. Hi ha dos tipus de bitllets: el ferri lent i el ràpid. La diferència està en el preu i el temps. Amb el tiquet del ferri lent es tarden unes 12 hores i amb el ràpid menys de la meitat. El lent costa de 150000 IDR cap a munt i el ràpid de 300000 IDR fins a 400000 IDR. Nosaltres vam agafar el bitllet del ferri lent, fa tots els trajectes igual que comprar-ho tot pel teu compte però t’assegures arribar el mateix dia i estalvies discussions.

O caminàvem per Ubud buscant noves vistes...

Nosaltres no vam tenir cap problema, només algun petit incident. El primer va ser al arribar al port de Padangbai on uns venedors molt insistents i mal educats van voler que compréssim el bitllet del ferri ràpid. Del segon incident ja ens n’havien parlat: quan arribes al port de Bangsal (Lombock) per agafar la barca fins les Gili se t’apropen uns barquers molt espavilats que et diuen que el bitllet que tens no serveix i que els n’has de comprar un de nou a ells. Són molt insistents, tot el que s’ha de fer és ignorar-los. Al port hi ha una taquilla oficial on et diran què has de fer.

"Son molt simpàtics... però compte amb les teves coses!!"
Santuari Sagrat dels Boscos dels Micos, Ubud, Bali.

Un cop vam tenir comprat el bitllet vam decidir anar a veure el Santuari Sagrat del Bosc dels Micos (20000 IDR). Com sempre, vam intentar trobar la manera de no pagar per entrar-hi, i ho vam aconseguir!! A uns metres a l’esquerra de la taquilla de Monkey forest road hi ha una entrada que hi diu prohibit el pas. Nosaltres hi vam entrar i ningú ens va dir res, és una entrada de servei.

Teòricament el santuari té 3 temples hinduistes que es poden visitar i un bon grapat de macacos de cua llarga per tot arreu. I es diu bosc perquè està envoltat per una petita jungla. El problema és que els temples no es poden visitar i que l’únic que veus són micos mentre camines per camins ben pavimentats, és com un zoo de macacos a l’aire lliure. Compte amb els objectes personals perquè tenen la mà molt llarga!!

La tradició hindú diu que s'han de cremar símbols
 per ajudar l'ànima a marxar en pau a una nova vida.
"La mort es la transició a una vida millor" ens van explicar.
Cerimonia de cremació.

Vam tornar a l’allotjament i ens vam voler donar un banyet a la piscina abans de dinar. Però l’Oka, la mestressa dels bungalows, ens va fer venir a buscar per dir-nos que ben a prop s’hi celebrava una cremació i que l’anéssim a veure. El cos del difunt feia ja temps que estava enterrat però ara es celebrava una cerimònia on es cremaven diversos objectes i figures, tot amb el seu simbolisme que algú amb ganes de xerrar ens va explicar i que ara no recordem... Ja fa més d’un mes!!

Després de tornar a dinar babi gulim (porc rustit amb arròs 15000 IDR) als afores del poble vam decidir fer una mica de senderisme. Ens vam dirigir a la “Cresta de Campuan”, al sud d’Ubud, on hi ha un sender que et porta a través de camps d’arròs i altres conreus. El sender és en principi circular fins a tornar a Ubud, però en realitat la part interessant només és fins que s’arriba al primer poblet. A partir d’allí el sender desapareix i només es segueix per carretera.

Vistes dels camps d'arròs.
Passeig a Ubud  pel camí "Cresta de Campuan".

Quan vam tornar als bungalows l’Oka ens va fer seure amb ella i ens va dir que com que era el nostre últim dia allí ens volia convidar a veure sake balinès amb ella. És la mestressa d’hotel més amigable que hem conegut mai! Després vam sortir a sopar un bakso als afores (5000 IDR, menys de 40 cèntims d’€ per un plat de fideus amb mandonguilles!!!).

L’endemà el viatge cap a Gili va començar ben d’hora, a les 7h ja ens van venir a buscar a l’hotel per marxar cap a Padangbai. Cap al vespre vam arribar a les Gili. Són tres illes: Gili Meno (la més petita, deshabitada i cara), Gili Trawangan (la més gran i la més festera)i Gili Air (la mitjana, no molt festera i amb bones oportunitats d’allotjaments i menjar). Totes tres tenen bons llocs per fer submarinisme i snorkell i boniques platges de sorra blanca. Nosaltres ens vam decidir per Gili Air per ser més  tranquil·la que Trawangan i més barata que Meno.

La nostra "casa" a les illes Gili.
Nusa Tiga Cottages.

Un cop a l’illa va començar l’aventura de buscar allotjament. Ens  vam allotjar Nusa Tiga Cottages (80000 IDR, regatejant, bungalow amb esmorzar inclòs). L’illa es pot recórrer tranquil·lament en una hora i mitja sense sortir en cap moment de la platja. Per menjar ho vam fer gairebé sempre al Warung Basra, que té plats econòmics i bons i wi-fi gratuït (però és molt lent i tot sovint no funciona). Sobre el tema d’internet és molt complicat trobar-ne, ja que encara que molts restaurants posen que en tenen molt sovint no funcionen...

Al port de les illes Gili, Lombock.

Les postes de sol són molt boniques i la platja de sorra blanca és enlluernadora, però per nosaltres, el millor es troba sota l’aigua. Hi ha un munt d’escoles de submarinisme que ofereixen immersions per unes 350000 IDR, però havíem llegit que fer snorkell per lliure també és molt gratificant. I així és!! La primera tarda que ens vam ficar sota l’aigua vam llogar un equip de snorkell (30000 IDR dos dies). Només vam caminar uns metres endins del mar i ens vam veure envoltats de peixos i coralls de colors. És com estar en un aquari infinit. Ja el primer dia vam veure una serp marina. Es tracta d’una de les serps més verinoses del món però que també és una de les més pacífiques. Tant, que em vaig permetre el luxe  de tocar-la quan va sortir a respirar. Estavem rodejats de peixos de colors, inclús vam veure diferents peixos globos i bastants grans!! També vam topar amb enormes bancs de micro meduses que finalment ens van obligar a deixar l’aigua perquè ens estaven picant per tot arreu!!

La marea acostuma a estar molt baixa pels matins.
Tant que pots allunyar-te tant com veieu a la foto,
i només arrivar-te l'aigua als genolls!!!

L’endemà encara va ser millor. Ens vam llevar ben d’hora i vam anar al nord-oest (més o menys) de l’illa. La marea estava molt baixa (com cada matí) i vam poder anar a zones més profundes que la tarda anterior, tot i que s’ha de portar algun tipus de calçat per trepitjar roques o entrar en zones de sorra. Ens van dir que allí potser podríem veure alguna tortuga marina i finalment vam estar de sort i en vam veure una. La vam seguir una estona però cada cop anava a zones més profundes i la vam tenir que deixar. Tota l’illa està envoltada de corall i peixos, és  impressionant. A la tarda vam poder tornar a veure dues serps més, una galera, molts crancs, sípies, morenes... Pensàvem que 4 dies era massa i ens avorriríem però ens vam adonar  que ens hi podríem haver estat setmanes!!

"Sense pauraules... "
Posta de sol a les illes Gili, Lombok.