XINA: YUANYANG

 07 al 11 d' Agost 2012          YUANYANG i AEROPORT HONG KONG

Grup de noies Duoyishu

Després de 13 hores de tren fins a Kunming en un vagó llitera reutilitzat com a seients (érem 4 persones assentades en els llits de sota) vam arribar a l’estació d’autobusos. Vam agafar l’autobús nº 2 (1 CNY) que ens portava fins a prop del parc del Llac Verd. Arribats allí (ja començava a ploviscar) vam anar a buscar el Kunming hostel(on ja havien estat), però... Sorpresa!! Estava ple i ja plovia a bots i barrals. El noi de la recepció ens en va indicar un altre que tenia habitacions. Estava a uns 10 minuts d’allí, però gràcies a les seves fantàstiques indicacions vam trigar 1 hora en trobar-lo, completament empapats i de molt bon humor. Els xinesos no es caracteritzen per la seva orientació o saber indicar bé els llocs, com heu pogut veure... (un altre exemple d’aquest viatge està en l’entrada de Lijiang).

El Kunming upland youth hostel està força millor que l’altre i parlen molt millor l’anglès. Vam haver d’agafar habitació doble amb bany (tampoc hi havia res més, 150 CNY). Com que l’endemà ben aviat marxàvem cap a Yuanyang, vam fer una reserva per la tornada en dormitori.

Ens vam llevar cap a les 07:00 del matí per anar a l’estació d’autobusos del Sud, que queda a unes 2 hores del centre. Per arribar-hi s’han d’agafar 2 autobusos: el 95 (1 CNY) i després  el 185 fins l’estació (2 CNY). El viatge va ser força horripilant perquè el bus anava fins dalt gairebé tota l’estona, però vam poder seure (a la tornada va ser molt pitjor).

Vam anar a la guixeta a comprar els bitllets però ens van dir que l’autobús ja estava complet i el següent no era fins les 19:30 i arribava allí cap a les dues de la matinada. Totalment desanimats (i emprenyats, perquè no dir-ho) vam esperar una estona. A la Raquel se li va ocórrer preguntar per altres opcions per anar-hi, i va resultar que sí era possible: podíem anar fins a Jianshui (81 CNY) i d’allí a Nansha  (30 CNY). Ho vam fer i va sortir bé. Nansha és el nom del poble de la zona de Yuanyang, però no és el nostre destí final. A Nansha vam tenir que agafar un taxi (no hi havia busos, 40 CNY) fins a Xinjie. Vam  anar  al Chen’s hotel, al costat de l’estació d’autobusos i ens van donar habitació doble amb lavabo (letrina, 50 CNY). La més gran i barata de tot el viatge fins ara (no la més neta ni nova). Les vistes ja donaven als camps d’arròs i si no estava ennuvolat (impossible si hi érem nosaltres) eren molt boniques (tenien fotos).

Terraces d'arròs.

Amb energies renovades l’endemà al matí vam sortir a veure, per fi, els bancals. Primer de tot vam anar a comprar el bitllet del bus del dia següent fins a Kunming, per si a cas. Després vam començar a buscar algun tipus de transport que ens portés a la zona que deia la guia era la més bonica. La zona és molt gran i les distàncies també. Alguns bancals estaven a més de 100 km d’allà. Va costar una mica però finalment vam trobar una furgoneta (30 CNY els dos)  que ens va portar a Duoyishu. A mig camí trobem la agradable sorpresa que els turistes han de pagar per continuar (com gairebé tot a la Xina, els camps hi són de fa més de 1000 anys, però ara el govern vol cobrar...). A la guixeta ens diuen que són 100 CNY per persona. Teníem un problema, només portàvem uns 100 CNY entre els dos i els necessitàvem per menjar...(a més no podien pagar amb visa ni treure diners). Els ho vam explicar i els vam dir que tornàvem al  poble. El nostre conductor ens va fer senyals  de que tornéssim a pujar i que no en féssim cas.. Encara  no ho acabem d’entendre però desprès de discutir el conductor amb la guixeta ens van deixar passar.  Fins i tot el conductor ens va felicitar per la idea, però és que era veritat!!

Terraces d'arròs.

Finalment vam arribar i vam poder tornar a gaudir de sentir el soroll de l’aigua baixant pels bancals, de veure els vilatans treballant als  camps, dels bous, del silenci... És molt agradable la sensació d’estar caminant  pels bancals quasi solitaris, perdre’s pels carrers dels vilatans, i gaudir de l’ambient de calma i tranquil·litat. Tot amb el cel ben emboirat,és clar.

Per tornar un altre cop al poble vam agafar un bus (10 CNY) que vam parar a la carretera. Un cop a Xinjie vam anar a buscar un lloc per dinar i vam demanar un peix agredolç. Estava realment bo i el preu era ridícul, 30 CNY!!

¡¡Peix agredolç!!

Dona campesina amb bou d'aigua.

 Havent dinat vam preguntar als de l’hotel per anar als bancals que quedaven a 3 o 4 km d’allí. És força fàcil arribar-hi i si no saps cap on continuar només cal preguntar-ho a algun vilatà (senyalant en el mapa en xinès on vols anar). Potser les vistes no són tan espectaculars com la zona de pagament, però són bancals d’arròs ben bonics.

Al vespre vam tornar a la plaça del poble a buscar el mateix restaurant (només posava el nom en xinès) i vam sopar fideus fregits amb verdura i pollastre (20 CNY). Vam tornar a passejar per la plaça del poble i vam veure un grup de persones occidentals (en dos dies només n’ havíem vist dos) ballant entre els xinesos. Ens hi vam apropar hi vam sentir-los parlar en català. Vam estar xerrant una estoneta i ens van explicar que estaven fent un viatge per la mateixa província que nosaltres.

Caminant per les terraces d'arròs.

 Cap a les 9 del matí del dia següent vam agafar el bus cap a Kunming i hi vam arribar cap a les 16:00. Vam tornar a agafar els dos autobusos (unes 2 hores drets) i vam trobar l’hostal sense incidents. El dormitori era força confortable i espaiós (35 CNY/llit). La resta de la tarda la vam ocupar buscant la parada de l’autobús per anar a l’estació de trens per l’endemà i buscar algun lloc per sopar.

I finalment va arribar el gran dia: 24 hores seguides en un tren llitera!! .

Com sempre, a l’estació es formen unes cues impressionants davant les portes d’accés a les andanes que poc a poc es van difonent fins quedar reduïdes a una massa de persones enganxades a una balla intentant arribar a una de les portes. Va ser una lluita aferrissada per poder passar les portes a cop de colzes i empentes. Superada la cua arribem al vagó i pensem a veure quantes vegades els haurem de dir a algun despistat que aquell no és el seu vagó o compartiment. En el nostre (que és de 6 llits) hi viatgen també una altra parelleta jove, una dona de mitjana edat i un altre noi.

Nostre departament del tren. 

El viatge va començar amb els gargots continus de la senyora, però sense arribar a escopir. La parelleta anava pujant i baixant de les seves lliteres i el noi gairebé no el vam veure en tot el viatge. Però ens vam adonar que les coses havien anat millorant. La gent gairebé només fumava en els llocs designats (almenys ja no era a tot arreu) i no se sentien tants gargots. L’altra gran por eren els lavabos, aquest  cop ja no hi havia aquell tollet (força fastigós) al voltant de la letrina com hi havia als altres trens que havíem viatjat fa tres anys i les caques anaven normalment al seu lloc (no pregunteu com però n’hi havia de seca enganxada al sostre i parets...).

Després de 29 hores força llargues (no és que s’endarrerís, és que no ho deuríem entendre) vam arribar a Guangzhou. Des de l’estació de l’est de trens de Guangzhou vam agafar un altre tren que en poc menys de dues hores ens va deixar a Hong  Kong (155 CNY). Vam tornar al meravellós  edifici Chungking Mansions (per internet tot era molt car)  i vam buscar on passar la nit. Després d’una hora amunt i avall per l’edifici sense trobar res ens vam  haver de rendir a un noi que ens anava seguint dient que no trobaríem res i que agaféssim la seva habitació. Després de regatejar una mica ens la va deixar per 350 HKD (la més cara que hem pagat fins ara, també era més gran que l’anterior a Hong Kong).

L’endemà al matí van agafar el bus cap a l’aeroport (23 HKD, però ens sembla  que eren 33, no ho miren, ho poses en una caixa i ja està) i cap a la propera etapa: Taiwan.