Per aprofitar millor el nostre segon dia a
Seul vam marxar més d’hora amb el Hyoongjoo quan anava a treballar ja que la Sema station li
venia de pas. Vam agafar la linia 1 (la que té més d’un inici i final i els
trens acaben a mig camí) fins al centre de la ciutat(1950 KRW). El primer lloc que
vam anar va ser el pavelló de la campana Bosingak, que conté una campana de
3,18m d’alçada de principis del s. XIV, però estaba rodejada per una tanca i no
es veia massa bé.
Ens vam dirigir cap al torrent Cheonggyecheon que és un rierol que corre
pel centre de Seul durant gairebé 6 km, s’hi pot anar a passejar i remullar-se
els peus o veure com els peixets lluiten contra el fort corrent; la veritat és
que s’hi haguéssim tingut més temps l’haguéssim fet tot perquè està creuat per
22 ponts, alguns força antics, està envoltat de petits jardins i és un passeig
una mica atípic per estar dins una gran ciutat (té més de 10 milions
d’habitants) com Seul. Però precisament com que temps era el que ens mancava
vam decidir caminar-hi una estona i anar a buscar un altre lloc.
Porta d'entrada al Palau Deoksugung.
Trono del rei. Palau Deoksugung.
Vam continuar per un altre dels palaus dels que teníem l’entrada: el Palau
Deoksugung. Aquest palau va ser utilitzat pel rei Gojong de la dinastia Joseon
(1392-1910) fins a la seva mort al 1919, dotze anys després que els japonesos
l’obliguessin a abdicar. El nom del palau vol dir “palau de la longevitat
virtuosa”. Es tracta d’un conjunt d’edificis de fusta molt ben conservats (i
restaurats) on destaquen en alguns interiors el tro imperial. Només arribar a
la porta de l’entrada vam trobar que estaven celebrant algun tipus de cerimònia
amb soldats i músics.
Acabat de veure el palau vam caminar fins arribar al mercat majorista
Namdaemun, el més gran de tot Korea, on es pot comprar al major o al detall,
tot tipus d’estris i de roba. Hi ha botigues al carrer i en un edifici annex
que té unes tres plantes de soterrani. En les plantes del soterrani hi vam
trobar força aparells electrònics.
Vistes de Seul desde el parc Namsan.
Desprès vam enfilar cap al parc Namsan, on es troba la torre de Seul.
L’ascens és costerut i una mica pesat però les vistes de la ciutat des del peu
de la torre són magnífiques. L’opció còmode per pujar al parc és el telefèric
(6000/7500 anada/anada i tornada), però ja us deveu imaginar com vam pujar
nosaltes... Pensem que no val la pena pujar a la torre (7000 KRW) ja que només
es troba a uns metres del terra i les vistes no creiem que siguin massa
millors. Just al costat de la torre hi ha una plataforma on pots veure tota la
ciutat i també on les parelles d’enamorats pengen candaus tancats amb notes on
probablement es juren amor etern (ejem,ejem...). Quan ja anàvem a baixar de la
muntanya vam trobar que a l’esplanada principal hi estaven fent un espectacle.
Vam veure un de música on uns nois ben joves tocaven instruments de percussió a
un ritme que, a vegades, feia que semblessin posseïts; després vam veure un
ball i finalment una demostració de lluita i d’armes entre guerrers. Ens ha
sorprès la quantitat de rituals, cerimònies i espectacles que hem trobat per
Seul totalment gratuïts!
Candaus de l'amor! a dalt del parc Namsan.
Demostració de lluita. Parc Namsan.
Cases del poble Hanok.
Finalitzada l’actuació vam descendre
pel parc on hi ha uns boscos preciosos i pistes pels qui els hi agrada córrer
envoltats de natura i cants d’ocells. És molt fàcil oblidar-te que et trobes al
centre de la ciutat! Un cop a baix vam anar a visitar el poble Hanok de
Namsangol, és un conjunt de cases tradicionals coreanes que es van traslladar
des dels voltants de Seul i van ser restaurades. Com que ja començava a fer-se tard i encara teníem un bon tros fins a casa
de la família Choi, vam començar a tornar. Com sempre que agafem la línia 1 del
metro (1950 KRW) ens vam tornar a equivocar de comboi i vam tornar a arribar
tard. Quan vam arribar a Sema station ja ens hi esperaven i, després de disculpar-nos, vam començar l’odissea de
comprar aliments per fer un sopar “catanyol”: pa amb tomàquet, truita amb
patates i ous al niu. Molt d’ou, oi? I de nit. No cal patir per les digestions:
després de recórrer 2 supermercats i 3 “forns” no vam trobar res que s’assemblés
al pa de Viena, així que vam haver de deixar la idea de fer ou al niu, i només
vam poder comprar una baguette a un preu prohibitiu (2800 KRW). No sabem què és
el pa!! Els coreans l’únic pa que menjen es el pa de motlle... La resta dels
ingredients sí que els vam trobar (18270 KRW preu total) tot i que els
tomàquets no eren els millors i els vam tenir que ratllar, i l’unic embotit que
vam trobar factible va ser una peça de pernil dolç. El sopar va ser un èxit,
els hi va encantar el pa amb tomàquet amb truita!!! I tot això acompanyat amb
un bon vi de La Rioja que els havien regalat uns amics. Després de sopar i
xerrar una estona ens en vam anar a dormir a la nostra fantàstica habitació, al
nostre fantàstic llit i encara sense creure’ns la sort que havíem tingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario