COREA DEL SUR: BOSEONG

31 d'agost al 1 de setembre 2012        BOSEONG

El nostre proper destí a Corea era Boseong i per arribar-hi des de Daegu havíem de fer un canvi d’autobús en  una altra ciutat. Vam anar ben d’hora a l’estació d’autobusos per agafar el  primer autobús cap a Suncheon (14500 KRW) i, des d’allí  un altre fins a Boseong (5800 KRW). El trajecte el vam fer en  unes 5 hores en total.

Boseong és un poblet rural on hi ha grans plantacions de te  verd. Quan hi vam arribar vam anar a buscar un motel. En vam veure un parell des  de l’estació d’autobusos. Els preus eren massa elevats per nosaltres i vam continuar  buscant. De cop i volta un senyor gran (deuria tenir més de 60 anys) se’ns va  apropar i ens va fer senyals de que seguíssim. I sense saber ben bé què volia ho vam  fer. Pel camí ens anava dient paraules en anglès i vam entendre que ens portava cap a casa seva. No vam entendre què  volia fins que no hi vam ser: ens va convidar a passar la nit a casa seva! 

Casa de Park

La casa era petita, tres estances i un lavabo. Totes tres plenes de trastos i coses i absolutament desendreçades. Però en contra del que pogués semblar estava tot força net. Per preparar-nos “l’habitació” va moure uns quants objectes de lloc i hi va estirar una catifa: el nostre llit. Després de comunicar-nos amb quatre paraules i molts signes ens va donar el seu nom i telèfon. Ens va voler donar la clau del pis, però només en tenia una. Solució: la porta es queda oberta. Com que no ens les teníem totes quan vam sortir vam prendre les dues motxilles que tenien alguna cosa de valor, encara que ara ens sembla que no calia  pas, ja que Corea és un país molt segur. En Park, que així es deia l’home, ens va demanar què volíem fer. Li vam explicar (com vam poder) que volíem veure les plantacions de te i ens va  que el tornéssim a acompanyar.

Ceremònia del te (aprenent a pendre te!)

Ens va dur a una “granja” de te dels voltants del poble. Sense saber ben bé com un noi, Choi Jun Yong, fill de la propietària, ens estava ensenyant la plantació i explicant-nos que ell era  la cinquena generació de la família que es dedicaria al te i que la seva granja era totalment ecològica.  També ens va dir que en aquella granja hi oferien allotjament i que fins en tres ocasions van hostatjar una família reial d'orient. Acte seguit ens va portar a una sala on  ens  donarien a degustar te i faríem una cerimònia tradicional coreana del te. Absolutament sorpresos i angoixats (això no era el que buscàvem i suposàvem que tanta amabilitat tindria un preu i no precisament baix) vam seguir al noi. Dins la sala (tota feta de fusta) vam començar una animada conversa amb el noi mentre ens preparaven el te. Ens va preguntar de què coneixíem a en Park i li vam explicar com havia anat tot i la nostra aventura pel món. Ell tampoc entenia res perquè no coneixia al senyor i la seva mare només de vista. 

Sopant en la granja de te
 amb Choi Jun Yong i la seva cosina.

Després de la cerimònia del te, que consisteix a aprendre a agafar bé la tassa, olorar i tastar el te (ens va ser molt interessant i divertit) el noi ens va dir que havia de dinar. Ens va acompanyar a un altre edifici i ens va fer esperar mentre la seva mare ens seguia explicant coses de la plantació. Sense saber ben bé com s’anaven succeint les coses per segon cop aquell dia, ens van invitar a una panotxa de blat de moro i vam acabar  preparant-los-hi un pa amb tomàquet i una truita de patates a la cuina de casa seva i sopant amb Choi Jun Yong i la seva cosina. 

Com que ja era negra nit es van oferir a portar-nos al poble i els ho vam agrair. Un cop a casa d’en Park ens va dir de sortir a fer un tomb. Ens va ensenyar uns  carnets que duia a la cartera i vam descobrir que era un veterà de la guerra del Vietnam. Ens va portar a un parc on hi havia tot un seguit de màquines de gimnàs a l’abast de tothom, cosa que ja havíem vist en altres països com Taiwan o la Xina, i en va ensenyar com utilitzar-los. Després de veure que el seu estat físic era molt millor que el nostre vam anar a fer un tomb pel poble. I aquí va venir la part fosca de la jornada. En Park va entrar a un bar on ens  va preguntar si volíem res i vam dir que no. Tot i això ell va demanar te, una mica de menjar (tres sepies petites seques) i es va demanar dues cerveses. El moment àlgid de la nit va arribar quan ens van portar la factura que  no va tenir cap mena de dubte en donar-nos i que només pujava 26000 KRW, una mica menys del que ens  hagués costat dormir en una habitació de motel... En fi, una experiència.

Daehan Daowon. Plantació de te.

L’endemà  al matí vam voler anar a la plantació que teníem intenció de veure el dia anterior i després agafar un bus cap al proper destí. Des de l’estació d’autobusos en surt un més o menys cada hora (1100 KRW) cap a la  zona de la plantació de te Daehang Dawon ( entrada 3000 KRW). És la més gran de per allí  i la que semblava més  bonica. Els camps de te són preciosos i també hi ha alguns senders pels voltants. Lamentablement, alguns senders  estaven en molt mal estat perquè el dia anterior hi havia passat un altre tifó i estaven plens d’arbres caiguts que en dificultaven el pas. 

Després de passejar un parell d’hores pels camps de te vam tornar  cap al poble on vam agafar les motxilles. No ens vam poder acomiadar d’en Park perquè no hi era. El vam buscar pels voltants d’on l’havíema trobat el dia abans però no va ser possible trobar-lo...

Com podeu veure va ser molt més interessant i enriquidora l’experiència amb la gent que el que ens va portar fins allí.

COREA DEL SUR: GYEONGJU

30 Agosto 2012                        GYEONGJU

Salimos de nuestra base de operaciones (Daegu) temprano, el cielo estaba muy nublado pero conservamos las esperanzas de que cambiase y saliera el sol. Cogimos el metro hasta la estación de autobuses interurbanos y cuando salimos a la calle ¡estaba diluviando! Suerte que llevamos siempre con nosotros los impermeables (de plástico, que habíamos comprado en Taiwan), porque si no en 2 segundos hubiéramos estado mojados de arriba abajo…  Una vez en la estación  quisimos comprar el ticket para Gyeongju, tuvimos un poco de “problemillas” ya que en Corea hay lugares con nombres muy parecidos entre sí y ¡se pueden escribir en inglés de diferentes formas!  El primer intento no fue exitoso, no sé qué entendieron pero nos dijeron un precio desorbitado. Una chica se acercó y se ofreció ayudarnos, le dijimos dónde queríamos ir, y ella  se encargo de comprarnos los billetes (5200 KRW).

Entrada al Templo Bulguksa.

Gyeongju es una ciudad tranquila, situada en un valle y fue la capital del Reino Silla durante 1000 años. Conserva una gran cantidad de edificios históricos y templos. Al lado de la estación encontramos el centro de información turística donde nos facilitaron un mapa.

Decidimos ir primero a los lugares más lejanos e irnos acercando al centro poco a poco. Cogimos un autobús local (1500 KRW) que  nos llevó al Templo Bulguksa (4000 KRW/pers). Es uno de los templos budistas más famosos de Corea.  Sus edificios han sido reconstruidos pero sus puertas, escaleras y pagodas de piedra son originarios del año 535. Tuvimos la “suerte” de poderlo visitar casi sin otros turistas ya que estaba lloviendo… ¡Todo inconveniente tiene su ventaja!

Templo Bulguksa

Campana Emille, en el Museo Nacional.

Quisimos continuar por el Estanque Anapji, pero finalmente no entramos ya que las vistas des de fuera era más bonitas que las de dentro y sus edificios estaban en reconstrucción. Decidimos ir al Museo Nacional (gratis), que se encuentra justa al lado, y así refugiarnos un poco de la lluvia. Aquí conservan cerámicas, antigüedades budistas, esculturas de piedra… pero quizás su interés reside sobretodo en la legendaria Campana Emille, una de las más grandes y más resonantes de Asia.

Observatorio de Cheomseongdae.

Al salir, el día había mejorado, ya no llovía y comenzaba a salir el sol. Caminamos por un sendero y llegamos a un prado donde se encontraban elevaciones ovaladas del terreno  que corresponden a tumbas reales denominadas “túmulos” y también el Observatorio de Cheomseongdae.  Es curioso verse rodeado de esos túmulos y pensar que son tumbas de hace siglos, además es difícil imaginar cómo se han construido y cubierto de prado. El Parque de los Túmulos (1500 KRW/pers) conserva unos 23 tumbas reales, todas han sido excavadas y en su interior se han encontrado miles de tesoros. Una de ellas está abierta al público, nosotros la visitamos y nos decepcionó un poco, es cómo entrar en un sótano, todo su interior lo han recubierto de cemento y sólo se han dejado una pequeña zona expuesta de tierra con la indumentaria original que encontraron.

Tumbas reales.("Túmulos")

En Gyeongju hay muchas más zonas históricas para visitar pero están  un poco más alejadas. Había pasado más de medio día, cómo  habíamos  visto lo más importante y el trayecto  hasta Daegu era relativamente largo (2 horas),  decidimos volver.  

COREA DEL SUD: MONTAÑA GAYASAN

27 al 29 d’agost 2012         MUNTANYA GAYASAN

Quan ens vam llevar pel matí vam arreglar  les motxilles i vam degustar el fantàstic esmorzar que ens havia  preparat la Seongyoung. Després va trucar a un parell de motels de Daegu, la nostra propera destinació. Un cop vam saber on dirigir-nos quan arribéssim a Daegu, vam agafar les coses i ens va portar fins l’estació. Ens vam acomiadar recordant-li que tenia una casa a Tarragona sempre que volgués i ens vam dirigir a l’estació d’autobusos exprés. A Seul hi ha diverses estacions d’autobusos (com a la majoria de ciutats) que es divideixen en destins i tipus d’autobusos (amb parades a mig camí o directes). Nosaltres vam anar a la de directes perquè era en la que ens sortia més  econòmic el trajecte (16300 KRW).

El viatge va durar unes tres hores i va ser força tranquil. De camí vam poder “seguir” les notícies del temps que anunciaven que l’endemà arribava un tifó a la península, cosa que ja sabíem. Quan vam arribar a Daegu vam agafar el metro (1200 KRW) i ens vam dirigir cap a l’estació més propera al motel que volíem anar. De camí cap al motel (uns 20-25 minuts) vam veure un munt d’altres motels. Com que no teníem cap reserva vam anar preguntant per si n’hi havia algun més barat. El que no sabíem és que aquests motels també podien oferir més serveis que els de simplement dormir... La veritat és que el preu per dormir no estava malament però el que buscàvem era més barat. Ens vam acabar de convèncer sobre els altres serveis en el moment en que vam veure en alguns unes fotografies de noies lleugeretes de roba. 

Muntanya Gayasan.

Finalment vam arribar al Yousoungjang motel (15000 KRW hab. doble amb wc, la més barata en tot el viatge per Corea). Com que ja començava a fosquejar, ploviscar i fer vent vam decidir buscar algun lloc per comprar menjar i sopar tranquil·lament.

Tal i com anunciava el temps, el tifó va arribar quan se l’esperava, tot i que a Daegu amb menys intensitat que altres zones. Com que el dia ja estava perdut vam pensar en aprofitar-lo per anar a la “pelu” i buscar informació sobre com anar als llocs que volíem veure l’endemà. En un moment en què semblava que el vent i la pluja ens donava una treva vam anar a buscar un lloc per menjar i ens  vam  atrevir amb una barbacoa com la que ens va ensenyar la família Choi.

El tifó només va durar un dia i vam poder aprofitar el següent des de bon matí. Ens vam dirigir a primera hora cap a l’estació d’autobusos interurbans (els que fan diverses parades) perquè on volíem anar tampoc n’arribava cap altre. Vam comprar el bitllet (6600 KRW) i vam sortir cap a la muntanya Gayasan d’on volíem veure, sobretot, el temple Haeinsa (3000 KRW) que destaca sobre tots els altres temples coreans perquè té unes sales on es conserven milers de planxes de fusta amb escrits antics. El temple està molt ben conservat i les planxes de fusta molt ben custodiades per uns vigilants que deixen claríssim des d’un primer moment que no es poden fer fotos. D’altra banda, tampoc estan molt ben protegides de les inclemències del temps, ja que estan en uns edificis de fusta que no tenen parets, sinó uns barrots de fusta que les protegeixen dels humans però no del vent, el fred o la calor. 

Monjo pregant.  Temple Haeinsa.

Temple Haeinsa.

Templo Haeinsa.

Tripitaca
 (sala on guarden les planxes antigues)

Quan ja el teníem  vist vam  anar  a passejar  pels voltants del temple on hi  ha uns quants temples més i senders.  A Daegu el tifó no s’havia notat pas massa però a la muntanya Gayasan sí, i hi havia molts arbres per terra. Com a conseqüència d’això hi havia molts camins que estaven plens de fulles i rames  que els bloquejaven per arribar als seus respectius temples. Tornant d’un d’ells vam veure un exèrcit de monjos i monges que l’estaven netejant el camí. Ens van fer aturar i esperar a que arribés una monja que parlés  anglès. La monja ens va dir que anéssim amb molt de compte perquè les  abelles estaven molt enfadades  i podien picar; una monja ens va ensenyar  una mà amb una picada com a prova.  Les abelles coreanes (o  vespes, no ho  tenim molt clar...) són  enoooormes i deu fer força  mal. De tornada del temple vam patir l’atac de dues abelles que van anar directament a buscar el cap de la Raquel (sort que van anar  al seu, si arriben a buscar-me  a mi em deixen el cap com una magrana!!!).  Com que té  el cabell força voluminós no li van arribar a la pell. Va ser tot una mica còmic, pensant-ho ara, ja que jo només tenia un bolígraf a la mà per espantar-les però és que tampoc sabia si darrere  d’aquelles dues en vindrien més. Conseqüència: encara ens fan més por que abans. 

Temple Yongtap.

Havent sobreviscut a  l’atac atemoridor de les abelles vam anar a  agafar l’autobús i tornar cap a la nostra base  d’operacions: Daegu.