BOLIVIA: POTOSI

Del 19 al 20 d’Agost de 2013

POTOSÍ

Al cerro Rico és on es troben la majoria de les mines de Potosí.

Just després de llevar-nos a l’hostal Felcar (60 BOB/hab. Doble, bany compartit, wifi gratis) van trucar a la porta de l’habitació. Era un antic miner de les famoses mines del diable de Potosí que ens venia a oferir un tour per les mines.

La fulla de coca és molt freqüent a Bolivia pel mal d'altura,...
però a Potosí, la coca i l'alcohol pur són els productes
més consumits pels miners!!

Potosí és la ciutat més alta del planeta, inclús més alta que Lhasa al Tibet, a 3900 metres d’alçada. Va ser una ciutat molt rica durant el temps de la invasió espanyola ja que les seves mines eren molt riques en plata. Tant és així que, durant un temps, es diu que la ciutat estava asfaltada en plata. Però aquells dies de riquesa (riquesa que van espoliar els espanyols de l’època) van ser fa molt temps. Ara tenim una ciutat petita que sobreviu al pas del temps amb carrers i edificis colonials; i de les mines...

Les mines ja no donen gairebé plata i ara s’extreuen altres minerals com estany. Les mines són famoses arreu del món, en part, gràcies a un documental. Va ser retransmès en català el programa 30 minuts i es pot veure a través de youtube, no us el perdeu. El documental tracta de les pèssimes o nul·les mesures de seguretat de les mines del Diablo i que, en molts casos, són nens els que hi treballen ja que al ser més petits arriben a més llocs que els adults.

Nosaltres a l'entrada d'una de les mines.

Nosaltres no teníem molt clar si ho volíem visitar o no. Teníem la sensació de que si ho fèiem era una manca de respecte cap als miners. Ells no són micos de fira, són treballadors que es juguen la vida cada dia a canvi d’un sou míser i que ho fan perquè no els queda més remei. Un cop més els rics pagàvem per veure (com un espectacle) com altres persones més desfavorides es juguen el tot pel tot per ben poc.Finalment, i sense tenir-ho molt clar, vam acabar optant per anar-hi. El fet que nosaltres hi anem o no, no canviarà res en la vida dels miners.

El senyor que va venir a l’hostal era un antic miner que ara gestionava excursions per les galeries de les mines. El tour costa de 60 a 100 BOB/persona, en funció de les hores i els nivells que descendeixis. Nosaltres vam agafar un tour de 4 hores (suficient) amb Silver tours (una com qualsevol altra, n’hi ha moltes).

L'interior de la mina. Un dels passatges principals.

Primer et porten a vestir-te amb roba per embrutar, ja que a la mina hi ha molta pols i humitat. Et donen un casc amb un frontal i unes botes. Després et porten a un mercat on tens la “possibilitat” de comprar coca i begudes pels miners com a present. En el nostre cas va ser una imposició. Una ampolla de refresc i una bossa de fulles de coca costa uns 12 BOB.

Aquests presents se’ls donen als miners com a mostra de respecte i, a ells, els ajuden a continuar amb el dia a dia a la mina. Les condicions a la mina són tant dures que, per agafar ànims, es beuen l’alcohol de 96% sense diluir. Primer, però, en llancen unes gotes al terra per agrair a la Pachamama (mare terra) les troballes i seguir vius.

Baixant nivells a la mina!!
Com podeu veure seguretat 0...
i tot els puntets es la pols que es
 posava a l'objectiu de la càmara
en un segon.

La mina que vam visitar tenia 8 nivells, dels que només vam visitar els tres primers. Pel propi interès dels visitants no s’ha de perdre mai de vista el guia ja que les possibilitats de perdre’s per l’interior de la mina són molt altes. Una de les causes més freqüents de mort en persones que comencen a treballar a les mines és que no saben trobar la sortida.

Les galeries es ramifiquen constantment i els pous apareixen per tot arreu sense avisar. Les vagonetes carregades amb una tona de pedres són empeses per una o dues persones. S’ha d’anar amb compte quant se’n sent una i apartar-se del seu camí, ja que els que l’empenyen no tenen manera de veure’t.

Als costats de les galeries, de tant en tant, apareixen forats enormes per on els miners pugen i baixen les càrregues de pedres amb politges. Aquests forats no estan protegits de cap manera i, els accidents fatals de miners caiguts, són massa freqüents.

Per extreure les vetes de mineral, els miners fan forats amb uns martells neumàtics que pesen tranquil·lament uns 40kg o més, a la roca per després inserir-hi els cartutxos de dinamita. Un cop posada la dinamita els miners tenen uns 10 minuts per sortir corrents fins que exploten. Després esperen unes 24h fins que tota la pols suspesa s’ha dipositat.

Durant la nostra excursió per la mina anàvem trobant miners assentats a prop de forats més o menys verticals. Preguntant-los-hi la raó de ser allí ens van explicar que eren la senyal d’alarma en cas de manca d’aire o fuita de gas pels que hi havia sota treballant. No hi ha cap detector de fuites de gas ni res que s’assembli. Si els miners noten que els costa respirar o que les cames els fallen marxen cames ajudeu-me sense mirar enrere. No cal que us diguem la quantitat de persones que han mort per asfixia.

Dintre de la mina, l'únic "déu" per a tots és el Tio.
Fora cadascú té la seva religió...

Per descendir (o ascendir) d’un nivell a un altre hi ha unes escales fetes amb fusta que únicament estan clavades a la roca amb uns pocs clauets. És cert que, en cas que es desenganxi, el forat és tant estret que l’escala toparà ràpidament amb l’altre costat. El problema és caure, no hi ha cap arnès ni mesura de seguretat per evitar caigudes en alçades que, tot sovint, superen els 10 metres d’alçada.

Una altra de les coses que ens van sorprendre era l’edat dels miners, tots eren molt joves. Segons el nostre guia, actualment, el més jove tenia 12 anys. Però en el passat arribaven a treballar-hi nens de fins a 5 anys. Nosaltres només vam veure 3 nivells... Seria veritat?

Els miners, dins la mina, adoren al Tio, el seu déu subterrani. És una figura feta de pedra (o ciment) pintada de vermell, amb dues banyes i un penis de la mida de les cames. Aquest déu, amb forma de demoni, els proporciona força per treballar, els protegeix de la mina i els proporciona el material extret. Cada dia passen pel Tio, que és a prop de l’entrada, per donar-li fulles de coca, fer-lo fumar i donar-li alcohol.

Un dels carrers de Potosí.

També ens sorprèn els hàbits molt poc saludables que segueixen els miners ‘per donar-los forces’, així com fumar en un aire amb una clara manca d’oxigen; beure alcohol, fet que redueix els seus reflexes davant qualsevol imprevist i no entrarem a valorar l’ús de les fulles de coca.

Com ja vam explicar les fulles de coca mastegades donen sensació de vigorositat, treu la gana, millora la sensació d’ofec deguda a l’alçada i entumeix la boca. Normalment els bolivians sempre masteguen una bola-boleta de coca, però en el cas dels miners la bola és tant gran que fins i tot costa entendre’ls.

I aquesta va ser la nostra experiència dins d’una de les mines del Diablo de Potosí, el seu principal atractiu turístic. Ens va servir per poder tornar a ser conscients de la sort que tenim de viure allà on vivim i del que tenim... Penseu que el sou d’un miner assalariat, guanya, en una jornada de 8 hores, uns 100  BOB, és a dir, poc més de 10 €.

La Catedral de Potosí.

Quan vam tornar de la mina ens vam retrobar amb l’Àlvaro, un noi valencià que havíem conegut a les termes de Polques (toour del salar) i vam quedar per anar a sopar plegats. En acabat de sopar vam buscar algun lloc per menjar un postre i, caminant, vam descobrir en diversos llocs de la ciutats un munt d’adolescents ballant i cantant pels carrers. Aquests grups portaven unes orquestres i cada grup ballava una dansa diferent.

Preguntant per allí ens van explicar que eren els assajos dels Chotillos, un festival que es celebrava en pocs dies a la ciutat i que, tenia com a protagonistes, els adolescents dels instituts de la ciutat.

Després de veure aquests valls vam tornar a l’hostal i vam anar a dormir. Probablement algun dels adolescents que ballaven pels carrers a la nit els havíem vist pel matí en una situació ben diferent..