Del 14 al 16 d’Agost 2013
LA PAZ I EL SALAR D’UYUNI (I)
Al Salar d'Uyuni tot és possible... fins i tot encongir al Marc!!!
Vam arribar a La
Paz des de Rurrenabaque (70 BOB,
18h, carretera sense asfaltar) i ens vam anar a allotjar al mateix hostal de
l’anterior vegada (hostal Bash n’Crash), aquest cop no vam tenir la sort de
trobar cap descompte però negociant vam aconseguir un no tant mal preu (30
BOB/persona en dorm).
 |
| Catedral, La Paz. |
Aquell mateix matí vam comprar el tiquet del bus cap a
Uyuni a la terminal terrestre de La Paz. Hi ha diverses companyies amb preus i
horaris similars (90-100 BOB, surten al vespre entre 19 i 21h i arriben 12
hores més tard) i unes poques bastant més cares (uns 200 o més BOB). La
diferència és ben senzilla: la calefacció i la qualitat de les carreteres per
la que circulen. Els més econòmics no en tenen i circulen per carreteres sense
asfaltar, mentre que els cars és el contrari. Nosaltres vam comprar el de les
companyies més barates, concretament amb l’empresa Panamericana (90 BOB).
Senzillament horrible!! El bus no tenia
calefacció (i ens van assegurar tot el contrari) i, a més, els vidres no
tancaven bé. El que si hi havia era una bona manta. El viatge es fa per terres
molt àrides i a gran alçada fet que fa que
sigui molt fred. Un parell de dades: els vidres es van glaçar per dins i
era tan espessa la capa de gel que no la
podíem ratllar ni amb l’ungla i la temperatura d’Uyuni a les set del
matí era de -9ºC. La resta d’empreses no són molt diferents. Així qui tingui
pensat fer aquest trajecte que es tapi bé!!!
 |
| Encara que La Paz és la capital de Bolivia, no té molt per aportar... Però no es pot perdre el Mercat de les Bruixes, on venen tot tipus de remeis, fins i tot fetus o cries de llama dissecades. |
Un cop comprat el tiquet i pensant que no seria tant el
viatge (il·lusos...) vam anar a visitar La Paz. Com bona part del país, es
troba a més de 3000 metres d’alçada i envoltada de muntanyes. Qualsevol
pujadeta es fa molt pesada!!
A títol personal, la ciutat no ofereix grans atractius
turístics, tret de la plaça San Francisco (es pot visitar gratis) i la plaça
dels palaus legislatiu i presidencial amb la catedral al fons. Els mercats
negre i de les bruixes estarien molt bé si no estiguessin tant destinats al
turisme... En aquests mercats s’hi poden trobar articles tant especials com
fetus de llama dissecats i altres animals per a rituals de màgia, molt comuns
pels bolivians!
En Max volia venir amb nosaltres a Uyuni, però se’n va
anar a fer en bicicleta un tram de la carretera de la mort (380 BOB, tot el
dia) però no va arribar a temps per agafar el bus. Aquí ens vam separar tots i
ja no ens vam tornar a veure més.
 |
| Quan vam arrivar a Uyuni feia molt de fred... però el sol va calentar el dia més tard!! Cementiri de trens, Uyuni. |
El bus va sortir puntual i a les 07:00 érem a Uyuni. És
un poble d’uns 20000 habitants enmig del no-res. Hi fa un fred espantós durant
la nit i una calor igual de terrible durant el dia. Un lloc perfecte per
viure!!
Allà mateix ens van venir s trobar agències de turisme que organitzen excursions
al Salar d’Uyuni, el més gran del món i un dels atractius principals de
Bolívia. El google imatges està ple de fotos del reflex infinit de l’aigua sobre
la sal... Un lloc impressionant!
 |
| El Marc va preferir pujar abans que agafar aquestes "peses". Cementeri de trens, Uyuni. |
Hi ha moltíssimes agències que ofereixen bàsicament el
mateix tour, la diferència, teòricament és el preu i la qualitat del servei. Hi
ha viatges d’1 a 4 dies i es pot
començar i acabar a Uyuni (Bolívia) o San Pedro de Atacama (Chile). Nosaltres
estàvem interessats en un circuit de 3
dies que comencés i acabés a Uyuni i, negociant amb dues agències el vam
obtenir per 600 BOB/persona, tot inclòs. El tour es fa en 4x4 i la capacitat
màxima hauria de ser de 6 peersones, però algunes agències ho incompleixen. L’entrada a la
reserva de fauna andina Eduardo Avaroa
no està inclosa al preu (150 BOB), aquesta entrada només es paga si es fa el
circuit de 3 o 4 dies.
En aquesta ocasió vam coincidir amb la Bàrbara i Veronica
(Alemanya) i el Nicolas i la Camille (França). Ells venien amb el circuit
reservat des de La Paz, fet que els hi va suposar un cost més elevat.
 |
| Foto de grup (de esquerra a dreta): Raquel, Bárbara, Verónica, Camile, Nicolás i Marc. Al Salar d'Uyuni!! |
El primer que es visita en el circuit és el cementiri de
trens. Una explanada a pocs centenars de metres d’Uyuni en la que s’hi ha
abandonat antics trens de mercaderies
que transportaven minerals extrets de mines cap a Chile. Com en tots els llocs
molt turístics l’únic inconvenient és la quantitat excessiva de turistes: hi
havia més de 15 4x4.
 |
| Encara que no ho sembli això no és guix ni gel... és sal!! Museu de sal. |
Després d’uns 30 minuts conduint per carreteres sense
asfaltar (quina novetat, oi?) vam arribar a un poblet que vivia de l’extracció
de sal del salar i, òbviament, del turisme. Allí vam dinar en un menjador on
tot estava fet de sal: la taula, les parets, els bancs per seure...
Després de l’àpat vam anar fins al salar. Amb una
extenció de 10582 km2 i fins a 120
metres de profunditat en alguns punts és la
reserva salínica més gran del món. Però curiosament només se’n extreuen 25 mil
tones anuals... Només es treballen les zones més properes als pocs pobles dels voltants. L’extracció de la
sal es de forma totalment manual i amb unes condicions climàtiques força
extremes.
 |
| La superficie del Salar d'Uyuni és tan extensa i plana que et permet fer jocs d'imatges com aquesta!! |
El primer del salar que vam veure foren les muntanyetes
de sal que fan els treballadors per deixar-les assecar i després extreure-les a
cops de pala. Hi ha algun treballador que d’altre als que no els hi agrada
massa ser fotografiats.
L’extensió blanca que s’obre davant teu és simplement
increïble!! Nosaltres hi vam anar en època seca i no hi havia aigua, però tot i
així la sensació de ser un puntet fosc en un oceà blanc és indescriptible!!
 |
| Diuen que l'estació més bonica per visitar el Salar és l'època de pluges perquè es poden veure reflexos com aquest... Salar d'Uyuni. |
Després, en Valerio, el nostre guia, ens va portar a
veure els “ulls del salar”. En algunes zones del salar hi passen rius
subterranis i, si hi fas un forat, pots observar les formacions cristal·lines
que fa la sal dins l’aigua. Això sí, no hi caiguis: l’aigua està gelada, els
cristalls tallen com el vidre i els forats són profunds. Aquí la sensació
d’aïllament i solitud encara és més gran!!
 |
| Fer impossibles a Uyuni és posible!! |
Després de fer-nos un munt de fotos en perspectiva (en
Valerio va tenir una paciència infinita amb nosaltres) vam anar a l’hotel de
sal. Actualment està tancat per problemes mediambientals ja que contaminava les
aigües del subsòl, però segueix obert com a restaurant. Res d’especial.
 |
| Què fa una illa amb cactus gegants al mig del Salar d'Uyuni?? Illa Incahuasi. |
Per acabar vam anar a l’illa Incahuasi o illa del peix,
és una elevació del terreny enmig de la immensitat salada. El que la fa
especial són els cactus centenaris i gegants que en poblen la superfície. Hi ha
un sender per recórrer l’illa i que porta al cim de la muntanya. L’entrada de
l’illa no està inclosa (30 BOB) en el circuit i nosaltres vam decidir no pagar-la,
el que vam fer va ser envoltar l’illa i
veure les vistes des de la base.
Finalment ens vam dirigir a prop del poblat Colcha K, on hi havia l’hotel en el que ens havíem
d’allotjar. Per sort l’hotel era nou i els llits (tot i ser de blocs de sal)
contaven amb nòrdics ben calentets. L’aigua calenta promesa per l’agència de
viatges no la vam poder tastar perque altres grups la havien acabat quan vam
arribar!!
 |
| La naturalesa sí que és perfecta: heu vist quins hexàgons tan ben fets??!! Salar d'Uyuni. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario