VANUATU: PORT VILA

VANUATU

Així es com et reben a l'aeroport de Port Vila!!

Vanuatu és  un país format d’illes que es troba  al Pacífic sud. Principalment  entre Nova  Caledònia i les Fiji.

Al 1887 es va instaurar un codomini anglo-francès per gobernar la terra  de les Noves Hèbrides, el seu nom colonial. Vanuatu havia esta habitat durant molts anys (més de 2000) per habitants austronesis però com molts altres països del món, va acabar sent colonitzat pels europeus. Al 1970 es va iniciar un moviment independentista que va concluir al 1980 amb el naixement de la República  de Vanuatu.

Aquest és l'avió que ens va portar a Vanuatu.
El petit, eh!!

Vanuatu està format per 83 illes, la majoria d’origen volcànic, i té un clima tropical o subtropical. Les illes  de Efate i Tanna, les dues que vam visitar, es troben d’entre les més grans i de punta a punta de la costa no fan més de 80 km. Només el 9% del sol es dedica  a l’agricultura i, pel que vam veure, és prou per viure.

A Vanuatu s’hi parlen tres llengües oficials: anglès, francès i bislama (una llengua criolla que va evolucionar de l’anglès, de fet, s’assemblen força). Tothom o gairebé tothom parla bislama. Alguns afortunats parlen anglès o francès. Però la veritable riquesa lingüística es troba a  cada illa o fins i tot poble, ja que en  tot el  país existeixen més de 100 llengües diferents.

Vanuatu és un dels països més feliços del món.
¿Serà que el desenvolupament i
els diners no donen la felicitat?

Aquest sí que és un país poc desenvolupat. A la majoria d’illes no hi ha electricitat, ni carreteres, ni aigua corrent, ni lavabos... Això sí, segons un índex de felicitat mundial que es fa cada 3 anys, Vanuatu va ser considerat el país més feliç del món al 2006. Curiosament, la majoria de països industrialitzats no apareixien fins al lloc 100 o més.

Aquí les preocupacions tenen un  caire diferent. La  gent, en general, no passa gana. Tothom  pot menjar de la terra i, si un dia no en tenen prou, només tenen que demanar-li una mica més de menjar al veí. Evidentment no existeixen els robatoris i tampoc s’entenen. Ens preguntaven: “però si els blancs teniu de tot, per què us robeu??” Bona pregunta!

La moneda oficial de Vanuatu és el Vatu (VUV) i el canvi ens va sortir 1€ = 117 VUV.

En aquest país les carreteres asfaltades són quasi inexistents,
en bona part dels casos són com les que us ensenyem aqui.

Coses que considerem importants de  saber sobre Vanuatu ABANS d’arribar-hi:

- Per entrar al país s’ha de tenir o bé un bitllet de sortida o algun tipus de visat. Si no es compleixen aquests la companyia aèria pot denegar o denegarà l’embarcament.

- Sortida de l’aeroport: es pot fer en taxi o en “bus”. Els taxis tenen una tarifa fixa a molts destins (hi ha  una llista a la sortida de l’aeroport) però a nosaltres se’ns va apropar un a negociar un preu més barat que l’oficial. Els busos en realitat són furgonetes públiques, que van recollint gent i deixant-la pel camí. Des de l’aeropoort és un preu fix a la ciutat de 150 VUV (poc més 1€). Per distingir les furgonetes públiques de les privades només s’ha de mirar la matrícula. Les públiques porten una B de color groc. Els taxis porten una T. Hi ha furgonetes amb T, són taxis. Si pregunteu a l’aeroport us diran que no hi ha autobús, només taxi. No és cert. Sortiu de l’aeroport i camineu una mica cap a la carretera, pareu la primera furgoneta amb B que veieu i pregunteu.

Cases habituals a qualsevol aldea de Vanuatu. Tanna.

- Últim detall molt important: vols a Tanna. L’atracció turística més coneguda de Vanuatu és el volca Yasur que es troba  a  l’illa de Tanna. Només s’hi pot arribar amb un vol intern des de Port Vila, o algun des de Noumea (Nova  Caledonia), però no és freqüent. La companyia que ho opera és Air Vanuatu, n’hi ha d’altres a preus similars, però no les vam trobar per internet, es compra el bitllet o per telèfon o a l’aeroport. El problema és l’equipatge: només està permès facturar 10 kg, si en vols facturar més s’ha de pagar un recàrrec, car. Dues opcions per evitar-ho: la primera és allotjar-se en el City Lodge de Port Vila (molt cèntric) i allí et poden guardar tot allò que no et vulguis emportar. L’altra és comprar el bitllet d’avió a Port Vila i amb la mateixa reserva a Tanna. És a dir: d’on sigui-Port Vila-Tanna-Port Vila. Un bitllet multi-illes. És més car que si ho compres per separat però inclou 23kg per passatgers internacionals en un temps inferior, entre el vol d’aribada a Port Vila i el de Tanna, de 72h. És una mica lio, a la web ho expliquen. La tercera opció va ser la nostra però no la podem recomanar. Nosaltres vam comprar els bitllets per separat perquè sortia més barat i vam llegir lo dels 23kg, però no que s’havia de comprar amb la mateixa reserva. Quan vam arribar a l’aeroport ens van dir que només teníem permesos 10 kg. Els hi vam explicar 50 vegades i vam estar discutint prop d’una hora amb el personal de terra. Finalment ens van deixar passar sense pagar, però vam tenir sort. No ho repetiríem, si ho arribem a saber ho deixem al City Lodge. Va ser sort i que es van cansar d’escoltar-nos.

El volcà actiu Yasur és un dels grans atractius per visitar Vanuatu.

25 i 26 d’abril del 2013                        PORT VILA

Port Vila és la capital d'aquest país.
Per nosaltres el més interessant va ser visitar el seu mercat.

Pels carrers ets pots trobar totems com aquests.
Port Vila.

Vam arribar a l’aeroport internacional de Port Vila passada la mitja tarda des de Fiji. Per sort, a l’avió ens van donar dinar. La primera aventura va ser sortir de l’aeroport,ja que tot i saber que hi havia “autobusos” ningú ens volia ajudar, ni tan sols la noia de turisme. Finalment vam sortir una mica de l’aeroport (és molt petit) i, coincidències de la vida, la noia d’informació va acabar agafant el mateix bus a la ciutat que nosaltres (150 VUV).

Un cop a Port Vila ens vam allotjar al City Lodge (dormitori  1800 VUV), que es troba just davant del mercat. El noi de  recepció ens va preguntar quan de temps hi estaríem i quin era  el pla. De seguida es va oferir a guardar allò que no volguéssim prendre a Tanna fins que tornéssim a Port Vila. Molt bon servei! No hi ha cuina, però es pot escalfar aigua per menjar uns noodles (fideus) precuinats. L’únic que vam fer aquella  tarda va ser comprar el sopar i dormir.

L’endemà al matí teníem unes 5 hores fins que sortia l’avió a Tanna. Ens va sobrar temps per dinar. No és que no hi hagi res a fer a Vanuatu o a l’illa (Efate), és que tot és hipercar: creuar a una petita illa de davant la ciutat 1500 VUV/persona, entrada a veure una cascada 2500 VUV, entrada al museu 1000 VUV. Feu càlculs. No té cap sentit que en un país en que està gairebé tot per fer els preus siguin més cars que al primer món, però és així.

Vam començar el día amb el seu esmorçar, en mig del mercat.

Ens vam dedicar a passejar per la ciutat i visitar el mercat on hi havia una oferta de fruita escandalosa, amb preus que feien riure!! Em sembla que vam comprar els plàtans més barats que mai: uns 10 plàtans per menys de 20 cèntims € (20 VUV) i una papaia per 30 VUV. Ridícul, preus per locals. També vam comprar una mena de pasta enganxifosa (que encara no sabíem que era) amb una  aleta de pollastre (200 VUV) i un plat d’arròs de  amb Vedella (400 VUV),  i un fantàstic esmorzar hipercalòric.

Les hores van passar i va tocar acomiadar-nos de Port Vila. La ciutat en sí, no té massa atractius, però l’illa, Efate, segur que sí!

Abans d'agafar l'avió cap a Tanna vam comprar dinar i fruita al mercat.
Mercat de Port Vila.

FIJI (II)

19 al 25 de Abril de 2013      NANANU-I-RA, SUVA I PACIFIC HARBOUR

¡¡Por fin estábamos en una isla de Fiji totalmente de relax!!
Nananu-i-ra.

Como hemos dicho anteriormente, en Fiji intentamos salir de lo más turístico (por sus precios desorbitados para nuestro presupuesto) y lo conseguimos. Pero lo más importante es que también lo disfrutamos al máximo. Durante estos días en Fiji seríamos tres en vez de dos, ya que Josepha se nos unió en este tramo. Ella es alemana y tiene 20 años, lleva 18 meses viajando por Sudáfrica, Asia y Oceanía, y tiene pensado continuar su proyecto hasta noviembre de este año. Sus próximos destinos son Estados Unidos, México y Centro América.  Como podéis suponer, su mentalidad no es la de una cría de 20 años, sino mucho más madura y tiene montones de aventuras que contar.

Algunas de las casas que se encontraban cerca de la carretera.

La mañana del 19 de Abril, nos despedimos de todos, aunque podéis suponer no fue nada especial, y los tres nos dirigimos a coger el autobús. Nuestro próximo destino era Nananu-i-ra, una pequeña isla al norte de Viti-Levu que aparentemente era también paradisíaca. La idea de ir allí, la tuvimos al leer el blog de Marcando Polo, una pareja argentina que viaja con presupuestos ajustados alrededor del mundo. El día previo habíamos hecho la  reserva en MacDonald Bungalows (28 FJD/persona en dormitorio con baño y cocina privada).  Nos llevamos comida para pasar 3-4 días y así no tener que gastar más. Y además este alojamiento ofrece cayacs gratis.

Vistas desde el puerto Ellington Wharf.

La mañana la pasamos de autobús en autobús: de Malawi (donde estábamos) a Namaca (0,7FJD/persona), de Namaca a Lautoka (2,4 FJD/persona) y de Lautoka a RakiRaki (8 FJD/persona). De allí cogimos un taxi (15 FJD/viaje) hasta Ellington Wharf. El mismo taxista nos llamó a MacDonals para que nos vinieran a buscar en barca. Desde este pequeño y provisional “puerto” se aprecian unas vistas increíbles: valles y montañas verdes que se reflejan en un agua turquesa y clara.  El trayecto en barca (40 FJD/ida y vuelta/persona) dura unos 15-20 minutos. Durante el paseo en barca nos dimos cuenta que no nos habíamos equivocado: aguas cristalinas y playas de arena blanca rodeaban toda la isla, y su interior era de un verde intenso. Nos dieron la bienvenida y nos enseñaron nuestra habitación: ¡otra nueva sorpresa! No era una habitación grande con literas… sino que era un espacioso bungalow con 3 camas individuales, una cocina de gas con una pequeña nevera y un cuarto de baño. Teníamos agua potable gratis. Y nuestro porche tenía una mesa y sillas para comer tranquilamente. ¡Genial!

Esta era nuestra vista desde las hamacas del complejo Mc Donald.

Finalmente pasamos 4 noches en este paraíso. Nuestros días eran tranquilos, paseamos parte de la costa de la isla, subimos a la colina para disfrutar de sus vistas, tomamos el sol, recorrimos parte en cayac e hicimos snorkel. Este último fue lo que se podría decir que fue más flojo o que no supimos encontrar el lugar donde realizarlo. Después de buscar y  buscar, nos dimos cuenta que el mejor sitio para hacer snorkel lo teníamos justamente enfrente, en el embarcadero: estrellas de mar, peces de colores, pepinos, corales diversos,… ¡¡incluso hasta peces escorpión y una manta llegamos a ver!!

Así era nuestra pequeña "casa" (bungalow) en
Mc Donald, en Nananu-i-ra.

Hicimos kayaking por la isla de Nananu-i-ra, pero solo un poco...
no somos muy buenos ¡¡coordinandónos!!

El alrededor de la isla no era todo playas, sino que
también había manglares y zonas rocosas.

En medio de la playa podías encontrarte
columpios colgados de palmeras como este.

El agua era clara y transparente. No había muchísimo coral,
pero si caminabas un poco se podían ver estrellas y peces de colores.

En la isla hicimos nuevos amigos que no nos abandonaban durante todo el día.

Y como en todas las bonitas islas, los cocoteros forman parte de su encanto.

Durante nuestra estancia allí preguntamos qué más podíamos ver por las Fiji y que no fuera carísimo. Un amable señor nos recomendó dos sitios más: Colo-i-suva, montaña cercana a Suva (la capital) y Pacific Harbour, una villa costera. Dudamos entre ir a Mana (la isla de las Mamanucas que nos habían intentado vender) o ir a estos dos sitios. Finalmente, los tres, decidimos continuar por lo inusual…

¡¡El anochecer en Nananu-i-ra es merecedor de unas cuántas fotos de postal!!

Nos despedimos de la isla, volvimos hasta RakiRaki, donde cogimos un bus hasta Suva (12,9 FJD/persona). Llegamos a Suva alrededor de medio día. Buscamos un internet café para mirar el alojamiento en Colo-i-suva que nos habían recomendado, Raintree Lodge (25 FJD/dormitorio/persona). Parecía interesante. Estaba situado justamente en la entrada de una montaña donde se podía hacer senderismo, y se encontraba a tan solo unos 15-20 minutos en autobús de Suva. ¿Por qué no? Podría ser interesante, además de diferente. ¿Quién diría que habíamos ido a Fiji y nos habíamos puesto a hacer senderismo? Lo que no tenía era cocina, pero bueno, ya nos lo arreglaríamos de alguna forma… Comimos muy cerca de la estación de autobuses por tan solo 6 FJD, y nos llevamos comida para la noche. ¡Seguro que en el restaurante nos la calentarían! Buscamos el autobús que fuera hasta allí (2 FJD/persona el bus expres y 1,15 FJD/bus normal) y marchamos.

Nuevamente nos colocaron en una habitación de 3 persona por el precio de dormitorio, y es que solo estábamos nosotros y una familia.  Como anochece temprano, alrededor de las 6 de la tarde, decidimos quedarnos ya por allí. Este alojamiento ofrece muchas cosas: piscina, un lago para pescar (y ¡si pescas algo te lo cocinan!), billar, ping pong, películas de DVD e internet a un precio asequible (5 FJD/día). Además nos dijeron que no había ningún problema por calentarnos la comida…

¿Os imaginabais unas Fiji así? Nosotros tampoco...
Raintree Forest Park, Colo-i-Suva.

"Perdidos" en la selva de Fiji, Raintree Forest Park. Colo-i-Suva.

El camino por la selva también presentaba interesantes cruces con el río.

Agua dulce en las Fiji también es posible.
Un refrescante baño en las piscinas naturales del Raintree Forest Park, Colo-i-Suva.

Al día siguiente , por la mañana temprano, nos dirigimos al Raintree Forest Park. Hicimos las dos caminatas que ofrecen por dentro del bosque. La primera te lleva entre caminos selváticos hasta una cascada. La segunda, y menos señalizada, te lleva hasta el río donde forma unas pequeñas piscinas. Como el día era caluroso y muy húmedo, Josepha y yo, nos dimos un refrescante baño… Marc prefirió caminar un poco más allá.

Cambio  de la guardia en la puerta del Goverment House, en Suva.

Era mediodía cuando acabamos, así que decidimos ir a la ciudad, Suva, comer allí y pasear por sus calles. Este día probamos el famoso “Lolo Fish”, es decir, pescado hecho con leche de coco. ¡Riquísimo! y por tan sólo 6 FJD (no 14 FJD como nos querían cobrar en el restaurante de Mitch…) Fuimos a ver la catedral de Suva, caminamos por su “paseo marítimo” y vimos el cambio de la guardia en la puerta del Goverment House. Divertido, esto último, ya que los mismos militares se partían de la risa cuando lo hicieron…

Catedral de Suva.

Al día siguiente dimos por finalizado Suva, y nos dirigimos a Pacific Harbour (autobús 4,8 FJD/persona), a una hora de autobús. Era nuestro último día en Fiji, y queríamos darnos la oportunidad de ver algo más. Pacific Harbour es una pequeña villa costera, con aparentemente playas y snorkell bonito, dirigido principalmente al turismo. Hay varias opciones de alojamiento, nosotros elegimos Oceanus Club, un pequeño resort, situado al lado del río y a tan solo 5 minutos andando de la playa. Elegimos la opción más económica (dormitorio, 35 FJD/noche con baño y cocina). Aquí sí que nos situaron en dormitorio, pero éramos poquitos: nosotros 3, otra chica alemana y un chico francés afincado en Noumea, Nueva Caledonia.

El día estaba nublado y es posible que no hiciera justicia al lugar. Paseamos tranquilamente por su playa de arena blanca, desierta. No había nadie. El agua estaba revuelta y este día no era de color turquesa… Finalmente pasamos la tarde, todos juntos (los cinco del dormitorio) hablando al lado de la piscina, donde hay una pequeño “chillo out”.

Al día siguiente, nos despedimos de Josepha, y cogimos temprano el autobús (12 FJD/persona) hacia el  aeropuerto de Nadi. Tras 4 horas de autobús, pasando entre la costa, bosques y pequeñas villas, llegamos al aeropuerto. Había finalizado nuestra experiencia en Fiji… Diferente a la mayoría de turistas, pero genial para nosotros… Nos quedamos con ganas de ver diferentes a los habituales.

Sin darnos cuenta, los 10 días en Fiji pasaron volando...
día tras día, anochecer tras anochecer... en relax y buena compañia.
Atardecer en Nananu-i-ra.

FIJI (I)

FIJI

Platges de sorra blanca, aigües cristal·lines, coralls... això és el primer que ens ve al cap quan sentim "Fiji".
Però és molt més... i nosaltres ho hem descobert!

BULA!!

Qui no ha sentit a parlar mai de les meravelloses illes Fiji? De les seves platges de sorra blanca amb aigües turqueses i infinitat de peixos de colors i coralls? Doncs nosaltres hem tingut la sort de descobrir alguns punts d’aquest magnífic país.

La mida de les seves illes és molt variat:
desde petitíssimes en les que no hi ha res
fins a les dues més grans!!

Les illes Fiji es troben a l’est d’Austràlia, al Pacífic sud. L’arxipèlag està format per més de 300 illes, algunes d’elles molt a prop de la línea que separa l’avui del demà. Hi viuen gairebé un milió de fijians, gairebé la meitat dels quals són indis importats pels anglesos mentre el país va ser colònia britànica, fins que al 1970 es va instaurar com a república independent. La llengua oficial és l’anglès, però el fijià i l’indi són les llengües més comuns entre els locals. A l’illa principal (Viti-Levu) es troba la capital del país, Suva, i la ciutat que conté un dels aeroports internacionals més important del pacífic sud, Nadi, que té vols directes amb Austràlia, Nova Zelanda i els EUA per citar-ne alguns.

La moneda oficial del país és el dòlar fijià i el canvi amb l’euro és 1€ = 2,3 FJD.

Es té la idea de que les illes Fiji són un país caríssim, només apte per  les butxaques de més alt nivell. I la veritat és que depèn del que busquis. Nosaltres hem sobreviscut a les illes Fiji durant 10 dies amb una mitja d’uns 15€ al dia per persona, probablement més barat que quedar-se a casa.

Normalment els  turistes que van a les Fiji van a un parell de grups d’illes (les més famoses): les Mamanuques i les Yasawas. Ambdós  grups son les illes que tothom espera: sorra blanca, aigües turqueses, palmeres, peixos i corall. Per tant, són de les  més cares. Les Mamanuques són de més fàcil accés que les Yasawas, ja que es troben més a prop de l’illa principal. D’altra banda, gràcies a la  llunyania de les Yasawas aquestes són més remotes i menys explotades, també  més cares.

Nosaltres tambè van tenir que agafar una barca per anar
a l'illa paradisiaca que vam escollir...
però no vam pagar cap animalada.

Per explorar aquests grups d’illes normalment només hi ha una opció:la  companyia de ferris turístics australians Awesome Adventures. Venen bitllets senzills per anar a una illa en particular o un abonament de 5, 7 o 10 dies. Els preus, òbviament, són caríssims. Un exemple: un viatge des de l’illa principal a alguna de les illes de les Yasawas pot costar uns 200 FJD només anada. A les Mamanuques més de 100 FJD. Els passis d’una setmana costava més de 200€ i et permet saltar d’illa en illa tan com vulguis. A la lletra petita del  contracte hi diu que abans d’embarcar has de  tenir un allotjament reservat a l’illa de destí. Tot  negoci.

L’allotjament en aquestes illes no és especialment car si es vol dormir en dormitoris compartits, ja que es poden trobar llits des de 20 FJD, les habitacions i bungalows privats ja són una altra història. El negoci d’aquests resorts consisteix més en els paquets dels menjars. A moltes d’aquestes illes no hi ha res per comprar, ni restaurants, ni cuina... Per tant, en molts casos, només queda l’opció de menjar en els restaurants del resort. Els paquets per pensió completa poden arribar a ser de 90 FJD per persona només per les tres menjades, allotjament a part. Aneu fent números??

Nosaltres vam viure unes altres Fiji, probablement no les típiques de postal que tothom espera, però també interessants i ben boniques. I molt més barates!!

16 al 18 d’abril de 2013                  NADI

El temple hinduista de Nadi és un dels pocs "atractius" que té la ciutat.

Des de casa la Sam ja vam fer les peticions de couchsurfing per Nadi, la ciutat on arriben gairebé tots els vols internacionals. Un fet que ens va començar a cridar l’atenció del couchsurfing a Nadi fou que a tot aquell que li vam escriure ens va acceptar... Molt estrany, normalment t’accepten un o dos couchsurfers, però en aquest cas van ser més de 15. Amb tanta “sort” vam triar-ne un noi jove, sense massa experiència, de 25 anys (tenia unes 20 referències positives, hi havia gent amb més de 300, també molt estrany). Curiosament a gairebé tots aquells que els dèiem  que gràcies però que finalment ens allotjaríem amb un altre couchsurfer ens demanaven, vàries vegades, qui era el nostre hoste per saber si era el més adequat per informar-nos sobre les illes. Òbviament no li vam dir a cap.

Encara que no vam anar al festival,
 vam veure tota la costa de l'illa principal, Viti Levu.
Paissatges per la carretera de la costa.

Un ens va convidar a un festival després de passar per Nadi al centre de l’illa i no sabíem que  fer. Com que el Mitch, el nostre hoste, semblava el més honrat li vam demanar consell, ens  va dir que compte que podia ser el que nosaltres anomenem “turistada”. No li vam fer massa cas i no ens vam tancar la porta a assistir a un festival local, però tampoc vam donar un sí rotund, ja ho veuríem.

A l’arribar  a l’aeroport el Mitch ja ens hi esperava, ens va saludar i ens va portar fins un taxi per anar a casa seva. Taxi? Els tenim certa al·lèrgia, pels reus, és clar. Ens ho hauria d’haver dit abans? Tan se val, només eren 10 minuts de taxi (9,10 FJD) i ens quedaríem a casa seva un parell de dies, i l’autobús fins al centre només costava 1 FJD. Quan vam arribar a casa ens va dir que tornava a l’aeroport que estava esperant més couchsurfers, concretament 5 més. Una mica estrany, però que som nosaltres per jutjar! Com més serem més riurem.

El Mitch preparant el kava.

El Mitch va marxar dient-nos que pugéssim al pis superior de la casa per conèixer la resta de la família. No ens va presentar ningú. Vam pujar i vam conèixer una irlandesa, propietària de la casa i les germanes del Mitch. Tot una mica estrany. Totes ens preguntaven pels nostres plans a les illes i totes ens aconsellaven la mateixa illa, Mana a les Mamanuques. Curiosament també totes en sabien el preu del vaixell (65 FJD només anada) de l’allotjament (55 FJD en dormitori, amb els tres àpats) i que la resta d’opcions de les Fiji o no valien la pena o eren molt cares. Queeee?? Ens havíem fotut en una agència de viatges!!! Lamentablement ens vam adonar que tot el couchsurfing de Nadi funciona igual...

Evidentment vam dir que no aniríem al festival a l’altre paio de Nadi i curiosament no li va agradar massa la idea. Fins i tot ens va acusar de comprar-li  algun paquet turístic al Mitch!! Que per cert,  el Mitch ens va anomenar el nom d’aquest altre sense que nosaltres li haguéssim dit mai el seu nom. Tots es coneixen!

Això sí, com a bon fijià, el Mitch ens  va fer un ritual de Kava (que vam pagar a 5 FJD per persona, pel Kava). El kava no és la beguda que tenim que ve del raïm. És una beguda molt típica (es podria dir la oficial) que es beu en molts països del Pacífic sud. Està feta de les arrels d’una planta dessecada que trituren i barregen amb aigua. El color és força repelent: aigua barrejada amb terra. I el gust no el sabria descriure però tampoc massa agradable. Es podria dir que coincideix amb el color del líquid. Deixa una sensació extranya a la llengua, com adormida, durant uns segons. Ells la prenen per relaxar-se i, com més en prenen, més son els entra.

Aquí teniu el final del procés!!

   
La kava té un ritual que tots els fijians segueixen. Quan el que  la prepara et passa la tasseta (és una meitat de coco) dius “Bula!” (que vol dir hola en fijià) i fas un clap amb les mans, la beus d’un glop i fas tres claps més tot dient “Vinaka!” (gràcies). Vam anar a dormir  quan tot el kava estava acabat.

L’endemà vam anar amb el Mitch i tota la colla (3 alemanys i 2 britàniques més) a veure Nadi, que ben poca cosa ofereix. Vam baixar a l’estació d’autobusos on vam demanar informació per anar al nostre proper destí a les Fiji: l’illa de Nananu-i-ra, una illa alnord de Viti Levu que s’escapa una mica dels paquets turístics habituals i que el Mitch ens va dir que no hi havia res.

El mercat de kava més especialitzat que vam veure...
Mercat de Nadi

Vam visitar el mercat de fruita i verdura (on hi havia kava) que està just al costat del’estació d’autobusos, vam aprofitar per buscar una connexió a internet barateta (1 FJD/30 min.) i fer una consulta a l’allotjament de Nananu-i-ra i ens vam retrobar amb en Mitch, que l’ahvíem perdut a l’estació. Se’ns va unir una de les noies alemanyes, la Josepha, amb qui vam compartir tot el periple per les Fiji.

En Mitch volia que provéssim el Lolo fish, el peix típic de les Fiji. Però on? Al restaurant turístic on treballava la seva germana. A 14 FJD el plat, begudes a part. Com que estàvem segurs que ja ho trobaríem més barat (si era tan habitual com deien...) vam decidir, tots 3, que ja menjaríem alguna cosa més en un altre lloc. Curiosament quan ens vam aturar a dinar, el Mitch també va menjar... Per què serà? No era prou bo el menjar del restaurant? O era massa car per ell també?

Així són els autobusos locals de Fiji...
Força bè considerant que es al tercer món!

En tornar a casa vam descobrir que les angleses els havien contractat un paquet per diverses illes per valor d’uns 800 FJD en una setmana i els altres dos alemanys 10 dies a Mana. Molt lluny de les nostres possibilitats  econòmiques.

L’endemà tots marxàvem de la casa, uns amb tot reservat i els altres (nosaltres) amb certa incertesa però amb molta il·lusió.

Els nens dels afores de Nadi va ser el que més ens va agradar d'aquesta ciutat.
Si aneu a Nadi, perdeuvos pels carrers perifèrics!!