ARGENTINA: BUENOS AIRES

Del 04 al 06 de Setembre de 2013

BUENOS AIRES

Plaça de Mayo i el Cabildo.
Buenos Aires.

Quan ens vam llevar al matí en Juan i la Sole ja havien marxat feia estona a treballar a l’escola. Ens havien deixat unes claus i explicacions sobre com agafar el tren o el bus per desplaçar-nos de casa seva al centre.
Dues opcions: caminar una mitja hora i agafar tren fins al centre que trigava uns tres quarts d’hora més o agafar el bus durant 1’5 hores. Nosaltres ens vam decantar pels matins anar a peu i les tornades amb el bus. El bus ens deixava pràcticament a la porta de casa i ens evitava passar de nit per alguns barris una mica deprimits.

La Casa Rosada a la plaça de Mayo.

Bona part del primer dia el vam dedicar a comprar el bitllet de ferri Buenos Aires – Colonia del Sacramento (Uruguay). Hi ha principalment dues companyies: Buquebus i Colonia express. Ens vam acabar decidint, com sempre, pel més barat (Colonia Express, 196.5 ARS). El viatge es fa en una hora i mitja.

La resta dels dies vam gastar els nostres dies a Buenos Aires fent el que més ens agrada en qualsevol ciutat: caminar i descobrir la seva essència.

La Casa Rosada per la nit... a que no passa desapercebuda??

És una ciutat que, des del primer dia ens va agradar. La seva arquitectura ens recordava a Barcelona. La gent senzillament ens van tractar com un més i sempre que vam tenir una mínima necessitat del que fos la gent ens va donar el seu suport.

Un dels primers llocs que vam visitar fou la famosíssima Casa Rosada. Lamentablement no la vam poder visitar per dins ja que no coincidíem amb els dies de visita a la ciutat. Es troba ubicada en un dels extrems de la també famosa plaça de Mayo, lloc de reivindicacions històriques com les de les mares de la famosa plaça. Un lloc molt concorregut i digne de visitar. A la nit la casa s’il·lumina de color rosa i té una tonalitat fúcsia molt cridanera.

Puerto Madero a la nit, i al costat veiem la Fragata Sarmiento.

Al port del Río de la Plata hi ha el barri dels gratacels: Puerto Madero, on es troben alguns vaixells importants de la història de l’Argentina com la Fragata Sarmiento: el primer vaixell-escola modern de l’armada argentina y que va donar 39 voltes al món.

Vam estar passejant per la que és l’avinguda amb més amplada del món, la Nueve de Julio, on es troba el famós obelisc, un dels emblemes de la ciutat. Vam contar més de 10 carrils per cotxes i diverses illes per vianants per poder-la creuar amb seguretat. En un dels trams es troba l’edifici del Teatro Colón, que es pot visitar per dins pagant una entrada (que no recordem, però que era cara perquè no el vam visitar).

Quin vespre més bonic que vam tenir amb el Congrés de fons!!
Buenos Aires.

Una de les impressionants escultures que
es poden trobar al Cementeri de la Recoleta.

Un altre lloc que no s’ha de perdre és el cementiri de la Recoleta. En aquest cementiri hi descansen les restes mortals de molts personatges il·lustres de la història argentina recent. Una de les més importants i venerades és la tomba d’Eva Perón, esposa del president Juan Domingo Perón. Eva Perón sempre va estar ajudant els més necessitats i fent polítiques d’igualtat. És molt recordada i estimada per molts argentins.

Caminant de tornada varem passar per la plaça de les Nacions Unides on hi ha una escultura metàl·lica enorme en forma de flor que s’obre als matins i es tanca al vespre. Pels voltants també hi ha imponents edificis universitaris amb les habituals pancartes reivindicatives dels estudiants.

Al fons de la Plaza del Congreso es troba el congrés argentí. Un edifici impressionant molt similar al congrés dels Estats Units. Fins i tot té la cúpula verda!! Es pot visitar en grup gratuïtament presentant el passaport. Però... Nosaltres no vàrem poder perquè l’únic dia que hi podíem anar coincidíem amb un il·lustre personatge espanyol que copsava l’edifici sencer: el príncep Felip. Com sempre un grup d’incondicionals estava a les portes esperant una salutació per part del digne personatge, però l’únic que els va donar fou un magnífic cop d’esquena, ja que no els va ni mirar. El moment més divertit va ser quan un espontani passava amb el cotxe i cridava: “corruptos”. El més intel·ligent de tota la colla que érem allà.

Al barri de La Boca  tot és color i alegria. Potser el barri bohèmic més destacat d'Argentina.

Pintures a les façanes al barri de la Boca.

Vàrem dedicar un matí sencer a anar al famós barri de la Boca. A la guia vam llegir que només eren segurs els carrers més turístics del barri i que sortir-ne era perillós. Per estalviar-nos els 30 cèntims d’€ que costa el transport públic hi vam anar i tornar a peu. No ens va passar absolutament res. Certament els barris dels voltants estan més deixats i és fàcil trobar-hi brossa, cases mig enfonsades i cotxes abandonats.

El barri de la Boca és famós per tenir l’estadi de futbol d’un dels equips locals, el Boca Juniors, i uns carrers amb edificis pintats de colors i estàtues pel carrer. Té el seu encant i s’hi ha d’anar, però la gran quantitat de turistes que hi ha sempre li treuen part d’aquest encant.

També vam passar un matí recorrent la Reserva Ecológoca Costanera Sur, a la riba del Río de la Plata. És gratuïta l’entrada i hi ha molta gent que hi va a córrer. Però per observar fauna o flora a nosaltres ens va semblar una mica pobre... El millor de la reserva es troba fora. A la sortida hi ha uns establiments que obren les 24 hores del dia que serveixen “choripan” i altres entrepans amb llom o franckfurt (tots espectaculars) per menys de 20 ARS (uns 2 €).

La Raquel va trobar a una amiga de la seva infantesa, Mafalda!!
Argentina.

De les ciutats d’Amèrica del Sud que vàrem poder visitar, Buenos Aires va ser una de les que més ens va agradar i en Juan i la Sole, amb qui vam compartir tots els sopars i magnífiques xerrades, van ser com els postres magnífics després d’un bon àpat.

El matí del dia set de gener era el del comiat. Era un matí molt plujós i el moll de ferris estava una mica lluny de les parades dels busos que ens hi podien apropar des de casa d’en Juan i la Sole. Ens van fer el darrer gran regal: a pesar de trobar-nos a gairebé una hora en cotxe del moll ens hi van apropar amb el cotxe, quelcom que es farà difícil d’oblidar perquè ens van salvar d’acabar ben xops. Altre cop: muchas gracias chicos.

Els tràmits fronterers es passen en territori argentí: abans de pujar al vaixell ja tens els segells de sortida de l’Argentina i el d’entrada de l’Uruguay. En canvi, els tràmits duaners es passen un cop s’arriba al port de Colonia de Sacramento.

A la taula on vam parlar i riure cada tarda-nit amb en Juan i la Sole.